Tasmània

Paolo Giordano

Fa ja una quants anys, aquest físic teòric em va sorprendre amb La solitud dels numeros primers, i ara ho ha tornat a fer amb Tasmania.

El protagonista de la novel.la, l’alter ego de Giordano, és un físic que es guanya la vida com a divulgador científic, bàsicament sobre el canvi climàtic, és un home preocupat tant per la seva vida personal i les seves vivències més íntimes, com la impossibilitat de tenir un fill, com per uns esdeveniments socials que no és capaç d’entendre, com els atemptats terroristes que van tenir lloc a Paris el 2015 amb més de 130 morts, la majoria a la sala de concerts de Bataclan. Presenta el seu desconcert davant d’un món contradictori, i on sovint els ideals intenten imposar-se a una realitat molt més complexa. La impossibilitat de contrastar la informació per saber que és veritat, els tòpics elevats a la categòria de veritats absolutes, les xarxes com a eina de censura sota una suposada llibertat d’expressió, fa que les pors i els dubtes del protagonista siguin profunds, tant a nivell intim com social.

És un retrat del món actual, i els seus dubtes, les seves pors, que a vegades el porten a l’immobilisme per no saber expressar els seus sentiments, les seves idees per por a ser malinterpretat, són presents a les relacions socials i personals en un món, on sovint el “soroll” és tant gran que no permeten un debat serè, amb informació contrastada, per entendre aquest món i a un mateix.

Per fer més punyent, més evident aquesta por al que vindrà, el protagonista està escrivint un llibre sobre l’explosió de les dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, on es fa palès com els avenços científics poden tenir conseqüències demoledores per circumstàncies inesperades i sovint per atzar.

I Tasmània? Un lloc on, segons alguns “estudis” és el millor lloc on refugiar-se.

Una lectura entretinguda, però amb un missatge dessolador.

Luz de verano, y después la noche

Jon Kalman Stefansson

Fa uns quants anys vaig descobrir aquest autor islandès amb la meravellosa Trilogia del muchacho, tres volums on la brutalitat del paisatge i el clima d’Islandia són els grans protagonistes de la vida i el caràcter dels islandesos.

Fa poc es va editar Luz de verano, y después la noche que va escriure abans de la Trilogia, el 2005, pel qual va guanyar el premi Nacional de literatura d’Islandia. És una novel.la curta concebuda com un conjunt d’històries independents, que en llegir-les juntes formen un quadre que reflecteix la quotidianitat d’un poble, que podria ser qualsevol poble islandès, tot i que el situa a la costa mig oest de la illa.

La solitut, la desesperança, les relacions entre la gent, les pors, l’aïllament… temes que desprès desplegarà a la trilogia delmuchacho ja hi són presents, esboçats amb delicadesa i un cert sentit de l’humor. És una metafora de la vida de l’home en un medi hòstil, on la llum i la foscor, sobretot la foscor marquen la vida de la gent.

Mostra una vida allunyada de la civilització occidental però que n’és coneixedora i en viu, en part les conseqüències. Una lectura que fa reflexionar sobre el sentit de tot plegat.

La zona muerta

Stephen king

L’autor de Carrie i El resplandor, dues novel.les a les que, a diferència del que em passa habitualment, vaig arribar-hi a partir de les pel.lícules que les van adaptar, és un escriptor de best sellers sorprenent i molt interessant. La zona muerta és una narració del 1979, una història atraient, sorprenent i molt interessant.

El protagonista de la història desperta d’un coma de més de quatre anys amb un sisè sentit que li permet captar el fons de les persones, els seus estats d’ànims, els seus propòsits i veure el passat i el futur. És capaç d’ajudar a la polícia a descobrir a un assassi en sèrie i de preveure el futur del país que està encisat per un polític proper i populista. Però la novel.la és molt més que la història d’aquest home, és una reflexió sobre la vida i la mort, i com la vida és vista com a quelcom quasi pitjor que la mort i no pas com un do. És una reflexió sobre l’ètica, tant professional de metges , periodistes i polítics, com personal i individual. I és sobretot una reflexió sobre si els fins justifiquen els fets.

Recupera un tema que apareix de manera recurrent a la literatura: què farieu si davant tinguessiu una persona com Hitler i tinguessiu el do de saber què faria en un futur: el genocidi, la guerra… el materieu per evitar-ho, en ares a un bé major? O no farieu res per no influir en la història i sobretot perquè no deixa de ser un atemptat a la vida. Davant d’aquest dilema moral, quina actitud prendrieu.

Amb una narració dinàmica i brillant, la seva lectura és a l’hora entretinguda i interessant. Una petita joia.

Vivir con nuestros muertos

Delphine Horvilleur

Un llibre per refexionar sobre el dol i la pèrdua des d’una altre punt de vista. L’autora és una rabina i per tant s’acosta a la idea de la mort i del dol des d’una visió jueva, no ortodoxa, però molt fidel a les ensenyances de la Torà. La primera sorpresa és la idea que els jueus no té una imatge del lloc on van a parar els difunts com el cel o l’infern cristià i per això desplega el pensament que el difunt es allà on el recordem, on el pensem.

La rabina acompanya als amics i familiars durant les cerimonies de comiat i destaca la importància del lligam entre el que marxat i el que es queda. Destaca el valor intrinsec d’aquests adeus com una manera de mantenir el mort entre nosaltres.

Més enllà del tema central també reflexiona sobre com afronta la vida davant del fet que sempre té un final.

Molt interessant.

Agathe

Anna Cathrine Bomann

Es una història curta que situa al lector a Paris al 1948 i de la mà d’un psiquiatre, decebut amb la vida i el món gris on viu i que només compte els dies que li queden per jubilar-se, l’autora reflexiona sobre la soledat, la malaltia i com afrontar la vida, independentment de l’edat i de la realitat de cada un.

Es una novel.la dura que dibuixa les dificultats de les relacions humanes i el complex que resulta trobar un sentit a la vida, sobretot al final d’una etapa. Tot i així el resultat és optimista.

Una lectura certament interessant.