Category Archives: Novel.la social

Offshore

Petros Markaris

La darrera novel.la de l’escriptor grec protagonitzada pel comissari khostas Kharitos m’ha deixat amb una sensació extranya. D’una banda, la forma com està escrita (o potser traduïda) no només no m’ha enganxat sinó que l’he trobat simple, repetitiva i sovint amb manca de ritme, d’altra , el contingut és molt interessant i porta al lector a diverses reflexions sobre el món actual. La trama es situa a la Grècia del 2016, en un moment on la crisi econòmica ha quedat enrere i el diner torna a generar llocs de treballs, pujades de sous, reactiva el mercat immobiliari… i sembla que tot s’hagi superat, però aleshores apareixen diverses preguntes: d’on surt el diner que ara s’inverteix a Grècia? no ve d’Europa i Grècia tampoc s’autofinança, què ha canviat en tant poc temps perquè allà on tot eren acusacions de desbaratament econòmic, ara s’aplaudeixi un creixement inusitat i a l’hora inexplicable? I l’oblit… La dona de Kharitos s’encarrega de comentar en diverses ocasions al llarg de la novel.la que sembla que els grecs no hagin après res de la crisi: els cotxes tornen a ocupar els carrers, els restaurants plens a vessar i de nou es tornen a concedir hipoteques per a comprar  pisos, els preus dels quals no paren de pujar. I tot això en un obrir i tancar d’ulls. L’interessant és que a Barcelona, al costat de casa, hom té una sensació similar de sortida de la crisi, hi ha més diners, o al menys ho sembla, però on són i d’on venen? La novel.la planteja aquests temes, i el sorprenent (o no, depen de com es miri) és el desenllaç.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra, Novel.la social

Cinco esquinas

Mario Vargas Llosa

Una novel.la ben escrita i entretinguda però lluny de les obre mestres de La fiesta del chivo  o La guerra del fin del mundo. Una història que combina la novel.la eròtica amb la crítica política a Fujimori i una imatge de clar-obscurs del periodisme a Perú. El resultat és una trama que atrapa al lector i el distreu sense massa més. Per passar una estona.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la eròtica, Novel.la social

Mujer a 1000*

Hallgrímur Helgason

Definitivament no ha estat la millor elecció per iniciar-me en la literatura islandesa. És cer que he llegit novel.la negra islandesa i l’he disfrutat de la ma d’Arnaldur Indridason,  Helgason m’ha descolacat. Mujer a 1000, és un recorregut per la vida d’una dóna islandesa que,  ara ja gran,  està enllitada i veu el món a través d’internet i recorda el seu passat. La idea és interessant i també ho és com desmonta tòpics sobre Islàndia, o en fa una lectura més negativa que la que tenim des de l’Europa de sud. En principi la lectura és prometedora però al cap de poca estona jo vaig ser incapaç de sentir-me no ja identificada amb cap personatge o sentir-hi una mica d’empatia, sinó que a més com a lectora el que explica no m’interessava gens. Així que, provaré més endavant amb 101 Reykiavik, però he decidit no continuar amb aquesta lectura.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la social

Ciudad en llamas

Garth Risc Hallberg

Sorprenent. Garth ens proposa una novel.la coral situada a Nova York entre el 1976 i 1977, on la ciutat americana és probablement el personatge principal. Una ciutat que té poc a veure amb el Nova York actual, filla de les polítiques, entre d’altres de Giuliani,  una ciutat molt més agressiva, on els diferents grups socials comparteixen espais però en el sentit estricte de la paraula, el comparteixen, no hi conviuen. En aquest sentit l’autor estableix diferents fils argumentals de la mà de parelles o petits grups d’amics o families, que s’entrellacen i es barregen. Des de Charlie i Sam, dos joves desarrelats de l’extraradi, adolescents que busquen el seu grup, aquells amb qui identificar-se, a Regan i keith, una parella d’una de les grans famílies “financeres aristocràtiques” del Nova York  d’aquells anys, passant per Sol, TK i Nick Caos, uns punks que s’autoerigeixen en posthumanistes que viuen en un anomenat falansteri com si es tractes d’una utopia, per William i Mercer, una parella de gais d’origens oposats que volen ser artistes, per Felicia i el seu germà Amory Gould o be Richard i Pulaski, periodista i polícia, amics fora de l’àmbit laboral, Richard i Jenny, veins… Móns aparentment separats però que l’autor interelaciona i lliga entre ells, fent que totes les històries conflueixin en un espai i un moment: la nit de l’estiu de 1977 que Nova York va viure una apagada general, nit que sembla el climax d’un mon i a l’hora l’inici de quelcom nou.

Sovint la novel.la agafa ritme i estructura de thriller, però cada gir és una sorpresa pel lector, que pensa que ja sap com culminara l’acció i en canvi queda en l’aire, interpretable. La part situada a l’apagada és a més clarament metafòrica i simbòlica, i a l’hora amb multiples lectures, ja que a vegades visions i alucinacions provocades per l’ús de les drogues, són a l’hora metafores del món, i fa que aquesta part del llibre resulti, al menys per a mi, una mica psicodèlica, i si bé el ritme és angoixant, acabi desconcertant una mica al lector, que segons com pot acabar despenjant-se de la lectura.

L’epíleg vé a ser una manera d’embolcallar la història, 25 anys després dels fets, però fins i tot aquí, tot és obert i les interpretacions multiples.

Molt interessant. Brillant en alguns moments, i en d’altres excesivament barroc. Una lectura densa que val la pena. Prenc nota de l’autor, el seguiré.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la històrica, Novel.la social

El crit de l’ocell domèstic

Maksim Óssipov

Una molt agradable sorpresa. El crit de l’ocell domèstic és una recull de contes, la majoria dels quals tenen com escenari la Russia interior i es narren com a un viatge, a vegades en el sentit literal, perquè la història passa durant un trajecte en tren, o en sentit figurat quan el viatge és la pròpia vida. En molts d’ells el narrador, ja sigui part de la història o bé l’expliqui és metge, un altre ego de l’autor que és cardiòleg. Els personatges resulten entrenyables en un món d’una duresa extrema, on la corrupció i la brutalitat són presents i on el valor de la vida és relatiu. Com a contraposició a la majoria de les històries, a Peces en un pla, situa uns russos immigrants als EUA, i això li permet reflexiona al voltant dels valors contraposats, o no tant, entre els dos móns, i sobretot les espectatives dels immigrants contraposades a la realitat. Realment una mirada diferent sobre Russia, arran de terra i no a partir del poder i les seves conseqüències. Molt interessant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social

En lugar seguro

Wallace Stegner

Una novel.la esplèndida sobre les relacions de parella i d’amistat al llarg de trenta anys, i també sobre la mort i la pèrdua. La història comença en el moment previ del retrobament de dues parelles, en un lloc emblemàtic  de les seves vides, degut a la mort imminent de Charity, la dona d’una d’elles, malalta terminal. A partir d’aquí, i de la mà de Larry, un alter ego de l’autor i el narrador de la història, la novel.la desgrana moments claus d’aquesta amistat: com es van conèixer a Madison, quan Sid i Larry eren professors universitaris, com van ser pares quasi a l’hora, com van afrontar el positiu i el negatiu que els va tocar viure a uns i altres, tant a nivell laboral com personal i de salut,  les primeres vacances junts al lloc on es reuneixen per a l’adeu, l’any que, molts anys després,  van compartir a Itàlia… Narrada a la manera de retalls de memòria, el narrador, fa complice al lector dels moments escollits i dels tempos narratius, amb un resultat brillant.

Però la novel.la és molt més que la història d’una amistat, és una reflexió sobre els lligams i les dependències en una relació, sobre el caràcter dominant i autoritari, controlador en una relació, i també sobre la mort, la malaltia i la pèrdua. Poques vegades he llegit un text que reflecteixi tant una visió de la mort del que se’n va, com dels que sobreviuen, i com l’impacte emocional en uns i altres és tant fort que malgrat els intents per suavitzar el moment, dol ( un dolor en un sentit quasi físic) a tothom. Una petita meravella.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Novel.la social

Todo lo que hay

James Salter

Un clàssic  d’aquests escriptors americans que són intergeneracionals però que al llarg del segle XX escriuen novel.les que són trossos de la realitat quotidiana d’una classe mitjana que busca el seu lloc a la societat nordamericana i es reivindica com a tal. Són novel.les on no passa res, o passa molt, segons com t’ho miris: la vida. Todo lo que hay és una novel.la coral, malgrat que està protagonitzada per Phil Bowsman. El protagonista és la referència i a partir d’ell s’expliquen altres vides d’homes i dones que en algun moment comparteixen amistat, feina o una aventura. A vegades a mitja lectura imaginava un travelling cinematogràfic, on la càmara pendent del protagonista, abandona un moment el seu objectiu principal i segueix un secundari que acaba d’abandonar l’escena. Salter retrata l’Amèrica del segle XX a partir de la Segona guerra mundial  i ho fa a través de la mirada d’un editor, d’un home que té com a punt de referència Nova York. Un gaudi pels sentits, totalment aconsellable.

I un apunt, les escenes de sexe són emotives i transmeten passió i desig, estaria bé que algun escriptor de moda n’aprengues (llegeixis Les ombres de Grey).

Deixa un comentari

Filed under Novel.la social