Category Archives: Novel.la fantàstica

The handmaid’s tale (El conte de la criada)

Margaret Atwood

Abans de res, una premisa: vaig comprar el llibre del taulell de novetats més valorades pel New  York Times a una llibreria de l’aeroport de Salt Lake city , tot pensant, i disculpeu la ignorància, que comprava la darrera novel.la d’aquesta escriptora canadenca. La meva sorpresa va ser quan en començar a llegir la “nova introducció” de l’autora vaig prendre consciència que la novel.la va ser escrita el 1984 i que si ara tornava a ser novetat era degut a la sèrie que s’havia emès recentmnet per televisió, basada en aquest llibre.

La data de la història no és baladí. El conte de la criada es situa en món futur (o no) en una societat autoritària on un poder suprem defineix les lleis, estableix els diferents grups socials i vetlla pel compliment dels seus mandats en un món on tothom vigila a tothom, on qualsevol pot reportar una falta i on hi ha una poderosa xarxa d’espionatge que està formada pels “Eyes”. Un món, amb regles diferents a les d’Orwell a 1984, però on la idea del “gran germà” que tot ho veu i tot ho controla és present. La història d’Atwood té, però grans diferències amb l’obra d’Orwell.

Un dels temes claus de la nova  societat és l’oposició patriarcat i matriarcat, i sobretot com el control de les dones per a tenir fills és una eina política, clarament masclista, malgrat en diversos moments es presenta el món femení com a tant o més poderos que el masculí a l’hora de conformar la quotidianitat i sobretot a l’hora d’assegurar la continuïtat de l’espècie i d’aquest món. La societat de Gilgead presenta 6 tipus de grups femenins:

  • Les Tietes, vestides de marró, que vetllen per la formació de les dones destinades a procrear.
  • Les Esposes, vestides de blau, amb la idea de blau virginal, que són les dones dels homes poderosos, formen famílies i crien els nens, sovint d’altres dones.
  • Les Filles, vestides de blanc que es casen, en el marc de matrimonis arrenjats, amb altres homes poderosos.
  • Les Martes, vestides de verd, que són les criades que fan les feines de la llar.
  • Les Criades destinades a procrear, vestides de vermell, que la única missió que tenen és procrear.
  • I les esposes econòmiques, vestides amb ratlles  de colors, que corresponen a l’estrat més baix de la societat.

És una societat molt rígida, on qualsevol falta es castiga durament. En contraposició a aquesta societat femenina, el món dels homes quasi no hi està descrit més enllà dels Comandants i  dels Angels, que són guardians, posant sobre la taula la idea que el paper important és el de les dones, encara que l’organització del sistema estigui ideat i governat per homes. És una clara contradicció.

Un segon element constant és la religió. Una religió que impregna tots els aspectes de la vida quotidiana i on la posta en escena és clau. Això es veu ja d’entrada amb l’ús simbòlic dels colors. I en aquesta mateixa línia es descriu la persecució religiosa d’altres creences i sobretot dels falsos conversos.

El tercer aspecte que sorpren i resulta molt atractiu és el context. La novel.la es texeix al voltant del diari d’una de les criades que vesteix de vermell, i està destinada a procrear, i correspon a l’època en que aquesta organització s’està consolidant. Ella recorda el món anterior, el nostre, i mostra com amb la por, el terror, i la delació s’imposa aquest nou món. És una època on encara hi ha resistència i on el record d’un món passat és viu. D’altra banda aquest manuscrit està sent analitzant en un món posterior on la societat ha canviat, no acabem de saber com, però en tot cas no ha suposat un retorn al món previ a Gilgead. Resulta molt angoixant.

I com s’havia gestat aquella societat? Tot un clàssic, la generalització de la violència i els atemptats féu que la gent renuncies a la llibertat a canvi de la seguretat.

Brillant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

Mala Indole

Javier Marias

Mala Indole és un recull de contes relativament antics de Javier Marias. La majoria, exceptuant els “Cuentos aceptados”, ja els havia llegit, i sovint els protagonitzen persontages que reapareixen en contes o noveles posteriors com Custardoy. A vegades semblen esborranys o primers capítols d’obres que després m’han sorprès gratament com Corazón tan blanco. En general són entretinguts tot i que sovint trasl.laden al lector a una mena de twilling zone, per la qual cosa sino agraden fantasmes o històries estranyes millor abstenir-se. Jo ho he disfrutat. Un però, que fa referència als darrers contes del recull públicat, tot i que responen als primers contes de Marias als anys 70, i és que són excessivament barrocs. Cada un d’ells parteix d’un tema en abstracte: la guerra, l’enveja… I la idea és prou bona, però el llenguatge no està polit i apareix amb una reflexió faixuga i difícil de seguir.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica

El peso del corazón

Rosa Montero

Igual que en finalitzar la primera novel.la protagonitzada per Bruna Husky, nohe pogut  evitar que em vingui a la memòria la imatge de la mort de Roy Bathy, el replicant de Blade Runner que s’apaga sota pluja

