Category Archives: Novel.la filosòfica

Que nadie duerma

Juan José Millas

 

Una novel.la molt estranya i metàfòrica. La protagonista és una dona que després de perdre la seva feina com a informàtica, compra una llicència de taxi i circula per Madrid, amb dues obssessions, conèixer un actor de teatre que va viure uns mesos a al pis de sota al seu i imaginar-se que circula per Pekin. Ambdues històries s’entrellacen pel fet que ella va conèixer l’actor com a Calaf, un dels protagonistes de Turandot, amb la banda sonora del “nessun dorma” , que dóna títol a l’obra. A aquesta dualitat occident -orient, cal sumar-hi la dualitat home/ dona – ocell, que igual que la realitat de Madrid i la imaginada de Pekin, es barregen constantment. El resultat és una història complexe on la recerca de l’espiritual es reflecteix en l imatge exterior fins a límits incomprensibles.

Sota l’aparença d’una història d’obsessions i gelosia s’amaga una anàlisi més profonda del sentiments humans, tot i que el resultat és força peculiar.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la intimista

La vegetariana

Han Kang

Aquesta novel.la sud coreana no deixa indiferent al lector, l’atrapa en una història estranya, en un relat molt oriental, i o agrada molt o no agrada, però provoca fortes sensacions. Narra com Yeonghye, una dona casada, inicia una dieta vegetariana simplement perquè té la necessitat de no menjar carn. Aquest punt de partida permet a l’autora explicar la relació entre la vida i la mort expressada com una contradicció. La protagonista no vol menjar carn, ni res que tingui vida pequè vol respectar-la, però des d’aquesta idea inicia un punt de no retorn cap a la mort. És aquesta contradicció la que porta a Yeonhye a la bogeria des del punt de vista social. De rerafons les històries de la família, la relació amb la germana, la infantesa, la violència, la incomprensió, i tot això amb una potència que, al menys a mi com a lectora, m’ha colpit per l’agressivitat latent malgrat l’aparent tranquilitat.

Una molt bona novel.la.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

Al mateix riu d’Heraclit

Pep Coll

La nova novel.la de Pep Coll presenta l’estructura d’una biografia, on l’alter ego de l’escriptor,  l’escriba i esclau Eleudos, respassa la vida i els pensaments més important d’Heràclit, el savi grec d’Èfes, una de les ciutat gregues de l’Àsia Menor.

Un dels pensaments claus del filòsof grec és que el món està en continu moviment, de tal manera que és impossible banyar-se dos cops en el mateix riu ja que l’aigua canvia i el lloc ja és un altre. En canvi, el títol juga amb el lector quan afirma “al mateix riu d’Heràclit” . Malgrat la vida d’Heraclit transcorre a Grècia, a les ciutats jòniques d’Àsia Menor ocupades per l’imperi persa, Atenes i Esparta, amb alguna referència a Sicília i la Magna Grècia, durant el període de les guerres mèdiques, que van enfrontar l’imperi autoritari aquemenide i les ciutats gregues, encapçalades per Atenes, bressol de la democràcia i Esparta, l’autor reflexiona sobre temes de màxima actualitat: la bondat dels sistemes democràtics, l’enfrontament entre l’autoritarisme i la democràcia… Quasi sona una miqueta oportunista.

Entretingut.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica

República luminosa

Andres Barba

L’ultim premi Herralde de novel.la és una història sorprenent. Els esdeveniments que explica passen a la ciutat de Sant Cristobal, ubicada a la selva amazònica , i la selva i la seva atmòsfera opressiva com a metàfora de la vida, on tot allò que pot semblar gran i imponent, pot sr destruit per éssers minúsculs que seguen la base de l’ecosistema. La selva és una de les protagonistes de la història, l’altre gran protagonistes són “els 32”, metafora de la infància. Els fets passen a segon terme i els nens, permeten a l’autor reflexionar sobre la bondat i la inocència de la infantesa. He disfrutat molt

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica

El gegant enterrat

Kazuo Ishiguro

La darrera novel.la del nobel d’enguany és una metafora que li permet plantejar al lector la reflexió al voltant de temes i valors bàsics de la humanitat. Situada a l’Anglaterra just posterior al regnat artúric, ens presenta un món on britans i saxons conviuen en pau malgrat les guerres devastadores entre els dos pobles en un passat no massa llunyà. Això és degut a què el món viu sota un encanteri que fa que la gent no tingui memòria. La gent oblida, no recorda, ni allò bo, ni allò dolent, i això els permet viure en pau però són personatges buits, desorientats i lligats a una realitat incomprensible que els provoca por quan hi ha quelcom diferent que no entenen. En aquest món es mouen un petit grup de personatges, saxons i britans, que van a la recerca de l’origen per trobar el futur, en ells troben la joventut del noi saxó i la vellesa dels dos britans, i entre ells dos cavallers amb dues missions oposades: defensar l’oblit per evitar la guerra encara que la vida no tingui sentit enfront de lluitar per recuperar la memòria malgrat porti la guerra però poder viure i assumir realitats i responsabilitats.

El tema és apassionant. La narració com si fos una llegenda enfangada resulta atractiva al lector, i el punt de vista, que combina mirades dels personatges amb un narrador omniscient que acompanya al lector per què imagini el que narra, està molt ben aconseguit.

A més, al voltant d’aquest tema principal, l’autor proposa al lector diversos temes secundaris, però no menys interessants. Per exemple apareix la superstició enfront la religió, l’amor i la memòria, l’engany…

Una novel.la del tot aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica

The handmaid’s tale (El conte de la criada)

Margaret Atwood

Abans de res, una premisa: vaig comprar el llibre del taulell de novetats més valorades pel New  York Times a una llibreria de l’aeroport de Salt Lake city , tot pensant, i disculpeu la ignorància, que comprava la darrera novel.la d’aquesta escriptora canadenca. La meva sorpresa va ser quan en començar a llegir la “nova introducció” de l’autora vaig prendre consciència que la novel.la va ser escrita el 1984 i que si ara tornava a ser novetat era degut a la sèrie que s’havia emès recentmnet per televisió, basada en aquest llibre.

La data de la història no és baladí. El conte de la criada es situa en món futur (o no) en una societat autoritària on un poder suprem defineix les lleis, estableix els diferents grups socials i vetlla pel compliment dels seus mandats en un món on tothom vigila a tothom, on qualsevol pot reportar una falta i on hi ha una poderosa xarxa d’espionatge que està formada pels “Eyes”. Un món, amb regles diferents a les d’Orwell a 1984, però on la idea del “gran germà” que tot ho veu i tot ho controla és present. La història d’Atwood té, però grans diferències amb l’obra d’Orwell.

Un dels temes claus de la nova  societat és l’oposició patriarcat i matriarcat, i sobretot com el control de les dones per a tenir fills és una eina política, clarament masclista, malgrat en diversos moments es presenta el món femení com a tant o més poderos que el masculí a l’hora de conformar la quotidianitat i sobretot a l’hora d’assegurar la continuïtat de l’espècie i d’aquest món. La societat de Gilgead presenta 6 tipus de grups femenins:

  • Les Tietes, vestides de marró, que vetllen per la formació de les dones destinades a procrear.
  • Les Esposes, vestides de blau, amb la idea de blau virginal, que són les dones dels homes poderosos, formen famílies i crien els nens, sovint d’altres dones.
  • Les Filles, vestides de blanc que es casen, en el marc de matrimonis arrenjats, amb altres homes poderosos.
  • Les Martes, vestides de verd, que són les criades que fan les feines de la llar.
  • Les Criades destinades a procrear, vestides de vermell, que la única missió que tenen és procrear.
  • I les esposes econòmiques, vestides amb ratlles  de colors, que corresponen a l’estrat més baix de la societat.

És una societat molt rígida, on qualsevol falta es castiga durament. En contraposició a aquesta societat femenina, el món dels homes quasi no hi està descrit més enllà dels Comandants i  dels Angels, que són guardians, posant sobre la taula la idea que el paper important és el de les dones, encara que l’organització del sistema estigui ideat i governat per homes. És una clara contradicció.

Un segon element constant és la religió. Una religió que impregna tots els aspectes de la vida quotidiana i on la posta en escena és clau. Això es veu ja d’entrada amb l’ús simbòlic dels colors. I en aquesta mateixa línia es descriu la persecució religiosa d’altres creences i sobretot dels falsos conversos.

El tercer aspecte que sorpren i resulta molt atractiu és el context. La novel.la es texeix al voltant del diari d’una de les criades que vesteix de vermell, i està destinada a procrear, i correspon a l’època en que aquesta organització s’està consolidant. Ella recorda el món anterior, el nostre, i mostra com amb la por, el terror, i la delació s’imposa aquest nou món. És una època on encara hi ha resistència i on el record d’un món passat és viu. D’altra banda aquest manuscrit està sent analitzant en un món posterior on la societat ha canviat, no acabem de saber com, però en tot cas no ha suposat un retorn al món previ a Gilgead. Resulta molt angoixant.

I com s’havia gestat aquella societat? Tot un clàssic, la generalització de la violència i els atemptats féu que la gent renuncies a la llibertat a canvi de la seguretat.

Brillant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

El ruido del tiempo

Julian Barnes

Una novel.la molt interessant que reflexiona al voltant del poder i les relacions de l’individu amb ell al llarg del temps. Barnes parteix  de tres moments en la vida del compositor rus Shostakovitx quan es veu amenaçat pel poder soviètic, i en el marc de les hores que passa al replà a l’any 36, a l’avió al 48 i al cotxe el 60, reflexiona sobre el poder i la seva actitud vers ell i al revès.  Stalin i el seu personalisme i intervencionisme malaltís, el gran dictador que amenaça, i Krutxev que fa veure que relaxa el poder però s’imposa sobre les persones a través de l’afalac i la mentida que amaguen amenaces velades. I d’altra banda la postura d’un home que només vol composar, viure de la i per la seva música, però que s’acomoda al règim per sobreviure i fer allò que li agrada i que en la sev ajuventut, va creure ingenuamnet uqe no estava polititzada.  Descriu la realitat quotidiana de la majoria de ciutadans sota un règim dictatorial, que no s’hi oposen, sinó que intenten passar desaparcebuts per evitar les persecucions. Shostakovitx es reconeix a ell mateix com un home que no està d’acord amb el règim de Stalin però s’hi adapta per sobreviure, i si bé no es considera cap marioneta del règim sovint sent que l’utilitzen. L’autor de la mà del compositor rus exposa que només aquells que van viure a la Unió Soviètica saben la crua realitat , mentre que des de fora la imatge que arrivava sempre estava dibuixada pel Règim i els seus partidaris o pels seus detractors, i cap dels dos en feien un retrat fidel i imparcial. I el temps? El pas del temps deixa empremta en l’evolució  del règim i de la persona i en les seves actuacions i maneres d’entendre la societat.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica