Category Archives: Uncategorized

Ahora me rindo y eso es todo

Alvaro Enrigue

El títol d’aquesta història escrita pel mexicà Alvaro Enrigue reprodueix una frase atribuïda a l’indi apatxe Geronimo la primera vegada que es va rendir. En aquest llibre la novel.la esdevé un assaig històric o la història esdevè novel.la, depen del punt de vista del lector, però des de qualsevol punt de vista és un relat esplèndid de la desaparició del poble apatxe i del naixement de dos nous i diferents estats, Mèxic i Estats Units.

El fil conductor de tota la narració és el viatge, quasi iniciàtic, del propi autor i la seva família al territori on van viure els darrers apatxes, entre els quals Geronimo, per entendre aquest poble. Un viatge que els porta de Nova York a Arizona i Nou Mèxic, a la zona, que en el segle XIX havia estat en litigi amb els estats de Sonora i Chihuaha de Mèxic. A partir d’aquí la història salta en el temps i en l’espai per entendre la manera de viure dels pobles indis de la zona, i particularment els apatxes, i de les relacions que es van establir entre ells i els nous estats de Mèxic i d’Estats Units, que, amb més o menys exit van perseguir fins a l’extinció a aquestes comunitats.

L’autor és dur en la descripció de les crueltats comeses per tots els bàndols, però si bé exposa el salvatgisme de totes les comunitats com a grup, i com a exèrcits, sap diferènciar la individualitat americana en la que hi ha individus bons, mentre que quan parla dels indigenes fora del marc del conflicte, els seus valors no són tant individuals com comunitaris. El lector acaba entenent i estimant els apatxes, i admirant certs valors militars d’individus concrets, però no se li escapa que Amèrica neix d’un genocidi, i de la voluntat d’igualar quan en realitat les societats americanes actuals són un crisol de cultures, també indies.

És la història del final d’un món, d’un món arrelat a la terra i que, amb la més gran de les crueltats se’ls desarrela i se’ls anul.la, convertint-los amb éssers de fira.

Una petita joia per pensar i revisar l’arribada dels europeus a Amèrica. Una lectura molt aconsellable. I una curiositat, l’autor descendent d’un exiliat català de la guerra civil a Mexic va fer totes les gestions per reclamar la nacionalitat espanyola, i al final s’ho va repensar perquè havia de jurar, explicitament, fidelitat al rei.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Petites joies per pensar, Uncategorized

Próxima estación, Atenas

Petros Markaris

El creador del comissari Kostas Jaritos, que ha aprofitat les seves novel.les per fer una crítica de la situació esconòmica i social que pateix Grècia des de la crisi econòmica, que va suposar el rescat del país per part de la Unió Europea i el principi d’un malson que no acaba, ens proposa una visita a la ciutat d’Atenes a partir del recorregut de la línia 1 del metro, més coneguda com a Electrico, que fou la primera, i que creua tota la ciutat des del Pireu fins a Kifisià.

L’estructura del llibre és molt senzilla: cada estació és un capítol, i a cada capítol l’autor fa un triple recorregut. Markaris camina pels carrers del barri i el descriu, a més recorda com era i n’explica els canvis, no només urbanístics sinó també socials, i així descobrim on els grecs de classe mitjana han abandonat un barri i ha estat ocupat per immigrants, ens explica com la globalització ha fet que tanquessin tavernes i locals de quan era petit i s’han substituit per cafeteries o restaurants de cadenes modernes i minimalistes, i a l’hora reflexiona sobre la política, però sobretot, la societat grega.

Un llibre de viatges amb un plus, a banda d’una lectura entretinguda.

Deixa un comentari

Filed under Llibres de viatges, Uncategorized

The Blackhouse. The Lewis Man. The Chessmen

Peter May

El nostre destí de vacances sempre és una bona excusa per llegir novel.les d’un país concret. Enguany hem anat a Escòcia i com era lògic vaig llegir quelcom de l’Ian Rankin, vaig recuperar alguna lectura d’Alexander McCall Smith de les sèries de 44th Scotland street i de The Philosohy Sunday Club que reflecteix la vida a l’Edimburg de la New Town i vaig descobrir un autor de novel.la negra de qui no havia sentit parlar: Peter May, una sorpresa molt agradable i interessant.

Peter May va nèixer a Glasgow i entre 2011 i 2013 va escriure la trilogia de Lewis que conformen: The Blackhouse, The Lewis Man i The Chessmen. Per a mi la seva atracció inicial consistia en l’escenari de la trama, la illa de Lewis, a les Outer Hebrides, un dels llocs que formaven part de la ruta del nostre viatge, i una de les zones d’Escòcia on el gaèlic com a llengua habitual té més presència. Val a dir que les tres novel.les són molt més que una novel.la negra. En primer lloc la importància del paisatge com un personatge més de les històries és fonamental perquè el tarannà de la gent de la illa és també fruit d’aquell entorn. El paisatge, tant de costa com de muntanya és salvatge, sovint violent, com ho són el vent i la pluja (a Stornoway, la capital, vam veure ploure en horitzontal degut al vent, en donem fe), i esculpeix el caràcter dels seus habitants. Vaig llegir els dos primers abans d’anar a Lewis i el darrer a la tornada, però després de ser-hi s’entenen diferent.

El títol de la primera novel.la, the blackhouse, fa referència a un tipus de vivenda rural i pobre que té una única planta, el sostre de palla i s’escalfa amb turba que s’extreuen de les turberes i que formen part de la vida quotidiana de la illa.

Chessmen fa referència a les peces d’uns escacs del segle XII, fetes d’ivori i que es van trobar a la platja de Uig. Ha estat enriquidor llegir la darrera novel.la de la sèrie i reconèixer el nowhere bridge i els penyasegats i la platja per on havíem passejat just al nordest de Stornoway.

Però les tres històries, de la mà del seu protagonista, Fin McCleod, que després d’haver marxat de la illa, torna com a investigador per resoldre un crim que s’ha comès a Lewis, van més enllà d’una simple història policiaca que sovint és només el rerafons per reflexionar sobre altres coses. Els flaixbacks a la infantesa, adolescència i joventut del protagonista a la illa, concretament al nordoest, ens porten a una reflexió a com es vivia i que poc ha evolucionat la vida en aquest món rural: la presència aclaparadora de les diverses esglèsies escoceses a la zona, la importància de la turba i la relació de l’home amb la natura, els grups quasi tribals dels adolescents i dels joves en indrets on sols passa el temps. També utilitza els flaixbacks per explicar la història de la illa, com el cas de l’esfondrament del Iolaire un vaixell que es va enfonsar la nit del primer dia de l’any de 1919 i que transportava més de dos-cents soldats que havíen sobreviscut a la primera guerra mundial i van morir en aquest accident a les portes de casa, o com a la illa d’Eriskay, bàsicament catòlica, les famílies acollien orfes catòlics de la resta d’Escòcia i els tractaven quasi com esclaus. I paral.lelament al paisatge i a la història, les novel.les reflexionen sobre els sentiments dels personatges, sobre la moral d’un fet, sobre les conseqüències més íntimes el que s’esdevé davant d’un esdeveniment traumàtic.

Aneu o no aneu a Lewis, val la pena llegir-lo. I jo he trobat altres novel.les seves que tinc a la meva tauleta de nit per a llegir-les.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

La desaparició de Stephanie Mailer

Joe Dicker

Com ja va fer estius enrera, Joe Dicker atrapa al lector en una novel.la intrigant que fa difícil deixar el llibre. En aquesta ocasió, la desparició de una periodista, la Stephani Mailer, que estava investigant un horrible crim de vint anys enrera, engega tota una nova investigació per aclarir si en el 1994 es va descobrir el veritable assassi. Ràpidament, amb l’aparició de nous morts relacionats amb aquell antic cas, es  posa en evidència que cal reobrir el cas de 1994 i les dues investigacions van paral.leles. Com en novel.les anteriors la trama transcorre en un poble petit, en aquest cas als Hamptons i de rerafons unfestival de teatre.