Blade Runner

La pel.lícula de Ridley Scott es situa a la Terra l’any 2019, quan la ciència ha avançat prou per crear uns robots humans que s’anomenen replicants, els quals treballen com a esclaus a les colonies exteriors i s’han revoltat contra els humans en un món fosc i superpoblat. Aquesta és la base sobre la que Rosa Montero construeix tot un complex món on conviuen humans, tecnohumans i alienigenes quasi 100 anys més tard. Un món on els tecnohumans han aconseguit que se’ls reconeguin els seus drets  i si bé sols poden viure un temps  ( 10 anys) estan més humanitzats, tenen memòries artificials i oficis diversos. La tecno Bruna Husky és una detectiu i al llarg de la novel.la el lector es troba davant d’una història policiaca on Bruna intenta descobrir qui o què hi ha darrera de les estranyes morts d’uns personatges importants en el món dels negocis  i d’un extrany fenomen radiactiu en un món on se suposa que l’energia nuclear està prohibida, però la història acaba sent una anecdota i el que fa la història tan apassionant és el descobriment d’aquest món del futur, que malgrat els avenços científics i tecnològics, segueix reflexionant sobre valors universals, com la mort, l’amor, els orígens, la justícia… Es nota l’experiència personal de l’escriptora al voltant de la pèrdua i el dol, que esdeve una referència constant de la rep. No menys interessant  és l’annex, que a mode de glossari explica els fets històrics i el vocabulari bàsic. He disfrutat molt.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la negra

El maestro del Prado

Javier Sierra

Curiosa. A la novel.la es barreja la història d’una suposada línia de pensament herètica que sota el nom de diferents sectes ha perdurat al llarg del temps, utilitzant quadres per transmetre la seva ideologia, i que encara avui en dia segueix estant perseguida. El mestre del Prado (fantasma, esperit, o el que sigui) és el transmissor que cerca la continuïtat d’aquest pensament i en aquest punt la novel.la queda oberta. Aquesta trama m’ha resultat força indiferent i a més molt poc creible. En canvi he disfrutat molt amb les interpretacions dels quadres. He recordat la primera vegada que vaig llegir l’obra d’Erwin Panofsky, La interpretación del arte, i mai se m’ha oblidat la meravellosa interpretació que fa de La Primavera de Boticceli com una exposició de les teories neoplatòniques de Marsilio Ficino. Cada interpretació d’un quadre resulta una petita i bella història i aquesta part m’ha agradat molt .

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica

El asesino ciego

Margaret Atwood

Sorprenent i estranya. La novel.la es presenta com una mena d’autobiografia de l’autora destinada a la neta que ha marxat lluny i amb la qual ha perdut el contacte, però és molt més que això, tant a nivell conceptual com d’estructura. La novel.la presenta dues històries paral.leles, la primera des del present recordant els fets, els pensaments, els sentiments i les emocions del passat, la segona és una narració des del propi passat, on s’explica una altra part de la història, a l’hora que es vesteix la trama d’una novel.la fantàstica, dins de la novel.la, que a més acaba donant el títol a l’obra. Té una gran força narrativa, i un cop d’efecte al final que de ben segur no deixarà indiferent a cap lector.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Novel.la intimista

Baila, baila, baila

Haruki Murakami

Inspiradora. M’ha agradat molt, tot i que confeso que soc una seguidora entusiasta de Murakami, i per tant això era esperable. Cal dir que aquesta novel.la la va escriure als anys vuitanta i per tant és anterior a la majoria d’obres d’ell que he llegit. En qualsevol cas, ja apareixen enunciats els diferents elements que al llarg dels anys han acabat formant el peculiar univers de Murakami i que culmina en el 1Q84. Ja presenta la coexistència de dos móns, el real i un món paral.lel que és pot llegir en clau de món interior, un món intim, sovint deconegut pel propi jo i que correspondria el subconscient, però també a les creences. D’altra banda, no deixa de sorprendre’m la visió consumista del capitalisme salvatge al Japó dels vuitanta. Si us ha agradat 1Q84 és una lectura que us agradar, llegiu-lo. .

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Novel.la intimista

Juego de tronos

George R.R. Martin

Molt entretinguda i el cert és que quan he arribat al final, en un crescendo molt ben aconseguit, sobretot quan en els darrers tres capítols, tres dels personatges claus assumeixen el seu rol i el seu poder de manera conscient, m’he quedat amb ganes de saber com continua la història. He de dir que bona part de la trama la qualificaria més de novel.la històrica que no pas fantàstica, malgrat alguns elements de caire màgic, la novel.la és situa en món que té grans similituts amb el món medieval, amb senyors nobles i els seus abanderats, on el rei és un primus inter paris, i amb un concepte de l’honor i el valor molt característic de l’Edat mitjana, però al final de la novel.la les figures de Jon i el Mur, i sobretot el resurgir de Daenerys com a senyora del Drac, apunten cap una continuació de la història molt més fantàstica, on sabrem quin és el destí de tota una colla de personatges que l’autor ens ha anat introduint i als quals hem acompanyat en els seus destins, per cert ben diversos. Continuaré llegint la saga.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica