Category Archives: Petites joies per pensar

La vegetariana

Han Kang

Aquesta novel.la sud coreana no deixa indiferent al lector, l’atrapa en una història estranya, en un relat molt oriental, i o agrada molt o no agrada, però provoca fortes sensacions. Narra com Yeonghye, una dona casada, inicia una dieta vegetariana simplement perquè té la necessitat de no menjar carn. Aquest punt de partida permet a l’autora explicar la relació entre la vida i la mort expressada com una contradicció. La protagonista no vol menjar carn, ni res que tingui vida pequè vol respectar-la, però des d’aquesta idea inicia un punt de no retorn cap a la mort. És aquesta contradicció la que porta a Yeonhye a la bogeria des del punt de vista social. De rerafons les històries de la família, la relació amb la germana, la infantesa, la violència, la incomprensió, i tot això amb una potència que, al menys a mi com a lectora, m’ha colpit per l’agressivitat latent malgrat l’aparent tranquilitat.

Una molt bona novel.la.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

Les vuit muntanyes

Paolo Cognetti

Al centre hi ha una muntanya rodejada per vuit muntanyes, qui serà més ric, aquell que puja a la muntanya o bé aquell que recorre les vuit muntanyes menors que la rodegen? Aquesta pregunta està al centre del llibre.

Les vuit muntanyes és un llibre esplèndid que té multiples lectures. D’una banda l’atracció que la muntanya, en un sentit físic, exerceix sobre els excursionistes i els alpinistes. Sobretot la primera part, Muntanyes d’infantesa, és un cant d’amor a la muntanya, com a repte, com a companyia, com a viatge cap a un mateix. Després la lectura esdevé més íntima i l’autor reflexiona sobre la solitud, buscada o trobada, a la muntanya. El llibre és a l’hora un viatge en el passat, present de les muntanyes i també un viatge cap a l’interior dels protagonistes i la seva relació amb l’entorn, tant físic com social.

Una meravella per a qualsevol lector però una recomenació efusiva als amants de la muntanya.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

La dona del cabell roig

Orhan Pamuk

La darrera novel.la del nòbel turc és una petita meravella. A partir de la història de Cem Bey, l’autor ens proposa tota una colla de dicotomies per reflexionar. Dues de les reflexions són essencials a la humanitat: d’una banda es tracta de la culpa, el penediment i la necessitat d’expiar enfront de la necessitat d’oblidar per esborrar tots aquests sentiments, amb la idea que si no es recorda no existeix; d’altra, de les relacions pares i fills davant l’absència del pare o del fill i com marca la vida d’ambdos. I en el rerafons d’aquestes dues línies, el creixement de la metropolis d’Estambul i l’evolució de Turquia entre Orient i Occident, tant canviant en les darreres dècades tant en el marc social, polític, econòmic com religiòs, i la propia relació entre Orient i Occident, sovint tant propera en l’essència, amb mites paral.lels com Edip i Sohnam, com llunyans.

La pròpia estructura de la novel.la cavalca entre aquests dos móns, ja que d’una banda es presenta com un relat continu de la vida del protagonista en la societat canviant de Turquia, i d’altra es pot fer una lectura més aviat metafòrica, com si recollis l’estructura dels mites clàssics.

Esplèndida.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Un amor

Alejandro Palomas

Palomas recupera els personatges de Una madre: Amàlia, la mare, i els seus tres fills, Silvia, Emma i Fer, que a l’hora és la veu que narra la història. Ara el temps s’allarga, però de nou els records i els sentiments profunds del passat acompanyen als personatges, més grans i amb noves circunstàncies. En el fons, però, l’autor aprofundeix en temes vitals que són constants a les seves novel.les: la importància de la vida i com afrontar-la. El valor per assumir la veritat, i com sovint mentim a la gent, però sobretot a nosaltres per sobreviure quan en realitat la veritat és l ‘alleujament que ens permet sobreviure. Els personatges s’han fet grans però no necessàriament han après a viure millor i és la mare qui posa en evidència que per estimar cal, primer viure. Torna a ser una novel.la coral amb el mateix nucli familiar però amb nous personatges com Magalí, que amaga un passar doloròs i tia Ines, i també el curiós personatge d’Oksana (com una veu de la consciència) I a la reflexió sobre la mort i el record, l’acompanya una reflexió al voltant de la vellesa i l’enfermetat. Una petita joia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

El ferrocarril subterrani

Colson Whitehead

La novel.la “El ferrocarril subterrani” és la història de Cora, una esclava d’una plantació de Georgia, que fuig en plena nit a la recerca de la llibertat cap al nord, cap a Estats no esclavistes a travès  d’una xarxa  formada per persones, tant blanques com de color, de fortes creences antiesclavistes i que exposen les seves pròpies vides per ajudar als esclaus fugitius en el seu camí cap a la llibertat.

Paral.lelament és la història d’un període fosc dels estats surenys dels Estats Units. Un dels aspectes més interessants de la novel.la  és la imatge dels estats esclavistes  i dels diferents models d’esclavitut. Des de la brutalitat de les plantacions esclavistes de Georgia,  a la hipocresia de Carolina del Nord on acollien els esclaus fugitius però se’ls tractava com a eterns menors d’edat a qui calia acompanyar, una societat que sota l’aparença de tolerància i accpetació on en aparença els  negres eren lliures, els tractava com a  individus a qui manipular i utilitzar per experiments i interessos propis. Passant per Carolina del sud, on els negres van ser expulsats i per Virginia, on hi ha una aparent convivència interracial, sense barrejar-se, però que culmina en un atac virulent per part dels blancs cap a una “amenaça negra”.

