Category Archives: Novel.la històrica

Todos nuestros ayeres

Natalia Ginzburg

Una recorregut per la Itàlia de Mussolini just abans, durant i immediatamnet de la segona guerra mundial de la mà i amb la visió d’una adolescent, Anna, que es fa dona de cop. En el marc d’una escriptura, aparent,ent senzilla, l’autora presenta els contrastos entre el nord i el sud d’Itàlis i l’impacte real de la guerra en l’individu, molt més personal que no pas social. És una novel.la interessant, que es llegeix qusi com de forma aneccdòtica però que en repensar-la aporta moltes idees sobre la Itàlia feixista.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista

El ruido del tiempo

Julian Barnes

Una novel.la molt interessant que reflexiona al voltant del poder i les relacions de l’individu amb ell al llarg del temps. Barnes parteix  de tres moments en la vida del compositor rus Shostakovitx quan es veu amenaçat pel poder soviètic, i en el marc de les hores que passa al replà a l’any 36, a l’avió al 48 i al cotxe el 60, reflexiona sobre el poder i la seva actitud vers ell i al revès.  Stalin i el seu personalisme i intervencionisme malaltís, el gran dictador que amenaça, i Krutxev que fa veure que relaxa el poder però s’imposa sobre les persones a través de l’afalac i la mentida que amaguen amenaces velades. I d’altra banda la postura d’un home que només vol composar, viure de la i per la seva música, però que s’acomoda al règim per sobreviure i fer allò que li agrada i que en la sev ajuventut, va creure ingenuamnet uqe no estava polititzada.  Descriu la realitat quotidiana de la majoria de ciutadans sota un règim dictatorial, que no s’hi oposen, sinó que intenten passar desaparcebuts per evitar les persecucions. Shostakovitx es reconeix a ell mateix com un home que no està d’acord amb el règim de Stalin però s’hi adapta per sobreviure, i si bé no es considera cap marioneta del règim sovint sent que l’utilitzen. L’autor de la mà del compositor rus exposa que només aquells que van viure a la Unió Soviètica saben la crua realitat , mentre que des de fora la imatge que arrivava sempre estava dibuixada pel Règim i els seus partidaris o pels seus detractors, i cap dels dos en feien un retrat fidel i imparcial. I el temps? El pas del temps deixa empremta en l’evolució  del règim i de la persona i en les seves actuacions i maneres d’entendre la societat.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica

Tú no eres como las otras madres

Angelika Schrobsdorff

Tu no eres como las otras madres és la biografia de la mare de l’autora, una jueva alemanya que va viure els anys vint, la segona guerra mundial i els primers anys de postguerra, abans que el teló d’acer es tanques i dividis Europa i famílies senceres durant molts anys. La novela està organitzada en tres grans capítols que responen a tres moments i tres indrets: els anys vint a Berlin,  la preguerra i la guerra mundial a Bulgaria i la postguerra de nou a Alemanya. Jueva, casada dues vegades amb dos alemanys, i amb tres fills de tres pares diferents, és la petita qui explica la vida de la seva mare, a vegades en tercera persona, a vegades en primera, a partir de cartes o donant veu pròpia a la mare. Una dóna alliberada que va gaudir dels bojos anys vint, tenint amants i anant amunt i avall a ballar, a teatres…, una dona peruga que marxa a Bulgaria on pateix per sobreviure, ella i els seus fills…, una dona malalta que s’acomiada tranquilament, escrivint cartes,  de les dues filles supervivents a la guerra…

És una lectura deliciosa, i sorprenent. En llegir el títol imaginava la història d’una heroïna, d’una intel.lectual i en canvi és la història d’una dona del seu temps, una mica frívola en la seva joventut, pròpia dels anys vint, una dona que, com milions de jueus que havíen nascut a Alemanya, pensaven que no els podia passar res al seu propi país i només quan el nazisme ja s’havia imposat van veure, massa tard, que havíen de fugir. Una dona que va protegir els seus fills de la terrible realitat de la persecució de l’holocaust,  i com la resposta de cada un d’ells li va suposar una sorpresa. És precissament la simplicitat i la mirada inocent i incredula d’Else el que sorpren i atrapa de la història, la imatge que dóna del nazisme als seus inicis com un moviment que la societat alemanya no toleraria. De la mateixa manera és brutal la visió de l’Alemanya arrasada de la postguerra, i de nou la simplicitat i la mirada neta de l’autora és el que fa tan atractiva la història.

