Category Archives: Novel.la històrica

Patria

Fernando Aramburu

Esplèndida i brutal.

He de reconèixer que m’havia resistit fins la setmana passada a agafar aquest llibre que tanta gent em recomenava, però la idea d’una història al voltant d’ETA i el terrorisme no m’atreien de manera especial.  Finalment, però, vaig iniciar la seva lectura i m’ha captivat. M’ha meravellat com l’autor, sense descriure els atemptats i la violència dels atemptats etarres, ha estat capaç de descriure tota la violència soterrada generada per l’entorn abertzale.

Sovint he llegit com dues famílies d’ètnies diferents, per exemple serbis i croates, veïnes i amigues de tota la vida, d’avui per demà prenen partit i s’enfronten en una guerra fraticida, oblidant els lligams teixits al llarg dels anys, i m’ha colpit aquesta mateixa imatge en un poble basc, on els bàndols els definia, no ja l’origen, sinó les pintades i les decisions d’un col.lectiu d’un entorn molt tancat . L’escriptor enllaça el relat de la seva història a partir de la relació entre dues famílies amigues que en un moment donat es situen o els situen en dos bàndols diferents, vícitmes i “abertzales simpatitzants d’ETA” i com viuen els membres de la família de la víctima d’atemptat i la família d’un dels membres del comando etarra   des del moment en que es produeix la divisió.

La novel.la és molt interessant i planteja molts punts de reflexió, però no és neutral, pren partit pel bàndol de les víctimes i sovint la imatge de l’entorn abertzale apareix molt simplificat i fins i tot maniqueu.

Hi ha un altre aspecte de la novel.la que mereix un comentari a banda i és el tractament netament diferenciat dels caràcters femenins contraposats als masculins i dels joves contraposats als grans. Bittori (dona de la víctima) i Miren (mare del terrorista) es dibuixen com a dones fortes però sense matissos, per contra el marit de Miren i els fills d’ambdues, Xabier i Gorka, són personatges aparentment més dèbils , però a l’hora amb més dubtes, menys contundents, més realistes. Les filles, a diferència de les mares, Nerea i Arantxa tenen més clars i foscors i els seus caràters són més matitzats. Probablement cal llegir aquests personatges més com arquetipus que no pas a un nivell intimista.

Tot i això, és una novel.la absolutament recomenable, a banda d’una lectura molt profitosa i  entretinguda.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social

Los cinco y yo

Antonio Orejudo

Una novel.la molt interessant, tant en la forma com en el fons. Escrita com si fos autobiogràfic, l’autor introdueix al lector en la presentació d’un suposat llibre escrit per un amic seu ( que és real). Toni, el protagonista, explica a travès dels records que li desperta la lectura d’aquest  llibre, i que el porta a reviure la seva infantesa a l’Espanya dels anys 60 amb el baby boom, tant la pròpia com la dels seus congeneres i a l’hora recorda les novel.les juvenils d’Enyd Blyton que el van acompanyar. Paral.lelament el suposat llibre, titulat After five es presenta com la continuació de la saga dels cinco d’Enyd Blyton. A partir d’escriure sobre la joventut i la maduresa dels personatges de Els cinco, reflexiona sobre la seva pròpia maduresa i la de la seva generació.

Jo, que també, formo part d’aquesta generació i llegia els cinco, m’he vist atrapada pel llunyà record de l’època. Però l’autor no vol en cap moment que el lector oblidi que tot es ficció i tant en la suposada novel.la com en la pròpia realitat introdueix fets i idees absolutament fantàstics i impossibles, o no?.

Realitat o ficció, creïble i verosimil o increible i fals .. El Quixot, Faulkner i Ulisses apareixen citats, i no és una casualitat. Molt interessant. Una proposta diferent que val la pena llegir.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social

La vida entera

David Grossman

Una novel.la excepcional. L’autor situa al lector a Israel i des del punt de vista d’una dona jueva descriu una societat militaritzada i aterroritzada. L’autor no amaga la realitat dels territoris ocupats, ni les incursions, sovint salvatges que hi fa l’exèrcit israeli, però el seu punt de vista és a l’altra banda, la seva és la mirada del jueu de classe mitjana que viu a Tel Aviv, a Jerusalem. El jueu que té una família, té uns fills que fan el servei militar durant tres anys i que sovint moren en guerres o razzies contra els seus veïns, famílies que viuen amb la por que el seu fill no torni. Famílies que tenen por que l’autobus que agafin sigui l’escollit perquè un musulmà s’autoimmoli. És demoladora la idea d’un pare que busca una ruta segura perquè el seu fill torni d’escola a casa, i s’adona que tots els camins han estat llocs d’atemptats, i al final sols és capaç de dir-li al fill que corri.

