Category Archives: Uncategorized

La maledicció dels Palmisano

Rafel Nadal

Una decepció. La història i els personatges m’han resultat completament plans i sense matissos i la pròpia trama és previsible, tot i el gir final que l’autor dóna a la novel.la a l’epíleg. Situada al sud d’Itàlia, a la zona del taló de la bota, la trama comença durant la primera guerra mundial, període durant el qual moren tots els homes de la família de pagesos de nom Palmisano. Com és d’esperar una de les vídues, Donata està embarassada i és molt amiga de la dona d’un company d’armes del difunt Palmisano, que moren junts, i que resulta ser d’una família adinerada del poble que comercialitza amb fusta, i també està embarassada. Donata dóna a llum a un nen, i Francesca, l’amiga,  una nena, però per tal d’evitar que el nen sigui víctima de la maledicció dels Palmisano els dos nens creixaran com a germans en un entorn on conviuen els pagesos de l’entorn de Donata, i els burgesos encapçalats per la nonna Angela. La idea és bona, però els conflictes socials entre rics i pobres es resolen en mitja plana i la relació entre els joves i les famílies amb les tensions imaginables ni s’arriben a entreveure i quan s’intueixen són més una anecdota que una altra cosa. Tampoc treu suc a les diferents afiliacions polítiques dels diferents personatges i el resultat és molt pobre.

Completament obviable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Uncategorized

In memoriam

Hi ha temporades on sembla que al meu voltant el dol i la pèrdua es fan insistentment presents. El temps ens ha jugat una mala passada i en poc més d’una setmana els amants de la novel.la negra han vist com tancava les persianes la llibreria Negra y criminal, i moria als 67 anys un dels autors que va obrir la porta al descobriment de la novel.la negra escandinava, Henning Mankell.

 

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Una rosa per Sant Jordi

  

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Un Pepe Carvalho para Alicia Giménez Bartlet

Un premi merescut.

El blog de NEGRA Y CRIMINAL

El Periódico , Barcelona, viernes ,6 de febrero del 2015, por ELENA HEVIA

paco alicia premio

Alicia Giménez Bartlett, que ayer recibió en el Saló de Cent del Ayuntamiento barcelonés el Premio Pepe Carvalho, le cabe el (¿dudoso?) honor de haber pronunciado, quizá por primera vez -no hay constancia escrita que consultar- entre sus centenarias paredes las expresiones «cojones», «pringao» y «trotona de esquinas». Qué nadie se asuste, fue en un discurso de agradecimiento que se sabía políticamente incorrecto -con políticos como testigos, el alcalde Xavier Trias y el regidor de Cultura Jaume Ciurana- y que ante todo reivindicaba que la novela negra debe ser «contraria a la solemnidad». Que si fuera música debería ser jazz y si pintura, un grafiti callejero. «Creo que la novela negra debe buscar un lugar tranquilo cerca de la gente», reivindicó Giménez Bartlett que en todo momento demostró controlar esa ironía un punto británica que caracteriza a su…

View original post 413 more words

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Avui és un dia de dol

Je suis charlie

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Nos vemos allá arriba

Pierre Lemaitre

El darrer premi Goncourt és una novel.la històrica i a l’hora filosòfica, esplendida i narrada amb un gran dinamisme i tals girs narratius, que manté al lector absolutament subjugat per la història. La narració comença poc abans de l’armistici i posa en escena tres personatges absolutament contraposats: el militar arribista que vol aprofitar el que queda de guerra per fer mèrits i obtenir les màximes medalles i favors; un noi jove sense ofici ni benefici que estava condemnat a morir i acaba sobrevivint, i un jove ric, artista i amanerat, arrauxat i sense seny que acaba morint en vida per salvar un desconegut. Aquests tres personatges, i la família del darrer, entrellacen les seves vides sense saber-ho, i tots, cadascu a la seva manera, intenta aprofitar-se d’un país que es sent en deute amb els joves que van morir a la guerra, però a l’hora menysprea els desmobilitzats. Tots fan negoci amb els sentiments patriòtics i el sentiment de culpa, a través del món funerari, ja sigui buscant el negoci en els enterraments dels soldats o en l’aixecament de monuments funeraris. Un ho fa just pel propi benefici, els altres, com una venjança, però tots s’aprofiten del “negoci de la mort i el record” després de la Gran Guerra. I al final… Millor el llegiu. No us decebrà.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Sant Jordi. El drac i la rosa

20140422-212232.jpg

Deixa un comentari

22 Abril 2014 · 20:23