No us la perdeu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista

Nuevos juguetes de la guerra fría

Juan Manuel Robles

Una novel.la sorprenent i molt interessant per a reflexionar sobre aspectes tant diferents com la memòria, la propaganda o el moviment guerriller d’Amèrica llatina durant la segona meitat del segle XX. El fil conductor, tot s’ha de dir traçat d’una manera una mica rocambolesca, és la vida, o millor els records sobre la vida de nen d’un jove peruà, immigrant il.legal als Estats Units, que havia estat educat a l’escola de l’ambaixada cubana a La Paz, Bolívia. El punt de partida és una vella fotografia on és veu el nen i la seva germana vestits amb l’uniforme de pioners per anar a l’escola.

A partir d’aquí i de la mà d’un estrany personatge que busca i força l’ajuda del jove peruà per demostrar la mesquinesa, l’ espionatge i certs actes duts a terme per la Cuba castrista, i amb l’ajuda d’una neurocientífica especialitzada en l’estudi de la memòria, Ivan, el jove peruà, proposa al lector un recorregut pels records de la seva infantesa. Aquest recorregut és una de les trames de la novel.la, on ell presenta els seus records i la seva memòria sense més ambició, i aquí és on l’autor juga a demostrar que els records no són objectius, es poden fabricar, estimulant determinades idees o objectes, i al final aquests records esdevenen reals, de fet, són els únics que el nen tindrà. L’autor recupera aquest fil per explicar al lector el funcionament i la importància de la propaganda, més enllà de la propaganda del règim cubà.

Paral.lelament la novel.la és una història d’espies, és la història de la participació del règim de Castro en els moviments guerrillers de llatinoamèrica al segle XX: el sandinisme i el moviment Tupac Amaru entre d’altres, amb la imatge d’un moviment que fou continental i que els Estats Units van espiar i  a més en molts llocs aplastar amb el seu recolçament a dictadors com Videla a Argentina o Pinochet a Xile. Però és també una reflexió sobre el perill de la radicalització d’aquests moviments, amb l’exemple sempre present a la novel.la del moviment peruà de Sendero Luminoso. I la qüestió oberta, quan un moviment per la llibertat es converteix en una monstruositat?

I els juguets? Els juguets modelen la memòria, modelen la idea del bé i el mal dels infants, la traició i l’engany. En aquest sentit el protagonista fa referències constants a una joguina i a una sèrie amb el seu heroi, He-man i V ( aquella sèrie on uns llangardaixos extraterrestres,que mengen rates, però que es presenten amb aspecte humà volen envair la terra i a partir de la propaganda i l’engany acabar dominant-ho tot, però es troben amb un petit nucli de resistents, encapaçalats per Donovan, un periodista,  que els descobreixen i lluiten contra la majoria per evitar el perill). I al final, tot obert, una porta a la reflexió per part del lector.

Molt recomenable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica, Petites joies per pensar

Gente independiente

Halldór Laxness

Aquest autor islandès, guanyador del nòbel de literartura l’any 1952 escriu Gente independiente, a finals dels anys 30. És interessant emmarcar l’autor en la Islàndia que va viure. Des del segle XIV Islàndia forma part de Dinamarca i des del segle XVII la Companyia danesa d’Islàndia controlava tot el comerç a l’illa. Fins al segle XIX, l’ocupació fou acceptada sense que sorgissin problemes considerables, però el 1809 l’actitud de la Companyia danesa d’Islàndia i el fet que la monarquia, moguda per un criteri absolutista, suspengués l’Althing, van provocar el primer intent d’autonomia nacional. Els danesos van aconseguir mantenir l’autoritat, però l’ideal nacionalista ja estava en marxa sota el lideratge de Jón Sigurdsson (1811 – 1879), considerat un heroi nacional avui en dia. El 1814, arran del tractat de Kiel, Islàndia a poc a poc fou recuperant les seves institucions polítiques. El 1843 Cristià VIII restablí l’Assemblea Nacional amb caràcter d’òrgan consultiu i, el 1874, s’arribà a l’autonomia. Aquest procés va culminar l’1 de desembre de 1918 amb la consecució de l’autonomia política, en el marc d’una unió amb Dinamarca. El 23 de maig de 1944, Islàndia va declarar la seva independència, i el 17 de juny de 1944 es proclamà república, amb Sveinn Björnsson com a president. La novel.la és la història de Bjartur, un ramader i agricultor que reivindica la seva independència enfront dels comerciants i d’altres agricultors, pel fet de tenir ovelles per poder viure i no tenir deutes, i defensarà aquesta independència a costa de tot i tothom. Ara bé el gran protagonista de la novel.la no és Bjartur sinó la terra islandesa, una terra pobra, freda, on la brutalitat de la natura s’imposa constantment, i molts homes i dones intenten entendre-la a partir de la religió, i sobretot de llegendes i personatges fantàstics i mítics com els elfs i els trolls. És tan salvatge aquest pes de la natura i les condicions de vida tant miserables, la mort i la fam tan presents que quan llegia la primera part del llibre,  quan Bjartur s’instal.la a la casa estival, estava convençuda que la narració es situava al segle XVII o XVIII, i quan hom s’adona que estem a principis del segle XX, no deixa indiferent imaginar com és possible que visquessin en unes condicions de vida molt més endarrerides que a Europa Occidental. De fet la novel.la es situa al primer quart de segle XX i coincideix amb la consolidació de l’autonomia d’Islàndia, de tal manera que la independència que pretèn Bjartur es pot llegir com una metàfora d’Islàndia. Els sentiments i les relacions són fredes, gèlides, potser per continuar vivint en mig de la desgràcia constant de la misèria.

