Category Archives: Novel.la filosòfica

Lincoln en el Bardo

George Saunders

Una proposta molt interessant. El primer que vaig fer quan iniciava la lectura de la novel.la va ser cercar què, qui o on era el Bardo.

Els bards, en la història antiga d’Europa, eren les persones encarregades de transmetre les històries, les llegendes i els poemes de forma oral a més de cantar la història dels seus pobles en llargs poemes. La seva feina era normalment ambulant, explicant les seves històries a públics ben diversos, amb l’objectiu que no es perdessin; eren autèntics magatzems d’història comunitaria, transmissors de notícies, missatgers i fins i tot ambaixadors entre diferents pobles.

A més hi ha una altre significat de la paraula. La paraula tibetana Bard significa literalment “estat intermig ” i sovint s’ha traduit com a “estat de transició”. En el budisme, originalmente es refereix només al període entre una vida i la següent.

Saunders empra la paraula Bard en la seva segona acepció però sense els valors budistes, és un estat entre la vida i la mort, quan aquell que ha mort, no ha assumit el seu estat i vaga com un fantasma entre els vius sense marxar del tot. Podriem utilitzar el concepte del llimb.

La novel.la transcorre en aquests llimbs on els morts, no assumeixen la seva realitat i creuen que podran tornar entre els vius, a la seva vida anterior. Són presències no físiques, veuen els vius però els vius no els veuen, i no volen marxar. L’autor entra en aquest món de la mà de Willie Lincoln, fill del president Lincoln que va morir de febres tifoidees als 10 anys, i arriba a aquest llimb on es troba amb altres personatges. L’estructura de la novel.la és innovadora i aconsegueix atrapar l’atenció del lector, a la manera d’un documental de Michael Moore. La narració no la fa un narrador omniscient sinó els testimonis dels altres personatges de la trama, de manera que a vegades un mateix esdeveniment o fenomen s’explica més d’un cop des de diferents punts de vista. La major part de la trama passa al llimb, i sols es reprodueix alguna escena de la vida de Lincoln relacionat amb l’enfermetat i la mort del seu fill.

A partir d’aquest fil conductor, l’autor reflexiona sobre la mort, la guerra, el racisme, la pròpia figura de Lincoln. Molt aconsellable. La mort i la vida vista des del punt de vista dels morts.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la social

La mort del comanador (1)

Haruki Murakami

Esplèndida. He de confessar que quan es tracta de Murakami no soc imparcial, és un dels meus autors preferits i el llegeixo amb una certa predisposició a que m’agradi.

Aquest és el primer volum de la història i resulta engrescador. Aquesta història està narrada en primera persona. El protagonista és un pintor, que durant sis anys ha estat casat i s’ha guanyat la vida com a retratista de directius d’empreses i polítics de segona línia, i que un bon dia la dona li diu que el seu matrimoni s’ha acabat. Des d’aquest moment el pintor inicia una nova vida que primer el porta a un viatge en cotxe pel Japó i després a viure en una casa solitària a una vall prop d’Odawara, on havia viscut un famòs pintor japonès, pare d’un amic. Aquí la seva pintura, el seu estil com a retratista evoluciona i comença a explorar un món diferent.

Com a molts dels seus llibres diversos mons es barregen i conviuen en dimensions diferents, només que en aquest cas, a diferència de a 1Q84, no són món paral.lels sinó diferents: el món real, el món de les idees, i el món dels somnis. En el llibre aquests tres móns són realitats que s’entrellacen i conviuen, sovint de maneres estranyes i oníriques. I mentrestant el pintor evoluciona i els personatges que retrata passen a formar part d’ell. I de fons un quadre del pintor que havia viscut a la casa, un quadre d’estil japonès que dóna nom al llibre i que amaga un secret sobre la vida del seu autor que va viure a Viena a l’època de l’Anchluss i que en tornar al país del sol abandona l’estil occidental per destacar com a pintor d’estil japonès on els espais blancs i buits tenen tanta importància com els colors i les línies.

Intueixo que aquest Volum I és la presentació dels personatges i dels diferents móns que conformen la realitat.

Friso pel segon volum.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

Solenoide

Mircea Carterescu

És un llibre que no deixa indiferent. És un viatge a travès de la vida, i sobretot, de la ment de l’autor i resulta un recorregut molt estrany i apassionant. L’escriptor recorre móns diferents que coincideixen en el temps però s’ubiquen en diferents dimensions, en diversos somnis, en els seus records, tot recreant móns onírics, sorprenents, obscurs i estranys que atreuen al lector que es veu atrapat en un món absolutament fantàstic. Carterescu es mou en múltiples dimensions, hi ha mons en dimensions matemàtiques diferents que es multipliquen fins a l’infinit, o en dimensions naturals diferents, com el món dels acars.