El resultat de la combinació de la història individual amb la història col.lectiva és una novel.la molt potent que no només porta al lector a reflexionar sobre l’esclavitut, sinó també sobre la convivència i la llibertat. Molt interessant.

 

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social, Petites joies per pensar

Niveles de vida

Julian Barnes

Brutal i brillant. Niveles de vida són tres històries al voltant del punt de vista de l’home i les diferents perspectives davant la vida i la mort. A les dues primeres els protagonistes de la narració són aquells aventurers i bohemis del segle XIX i principis del XX que volien volar, volien canviar de perspectiva i viure la vida d’una altra manera. Nadar, pioner de l’aeronàutica i de la fotografia, Sarah Bernard, l’actriu que buscava extreure tot el suc a la vida i a totes les experiències o Fred Burnaby, aventurer i enamorat de Sarah són els personatges que busquen noves maneres de mirar el món. Però la darrera història és simplement una meravella. Barnes es va quedar vidu el 2008, quan la seva dona va morir de malaltia 37 dies després del diagnòstic, i en aquesta narració curta reflexiona sobre el valor de la vida i de la mort, la importància del record i l’experiència del dol. Una petita joia.

Deixa un comentari

Filed under Llibres sobre el dol, Petites joies per pensar

The handmaid’s tale (El conte de la criada)

Margaret Atwood

Abans de res, una premisa: vaig comprar el llibre del taulell de novetats més valorades pel New  York Times a una llibreria de l’aeroport de Salt Lake city , tot pensant, i disculpeu la ignorància, que comprava la darrera novel.la d’aquesta escriptora canadenca. La meva sorpresa va ser quan en començar a llegir la “nova introducció” de l’autora vaig prendre consciència que la novel.la va ser escrita el 1984 i que si ara tornava a ser novetat era degut a la sèrie que s’havia emès recentmnet per televisió, basada en aquest llibre.

La data de la història no és baladí. El conte de la criada es situa en món futur (o no) en una societat autoritària on un poder suprem defineix les lleis, estableix els diferents grups socials i vetlla pel compliment dels seus mandats en un món on tothom vigila a tothom, on qualsevol pot reportar una falta i on hi ha una poderosa xarxa d’espionatge que està formada pels “Eyes”. Un món, amb regles diferents a les d’Orwell a 1984, però on la idea del “gran germà” que tot ho veu i tot ho controla és present. La història d’Atwood té, però grans diferències amb l’obra d’Orwell.

Un dels temes claus de la nova  societat és l’oposició patriarcat i matriarcat, i sobretot com el control de les dones per a tenir fills és una eina política, clarament masclista, malgrat en diversos moments es presenta el món femení com a tant o més poderos que el masculí a l’hora de conformar la quotidianitat i sobretot a l’hora d’assegurar la continuïtat de l’espècie i d’aquest món. La societat de Gilgead presenta 6 tipus de grups femenins:

  • Les Tietes, vestides de marró, que vetllen per la formació de les dones destinades a procrear.
  • Les Esposes, vestides de blau, amb la idea de blau virginal, que són les dones dels homes poderosos, formen famílies i crien els nens, sovint d’altres dones.
  • Les Filles, vestides de blanc que es casen, en el marc de matrimonis arrenjats, amb altres homes poderosos.
  • Les Martes, vestides de verd, que són les criades que fan les feines de la llar.
  • Les Criades destinades a procrear, vestides de vermell, que la única missió que tenen és procrear.
  • I les esposes econòmiques, vestides amb ratlles  de colors, que corresponen a l’estrat més baix de la societat.

És una societat molt rígida, on qualsevol falta es castiga durament. En contraposició a aquesta societat femenina, el món dels homes quasi no hi està descrit més enllà dels Comandants i  dels Angels, que són guardians, posant sobre la taula la idea que el paper important és el de les dones, encara que l’organització del sistema estigui ideat i governat per homes. És una clara contradicció.

Un segon element constant és la religió. Una religió que impregna tots els aspectes de la vida quotidiana i on la posta en escena és clau. Això es veu ja d’entrada amb l’ús simbòlic dels colors. I en aquesta mateixa línia es descriu la persecució religiosa d’altres creences i sobretot dels falsos conversos.

El tercer aspecte que sorpren i resulta molt atractiu és el context. La novel.la es texeix al voltant del diari d’una de les criades que vesteix de vermell, i està destinada a procrear, i correspon a l’època en que aquesta organització s’està consolidant. Ella recorda el món anterior, el nostre, i mostra com amb la por, el terror, i la delació s’imposa aquest nou món. És una època on encara hi ha resistència i on el record d’un món passat és viu. D’altra banda aquest manuscrit està sent analitzant en un món posterior on la societat ha canviat, no acabem de saber com, però en tot cas no ha suposat un retorn al món previ a Gilgead. Resulta molt angoixant.

I com s’havia gestat aquella societat? Tot un clàssic, la generalització de la violència i els atemptats féu que la gent renuncies a la llibertat a canvi de la seguretat.

Brillant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar