Lo demás es aire

Juan Gómez Barcena

Una novel.la autobiogràfica certament original i molt interessant. L’autor construeix el fil no només de la seva història sinó de la història de Toñanes, un poble de Cantabria on ell i la seva família passaven els estius.

La narrativa és deliciosa i la trama porta al lector a diferents moments de la història e el poble, des de la Prehistòria amb els caçadors de bisonts fins al 2021 i les mascaretes de la COVID. A vegades posa el focus en lahistòria d’una família, d’una parella, d’algú i l’anem retrobant al llarg de la novel.la, altres superposa imatges en u;mateix paratge, en un mateix moment en diferents èpoques. I com a fil conductor el llibre de difunts que porten el capellà i que arriba fins el 1643.

Toñanes és el gran protagonista junt amb la gent que hi viu. El llibre comença en el moment que Mercedes i Emilio, els pares de l’autor, paren a Toñanes i decideixen que hi passarna els estius. A partir d’aquí tot es va desplegant, asincrònicament.

Un llibre molt recomenable.

La zona muerta

Stephen king

L’autor de Carrie i El resplandor, dues novel.les a les que, a diferència del que em passa habitualment, vaig arribar-hi a partir de les pel.lícules que les van adaptar, és un escriptor de best sellers sorprenent i molt interessant. La zona muerta és una narració del 1979, una història atraient, sorprenent i molt interessant.

El protagonista de la història desperta d’un coma de més de quatre anys amb un sisè sentit que li permet captar el fons de les persones, els seus estats d’ànims, els seus propòsits i veure el passat i el futur. És capaç d’ajudar a la polícia a descobrir a un assassi en sèrie i de preveure el futur del país que està encisat per un polític proper i populista. Però la novel.la és molt més que la història d’aquest home, és una reflexió sobre la vida i la mort, i com la vida és vista com a quelcom quasi pitjor que la mort i no pas com un do. És una reflexió sobre l’ètica, tant professional de metges , periodistes i polítics, com personal i individual. I és sobretot una reflexió sobre si els fins justifiquen els fets.

Recupera un tema que apareix de manera recurrent a la literatura: què farieu si davant tinguessiu una persona com Hitler i tinguessiu el do de saber què faria en un futur: el genocidi, la guerra… el materieu per evitar-ho, en ares a un bé major? O no farieu res per no influir en la història i sobretot perquè no deixa de ser un atemptat a la vida. Davant d’aquest dilema moral, quina actitud prendrieu.

Amb una narració dinàmica i brillant, la seva lectura és a l’hora entretinguda i interessant. Una petita joia.

Les vencedores

Laetitia Colombani

Una història esplèndida. Una lectura compromesa i brutal que no deixa indiferent i que suposa una mirada crítica i humana de la societat actual.

Solange és la protagonista d’aquesta història. És una dona d’èxit, té estudis, una brillant carrera professional, diners… però de cop i volta la seva vida es veu capgirada, un fet fa que tot allò que creia estable s’esfumi i per sortir d’aquest pou negre entra en el món del voluntariat amb els més vulnerables de la societat.

Amb una senzillesa i claredat sorprenents l’autora presenta les veritables protagonistes de la novel.la, les dones vulnerables, dones que han fugit de països en guerra, que han fugit de cultures patriarcals que les anul.len, que han fugit de maltractadors i de violència de gènere, mares solteres, dones sense llar, que ho han perdut tot, fins i tot la dignitat, i que en el Palau de les dones són acollides i mica en mica, amb moltes dificultats recuperen la dignitat i intenten reemprendre la seva vida.

La seva història porta al lector a reflexionar sobre el concepte de la inclusió des d’una doble mirada, no només la d’aquells que volen ajudar als vulnerables i a vegades volen imposar sense escoltar la seva visió, sinó també la mirada dels vulnerables. També reflexiona al voltant de la importància de la dignificació dels sensellar com a persones. És la història de dones vulnerables a qui Colombani posa rostre i explica la història. Reconeix que l’ajuda, el voluntariat d’una persona o d’un grup de gent no resolt el problema social, però si ajuda a persones amb noms i rostres, ja és important.

Una lectura per pensar. Molt aconsellable.

Ioga

Emmanuel Carrère

Una novel.la que no deixa indiferent. Escrita amb aquella senzillesa i proximitat que sembla fàcil i amaga un procès creatiu costòs i difícil. Amb un to intimista que atrapa al lector com si li parlessin a cau d’orella, Carrère es despulla i ens mostra el seu jo més personal i intim.

A partir de la idea d’escriure un llibre sobre el ioga, des d’una mirada personal però en absolut partidista ni propagandista, l’autor parteix d’un retir de meditació però es presenta com algú que practica el ioga i la meditació a la seva manera, sent conscient que sovint, quan medita, els pensaments de tota mena flueixen i s’han d’apartar, i això el fa molt proper en la seva pràctica, al menys a mi que m’hi he sentit identificada.

Ràpidament la història, com la vida, agafa camins inesperats i l’autor confessa la seva realitat. Fa particep al lector de la seva bogeria. Home depressiu, als seixanta anys li diagnostiquen un trastorn bipolar i ha de ser ingressat a un sanatori mental, on viu moments dramàtics que comparteix amb el lector, i que, al menys a mi, m’han frepat moltissim.

La història segueix el fil conductor de la vida de Carrere que va passar un temps a Leros on va treballar i conèixer de primera mà la història dels migrants a la Mediterrània. No generalitza, parla d’experiències personals i en aquest cas ho fa presentant-nos 4 menors no acompanyats que fugint d’Afganistan i Pakistan busquen trobar-se amb parents o amics a Europa que els permetran refer una vida partida. És una imatge potent, a l’hora realista i molt interessant. Particularment m’ha sorprès la importància dels smarphones i les xarxes per aquest joves migrants com allò que recull tot el què és la seva vida.

És una reflexió sobre la vida i la mort, i sobre com sobreviure. Esplèndida.

Berta Isla

Javier Marias

Fa poc vaig llegir que aquest 2021 Javier Marias publicaria un nou llibre i vaig recordar que fa temps vaig comprar la seva darrera novel.la, Berta Isla. Així que vaig recuperar la novel.la i em vaig, literalment, submergir en la seva lectura. Aquest escriptor no deixarà mai de sorpredre’m, és un mestre de la narrativa i Berta Isla no és una excepció. A partir d’una trama intrigant al voltant de les vides paral.leles d’una parella entre Gran Bretanya i Espanya, l’autor vesteix una història que atrapa al lector, no només pel que passa sinó per els pensaments que planteja i per la pròpia estructura narrativa.

A partir d’una història particular, tot s’ha de dir, gens corrent, l’autor acompanya al lector a reflexionar sobre conceptes abstractes del món actual, tant socials com polítics i també personals. Desenvolupa tòpics clàssics com la idea que el fi justifica els mitjans o el sentit del secret, passant pel paper i la responsabilitat del poble en una democràcia o el propi concepte del mal.

Sempre és un bon moment per llegir Marias.