Category Archives: Petites joies per pensar

El ferrocarril subterrani

Colson Whitehead

La novel.la “El ferrocarril subterrani” és la història de Cora, una esclava d’una plantació de Georgia, que fuig en plena nit a la recerca de la llibertat cap al nord, cap a Estats no esclavistes a travès  d’una xarxa  formada per persones, tant blanques com de color, de fortes creences antiesclavistes i que exposen les seves pròpies vides per ajudar als esclaus fugitius en el seu camí cap a la llibertat.

Paral.lelament és la història d’un període fosc dels estats surenys dels Estats Units. Un dels aspectes més interessants de la novel.la  és la imatge dels estats esclavistes  i dels diferents models d’esclavitut. Des de la brutalitat de les plantacions esclavistes de Georgia,  a la hipocresia de Carolina del Nord on acollien els esclaus fugitius però se’ls tractava com a eterns menors d’edat a qui calia acompanyar, una societat que sota l’aparença de tolerància i accpetació on en aparença els  negres eren lliures, els tractava com a  individus a qui manipular i utilitzar per experiments i interessos propis. Passant per Carolina del sud, on els negres van ser expulsats i per Virginia, on hi ha una aparent convivència interracial, sense barrejar-se, però que culmina en un atac virulent per part dels blancs cap a una “amenaça negra”.

El resultat de la combinació de la història individual amb la història col.lectiva és una novel.la molt potent que no només porta al lector a reflexionar sobre l’esclavitut, sinó també sobre la convivència i la llibertat. Molt interessant.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social, Petites joies per pensar

Niveles de vida

Julian Barnes

Brutal i brillant. Niveles de vida són tres històries al voltant del punt de vista de l’home i les diferents perspectives davant la vida i la mort. A les dues primeres els protagonistes de la narració són aquells aventurers i bohemis del segle XIX i principis del XX que volien volar, volien canviar de perspectiva i viure la vida d’una altra manera. Nadar, pioner de l’aeronàutica i de la fotografia, Sarah Bernard, l’actriu que buscava extreure tot el suc a la vida i a totes les experiències o Fred Burnaby, aventurer i enamorat de Sarah són els personatges que busquen noves maneres de mirar el món. Però la darrera història és simplement una meravella. Barnes es va quedar vidu el 2008, quan la seva dona va morir de malaltia 37 dies després del diagnòstic, i en aquesta narració curta reflexiona sobre el valor de la vida i de la mort, la importància del record i l’experiència del dol. Una petita joia.

Deixa un comentari

Filed under Llibres sobre el dol, Petites joies per pensar

The handmaid’s tale (El conte de la criada)

Margaret Atwood

Abans de res, una premisa: vaig comprar el llibre del taulell de novetats més valorades pel New  York Times a una llibreria de l’aeroport de Salt Lake city , tot pensant, i disculpeu la ignorància, que comprava la darrera novel.la d’aquesta escriptora canadenca. La meva sorpresa va ser quan en començar a llegir la “nova introducció” de l’autora vaig prendre consciència que la novel.la va ser escrita el 1984 i que si ara tornava a ser novetat era degut a la sèrie que s’havia emès recentmnet per televisió, basada en aquest llibre.

La data de la història no és baladí. El conte de la criada es situa en món futur (o no) en una societat autoritària on un poder suprem defineix les lleis, estableix els diferents grups socials i vetlla pel compliment dels seus mandats en un món on tothom vigila a tothom, on qualsevol pot reportar una falta i on hi ha una poderosa xarxa d’espionatge que està formada pels “Eyes”. Un món, amb regles diferents a les d’Orwell a 1984, però on la idea del “gran germà” que tot ho veu i tot ho controla és present. La història d’Atwood té, però grans diferències amb l’obra d’Orwell.

Un dels temes claus de la nova  societat és l’oposició patriarcat i matriarcat, i sobretot com el control de les dones per a tenir fills és una eina política, clarament masclista, malgrat en diversos moments es presenta el món femení com a tant o més poderos que el masculí a l’hora de conformar la quotidianitat i sobretot a l’hora d’assegurar la continuïtat de l’espècie i d’aquest món. La societat de Gilgead presenta 6 tipus de grups femenins:

  • Les Tietes, vestides de marró, que vetllen per la formació de les dones destinades a procrear.
  • Les Esposes, vestides de blau, amb la idea de blau virginal, que són les dones dels homes poderosos, formen famílies i crien els nens, sovint d’altres dones.
  • Les Filles, vestides de blanc que es casen, en el marc de matrimonis arrenjats, amb altres homes poderosos.
  • Les Martes, vestides de verd, que són les criades que fan les feines de la llar.
  • Les Criades destinades a procrear, vestides de vermell, que la única missió que tenen és procrear.
  • I les esposes econòmiques, vestides amb ratlles  de colors, que corresponen a l’estrat més baix de la societat.

És una societat molt rígida, on qualsevol falta es castiga durament. En contraposició a aquesta societat femenina, el món dels homes quasi no hi està descrit més enllà dels Comandants i  dels Angels, que són guardians, posant sobre la taula la idea que el paper important és el de les dones, encara que l’organització del sistema estigui ideat i governat per homes. És una clara contradicció.

Un segon element constant és la religió. Una religió que impregna tots els aspectes de la vida quotidiana i on la posta en escena és clau. Això es veu ja d’entrada amb l’ús simbòlic dels colors. I en aquesta mateixa línia es descriu la persecució religiosa d’altres creences i sobretot dels falsos conversos.

El tercer aspecte que sorpren i resulta molt atractiu és el context. La novel.la es texeix al voltant del diari d’una de les criades que vesteix de vermell, i està destinada a procrear, i correspon a l’època en que aquesta organització s’està consolidant. Ella recorda el món anterior, el nostre, i mostra com amb la por, el terror, i la delació s’imposa aquest nou món. És una època on encara hi ha resistència i on el record d’un món passat és viu. D’altra banda aquest manuscrit està sent analitzant en un món posterior on la societat ha canviat, no acabem de saber com, però en tot cas no ha suposat un retorn al món previ a Gilgead. Resulta molt angoixant.

I com s’havia gestat aquella societat? Tot un clàssic, la generalització de la violència i els atemptats féu que la gent renuncies a la llibertat a canvi de la seguretat.

Brillant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

La vida entera

David Grossman

Una novel.la excepcional. L’autor situa al lector a Israel i des del punt de vista d’una dona jueva descriu una societat militaritzada i aterroritzada. L’autor no amaga la realitat dels territoris ocupats, ni les incursions, sovint salvatges que hi fa l’exèrcit israeli, però el seu punt de vista és a l’altra banda, la seva és la mirada del jueu de classe mitjana que viu a Tel Aviv, a Jerusalem. El jueu que té una família, té uns fills que fan el servei militar durant tres anys i que sovint moren en guerres o razzies contra els seus veïns, famílies que viuen amb la por que el seu fill no torni. Famílies que tenen por que l’autobus que agafin sigui l’escollit perquè un musulmà s’autoimmoli. És demoladora la idea d’un pare que busca una ruta segura perquè el seu fill torni d’escola a casa, i s’adona que tots els camins han estat llocs d’atemptats, i al final sols és capaç de dir-li al fill que corri.

Grossman atrapa al lector amb l’itinerari vital d’Ora, la mare que parla del fill que és a l’exercit i explica tota la seva vida per lligar-lo a ella, a la realitat, a la vida. Un itinerari que va més enllà en el temps fins a la guerra del Yom Kipur, i a l’hora recorre tot Israel, del nord fins a Jerusalem, de manera que l’itinerari vital esdeve també un itinerari per la seva terra, d’arrelament.

No deixa indiferent, i en un moment de judicis preestablerts és una mirada incisiva que porta al lector a la reflexió. Brillant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social, Petites joies per pensar

Tiene que ser aquí

Maggie O’Farrell

Esplèndida novel.la per regalar per Sant Jordi. A partir de salts en el temps, de llocs i de protagonistes, aquesta autora irlandesa ens explica la peculiar història d’una estranya parella formada per un professor universitari i d’una actriu que va desapareixer en el moment àlgid de la seva carrera. Al seu voltant apareixen i desapareixen personatges secundaris del seu passat i del seu present que ens mostren les multiples cares d’aquests dos personatges i ens permeten fer-nos una idea de com han arribat a on són. La complexitat de les relacions, les aparences, la mort, la fidelitat són alguns dels temes que apareixen al voltant de la història, però és sobretot la construcció narrativa i l’encaix dels diferents  punts de vista el que atrapa a un lector que intueix, pren partit i acaba involucrat a la història, preveient el desastre de les accions dels personatges.

No us la perdeu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

El corazón del hombre

Jon Kalman Stefánson
El corazón del hombre és la tercera part i darrera de la trilogia del muchacho. A les anteriors entregues l’home s’enfronta a la soledat i la mort davant de la natura més hostil, ja fos el mar o les muntanyes nevades, a aquesta darrera novel.la, la natura  a la qual s’enfronta, és el propi home i les seves virtuts i mesquineses. Després d’una primera part a un petit poble costaner, la major part de la història passa a Lugar, que hom pot identificar amb Isafjodur.