Hi ha, però, una segona part situada a partir de la Gran Guerra, on la neutralitat d’Islàndia, li permet prosperar, i també ho fa el ramader, però és llavors quan més s’endeuta i és precissament per això que perd la llibertat. És una part que, canviant quatre coses, es podria situar just en el període anterior a la crisi del 2008.

La novel.la és una petita meravella i l’escriptor sap acompanyar al lector i introduir-lo a un món primitiu i d’una gran duresa com ho és el propi paisatge islandès. Molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica, Petites joies per pensar

Saga de Egil Skallagrimsson

Snorri Sturluson

La Saga del fill d’Egil fou escrita cap el 1230 i narra la història de la família de Skallagrim entre el 910 i 990, des de Noruega, d’on és originària, fins a Islàndia, on van arribar desterrats i fugint dels reis de Noruega, passant per Escòcia, Dinamarca i fins i tot Anglaterra. Explica com era la vida dels vikings, que passaven llargues temporades fora de casa saquejant, en un sentit que la saga considera una forma de vida. És curiós veure com les sagues expliquen els viatges, les razzies i com es resolien els conflictes entre els vikings en el thing, on es defensaven o reclamaven drets sobre terres o persones i s’aplicava justícia, havent escoltat testimonis dels diferents implicats, justícia que podia exercir el rei, o la força en un duel, com si es tractes d’una ordalia. Es relaten batalles, judicis, enfrontaments i viatges però no es descriu la vida dels vikings. A partir de la saga el lector pot seguir una línia genealògica fins molt enllà en el temps i també pot ubicar els llocs on es  van instal.lar, i així podem saber que els primers vikings que van arribar a Islàndia es van instal.lar al sud-oest, allà on avui hi ha Reykyakik.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica

Ciudad en llamas

Garth Risc Hallberg

Sorprenent. Garth ens proposa una novel.la coral situada a Nova York entre el 1976 i 1977, on la ciutat americana és probablement el personatge principal. Una ciutat que té poc a veure amb el Nova York actual, filla de les polítiques, entre d’altres de Giuliani,  una ciutat molt més agressiva, on els diferents grups socials comparteixen espais però en el sentit estricte de la paraula, el comparteixen, no hi conviuen. En aquest sentit l’autor estableix diferents fils argumentals de la mà de parelles o petits grups d’amics o families, que s’entrellacen i es barregen. Des de Charlie i Sam, dos joves desarrelats de l’extraradi, adolescents que busquen el seu grup, aquells amb qui identificar-se, a Regan i keith, una parella d’una de les grans famílies “financeres aristocràtiques” del Nova York  d’aquells anys, passant per Sol, TK i Nick Caos, uns punks que s’autoerigeixen en posthumanistes que viuen en un anomenat falansteri com si es tractes d’una utopia, per William i Mercer, una parella de gais d’origens oposats que volen ser artistes, per Felicia i el seu germà Amory Gould o be Richard i Pulaski, periodista i polícia, amics fora de l’àmbit laboral, Richard i Jenny, veins… Móns aparentment separats però que l’autor interelaciona i lliga entre ells, fent que totes les històries conflueixin en un espai i un moment: la nit de l’estiu de 1977 que Nova York va viure una apagada general, nit que sembla el climax d’un mon i a l’hora l’inici de quelcom nou.

Sovint la novel.la agafa ritme i estructura de thriller, però cada gir és una sorpresa pel lector, que pensa que ja sap com culminara l’acció i en canvi queda en l’aire, interpretable. La part situada a l’apagada és a més clarament metafòrica i simbòlica, i a l’hora amb multiples lectures, ja que a vegades visions i alucinacions provocades per l’ús de les drogues, són a l’hora metafores del món, i fa que aquesta part del llibre resulti, al menys per a mi, una mica psicodèlica, i si bé el ritme és angoixant, acabi desconcertant una mica al lector, que segons com pot acabar despenjant-se de la lectura.

L’epíleg vé a ser una manera d’embolcallar la història, 25 anys després dels fets, però fins i tot aquí, tot és obert i les interpretacions multiples.

Molt interessant. Brillant en alguns moments, i en d’altres excesivament barroc. Una lectura densa que val la pena. Prenc nota de l’autor, el seguiré.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la històrica, Novel.la social