El brogit i la fúria

Al Setembre…

Una lectura d’allò més apassionant. Una lectura certament difícil dividida en quatre capítols, tres d’ells situats en dies consecutius de 1928, i un 18 anys abans. Faulkner situa la història de la família Compson en un comtat imaginari als Estats Units sudistes, i narra la seva història a partir dels monòlegs interiors dels tres germans, amb tres registres clarament diferents, Benji, el germà retardat (probablement amb un trastorn de l’espectre autista, no diagnosticat a l’època, però amb una simptomatologia pròpia), que es mou en el seu diàleg a partir d’olors i imatges que li recorden a Caddy, la germana al voltant de la qual gira la història; Quentin el germà que està enamorat de Caddy i al que li dol més el fet que ella perdes el seu honor amb un xicot del poble, i que arribar a afirmar que ha comès incest abans de reconèixer la pèrdua de l’honor de la família, amb un registre molt més culte en un episodi que es situa a Harvard; Jason, el germà que s’ha quedat a sostenir el que queda de família, primitiu, amargat, incult i agressiu, que culpa als seus tres germans de la seva situació. En un quart capítol un narrador en tercera persona, com si fos una càmara seguint la mirada de la vella criada negra, Dilsey, exposa de nou la història.

És una petita joia, els salts en el temps són constants, una olor, un record, una imatge, i el lector salta en el temps i es transporta per una línia o un paràgraf a l’origen  de la història. Sovint al lector li resulta difícil seguir la trama i les alegories constants. És una novel.la que hom ha de llegir més d’una vegdaa per entendre, per entrar a la història, però quan el lector hi entra és una veritable meravella.

Anuncis