Category Archives: Novel.la fantàstica

Novel.la

Pol Beckmann

Novel.la és, en certa manera, un experiment narratiu, on l’autor juga amb la ficció i la realitat confonent-les fins a un punt que el porta a la bogeria. Beckmann n’és l’escriptor protagonista que viu en dos món paral.lels, connectats pel fet que està escrivint una novel.la sobre un malalt terminal, el senyor Bled i que sovint apareix com una serp en els dos móns. D’una banda en el seu món de ficció crea una dona a qui estima amb bogeria i és l’amor ideal, en l’altre, s’enamora d’una dona real amb tots els seus defectes i virtuds, i al final ambdues dones es barregen. Creació, ficció, realitat es barregen i tot plegat dóna lloc a un món interior inestable que el porta a la bogeria.

El plantejament és interessant i ambiciós, però a mi no m’acabat de convencer.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la intimista

La mort del comanador (1)

Haruki Murakami

Esplèndida. He de confessar que quan es tracta de Murakami no soc imparcial, és un dels meus autors preferits i el llegeixo amb una certa predisposició a que m’agradi.

Aquest és el primer volum de la història i resulta engrescador. Aquesta història està narrada en primera persona. El protagonista és un pintor, que durant sis anys ha estat casat i s’ha guanyat la vida com a retratista de directius d’empreses i polítics de segona línia, i que un bon dia la dona li diu que el seu matrimoni s’ha acabat. Des d’aquest moment el pintor inicia una nova vida que primer el porta a un viatge en cotxe pel Japó i després a viure en una casa solitària a una vall prop d’Odawara, on havia viscut un famòs pintor japonès, pare d’un amic. Aquí la seva pintura, el seu estil com a retratista evoluciona i comença a explorar un món diferent.

Com a molts dels seus llibres diversos mons es barregen i conviuen en dimensions diferents, només que en aquest cas, a diferència de a 1Q84, no són món paral.lels sinó diferents: el món real, el món de les idees, i el món dels somnis. En el llibre aquests tres móns són realitats que s’entrellacen i conviuen, sovint de maneres estranyes i oníriques. I mentrestant el pintor evoluciona i els personatges que retrata passen a formar part d’ell. I de fons un quadre del pintor que havia viscut a la casa, un quadre d’estil japonès que dóna nom al llibre i que amaga un secret sobre la vida del seu autor que va viure a Viena a l’època de l’Anchluss i que en tornar al país del sol abandona l’estil occidental per destacar com a pintor d’estil japonès on els espais blancs i buits tenen tanta importància com els colors i les línies.

Intueixo que aquest Volum I és la presentació dels personatges i dels diferents móns que conformen la realitat.

Friso pel segon volum.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

Solenoide

Mircea Carterescu

És un llibre que no deixa indiferent. És un viatge a travès de la vida, i sobretot, de la ment de l’autor i resulta un recorregut molt estrany i apassionant. L’escriptor recorre móns diferents que coincideixen en el temps però s’ubiquen en diferents dimensions, en diversos somnis, en els seus records, tot recreant móns onírics, sorprenents, obscurs i estranys que atreuen al lector que es veu atrapat en un món absolutament fantàstic. Carterescu es mou en múltiples dimensions, hi ha mons en dimensions matemàtiques diferents que es multipliquen fins a l’infinit, o en dimensions naturals diferents, com el món dels acars.

És una lectura molt plàstica. A mesura que el lector entra en el món oníric de Solenoide a mi m’han vingut al cap imatges de les pressons de Piranesi o dels quadres surrealistes de Dali.

Els somnis són delirants, plens de màquines , amb els solenoides al cap devant, amb les quals els homes es barregen en un món fantàstic i absorbent, hereus dels futuristes.

Al llarg de la novel.la el tema de la mort i el sentit de la vida està present de manera constant, juntament amb el naixement que significa l’entrada a la vida i la malaltia. En aquest marc apareixen els piquetistes, un grup de gent que es rebela contra la mort, la malatia i la vellesa. És una visió existencialista, una visió negativa del futur del nostre món, i a l’hora resignada.

I paral.lelament aquests móns, l’autor explica pinzellades de realitat amb descripcions d’un Bucarest soviètic despersonalitzat i ruïnós i de l’escola 86 amb els personatges que hi viuen.

Una novel.la per rellegir i rellegir, una i una altra vegada….

