Category Archives: Novel.la social

Los tiempos del odio

Rosa Montero

Aquesta és la tercera novel.la de la sèrie protagonitzada per Bruna Husky, una replicant de combat, que transcorre al planeta Terra al segle XXI. El lector es veu trasl.ladat al món de Blade runner, una de les meves pel.lícules preferides, i a partir d’aquell món les històries prenen vida i la vida continua.

En aquesta entrega Bruna s’enfronta a un grup terrorista fanatitzat, a un multimilionari egocèntric que pretèn salvar el món i a una escalada de tensió entre la Terra i Cosmos. Montero presenta un món divers on hi ha humans, replicants, éssers d’altres planetes, i dins de cada grup tots són diferents, i a partir d’aquest món explica una història tan vella com la pròpia humanitat: la lluita pel poder, el control per part d’un reduit grup de poderosos multimilionaris, el supremacisme i el racisme, en un món on les diferències socials i racials cada cop són més grans, i això porta a un conflicte de gran violència.

A l’hora, la replicant i els seus amics reflexionen sobre la vida i la mort, una mort programada en el cas de la replicant, ja que quan s’activen tenen 25 anys i només tenen 10 anys de vida. L’altra tema sobre el qual s’obre la reflexió és el tema de la memòria, els records i les vivències que modelen el caràcter de cadascun.

Els personatges de la novel.la tenen vida pròpia, però l’autora els dona una part d’ella mateixa, adn o el cognom “Gayo”.

Interessant i entretinguda.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra, Novel.la social

Ordesa

Manuel Vilas

Ordesa no és pròpiament una novel.la, sinó un llibre fet de pensaments i expressats d’una manera certament poètica. És un llibre molt personal i autobiogràfic i l’autor parla de les seves vivències i experiències amb els seus pares, vius i morts. Parla de la mort com una forma de viure en la memòria, i parla del passat com d’una manera de fer viure els morts. És una narració esplèndida.

Tot i això és un llibre generacional a un doble nivell, per l’edat i per l’època.

Un dels temes que proposa Manuel Vilas és imaginar, descubrir la vida dels pares quan no eren pares, quan eren joves i no tenien fills. És una reflexió interessant perquè quan pensem en els nostres pares, els recordem amb nosaltres, com a pares i no els imaginem abans. Crec que aquest interès apareix quan un es fa gran, té fills i aquests comencen a ser adults. És llavors, a partir de la pròpia experiència quan t’adones que els teus fills no t’imaginen amb la seva edat, com a jove, estudiant i amb tot per davant, i veus que tu tampoc t’ has imaginat als teus pares abans del teu naixement. Aquest llibre proposa al lector, precisament, intentar saber com eren els teus pares quan encara no eren els teus pares. Recordo que els meus pares explicaven que van anar de viatge de noces a Madrid, i que la primera nit la van passar a Barcelona (venien de comarques) a l’hotel Lloret a Les Rambles. Mai m’havia cridat l’atenció, però l’altra dia, pasejant em vaig adonar que cercava l’hotel Lloret (que per cert, encara existeix) i vaig intentar imaginar-los just abans de començar…

És, a més, el retrat d’una època, i moltes de les imatges que descriu com els cotxes, els turistes, els bars… són imatges d’una època, de la meva època.

Molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Novel.la social

La luz que no puedes ver

Anthony Doerr

Una lectura que m’ha sorprès positivament. La història narra segueix a dos personatges entre 1940 i 1944, amb uns capítols finals que ens acosten amb grans salts en el temps al 2014. El nucli, però de la història es situa cronològicament entre el 1940 en els moments inicials de la Segona guerra Mundial, quan els alemanys inicien l’ocupació de França i el 1944 quan s’inicia l’ofensiva aliada a les costes de la Bretanya francesa. L’estructura narrativa explica la història en dos fils narratius, un comença el 1940 i l’altra el 44, i s’acaben trobant les dues narracions. En el mateix sentit actua les històries dels dos personatges, d’una banda Marie Laure la noia cega francesa que fugint de Paris passa la guerra a Saint Malo i d’altra Werner l’orfe alemany amb grans habilitats per les transmissions radiofòniques que forma part de l’exèrcit alemany. Són dues persones anònimes que destaquen sobre un fons de personatges molt diversos i amb morals molt diferents.

A partir d’aquests fils conductors que s’entrellacen la novel.la proposa al lector diferents elements de reflexió: el valor de les històries com element guaridor o si més no de consol, la importància de les comunicacions i les transmissions, el valor dels ciutadans de la resistència francesa, la maldat, ambició i egoisme en la humanitat representat per ciutadans tant francesos com alemanys, la importància de la massa com a deshumanitzadora… I una història de fons, la del diamant Mar de flames que incideix en moltes de les reflexions obertes.

Molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social

El ferrocarril subterrani

Colson Whitehead

La novel.la “El ferrocarril subterrani” és la història de Cora, una esclava d’una plantació de Georgia, que fuig en plena nit a la recerca de la llibertat cap al nord, cap a Estats no esclavistes a travès  d’una xarxa  formada per persones, tant blanques com de color, de fortes creences antiesclavistes i que exposen les seves pròpies vides per ajudar als esclaus fugitius en el seu camí cap a la llibertat.

Paral.lelament és la història d’un període fosc dels estats surenys dels Estats Units. Un dels aspectes més interessants de la novel.la  és la imatge dels estats esclavistes  i dels diferents models d’esclavitut. Des de la brutalitat de les plantacions esclavistes de Georgia,  a la hipocresia de Carolina del Nord on acollien els esclaus fugitius però se’ls tractava com a eterns menors d’edat a qui calia acompanyar, una societat que sota l’aparença de tolerància i accpetació on en aparença els  negres eren lliures, els tractava com a  individus a qui manipular i utilitzar per experiments i interessos propis. Passant per Carolina del sud, on els negres van ser expulsats i per Virginia, on hi ha una aparent convivència interracial, sense barrejar-se, però que culmina en un atac virulent per part dels blancs cap a una “amenaça negra”.

El resultat de la combinació de la història individual amb la història col.lectiva és una novel.la molt potent que no només porta al lector a reflexionar sobre l’esclavitut, sinó també sobre la convivència i la llibertat. Molt interessant.

 

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social, Petites joies per pensar

Patria

Fernando Aramburu

Esplèndida i brutal.

He de reconèixer que m’havia resistit fins la setmana passada a agafar aquest llibre que tanta gent em recomenava, però la idea d’una història al voltant d’ETA i el terrorisme no m’atreien de manera especial.  Finalment, però, vaig iniciar la seva lectura i m’ha captivat. M’ha meravellat com l’autor, sense descriure els atemptats i la violència dels atemptats etarres, ha estat capaç de descriure tota la violència soterrada generada per l’entorn abertzale.

Sovint he llegit com dues famílies d’ètnies diferents, per exemple serbis i croates, veïnes i amigues de tota la vida, d’avui per demà prenen partit i s’enfronten en una guerra fraticida, oblidant els lligams teixits al llarg dels anys, i m’ha colpit aquesta mateixa imatge en un poble basc, on els bàndols els definia, no ja l’origen, sinó les pintades i les decisions d’un col.lectiu d’un entorn molt tancat . L’escriptor enllaça el relat de la seva història a partir de la relació entre dues famílies amigues que en un moment donat es situen o els situen en dos bàndols diferents, vícitmes i “abertzales simpatitzants d’ETA” i com viuen els membres de la família de la víctima d’atemptat i la família d’un dels membres del comando etarra   des del moment en que es produeix la divisió.

