Category Archives: Novel.la social

Marcovaldo

Italo Calvino

Estem davant d’un recull d’històries curtes protagonitzades per Marcovaldo, un pare de família i treballador al Turin d’entreguerres, que ens explica diferents històries al llarg de les diferents estacions a Torí. Són narracions d’un treballador i pare de família que explica diferents fragmnets de la seva vida, ja sigui a nivell de ciutat o a nivell familiar, i sovint la història amaga una ensenyança. És una lectura entretinguda i a l’hora interesant.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la social

Cara de pan

Sara Mesa

Una història sobre dues persones “diferents”, una adolescent que es sent marginada pels seus companys pel seu aspecte físic i decideix faltar a classe a l’institut mentre passa els dies a un parc enlloc de a classe, i un home gran, retardat, amb un comportament obssessiu compulsiu que no sap adaptar-se a les regles de la societat, un home que no comprèn perquè no pot fer certes coses, però té por de fer-les, un ignorant en habilitats socials, però un especialista en ocells. La primera part del llibre mostra al lector com es coneixen, com es relacionen i com aprenen l’un de l’altre sense cap mena de prejudicis.

En una segona part, els pares, la policia, els assistents socials, els metges ( “la gent normal”) descobreixen la relació i, juntament amb el diari, amb molta imaginació, escrit per una adolescent que vol ser especial, ella esdeve la víctima, i ell el boig, a ella cal reconduir-la i ell apartar-lo. Una imatge molt potent d’aquells que no responen a allò que la societat enten com “el que és normal”.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la social

Lincoln en el Bardo

George Saunders

Una proposta molt interessant. El primer que vaig fer quan iniciava la lectura de la novel.la va ser cercar què, qui o on era el Bardo.

Els bards, en la història antiga d’Europa, eren les persones encarregades de transmetre les històries, les llegendes i els poemes de forma oral a més de cantar la història dels seus pobles en llargs poemes. La seva feina era normalment ambulant, explicant les seves històries a públics ben diversos, amb l’objectiu que no es perdessin; eren autèntics magatzems d’història comunitaria, transmissors de notícies, missatgers i fins i tot ambaixadors entre diferents pobles.

A més hi ha una altre significat de la paraula. La paraula tibetana Bard significa literalment “estat intermig ” i sovint s’ha traduit com a “estat de transició”. En el budisme, originalmente es refereix només al període entre una vida i la següent.

Saunders empra la paraula Bard en la seva segona acepció però sense els valors budistes, és un estat entre la vida i la mort, quan aquell que ha mort, no ha assumit el seu estat i vaga com un fantasma entre els vius sense marxar del tot. Podriem utilitzar el concepte del llimb.

La novel.la transcorre en aquests llimbs on els morts, no assumeixen la seva realitat i creuen que podran tornar entre els vius, a la seva vida anterior. Són presències no físiques, veuen els vius però els vius no els veuen, i no volen marxar. L’autor entra en aquest món de la mà de Willie Lincoln, fill del president Lincoln que va morir de febres tifoidees als 10 anys, i arriba a aquest llimb on es troba amb altres personatges. L’estructura de la novel.la és innovadora i aconsegueix atrapar l’atenció del lector, a la manera d’un documental de Michael Moore. La narració no la fa un narrador omniscient sinó els testimonis dels altres personatges de la trama, de manera que a vegades un mateix esdeveniment o fenomen s’explica més d’un cop des de diferents punts de vista. La major part de la trama passa al llimb, i sols es reprodueix alguna escena de la vida de Lincoln relacionat amb l’enfermetat i la mort del seu fill.

A partir d’aquest fil conductor, l’autor reflexiona sobre la mort, la guerra, el racisme, la pròpia figura de Lincoln. Molt aconsellable. La mort i la vida vista des del punt de vista dels morts.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la social

Los tiempos del odio

Rosa Montero

Aquesta és la tercera novel.la de la sèrie protagonitzada per Bruna Husky, una replicant de combat, que transcorre al planeta Terra al segle XXI. El lector es veu trasl.ladat al món de Blade runner, una de les meves pel.lícules preferides, i a partir d’aquell món les històries prenen vida i la vida continua.

En aquesta entrega Bruna s’enfronta a un grup terrorista fanatitzat, a un multimilionari egocèntric que pretèn salvar el món i a una escalada de tensió entre la Terra i Cosmos. Montero presenta un món divers on hi ha humans, replicants, éssers d’altres planetes, i dins de cada grup tots són diferents, i a partir d’aquest món explica una història tan vella com la pròpia humanitat: la lluita pel poder, el control per part d’un reduit grup de poderosos multimilionaris, el supremacisme i el racisme, en un món on les diferències socials i racials cada cop són més grans, i això porta a un conflicte de gran violència.

A l’hora, la replicant i els seus amics reflexionen sobre la vida i la mort, una mort programada en el cas de la replicant, ja que quan s’activen tenen 25 anys i només tenen 10 anys de vida. L’altra tema sobre el qual s’obre la reflexió és el tema de la memòria, els records i les vivències que modelen el caràcter de cadascun.

Els personatges de la novel.la tenen vida pròpia, però l’autora els dona una part d’ella mateixa, adn o el cognom “Gayo”.

Interessant i entretinguda.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra, Novel.la social

Ordesa

Manuel Vilas

Ordesa no és pròpiament una novel.la, sinó un llibre fet de pensaments i expressats d’una manera certament poètica. És un llibre molt personal i autobiogràfic i l’autor parla de les seves vivències i experiències amb els seus pares, vius i morts. Parla de la mort com una forma de viure en la memòria, i parla del passat com d’una manera de fer viure els morts. És una narració esplèndida.

Tot i això és un llibre generacional a un doble nivell, per l’edat i per l’època.

Un dels temes que proposa Manuel Vilas és imaginar, descubrir la vida dels pares quan no eren pares, quan eren joves i no tenien fills. És una reflexió interessant perquè quan pensem en els nostres pares, els recordem amb nosaltres, com a pares i no els imaginem abans. Crec que aquest interès apareix quan un es fa gran, té fills i aquests comencen a ser adults. És llavors, a partir de la pròpia experiència quan t’adones que els teus fills no t’imaginen amb la seva edat, com a jove, estudiant i amb tot per davant, i veus que tu tampoc t’ has imaginat als teus pares abans del teu naixement. Aquest llibre proposa al lector, precisament, intentar saber com eren els teus pares quan encara no eren els teus pares. Recordo que els meus pares explicaven que van anar de viatge de noces a Madrid, i que la primera nit la van passar a Barcelona (venien de comarques) a l’hotel Lloret a Les Rambles. Mai m’havia cridat l’atenció, però l’altra dia, pasejant em vaig adonar que cercava l’hotel Lloret (que per cert, encara existeix) i vaig intentar imaginar-los just abans de començar…

És, a més, el retrat d’una època, i moltes de les imatges que descriu com els cotxes, els turistes, els bars… són imatges d’una època, de la meva època.

Molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Novel.la social

La luz que no puedes ver

Anthony Doerr

Una lectura que m’ha sorprès positivament. La història narra segueix a dos personatges entre 1940 i 1944, amb uns capítols finals que ens acosten amb grans salts en el temps al 2014. El nucli, però de la història es situa cronològicament entre el 1940 en els moments inicials de la Segona guerra Mundial, quan els alemanys inicien l’ocupació de França i el 1944 quan s’inicia l’ofensiva aliada a les costes de la Bretanya francesa. L’estructura narrativa explica la història en dos fils narratius, un comença el 1940 i l’altra el 44, i s’acaben trobant les dues narracions. En el mateix sentit actua les històries dels dos personatges, d’una banda Marie Laure la noia cega francesa que fugint de Paris passa la guerra a Saint Malo i d’altra Werner l’orfe alemany amb grans habilitats per les transmissions radiofòniques que forma part de l’exèrcit alemany. Són dues persones anònimes que destaquen sobre un fons de personatges molt diversos i amb morals molt diferents.

A partir d’aquests fils conductors que s’entrellacen la novel.la proposa al lector diferents elements de reflexió: el valor de les històries com element guaridor o si més no de consol, la importància de les comunicacions i les transmissions, el valor dels ciutadans de la resistència francesa, la maldat, ambició i egoisme en la humanitat representat per ciutadans tant francesos com alemanys, la importància de la massa com a deshumanitzadora… I una història de fons, la del diamant Mar de flames que incideix en moltes de les reflexions obertes.

Molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social

El ferrocarril subterrani

Colson Whitehead

La novel.la “El ferrocarril subterrani” és la història de Cora, una esclava d’una plantació de Georgia, que fuig en plena nit a la recerca de la llibertat cap al nord, cap a Estats no esclavistes a travès  d’una xarxa  formada per persones, tant blanques com de color, de fortes creences antiesclavistes i que exposen les seves pròpies vides per ajudar als esclaus fugitius en el seu camí cap a la llibertat.

Paral.lelament és la història d’un període fosc dels estats surenys dels Estats Units. Un dels aspectes més interessants de la novel.la  és la imatge dels estats esclavistes  i dels diferents models d’esclavitut. Des de la brutalitat de les plantacions esclavistes de Georgia,  a la hipocresia de Carolina del Nord on acollien els esclaus fugitius però se’ls tractava com a eterns menors d’edat a qui calia acompanyar, una societat que sota l’aparença de tolerància i accpetació on en aparença els  negres eren lliures, els tractava com a  individus a qui manipular i utilitzar per experiments i interessos propis. Passant per Carolina del sud, on els negres van ser expulsats i per Virginia, on hi ha una aparent convivència interracial, sense barrejar-se, però que culmina en un atac virulent per part dels blancs cap a una “amenaça negra”.

El resultat de la combinació de la història individual amb la història col.lectiva és una novel.la molt potent que no només porta al lector a reflexionar sobre l’esclavitut, sinó també sobre la convivència i la llibertat. Molt interessant.

 

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social, Petites joies per pensar