Category Archives: Novel.la històrica

Ahora me rindo y eso es todo

Alvaro Enrigue

El títol d’aquesta història escrita pel mexicà Alvaro Enrigue reprodueix una frase atribuïda a l’indi apatxe Geronimo la primera vegada que es va rendir. En aquest llibre la novel.la esdevé un assaig històric o la història esdevè novel.la, depen del punt de vista del lector, però des de qualsevol punt de vista és un relat esplèndid de la desaparició del poble apatxe i del naixement de dos nous i diferents estats, Mèxic i Estats Units.

El fil conductor de tota la narració és el viatge, quasi iniciàtic, del propi autor i la seva família al territori on van viure els darrers apatxes, entre els quals Geronimo, per entendre aquest poble. Un viatge que els porta de Nova York a Arizona i Nou Mèxic, a la zona, que en el segle XIX havia estat en litigi amb els estats de Sonora i Chihuaha de Mèxic. A partir d’aquí la història salta en el temps i en l’espai per entendre la manera de viure dels pobles indis de la zona, i particularment els apatxes, i de les relacions que es van establir entre ells i els nous estats de Mèxic i d’Estats Units, que, amb més o menys exit van perseguir fins a l’extinció a aquestes comunitats.

L’autor és dur en la descripció de les crueltats comeses per tots els bàndols, però si bé exposa el salvatgisme de totes les comunitats com a grup, i com a exèrcits, sap diferènciar la individualitat americana en la que hi ha individus bons, mentre que quan parla dels indigenes fora del marc del conflicte, els seus valors no són tant individuals com comunitaris. El lector acaba entenent i estimant els apatxes, i admirant certs valors militars d’individus concrets, però no se li escapa que Amèrica neix d’un genocidi, i de la voluntat d’igualar quan en realitat les societats americanes actuals són un crisol de cultures, també indies.

És la història del final d’un món, d’un món arrelat a la terra i que, amb la més gran de les crueltats se’ls desarrela i se’ls anul.la, convertint-los amb éssers de fira.

Una petita joia per pensar i revisar l’arribada dels europeus a Amèrica. Una lectura molt aconsellable. I una curiositat, l’autor descendent d’un exiliat català de la guerra civil a Mexic va fer totes les gestions per reclamar la nacionalitat espanyola, i al final s’ho va repensar perquè havia de jurar, explicitament, fidelitat al rei.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Petites joies per pensar, Uncategorized

Entry Island

Peter May

Sorprenent, molt més que una novel.la policiaca. Vaig descobrir Peter May arran d’un viatge a Les Hebrides Exteriors i les seves novel.les, on el paisatge i les tradicions de Harris i Lewis són molt més que un escenari, són un protagonista més, aconsegueixen atrapar el lector tant per la trama policiaca com per el trosset d’història d’aquelles illes escoseceses que explica.

Entry Island transcorre a les illes Magdalenes del Canada, situades al golf de Sant Llorenç, on en el segle XIX van arribar milions d’irlandesos i d’escocesos. Si bé el punt de partida que uneix la trama policiaca i la història dels avantapassats dels protagonistes està agafada una mica pels pèls, i jo gosaria dir, un amica forçada, després de l’inici de les dues trames, les dues històries s’imbriquen i resulten apassionants. Simplement no pots deixar el llibre i tant vols saber com es resoldrà l’assassinat, com què va passar amb els avantpassats escocessos dels que seguim la història. Entry Island és la història de les Highlands Clearences. Al segle XIX, coincidint amb l’hambruna per la malura de les patates que va assolar Irlanda i bona part d’Escòcia, a les Highlands els lairds i senyors que eren propietaris i senyors de tot el que formava part de la terra, inclosos els seus habitants (serfs de la gleva), van decidir canviar les concessions de la terra a aquests pagesos per tal de canviar els camps de conreu per pastures i generalitzar la ramaderia d’ovelles. Al mateix temps van expulsar els habitants, van cremar els pobles i les cases i sovint els van embarcar cap el Canada en unes condicions infrahumanes. Bona part d’aquests lairds eren anglesos mentre que els pagesos eren escocesos i la seva llengua i cultura er ael gaèlic, per la qual cosa les Clearences, tenen un punt de neteja ètnica. L’arribada al Canada tampoc fou fàcil, menys coneguda que Ellis Island, la Grosse Ile, era l’illa d’entrada on els emigrants havien de guardar quarentena en molt males condicions i sovint no arribaven a entrar al país.

Els personatges de Sime (Simon) i kirsty (Ciorstaidh) resulten complexos en la seva dualitat a multiples nivells, en el temps i en el lloc i cultura (anglesa/gaèlica) i l’autor demostra una gran mestratge a l’hora de descriure els seus estta d’ànim, i en particular la sensació de l’insomni.

Molt recomenable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la negra

Jo soc aquell que va matar Franco

Joan-Lluís Lluís

 

L’escriptor, nascut a Perpinyà i premi Sant Jordi 2017, ens proposa jugar amb la història. Què haguès passat si Franco, enlloc de mantenir-se neutral a la segona guerra mundial hagués entrat en guerra de la mà dels seus aliats naturals, Hitler i Mussolinni? Sota la forma d’autobiografia, l’autor, després d’uns primers capítols que podríem considerar de novel.la històrica, en els quals descriu la fugida dels republicans, l’arribada i la vida al camp d’Argelers, fa un gir en la narració i de cop ens trobem amb les tropes franquistes bombardejant Argelers i ocupant el sud de França i part d’Africa Occidental com aliats de l’Eix. Cal no oblidar que en aquell moment les tropes de Hitler havíen ocupat bona part de França i tot semblava que la guera seria ràpida i favorable als feixismes, i en aquest marc el règim de Franco apareix com a un oportunista i l’autor dóna un paper més rellevant al falangisme espanyol, lògic si partim de la base que els més interessats en l’entorn de Franco a una aliança amb Alemanya i Itàlia és Falange i no tant els militars o altres elements reaccionaris però més conservadors espanyols. A partir d’aquí és la història d’una resistència, i dic una, perquè l’autor insisteix molt en les fronteres culturals, lingüístiques i històriques que prococa que hi hagi grups diferents que es barregen mol poc. La resistència francesa a la Catalunya nord, és per sobre de tot francesa, i vol poques aliances amb els republicans catalans que també funcionaven com a ressistència o maquis. L’autor juga amb idees actuals situant-les en un altre moment històric: la situació és òptima perquè Catalunya esdevingui independent si la guerra la guanyen els aliats, i així Josep Irla, el president de la Generalitat a l’exili negociarà a banda dels republicans espanyols exiliats que no volen que es dóni aquesta situació. Churchill i els Aliats prometen escoltar però a l’hora de la veritat pacten amb el govern republicà espanyol… tot plegat una fabula interessant. També és molt contundent la descripció de desinformació de la prensa en temps de guerra, el trist és que és extrapolable a la desinformació de l apremsa actual.

Hi ha, però, un capítol especialment sorprenent. Quan és evident a tota Europa la derrota dels feixismes, en un episodi similar al que va portar a la mort de Mussolini a mans dels partisans, els maquis catalans capturen Franco i una petita camarilla de fidels, són figures, anodines, derrotades que pacten una sortida, i de cop la figura de Queipo de Llano, sanguinari, inhumà més enllà de l’imaginari sorprèn el lector, o no, si tenim en compte el que va fer el franquisme durant la postguerra, on va demostrar la seva veritable cara.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la guerra civil

El orden del dia

Éric Vuillart

La darrera guanyadora del premi Gouncourt és una delícia. Està plantejada en capítols curts com si fossin breus seqüències cinematogràfiques que presenten al lector moments de l’ascens del nazisme i de la manca de reacció de les diferents potències europees. Escenes diverses que van des d’una trobada amb els poders econòmics alemanys, al menyspreu als dirigents austriacs i la rídicula ocupació de Viena per part del Reich, als rampells de Hitler o al cinisme de Ribentropp i Goering. I a partir d’aquests retalls el lector capta l’ascens al poder dels nazis, mediocres, arribistes i egocèntrics davant d’una Europa incapaç de reaccionar davant del nazisme i de Hitler.

Una bona i apassionant lectura, malauradament amb massa similituts amb l’actualitat.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica

Filek. El estafador que engaño a Franco

Ignacio Garcia Pison

Una proposta curiosa. Vaig agafar la novel.la pensant que llegiria una narració novelada de com Filek va intentar i quasi va aconseguir estafar a Franco i de seguida vaig trobar-me amb una proposta diferent. Garcia Pison ens planteja un projecte de biografia. No estem davant d’una biografia pròpiament sinó de la redacció de la recerca d’informació per explicar la vida de Filek i de com aquest austriac va intentar enganyar al dictador. Interessant però no és la proposta més interessant de Garcia Pison.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica

La luz que no puedes ver

Anthony Doerr

Una lectura que m’ha sorprès positivament. La història narra segueix a dos personatges entre 1940 i 1944, amb uns capítols finals que ens acosten amb grans salts en el temps al 2014. El nucli, però de la història es situa cronològicament entre el 1940 en els moments inicials de la Segona guerra Mundial, quan els alemanys inicien l’ocupació de França i el 1944 quan s’inicia l’ofensiva aliada a les costes de la Bretanya francesa. L’estructura narrativa explica la història en dos fils narratius, un comença el 1940 i l’altra el 44, i s’acaben trobant les dues narracions. En el mateix sentit actua les històries dels dos personatges, d’una banda Marie Laure la noia cega francesa que fugint de Paris passa la guerra a Saint Malo i d’altra Werner l’orfe alemany amb grans habilitats per les transmissions radiofòniques que forma part de l’exèrcit alemany. Són dues persones anònimes que destaquen sobre un fons de personatges molt diversos i amb morals molt diferents.

A partir d’aquests fils conductors que s’entrellacen la novel.la proposa al lector diferents elements de reflexió: el valor de les històries com element guaridor o si més no de consol, la importància de les comunicacions i les transmissions, el valor dels ciutadans de la resistència francesa, la maldat, ambició i egoisme en la humanitat representat per ciutadans tant francesos com alemanys, la importància de la massa com a deshumanitzadora… I una història de fons, la del diamant Mar de flames que incideix en moltes de les reflexions obertes.

Molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social

El ferrocarril subterrani

Colson Whitehead

La novel.la “El ferrocarril subterrani” és la història de Cora, una esclava d’una plantació de Georgia, que fuig en plena nit a la recerca de la llibertat cap al nord, cap a Estats no esclavistes a travès  d’una xarxa  formada per persones, tant blanques com de color, de fortes creences antiesclavistes i que exposen les seves pròpies vides per ajudar als esclaus fugitius en el seu camí cap a la llibertat.

Paral.lelament és la història d’un període fosc dels estats surenys dels Estats Units. Un dels aspectes més interessants de la novel.la  és la imatge dels estats esclavistes  i dels diferents models d’esclavitut. Des de la brutalitat de les plantacions esclavistes de Georgia,  a la hipocresia de Carolina del Nord on acollien els esclaus fugitius però se’ls tractava com a eterns menors d’edat a qui calia acompanyar, una societat que sota l’aparença de tolerància i accpetació on en aparença els  negres eren lliures, els tractava com a  individus a qui manipular i utilitzar per experiments i interessos propis. Passant per Carolina del sud, on els negres van ser expulsats i per Virginia, on hi ha una aparent convivència interracial, sense barrejar-se, però que culmina en un atac virulent per part dels blancs cap a una “amenaça negra”.

El resultat de la combinació de la història individual amb la història col.lectiva és una novel.la molt potent que no només porta al lector a reflexionar sobre l’esclavitut, sinó també sobre la convivència i la llibertat. Molt interessant.

 

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social, Petites joies per pensar