Hom quasi s’imagina les dones salant el bacallà i  la relativa seguretat, molts cops poc real,  que es pot sentir dins la badia. L’home, sovint sense nom, vol imposar el seu poder per sobre les dones i aquells que no segueixen les regles del joc dels poderosos que ostenten el poder, i pot arribar a ser tant hostil com la pròpia natura. El paper de la dona  a Islàndia, l’alcohol, la soledat, la violència són els protagonistes.

Feia temps que no llegia quelcom que m’hagi colpit tant. Una petita joia per reflexionar sobre la vida i sobre la mort. Esplendida.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies, Petites joies per pensar

Entre el cielo y la tierra // La tristeza de los àngeles

Jon Kalman Stefánson

Es tracta de les dues primeres novel.les d’una trilogia escrita per aquest autor islandès i que es situen en la regió dels fiords de l’oest. En realitat ambdues són part de la mateixa història, un instant en la vida del noi en un paratge natural d’una bellesa brutal a l’estiu i d’una crueltat extrema a l’hivern. El fil conductor és la lluita per la supervivència de l’home en un indret on la natura és extramadament hòstil, ja sigui al mar o la muntanya, en un clima on el fred mata, una lluita per la supervivència que porta a la reflexió sobre la mort, la vida i la solitud d’aquells que viuen en aquell lloc. És una obra molt poètica. La prosa és detallista i la descripció de la lluita de l’home davant la natura és angoixant i opressiva com la foscor dels dies d’hivern, perquè el sol surt poc i a més les tempestes tampoc permeten veure’l quan surt. El lector acaba tenint fred, i acaba amb un sentiment de desempar brutal.

La lectura d’aquestes dues novel.les ( i espero amb ganes la tercera) només s’entenen a Islàndia i hom pot veure la influènvcia del nobel islandès Halldor Laxness. Aquest estiu vam viatjar per aquest país extraordinari i vam descobrir tot d’aspectes que m’han permès algunes complicitats amb la novel.la. La primera és la relació amb l’entorn d’uns homes i unes dones que durant més de mig any vivien en un món a les fosques, on el temps passava lent, les relacions amb l’exterior eren mínimes i una de les distraccions més habituals, per no dir la única era explicar històries oralment o llegir-les a la llum d’una llàntia, el que explica que una de les imatges més sorprenents és com pescadors que no tenen res, llegeixen poesia i grangers que hom imaginaria analfabets, tenen entre les seves poques possessions llibres. Durant el viatge una de les experiències més curioses la vam viure en la visita a un tub de lava prop de Reykholt, quan al final de la cova, el guia ens va demanar que busquessim un lloc per recolçar-nos i ens va demanar que tanquessim els lots, llavors tot va quedar negre, a menys de 0 graus, ell va explicar una història on apareixien elfs, trolls, esperits… allò era l’entorn de molts islandesos als hiverns a les terres altes, i aquesta imatge és la que descriu el llibre.

Una altra curiositat és la regió on s’ubica la història. L’autor parla dels fiords de l’oest, però només unes poques referències geogràfiques concretes ens hi situen i permeten deduir que “Lugar” és Isafjodur i que la trama es situa en aquesta regió, però l’autor no vol acotar al paratge, podria ser qualsevol racó d’aquesta zona. La regió dels fiords de l’oest és salvatge i agreste i de fet queda fora de les rures turístiques més habituals, a banda que la majoria de carreteres no són  asfaltades, però una de les imatges més imponents a la illa és l’arribada des del sud per la carena que baixa fins a Isafjodur.

Un darrer apunt de la novel.la és el desenvolupament d’un dels tòpics de les societats nòrdiques,  malauradament real a l’illa, l’alcoholisme i el maltractament a les dones.

Abans del viatge vaig llegir força literatura islandesa, i he de dir que poca em va atrapar. Tinc la sensació que publiquen tot el que s’escriu i sovint la qualitat és qüestionable, tot i això ja en el seu moment vaig destacar Gente independiente del nobel Laxness i també les noveles d’Indridasson, menys em va agradar Sjon, i altres autors que ja he oblidat simplement no vaig ni acabar-ne un sol llibre, però la lectura de Jon Kalman Stefánsson és d’una delicadesa i a l’hora d’una brutalitat tan ben narrada que és imprescindible per aquells que ens agrada la lectura i ens ha apassionat i atrapat un viatge per a Islàndia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista, Petites joies per pensar