Grossman atrapa al lector amb l’itinerari vital d’Ora, la mare que parla del fill que és a l’exercit i explica tota la seva vida per lligar-lo a ella, a la realitat, a la vida. Un itinerari que va més enllà en el temps fins a la guerra del Yom Kipur, i a l’hora recorre tot Israel, del nord fins a Jerusalem, de manera que l’itinerari vital esdeve també un itinerari per la seva terra, d’arrelament.

No deixa indiferent, i en un moment de judicis preestablerts és una mirada incisiva que porta al lector a la reflexió. Brillant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social, Petites joies per pensar

Todos nuestros ayeres

Natalia Ginzburg

Una recorregut per la Itàlia de Mussolini just abans, durant i immediatamnet de la segona guerra mundial de la mà i amb la visió d’una adolescent, Anna, que es fa dona de cop. En el marc d’una escriptura, aparent,ent senzilla, l’autora presenta els contrastos entre el nord i el sud d’Itàlis i l’impacte real de la guerra en l’individu, molt més personal que no pas social. És una novel.la interessant, que es llegeix qusi com de forma aneccdòtica però que en repensar-la aporta moltes idees sobre la Itàlia feixista.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista

El ruido del tiempo

Julian Barnes

Una novel.la molt interessant que reflexiona al voltant del poder i les relacions de l’individu amb ell al llarg del temps. Barnes parteix  de tres moments en la vida del compositor rus Shostakovitx quan es veu amenaçat pel poder soviètic, i en el marc de les hores que passa al replà a l’any 36, a l’avió al 48 i al cotxe el 60, reflexiona sobre el poder i la seva actitud vers ell i al revès.  Stalin i el seu personalisme i intervencionisme malaltís, el gran dictador que amenaça, i Krutxev que fa veure que relaxa el poder però s’imposa sobre les persones a través de l’afalac i la mentida que amaguen amenaces velades. I d’altra banda la postura d’un home que només vol composar, viure de la i per la seva música, però que s’acomoda al règim per sobreviure i fer allò que li agrada i que en la sev ajuventut, va creure ingenuamnet uqe no estava polititzada.  Descriu la realitat quotidiana de la majoria de ciutadans sota un règim dictatorial, que no s’hi oposen, sinó que intenten passar desaparcebuts per evitar les persecucions. Shostakovitx es reconeix a ell mateix com un home que no està d’acord amb el règim de Stalin però s’hi adapta per sobreviure, i si bé no es considera cap marioneta del règim sovint sent que l’utilitzen. L’autor de la mà del compositor rus exposa que només aquells que van viure a la Unió Soviètica saben la crua realitat , mentre que des de fora la imatge que arrivava sempre estava dibuixada pel Règim i els seus partidaris o pels seus detractors, i cap dels dos en feien un retrat fidel i imparcial. I el temps? El pas del temps deixa empremta en l’evolució  del règim i de la persona i en les seves actuacions i maneres d’entendre la societat.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica

Tú no eres como las otras madres

Angelika Schrobsdorff

Tu no eres como las otras madres és la biografia de la mare de l’autora, una jueva alemanya que va viure els anys vint, la segona guerra mundial i els primers anys de postguerra, abans que el teló d’acer es tanques i dividis Europa i famílies senceres durant molts anys. La novela està organitzada en tres grans capítols que responen a tres moments i tres indrets: els anys vint a Berlin,  la preguerra i la guerra mundial a Bulgaria i la postguerra de nou a Alemanya. Jueva, casada dues vegades amb dos alemanys, i amb tres fills de tres pares diferents, és la petita qui explica la vida de la seva mare, a vegades en tercera persona, a vegades en primera, a partir de cartes o donant veu pròpia a la mare. Una dóna alliberada que va gaudir dels bojos anys vint, tenint amants i anant amunt i avall a ballar, a teatres…, una dona peruga que marxa a Bulgaria on pateix per sobreviure, ella i els seus fills…, una dona malalta que s’acomiada tranquilament, escrivint cartes,  de les dues filles supervivents a la guerra…

És una lectura deliciosa, i sorprenent. En llegir el títol imaginava la història d’una heroïna, d’una intel.lectual i en canvi és la història d’una dona del seu temps, una mica frívola en la seva joventut, pròpia dels anys vint, una dona que, com milions de jueus que havíen nascut a Alemanya, pensaven que no els podia passar res al seu propi país i només quan el nazisme ja s’havia imposat van veure, massa tard, que havíen de fugir. Una dona que va protegir els seus fills de la terrible realitat de la persecució de l’holocaust,  i com la resposta de cada un d’ells li va suposar una sorpresa. És precissament la simplicitat i la mirada inocent i incredula d’Else el que sorpren i atrapa de la història, la imatge que dóna del nazisme als seus inicis com un moviment que la societat alemanya no toleraria. De la mateixa manera és brutal la visió de l’Alemanya arrasada de la postguerra, i de nou la simplicitat i la mirada neta de l’autora és el que fa tan atractiva la història.

No us la perdeu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista

Nuevos juguetes de la guerra fría

Juan Manuel Robles

Una novel.la sorprenent i molt interessant per a reflexionar sobre aspectes tant diferents com la memòria, la propaganda o el moviment guerriller d’Amèrica llatina durant la segona meitat del segle XX. El fil conductor, tot s’ha de dir traçat d’una manera una mica rocambolesca, és la vida, o millor els records sobre la vida de nen d’un jove peruà, immigrant il.legal als Estats Units, que havia estat educat a l’escola de l’ambaixada cubana a La Paz, Bolívia. El punt de partida és una vella fotografia on és veu el nen i la seva germana vestits amb l’uniforme de pioners per anar a l’escola.

A partir d’aquí i de la mà d’un estrany personatge que busca i força l’ajuda del jove peruà per demostrar la mesquinesa, l’ espionatge i certs actes duts a terme per la Cuba castrista, i amb l’ajuda d’una neurocientífica especialitzada en l’estudi de la memòria, Ivan, el jove peruà, proposa al lector un recorregut pels records de la seva infantesa. Aquest recorregut és una de les trames de la novel.la, on ell presenta els seus records i la seva memòria sense més ambició, i aquí és on l’autor juga a demostrar que els records no són objectius, es poden fabricar, estimulant determinades idees o objectes, i al final aquests records esdevenen reals, de fet, són els únics que el nen tindrà. L’autor recupera aquest fil per explicar al lector el funcionament i la importància de la propaganda, més enllà de la propaganda del règim cubà.

Paral.lelament la novel.la és una història d’espies, és la història de la participació del règim de Castro en els moviments guerrillers de llatinoamèrica al segle XX: el sandinisme i el moviment Tupac Amaru entre d’altres, amb la imatge d’un moviment que fou continental i que els Estats Units van espiar i  a més en molts llocs aplastar amb el seu recolçament a dictadors com Videla a Argentina o Pinochet a Xile. Però és també una reflexió sobre el perill de la radicalització d’aquests moviments, amb l’exemple sempre present a la novel.la del moviment peruà de Sendero Luminoso. I la qüestió oberta, quan un moviment per la llibertat es converteix en una monstruositat?

I els juguets? Els juguets modelen la memòria, modelen la idea del bé i el mal dels infants, la traició i l’engany. En aquest sentit el protagonista fa referències constants a una joguina i a una sèrie amb el seu heroi, He-man i V ( aquella sèrie on uns llangardaixos extraterrestres,que mengen rates, però que es presenten amb aspecte humà volen envair la terra i a partir de la propaganda i l’engany acabar dominant-ho tot, però es troben amb un petit nucli de resistents, encapaçalats per Donovan, un periodista,  que els descobreixen i lluiten contra la majoria per evitar el perill). I al final, tot obert, una porta a la reflexió per part del lector.

Molt recomenable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica, Petites joies per pensar