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica

Jo soc aquell que va matar Franco

Joan-Lluís Lluís

 

L’escriptor, nascut a Perpinyà i premi Sant Jordi 2017, ens proposa jugar amb la història. Què haguès passat si Franco, enlloc de mantenir-se neutral a la segona guerra mundial hagués entrat en guerra de la mà dels seus aliats naturals, Hitler i Mussolinni? Sota la forma d’autobiografia, l’autor, després d’uns primers capítols que podríem considerar de novel.la històrica, en els quals descriu la fugida dels republicans, l’arribada i la vida al camp d’Argelers, fa un gir en la narració i de cop ens trobem amb les tropes franquistes bombardejant Argelers i ocupant el sud de França i part d’Africa Occidental com aliats de l’Eix. Cal no oblidar que en aquell moment les tropes de Hitler havíen ocupat bona part de França i tot semblava que la guera seria ràpida i favorable als feixismes, i en aquest marc el règim de Franco apareix com a un oportunista i l’autor dóna un paper més rellevant al falangisme espanyol, lògic si partim de la base que els més interessats en l’entorn de Franco a una aliança amb Alemanya i Itàlia és Falange i no tant els militars o altres elements reaccionaris però més conservadors espanyols. A partir d’aquí és la història d’una resistència, i dic una, perquè l’autor insisteix molt en les fronteres culturals, lingüístiques i històriques que prococa que hi hagi grups diferents que es barregen mol poc. La resistència francesa a la Catalunya nord, és per sobre de tot francesa, i vol poques aliances amb els republicans catalans que també funcionaven com a ressistència o maquis. L’autor juga amb idees actuals situant-les en un altre moment històric: la situació és òptima perquè Catalunya esdevingui independent si la guerra la guanyen els aliats, i així Josep Irla, el president de la Generalitat a l’exili negociarà a banda dels republicans espanyols exiliats que no volen que es dóni aquesta situació. Churchill i els Aliats prometen escoltar però a l’hora de la veritat pacten amb el govern republicà espanyol… tot plegat una fabula interessant. També és molt contundent la descripció de desinformació de la prensa en temps de guerra, el trist és que és extrapolable a la desinformació de l apremsa actual.

Hi ha, però, un capítol especialment sorprenent. Quan és evident a tota Europa la derrota dels feixismes, en un episodi similar al que va portar a la mort de Mussolini a mans dels partisans, els maquis catalans capturen Franco i una petita camarilla de fidels, són figures, anodines, derrotades que pacten una sortida, i de cop la figura de Queipo de Llano, sanguinari, inhumà més enllà de l’imaginari sorprèn el lector, o no, si tenim en compte el que va fer el franquisme durant la postguerra, on va demostrar la seva veritable cara.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la guerra civil

The handmaid’s tale (El conte de la criada)

Margaret Atwood

Abans de res, una premisa: vaig comprar el llibre del taulell de novetats més valorades pel New  York Times a una llibreria de l’aeroport de Salt Lake city , tot pensant, i disculpeu la ignorància, que comprava la darrera novel.la d’aquesta escriptora canadenca. La meva sorpresa va ser quan en començar a llegir la “nova introducció” de l’autora vaig prendre consciència que la novel.la va ser escrita el 1984 i que si ara tornava a ser novetat era degut a la sèrie que s’havia emès recentmnet per televisió, basada en aquest llibre.

La data de la història no és baladí. El conte de la criada es situa en món futur (o no) en una societat autoritària on un poder suprem defineix les lleis, estableix els diferents grups socials i vetlla pel compliment dels seus mandats en un món on tothom vigila a tothom, on qualsevol pot reportar una falta i on hi ha una poderosa xarxa d’espionatge que està formada pels “Eyes”. Un món, amb regles diferents a les d’Orwell a 1984, però on la idea del “gran germà” que tot ho veu i tot ho controla és present. La història d’Atwood té, però grans diferències amb l’obra d’Orwell.

Un dels temes claus de la nova  societat és l’oposició patriarcat i matriarcat, i sobretot com el control de les dones per a tenir fills és una eina política, clarament masclista, malgrat en diversos moments es presenta el món femení com a tant o més poderos que el masculí a l’hora de conformar la quotidianitat i sobretot a l’hora d’assegurar la continuïtat de l’espècie i d’aquest món. La societat de Gilgead presenta 6 tipus de grups femenins:

  • Les Tietes, vestides de marró, que vetllen per la formació de les dones destinades a procrear.
  • Les Esposes, vestides de blau, amb la idea de blau virginal, que són les dones dels homes poderosos, formen famílies i crien els nens, sovint d’altres dones.
  • Les Filles, vestides de blanc que es casen, en el marc de matrimonis arrenjats, amb altres homes poderosos.
  • Les Martes, vestides de verd, que són les criades que fan les feines de la llar.
  • Les Criades destinades a procrear, vestides de vermell, que la única missió que tenen és procrear.
  • I les esposes econòmiques, vestides amb ratlles  de colors, que corresponen a l’estrat més baix de la societat.

