Category Archives: Novel.la històrica

El orden del dia

Éric Vuillart

La darrera guanyadora del premi Gouncourt és una delícia. Està plantejada en capítols curts com si fossin breus seqüències cinematogràfiques que presenten al lector moments de l’ascens del nazisme i de la manca de reacció de les diferents potències europees. Escenes diverses que van des d’una trobada amb els poders econòmics alemanys, al menyspreu als dirigents austriacs i la rídicula ocupació de Viena per part del Reich, als rampells de Hitler o al cinisme de Ribentropp i Goering. I a partir d’aquests retalls el lector capta l’ascens al poder dels nazis, mediocres, arribistes i egocèntrics davant d’una Europa incapaç de reaccionar davant del nazisme i de Hitler.

Una bona i apassionant lectura, malauradament amb massa similituts amb l’actualitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica

Filek. El estafador que engaño a Franco

Ignacio Garcia Pison

Una proposta curiosa. Vaig agafar la novel.la pensant que llegiria una narració novelada de com Filek va intentar i quasi va aconseguir estafar a Franco i de seguida vaig trobar-me amb una proposta diferent. Garcia Pison ens planteja un projecte de biografia. No estem davant d’una biografia pròpiament sinó de la redacció de la recerca d’informació per explicar la vida de Filek i de com aquest austriac va intentar enganyar al dictador. Interessant però no és la proposta més interessant de Garcia Pison.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica

La luz que no puedes ver

Anthony Doerr

Una lectura que m’ha sorprès positivament. La història narra segueix a dos personatges entre 1940 i 1944, amb uns capítols finals que ens acosten amb grans salts en el temps al 2014. El nucli, però de la història es situa cronològicament entre el 1940 en els moments inicials de la Segona guerra Mundial, quan els alemanys inicien l’ocupació de França i el 1944 quan s’inicia l’ofensiva aliada a les costes de la Bretanya francesa. L’estructura narrativa explica la història en dos fils narratius, un comença el 1940 i l’altra el 44, i s’acaben trobant les dues narracions. En el mateix sentit actua les històries dels dos personatges, d’una banda Marie Laure la noia cega francesa que fugint de Paris passa la guerra a Saint Malo i d’altra Werner l’orfe alemany amb grans habilitats per les transmissions radiofòniques que forma part de l’exèrcit alemany. Són dues persones anònimes que destaquen sobre un fons de personatges molt diversos i amb morals molt diferents.

A partir d’aquests fils conductors que s’entrellacen la novel.la proposa al lector diferents elements de reflexió: el valor de les històries com element guaridor o si més no de consol, la importància de les comunicacions i les transmissions, el valor dels ciutadans de la resistència francesa, la maldat, ambició i egoisme en la humanitat representat per ciutadans tant francesos com alemanys, la importància de la massa com a deshumanitzadora… I una història de fons, la del diamant Mar de flames que incideix en moltes de les reflexions obertes.

Molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social

El ferrocarril subterrani

Colson Whitehead

La novel.la “El ferrocarril subterrani” és la història de Cora, una esclava d’una plantació de Georgia, que fuig en plena nit a la recerca de la llibertat cap al nord, cap a Estats no esclavistes a travès  d’una xarxa  formada per persones, tant blanques com de color, de fortes creences antiesclavistes i que exposen les seves pròpies vides per ajudar als esclaus fugitius en el seu camí cap a la llibertat.

Paral.lelament és la història d’un període fosc dels estats surenys dels Estats Units. Un dels aspectes més interessants de la novel.la  és la imatge dels estats esclavistes  i dels diferents models d’esclavitut. Des de la brutalitat de les plantacions esclavistes de Georgia,  a la hipocresia de Carolina del Nord on acollien els esclaus fugitius però se’ls tractava com a eterns menors d’edat a qui calia acompanyar, una societat que sota l’aparença de tolerància i accpetació on en aparença els  negres eren lliures, els tractava com a  individus a qui manipular i utilitzar per experiments i interessos propis. Passant per Carolina del sud, on els negres van ser expulsats i per Virginia, on hi ha una aparent convivència interracial, sense barrejar-se, però que culmina en un atac virulent per part dels blancs cap a una “amenaça negra”.

El resultat de la combinació de la història individual amb la història col.lectiva és una novel.la molt potent que no només porta al lector a reflexionar sobre l’esclavitut, sinó també sobre la convivència i la llibertat. Molt interessant.

 

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social, Petites joies per pensar

4,3,2,1

Paul Auster

La darrera novel.la d’Auster té una estructura narrativa molt interessant. Partint d’un origen comú en els seus avantpassats,  narra la història d’Archie Fergusson. No és una narració lineal, sinó que aquesta és divideix en quatre línies argumentals diferenciades. El protagonista viu quatre vides diferents, i si bé els seus pares, Stan i Rose, sempre són els mateixos, la seva vida i la seva relació evolucionen de manera diferent segons fets i decisions concretes. La mort, el divorci, l’enriquiment o l ‘empobriment marquen canvis en la seva vida. Els personatges són sempre els mateixos però tenen diferents relacions amb el protagonista, i els esdeveniments històrics i personals es veuen des de diferents punts de vista.

La novel.la és entretinguda, però com a lectora m’ha resultat desigual. A cops molt interessant, una narració dinàmica i apassionant, altres una mica feixuga. Per a mi no és la millor novel.la d’Auster però és una bona lectura i resulta interessant.

Particularment m’han atret les reflexions del protagonista (en qualsevol de les seves trajectòries vitalals) al voltant de la societat i els moviments sociopolítics que viuen Fergusson i els seus familiars amics, bàsicament l’assassinat de Kennedy, els moviments contra la guerra del Vietnam, el moviment per a la defensa dels drets civils,  des de la marxa sobre Washington fins a l’aparició de moviments més radicals com els Black panters i els esdeveniments de la Universitat de Columbia el maig del 68. Probablement els esdeveniments actuals a Catalunya i el paper i manipulació dels fets per part de la premsa han fet que la meva lectura no hagi estat neutral i que la meva lectura del moviment prodrets civils en el marc de la no violència li hagi donat un protagonisme més gran que la que l’autor pretenia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la històrica, Uncategorized

Patria

Fernando Aramburu

Esplèndida i brutal.

He de reconèixer que m’havia resistit fins la setmana passada a agafar aquest llibre que tanta gent em recomenava, però la idea d’una història al voltant d’ETA i el terrorisme no m’atreien de manera especial.  Finalment, però, vaig iniciar la seva lectura i m’ha captivat. M’ha meravellat com l’autor, sense descriure els atemptats i la violència dels atemptats etarres, ha estat capaç de descriure tota la violència soterrada generada per l’entorn abertzale.

Sovint he llegit com dues famílies d’ètnies diferents, per exemple serbis i croates, veïnes i amigues de tota la vida, d’avui per demà prenen partit i s’enfronten en una guerra fraticida, oblidant els lligams teixits al llarg dels anys, i m’ha colpit aquesta mateixa imatge en un poble basc, on els bàndols els definia, no ja l’origen, sinó les pintades i les decisions d’un col.lectiu d’un entorn molt tancat . L’escriptor enllaça el relat de la seva història a partir de la relació entre dues famílies amigues que en un moment donat es situen o els situen en dos bàndols diferents, vícitmes i “abertzales simpatitzants d’ETA” i com viuen els membres de la família de la víctima d’atemptat i la família d’un dels membres del comando etarra   des del moment en que es produeix la divisió.

La novel.la és molt interessant i planteja molts punts de reflexió, però no és neutral, pren partit pel bàndol de les víctimes i sovint la imatge de l’entorn abertzale apareix molt simplificat i fins i tot maniqueu.

Hi ha un altre aspecte de la novel.la que mereix un comentari a banda i és el tractament netament diferenciat dels caràcters femenins contraposats als masculins i dels joves contraposats als grans. Bittori (dona de la víctima) i Miren (mare del terrorista) es dibuixen com a dones fortes però sense matissos, per contra el marit de Miren i els fills d’ambdues, Xabier i Gorka, són personatges aparentment més dèbils , però a l’hora amb més dubtes, menys contundents, més realistes. Les filles, a diferència de les mares, Nerea i Arantxa tenen més clars i foscors i els seus caràters són més matitzats. Probablement cal llegir aquests personatges més com arquetipus que no pas a un nivell intimista.

Tot i això, és una novel.la absolutament recomenable, a banda d’una lectura molt profitosa i  entretinguda.

 

 

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social

Los cinco y yo

Antonio Orejudo

Una novel.la molt interessant, tant en la forma com en el fons. Escrita com si fos autobiogràfic, l’autor introdueix al lector en la presentació d’un suposat llibre escrit per un amic seu ( que és real). Toni, el protagonista, explica a travès dels records que li desperta la lectura d’aquest  llibre, i que el porta a reviure la seva infantesa a l’Espanya dels anys 60 amb el baby boom, tant la pròpia com la dels seus congeneres i a l’hora recorda les novel.les juvenils d’Enyd Blyton que el van acompanyar. Paral.lelament el suposat llibre, titulat After five es presenta com la continuació de la saga dels cinco d’Enyd Blyton. A partir d’escriure sobre la joventut i la maduresa dels personatges de Els cinco, reflexiona sobre la seva pròpia maduresa i la de la seva generació.

Jo, que també, formo part d’aquesta generació i llegia els cinco, m’he vist atrapada pel llunyà record de l’època. Però l’autor no vol en cap moment que el lector oblidi que tot es ficció i tant en la suposada novel.la com en la pròpia realitat introdueix fets i idees absolutament fantàstics i impossibles, o no?.

Realitat o ficció, creïble i verosimil o increible i fals .. El Quixot, Faulkner i Ulisses apareixen citats, i no és una casualitat. Molt interessant. Una proposta diferent que val la pena llegir.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social