La novel.la és molt interessant i planteja molts punts de reflexió, però no és neutral, pren partit pel bàndol de les víctimes i sovint la imatge de l’entorn abertzale apareix molt simplificat i fins i tot maniqueu.

Hi ha un altre aspecte de la novel.la que mereix un comentari a banda i és el tractament netament diferenciat dels caràcters femenins contraposats als masculins i dels joves contraposats als grans. Bittori (dona de la víctima) i Miren (mare del terrorista) es dibuixen com a dones fortes però sense matissos, per contra el marit de Miren i els fills d’ambdues, Xabier i Gorka, són personatges aparentment més dèbils , però a l’hora amb més dubtes, menys contundents, més realistes. Les filles, a diferència de les mares, Nerea i Arantxa tenen més clars i foscors i els seus caràters són més matitzats. Probablement cal llegir aquests personatges més com arquetipus que no pas a un nivell intimista.

Tot i això, és una novel.la absolutament recomenable, a banda d’una lectura molt profitosa i  entretinguda.

 

 

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social

Los cinco y yo

Antonio Orejudo

Una novel.la molt interessant, tant en la forma com en el fons. Escrita com si fos autobiogràfic, l’autor introdueix al lector en la presentació d’un suposat llibre escrit per un amic seu ( que és real). Toni, el protagonista, explica a travès dels records que li desperta la lectura d’aquest  llibre, i que el porta a reviure la seva infantesa a l’Espanya dels anys 60 amb el baby boom, tant la pròpia com la dels seus congeneres i a l’hora recorda les novel.les juvenils d’Enyd Blyton que el van acompanyar. Paral.lelament el suposat llibre, titulat After five es presenta com la continuació de la saga dels cinco d’Enyd Blyton. A partir d’escriure sobre la joventut i la maduresa dels personatges de Els cinco, reflexiona sobre la seva pròpia maduresa i la de la seva generació.

Jo, que també, formo part d’aquesta generació i llegia els cinco, m’he vist atrapada pel llunyà record de l’època. Però l’autor no vol en cap moment que el lector oblidi que tot es ficció i tant en la suposada novel.la com en la pròpia realitat introdueix fets i idees absolutament fantàstics i impossibles, o no?.

Realitat o ficció, creïble i verosimil o increible i fals .. El Quixot, Faulkner i Ulisses apareixen citats, i no és una casualitat. Molt interessant. Una proposta diferent que val la pena llegir.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social

La vida entera

David Grossman

Una novel.la excepcional. L’autor situa al lector a Israel i des del punt de vista d’una dona jueva descriu una societat militaritzada i aterroritzada. L’autor no amaga la realitat dels territoris ocupats, ni les incursions, sovint salvatges que hi fa l’exèrcit israeli, però el seu punt de vista és a l’altra banda, la seva és la mirada del jueu de classe mitjana que viu a Tel Aviv, a Jerusalem. El jueu que té una família, té uns fills que fan el servei militar durant tres anys i que sovint moren en guerres o razzies contra els seus veïns, famílies que viuen amb la por que el seu fill no torni. Famílies que tenen por que l’autobus que agafin sigui l’escollit perquè un musulmà s’autoimmoli. És demoladora la idea d’un pare que busca una ruta segura perquè el seu fill torni d’escola a casa, i s’adona que tots els camins han estat llocs d’atemptats, i al final sols és capaç de dir-li al fill que corri.

Grossman atrapa al lector amb l’itinerari vital d’Ora, la mare que parla del fill que és a l’exercit i explica tota la seva vida per lligar-lo a ella, a la realitat, a la vida. Un itinerari que va més enllà en el temps fins a la guerra del Yom Kipur, i a l’hora recorre tot Israel, del nord fins a Jerusalem, de manera que l’itinerari vital esdeve també un itinerari per la seva terra, d’arrelament.

No deixa indiferent, i en un moment de judicis preestablerts és una mirada incisiva que porta al lector a la reflexió. Brillant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social, Petites joies per pensar