Molt entretingut, a vegades potser massa. Un llibre ideal per l’estiu

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra, Uncategorized

La substància del mal

Luca d’Andrea

Una novel.a negra entretinguda i absorbent. Una bona opció  per aquests temps convulsos, la seva lectura atrapa el lector amb una història d’aquelles que s’embolica i que quan el lector sembla entendre què ha passat es reinventa per nous camins que fan que segueixis enganxat. Entrentinguda.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra, Uncategorized

4,3,2,1

Paul Auster

La darrera novel.la d’Auster té una estructura narrativa molt interessant. Partint d’un origen comú en els seus avantpassats,  narra la història d’Archie Fergusson. No és una narració lineal, sinó que aquesta és divideix en quatre línies argumentals diferenciades. El protagonista viu quatre vides diferents, i si bé els seus pares, Stan i Rose, sempre són els mateixos, la seva vida i la seva relació evolucionen de manera diferent segons fets i decisions concretes. La mort, el divorci, l’enriquiment o l ‘empobriment marquen canvis en la seva vida. Els personatges són sempre els mateixos però tenen diferents relacions amb el protagonista, i els esdeveniments històrics i personals es veuen des de diferents punts de vista.

La novel.la és entretinguda, però com a lectora m’ha resultat desigual. A cops molt interessant, una narració dinàmica i apassionant, altres una mica feixuga. Per a mi no és la millor novel.la d’Auster però és una bona lectura i resulta interessant.

Particularment m’han atret les reflexions del protagonista (en qualsevol de les seves trajectòries vitalals) al voltant de la societat i els moviments sociopolítics que viuen Fergusson i els seus familiars amics, bàsicament l’assassinat de Kennedy, els moviments contra la guerra del Vietnam, el moviment per a la defensa dels drets civils,  des de la marxa sobre Washington fins a l’aparició de moviments més radicals com els Black panters i els esdeveniments de la Universitat de Columbia el maig del 68. Probablement els esdeveniments actuals a Catalunya i el paper i manipulació dels fets per part de la premsa han fet que la meva lectura no hagi estat neutral i que la meva lectura del moviment prodrets civils en el marc de la no violència li hagi donat un protagonisme més gran que la que l’autor pretenia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la històrica, Uncategorized

La maledicció dels Palmisano

Rafel Nadal

Una decepció. La història i els personatges m’han resultat completament plans i sense matissos i la pròpia trama és previsible, tot i el gir final que l’autor dóna a la novel.la a l’epíleg. Situada al sud d’Itàlia, a la zona del taló de la bota, la trama comença durant la primera guerra mundial, període durant el qual moren tots els homes de la família de pagesos de nom Palmisano. Com és d’esperar una de les vídues, Donata està embarassada i és molt amiga de la dona d’un company d’armes del difunt Palmisano, que moren junts, i que resulta ser d’una família adinerada del poble que comercialitza amb fusta, i també està embarassada. Donata dóna a llum a un nen, i Francesca, l’amiga,  una nena, però per tal d’evitar que el nen sigui víctima de la maledicció dels Palmisano els dos nens creixaran com a germans en un entorn on conviuen els pagesos de l’entorn de Donata, i els burgesos encapçalats per la nonna Angela. La idea és bona, però els conflictes socials entre rics i pobres es resolen en mitja plana i la relació entre els joves i les famílies amb les tensions imaginables ni s’arriben a entreveure i quan s’intueixen són més una anecdota que una altra cosa. Tampoc treu suc a les diferents afiliacions polítiques dels diferents personatges i el resultat és molt pobre.

Completament obviable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Uncategorized