Yo, Julia

Santiago Posteguillo

Fa poc vaig descobrir aquest autor de novel.les històriques situades a l’antiga Roma. Després de llegir Los asesinos del Emperador que parteix del periode de l’Emperador Domicià, un home egocèntric, despota, violent, boig i narra el seu assassinat, amb els antecendents en el govern de Vespasià i Titus, i continua amb la seva successió amb Trajà, el primer emperador no nascut a Romà, a Yo, Julia, l’autor fa un salt en el temps i situa el lector al govern d’un altre emperador sanguinari, Comode, que també mort assassinat, i l’ascens de l’emperador Septim Sever, recolçat per la seva esposa, Julia.

Si bé el lector podria pensar que serà una novel.la que continua la trama uns quants anys més tard, aquesta nova entrega proposa alguna novetat interessant, sobretot a nivell del punt de vista del narrador. D’una banda, la novel.la comença amb un fragment d’un diari escrit amb posterioritat pel metge de la cort Gal.lè, que introdueix els fets, sabent-ne el desenllaç, i aquest recurs narratiu va apareixen al llarg de tota la novel.la. D’altra banda, el punt de vista i protagonista principal no és l’emperador, sinó la seva esposa l’emperadriu, donant-li un paper bàsic en l’esdevenir dels fets. És una visió molt contemporània, molt dels nostres dies trasl.ladant-ho als temps de l’imperi, amb una mirada molt femenina.

D’altra banda la narració és dinàmica i molt entretinguda, plena de traïcions, ambició desmesurada, poder… pel meu gust una mica massa pàgines dedicades a batalles, però el resultat és una novel.la molt entretinguda.

Los asesinos del emperador

Santiago Posteguillo

Una lectura molt entretinguda i interessant.

L’autor escriu una novel.la històrica que situa entre la caiguda de Neró i l’ascens de Trajà com al primer emperador que no havia nascut a Roma, i es centra bàsicament en el període de la dinastia Flàvia i sobretot en el regnat i en el personatge de Domicià, un emperador embogit pel poder i per la por a la traició, un personatge fosc i endiosat com ho foren Neró i Calígula.

És una lectura molt entretinguda, on els fets històrics, tant a Roma com a les fronteres de l’imperi, és combinen amb els retrats dels personatges històrics amb una mirada més íntima i personal, mostrant els seus sentiments i les seves pors. L’autor dibuixa un imperi, que durant l’emperador Domicià, està desintegrant-se, davant la impotència d’aquells senadors, ciutadans i militars que no entenen com un boig pot governar i decidir no només sobre els aspectes que afecten a l’imperi, sinó també a la seva vida personal. A l’hora, la trama reflexiona sobre els sentiments universals: la por, l’odi, la gelosia… en un retaule de la vida a Roma, que es podria extrapolar a altres períodes històrics.

El centre de la trama és l’assassinat de l’emperador Domicià, que és el punt de partida per fer un recorregut sobre el seu govern i també pels regnats del seu pare, Vespasià, i del seu germà, Titus, amb el rerafons de les guerres exteriors i sobretot de la vida qüotidiana a Roma amb les lluites de gladiadors i altres jocs sagnants al circ i a l’amfiteatre, mostrant una societat violenta que menysprea la vida humana. També dibuixa una vida en una ciutat superpoblada que no para de crèixer i en uns barris insalubres com Subura, amb insules de fusta que van arribar a tenir 7 i 8 pisos sense serveis i que cremaven amb facilitat. L’autor mostra un món polaritzat, amb unes diferències socials brutals i on els jocs i l’oci, en general, embruteixen la societat i l’adormila.

Una manera molt entretinguda i interessant de conèixer la història d’un periode de Roma. Totalment aconsellable.

El ancho mundo. Los años gloriosos.

Pierre Lemaitre

Es tracta de la primera entrega d’una història que ha de tenir tres volume i que narra les vicisituds d’una família afincada a Beirut als anys 40 del segle XX i que transcorre entre Beirut, Paris i Saigon, a la Indoxina francesa. Els Pelletier, formada per Louis i Angele i els seus quatre fills són propietaris d’un negoci de sabons certament prospera en un Liban absolutament occidentalitzat. Els quatre fills van abandonant la llar paterna per obrir-se camí a la vida, i mentre els dos fills grans, François i Jean, casat amb Genevieve, marxen a París, on més tarde també s’hi trasllada Hélene, Etienne marxa a Saigon seguint el seu amor.

La novel.la és un crisol d’històries que es van trobant entre elles en diferents punts i que combinen un enfoc íntim i personal de les vivències i dels sentiments dels personatges amb la narració de trames policiaques, polítiques i històriques.

Així, François intenta despuntar com a periodista tot fent el seguiment d’un crim salvatge i en el desplegament d’aquesta trama també hi trobem a Jean i Genevieve que van ser testimonis del crim (i alguna cosa més), a l’hora que lautor descriu la relació tòxica d’aquest matrimoni i els impulsos incontrolats i violents de Jean, el fill gran.

Etienne fuig de Beirut a Saigon a la recerca del seu amant i de la hipocresia d’una societat que no accepta la seva homosexualitat, i en paral.le a aquesta introspecció del personatge l’autor el situa a una Indoxina Francesa en lluita contra els vietnamites en una guerra violenta i brutal, i on res sembla el que és. Mentre busca l’amant perdut, Etienne descobreix com els vietnamites aconsegueixen diners aprofitant-se d’una pràctica econòmica sorprenent. Aquesta història es lliga amb la trama parisenca a travès del germà periodista, que aprendrà que el poder econòmic a França és intocable.

En un gir força curiòs els fills descobreixen que tampoc els seus pares són qui semblen ser, i Lemaitre recupera el protagonista de la seva novel.la Ens veiem allà dalt.

Una trama molt ben lligada que enganxa al lector, on la brutalitat del comportament humà és un dels principals protagonistes d’una història, o millor dit, històries, narrada de manera dinàmica i amb un cert toc d’ironia. La novel.la té prevista la seva continuïtat i en aquest sentit totes les trames queden obertes i sense resoldre, a l’espera de la publicació de la seva segona entrega.

Los príncipes de Sambalpur

Abir Mukherjee

Segona entrega de la sèrie protagonitzada pel capità de la Policia Imperial britànica a la India, Sam Wyndham i el seu sargent nadiu, Surrender-not. Si la primera novel.la ens presentava aquests personatges i els ubicava a Calcuta el 1919 amb un Ghandi jove que ubicava la trama en un moment històric molt concret, en aquesta segona història la trama comença també a Calcuta el 1920 però es trasllada a Sambalpur, un petit estat feudal al sudoest de Bengala.

De nou la trama policiaca es situa en un moment històric i en una regió de la India colonial amb una moral i uns valors molt diferents de la metropolis britànica. El que resulta interessant és el xoc entre ambdues cultures (la hindú i la britànica) i les seves maneres tant oposades d’entendre la vida i la mort tant a nivell polític, com religiòs i quotidià. El racisme, el paper de les dones en aquest món, aparentment inexistent per a un occidental pel fet que estan tancades en un harem, però molt influent, quan no decisiu, el colonialisme en estat pur.. són alguns dels aspectes que presenta la novel.la mentre desenvolupa la trama policiaca.

Aquesta trama resulta trepidant sorprenent i plena de sorpreses. Molt entretinguda i absorbent.

Matrioskas

Marta Carnicero Hernanz

Matrioskas és una història brutal sobre els multiples angles que pot tenir la maternitat, alguns dels quals són demoledors i destructius.

És la història d’una maternitat no volguda i mostrada des de dos punts de vista oposats, la dona que renuncia al fill o filla, i el fill que refusat i adoptat busca entendre el motiu del seu rebuig. És una història a l’hora individual i col.lectiva. És la reflexió general i a l’hora amb el focus posat en la història concreta d’aquelles dones que en el conflicte dels Balcans van ser violades i ultratjades, que van quedar embarassades i que van viure, o no van voler viure, la maternitat com un càstig. I a l’hora és la història de la incomprensió d’aquests fills no volguts, més dificil d’acceptar que la de molts infants adoptats perquè les seves mares no podien mantenir-los.

L’autora utilitza un estil molt espartà per donar més força a la història, amb un resultat molt punyent que fa que el lector es senti interpel,lat per la seva història. Brutal.