Un vespre al paradís

Lucia Berlin

“Un vespre al paradís” és el títol d’una de les vint-i-dues narracions curtes d’aquest recull d’històries curtes. Protagonitzades per dones, amb més o menys caràcter, l’autora tracta amb tota la seva cruesa i a l’hora amb una gran sensibilitat temes com l’alcoholisme, la pobresa, el maltractament a l’hora que descobreix darrera aquest món tant dur estones de felicitat, companyerisme i la comprensió. En algunes de les històries descobrim la escenes de la vida de l’autora, en d’altres sense ser autobiogràfiques es nota que li son històries conegudes. Les diferents narracions s’entrellacen entre elles a travès dels personatges o els llocs, des de Texas a Xile o a Mèxic.

La sensibilitat de Lucia Berlin és deliciosa i a mi m’agrada especialment quan s’endinsa en la solitud, que no soledat, de la dona de Lluna Nueva, una dona amb un gran bagatge de dol que viu l’avui en plenitud i recorda els seus morts, els seus dols d’una manera dolça, amb un record feliç.

Brillant.