És una societat molt rígida, on qualsevol falta es castiga durament. En contraposició a aquesta societat femenina, el món dels homes quasi no hi està descrit més enllà dels Comandants i  dels Angels, que són guardians, posant sobre la taula la idea que el paper important és el de les dones, encara que l’organització del sistema estigui ideat i governat per homes. És una clara contradicció.

Un segon element constant és la religió. Una religió que impregna tots els aspectes de la vida quotidiana i on la posta en escena és clau. Això es veu ja d’entrada amb l’ús simbòlic dels colors. I en aquesta mateixa línia es descriu la persecució religiosa d’altres creences i sobretot dels falsos conversos.

El tercer aspecte que sorpren i resulta molt atractiu és el context. La novel.la es texeix al voltant del diari d’una de les criades que vesteix de vermell, i està destinada a procrear, i correspon a l’època en que aquesta organització s’està consolidant. Ella recorda el món anterior, el nostre, i mostra com amb la por, el terror, i la delació s’imposa aquest nou món. És una època on encara hi ha resistència i on el record d’un món passat és viu. D’altra banda aquest manuscrit està sent analitzant en un món posterior on la societat ha canviat, no acabem de saber com, però en tot cas no ha suposat un retorn al món previ a Gilgead. Resulta molt angoixant.

I com s’havia gestat aquella societat? Tot un clàssic, la generalització de la violència i els atemptats féu que la gent renuncies a la llibertat a canvi de la seguretat.

Brillant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

Mala Indole

Javier Marias

Mala Indole és un recull de contes relativament antics de Javier Marias. La majoria, exceptuant els “Cuentos aceptados”, ja els havia llegit, i sovint els protagonitzen persontages que reapareixen en contes o noveles posteriors com Custardoy. A vegades semblen esborranys o primers capítols d’obres que després m’han sorprès gratament com Corazón tan blanco. En general són entretinguts tot i que sovint trasl.laden al lector a una mena de twilling zone, per la qual cosa sino agraden fantasmes o històries estranyes millor abstenir-se. Jo ho he disfrutat. Un però, que fa referència als darrers contes del recull públicat, tot i que responen als primers contes de Marias als anys 70, i és que són excessivament barrocs. Cada un d’ells parteix d’un tema en abstracte: la guerra, l’enveja… I la idea és prou bona, però el llenguatge no està polit i apareix amb una reflexió faixuga i difícil de seguir.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica

El peso del corazón

Rosa Montero

Igual que en finalitzar la primera novel.la protagonitzada per Bruna Husky, nohe pogut  evitar que em vingui a la memòria la imatge de la mort de Roy Bathy, el replicant de Blade Runner que s’apaga sota pluja

Blade Runner

La pel.lícula de Ridley Scott es situa a la Terra l’any 2019, quan la ciència ha avançat prou per crear uns robots humans que s’anomenen replicants, els quals treballen com a esclaus a les colonies exteriors i s’han revoltat contra els humans en un món fosc i superpoblat. Aquesta és la base sobre la que Rosa Montero construeix tot un complex món on conviuen humans, tecnohumans i alienigenes quasi 100 anys més tard. Un món on els tecnohumans han aconseguit que se’ls reconeguin els seus drets  i si bé sols poden viure un temps  ( 10 anys) estan més humanitzats, tenen memòries artificials i oficis diversos. La tecno Bruna Husky és una detectiu i al llarg de la novel.la el lector es troba davant d’una història policiaca on Bruna intenta descobrir qui o què hi ha darrera de les estranyes morts d’uns personatges importants en el món dels negocis  i d’un extrany fenomen radiactiu en un món on se suposa que l’energia nuclear està prohibida, però la història acaba sent una anecdota i el que fa la història tan apassionant és el descobriment d’aquest món del futur, que malgrat els avenços científics i tecnològics, segueix reflexionant sobre valors universals, com la mort, l’amor, els orígens, la justícia… Es nota l’experiència personal de l’escriptora al voltant de la pèrdua i el dol, que esdeve una referència constant de la rep. No menys interessant  és l’annex, que a mode de glossari explica els fets històrics i el vocabulari bàsic. He disfrutat molt.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la negra