Albert Camus
Una lectura molt adequada pels temps que corren. Camus situa la seva novel.la La peste a Oran, a l’actual Argelia, als anys 40 del segle passat i fa una reflexió que va molt més enllà de la pròpia enfermetat. La peste és una metafora de totes les possibles malalties que poden desenvolupar-se en una societat moderna, no només a nivell sanitari sinó també social i polític.
La peste, enfermetat letal com poques, comporta unes conseqüències per la societat que són ni inoqües ni banals. Unes de caire més socio-polític com la pèrdua de llibertat vinculat a les quarentenes i al confinament, d’altres més de caire econòmic i moral, com la pujada de preus dels productes bàsics com a conseqüencia de la desabastiment o altres impactes econòmics, i d’altres de caire més personal com la solitud, la impotència, l’equiparació de tothom davant la mort i la por. I enfront d’aquests sentiments la necessitat de l’amor, de la ternura, de l’amistat, encara que enganyoses, o no. Molts d’aquests sentiments i reflexions són absolutament vàlids aquests dies que estem confinats per evitar l’expansió de la pandèmia, intentant lluitar contra el destí, un destí que l’home pot, o no controlar, però si adaptar-s’hi i intentar minimitzar l’impacte.
És una obra mestra, i en aquesta època on es preten copsar emocions, sentiments, experiències.. a cop de tweet i titulars fàcils, un contrapunt del tot necessari.