És una lectura molt plàstica. A mesura que el lector entra en el món oníric de Solenoide a mi m’han vingut al cap imatges de les pressons de Piranesi o dels quadres surrealistes de Dali.

Els somnis són delirants, plens de màquines , amb els solenoides al cap devant, amb les quals els homes es barregen en un món fantàstic i absorbent, hereus dels futuristes.

Al llarg de la novel.la el tema de la mort i el sentit de la vida està present de manera constant, juntament amb el naixement que significa l’entrada a la vida i la malaltia. En aquest marc apareixen els piquetistes, un grup de gent que es rebela contra la mort, la malatia i la vellesa. És una visió existencialista, una visió negativa del futur del nostre món, i a l’hora resignada.

I paral.lelament aquests móns, l’autor explica pinzellades de realitat amb descripcions d’un Bucarest soviètic despersonalitzat i ruïnós i de l’escola 86 amb els personatges que hi viuen.

Una novel.la per rellegir i rellegir, una i una altra vegada….

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica

Que nadie duerma

Juan José Millas

 

Una novel.la molt estranya i metàfòrica. La protagonista és una dona que després de perdre la seva feina com a informàtica, compra una llicència de taxi i circula per Madrid, amb dues obssessions, conèixer un actor de teatre que va viure uns mesos a al pis de sota al seu i imaginar-se que circula per Pekin. Ambdues històries s’entrellacen pel fet que ella va conèixer l’actor com a Calaf, un dels protagonistes de Turandot, amb la banda sonora del “nessun dorma” , que dóna títol a l’obra. A aquesta dualitat occident -orient, cal sumar-hi la dualitat home/ dona – ocell, que igual que la realitat de Madrid i la imaginada de Pekin, es barregen constantment. El resultat és una història complexe on la recerca de l’espiritual es reflecteix en l imatge exterior fins a límits incomprensibles.

Sota l’aparença d’una història d’obsessions i gelosia s’amaga una anàlisi més profonda del sentiments humans, tot i que el resultat és força peculiar.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la intimista

La vegetariana

Han Kang

Aquesta novel.la sud coreana no deixa indiferent al lector, l’atrapa en una història estranya, en un relat molt oriental, i o agrada molt o no agrada, però provoca fortes sensacions. Narra com Yeonghye, una dona casada, inicia una dieta vegetariana simplement perquè té la necessitat de no menjar carn. Aquest punt de partida permet a l’autora explicar la relació entre la vida i la mort expressada com una contradicció. La protagonista no vol menjar carn, ni res que tingui vida pequè vol respectar-la, però des d’aquesta idea inicia un punt de no retorn cap a la mort. És aquesta contradicció la que porta a Yeonhye a la bogeria des del punt de vista social. De rerafons les històries de la família, la relació amb la germana, la infantesa, la violència, la incomprensió, i tot això amb una potència que, al menys a mi com a lectora, m’ha colpit per l’agressivitat latent malgrat l’aparent tranquilitat.

Una molt bona novel.la.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

Al mateix riu d’Heraclit

Pep Coll

La nova novel.la de Pep Coll presenta l’estructura d’una biografia, on l’alter ego de l’escriptor,  l’escriba i esclau Eleudos, respassa la vida i els pensaments més important d’Heràclit, el savi grec d’Èfes, una de les ciutat gregues de l’Àsia Menor.

Un dels pensaments claus del filòsof grec és que el món està en continu moviment, de tal manera que és impossible banyar-se dos cops en el mateix riu ja que l’aigua canvia i el lloc ja és un altre. En canvi, el títol juga amb el lector quan afirma “al mateix riu d’Heràclit” . Malgrat la vida d’Heraclit transcorre a Grècia, a les ciutats jòniques d’Àsia Menor ocupades per l’imperi persa, Atenes i Esparta, amb alguna referència a Sicília i la Magna Grècia, durant el període de les guerres mèdiques, que van enfrontar l’imperi autoritari aquemenide i les ciutats gregues, encapçalades per Atenes, bressol de la democràcia i Esparta, l’autor reflexiona sobre temes de màxima actualitat: la bondat dels sistemes democràtics, l’enfrontament entre l’autoritarisme i la democràcia… Quasi sona una miqueta oportunista.

Entretingut.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica

República luminosa

Andres Barba

L’ultim premi Herralde de novel.la és una història sorprenent. Els esdeveniments que explica passen a la ciutat de Sant Cristobal, ubicada a la selva amazònica , i la selva i la seva atmòsfera opressiva com a metàfora de la vida, on tot allò que pot semblar gran i imponent, pot sr destruit per éssers minúsculs que seguen la base de l’ecosistema. La selva és una de les protagonistes de la història, l’altre gran protagonistes són “els 32”, metafora de la infància. Els fets passen a segon terme i els nens, permeten a l’autor reflexionar sobre la bondat i la inocència de la infantesa. He disfrutat molt

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica