Category Archives: Petites joies

Al far

Virginia Woolf

Una petita joia on l’autora desenvolupa diferents tècniques narratives que van fer de Mrs Dalloway una novel.la deliciosa. Al far està escrita un parell d’anys més tard i de nou l’autora britànica ens presenta més que una història, retalls d’una història. A la manera d’un travelling i canviant el punt de vista del narrador, que va des del diàleg inetior, a un narrador omniscient que acompanya al lector de la ma, o bé la descripció des dl punt de vista d’un tercer personatge, l’autora representa una tarda d’estiu a una casa situada a la illa de Skye a Escòcia, on els Ramsay, una família nombrosa de vuit fills i els seus convidats, entre ells, una pintora, mostren les seves pors, emocions, espectatives, interessos, desenganys, i com els colors, la llum, les olors i la natura és un personatge més. La figura central, malgrat la imatge coral, és el matrimoni Ramsay i el pas del temps.

La novel.la està estructurada en tres parts ben diferenciades.

La primera situa el lector en aquesta tarda on la Sra Ramsay, d’uns cinquanta anys, està al centre del transcorrer dels esdeveniments: intenta aparellar a dos convidats o acompanya al seu fill petit en la idea d’una excursió al far, que el seu marit i els convidats qüestionen per les previsions del temps. És un model de la moralitat de l’època i en aquest sentit reflexiona al voltant del matrimoni i la família, amb una visió força conservadora, per cert. Ella defineix el que està bé i el que no, el que cal esperar. Les emocions d’ella, de James, de Lily, de tots i cada un dels personatges són una part clau de la història.

A la segona part, l’escriptora narra el pas del temps i el personatge central és la casa d’estiu a Escòcia, tancada que va envellint, que es va abandonant. La tristesa que és capaç de transmetre descrivint com els objectes envelleixen, s’accentua amb referències a les morts de diferents membres de la família, la pròpia senyora Ramsay i dos dels seus fills. És d’una bellesa indescriptible, si el lector tancar els ulls quasi pot anar veient com la casa s’omple de pols, i sense manteniment, envelleix ràpidament, i el jardi és ocupat per les males herbes. D’especial bellesa és la imatge del xal verd de roba que a la Sra Ramsay se li va quedar enganxat…

La tercera part té lloc 10 anys deprés de la primera, quan els membres supervivents de la família Ramsay i alguns dels convidats d’aquella tarda de deu anys abans tornen a Skye, recuperen la casa i el pare i els dos fills petits van, finalment al far, tancant el cicle. En aquest cas els fets passen durant un matí, i hi ha dos grans escenaris, el jardi de la casa, des d’on Lily pinta, veu i recorda, i el vaixell amb el que el sr. Ramsay, James i Cam van cap al far. A travès de les emocions, les imatges i els records fan que la presència de la difunta Sra Ramsay sigui constant.

Una meravella.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Ahora me rindo y eso es todo

Alvaro Enrigue

El títol d’aquesta història escrita pel mexicà Alvaro Enrigue reprodueix una frase atribuïda a l’indi apatxe Geronimo la primera vegada que es va rendir. En aquest llibre la novel.la esdevé un assaig històric o la història esdevè novel.la, depen del punt de vista del lector, però des de qualsevol punt de vista és un relat esplèndid de la desaparició del poble apatxe i del naixement de dos nous i diferents estats, Mèxic i Estats Units.

El fil conductor de tota la narració és el viatge, quasi iniciàtic, del propi autor i la seva família al territori on van viure els darrers apatxes, entre els quals Geronimo, per entendre aquest poble. Un viatge que els porta de Nova York a Arizona i Nou Mèxic, a la zona, que en el segle XIX havia estat en litigi amb els estats de Sonora i Chihuaha de Mèxic. A partir d’aquí la història salta en el temps i en l’espai per entendre la manera de viure dels pobles indis de la zona, i particularment els apatxes, i de les relacions que es van establir entre ells i els nous estats de Mèxic i d’Estats Units, que, amb més o menys exit van perseguir fins a l’extinció a aquestes comunitats.

L’autor és dur en la descripció de les crueltats comeses per tots els bàndols, però si bé exposa el salvatgisme de totes les comunitats com a grup, i com a exèrcits, sap diferènciar la individualitat americana en la que hi ha individus bons, mentre que quan parla dels indigenes fora del marc del conflicte, els seus valors no són tant individuals com comunitaris. El lector acaba entenent i estimant els apatxes, i admirant certs valors militars d’individus concrets, però no se li escapa que Amèrica neix d’un genocidi, i de la voluntat d’igualar quan en realitat les societats americanes actuals són un crisol de cultures, també indies.

És la història del final d’un món, d’un món arrelat a la terra i que, amb la més gran de les crueltats se’ls desarrela i se’ls anul.la, convertint-los amb éssers de fira.

Una petita joia per pensar i revisar l’arribada dels europeus a Amèrica. Una lectura molt aconsellable. I una curiositat, l’autor descendent d’un exiliat català de la guerra civil a Mexic va fer totes les gestions per reclamar la nacionalitat espanyola, i al final s’ho va repensar perquè havia de jurar, explicitament, fidelitat al rei.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Petites joies per pensar, Uncategorized

Orlando

Virginia Woolf

Un clàssic que no deixa indiferent, o agrada molt o no agrada gens. He de dir que vaig començar a llegir-la amb molt escepticisme, però a la segona pàgina ja m’havia atrapat i no em va deixar fins al final. Em va entusiasmar. I en aquest cas l’expressió atrapar és literal, ja que el narrador que explica la biografia d’Orlando es dirigeix al lector directament i a les seves espectatives, juga amb ell, el manipula i el porta cap a on l’interessa. La vida d’Orlando és un recorregut des de l’Anglaterra elisabetiana fins al Londres del 1928, moment en que està escrita, es situa en geografies diferents, d’Anglaterra a Constantinoble, i té tant un punt de vista tant masculí com femení, ja que a la meitat de la història el personatge canvia de sexe.

El ritme de la narració s’adapta a cada moment i així la primera part és més lenta i més cerimoniosa, el XIX quasi no existeix i el món contemporani és trepidant amb les escenes dalt del cotxe i en els grans magatzems. A mesura que avança la lectura té fragments més complexes, com els propis temps. És curiôs com Woolf aprofita el pas per les diferents èpoques per fer una reflexió sobre els escriptors del moment, començant per l’omnipresent Shakespeare.

Sense que al lector li sembli una reivindicació l’autora fa patent la situació discriminatòria de les dones, com quan en el seu retorn de Constantinoble com a dona es troba amb els seus drets retallats enfront de l’home. Un altre tema que apareix a Orlando és el de l’orientació o identitat sexual, amb escenes esplicites de lesbianisme i de nou és una constatació, no tant una reivindicació, però el resultat és el mateix i a més és contundent.

El temps narratiu, l’estructura…. una petita meravella: un clàssic.

Deixa un comentari

Filed under Petites joies per pensar

La mort del comanador (1)

Haruki Murakami

Esplèndida. He de confessar que quan es tracta de Murakami no soc imparcial, és un dels meus autors preferits i el llegeixo amb una certa predisposició a que m’agradi.

Aquest és el primer volum de la història i resulta engrescador. Aquesta història està narrada en primera persona. El protagonista és un pintor, que durant sis anys ha estat casat i s’ha guanyat la vida com a retratista de directius d’empreses i polítics de segona línia, i que un bon dia la dona li diu que el seu matrimoni s’ha acabat. Des d’aquest moment el pintor inicia una nova vida que primer el porta a un viatge en cotxe pel Japó i després a viure en una casa solitària a una vall prop d’Odawara, on havia viscut un famòs pintor japonès, pare d’un amic. Aquí la seva pintura, el seu estil com a retratista evoluciona i comença a explorar un món diferent.

Com a molts dels seus llibres diversos mons es barregen i conviuen en dimensions diferents, només que en aquest cas, a diferència de a 1Q84, no són món paral.lels sinó diferents: el món real, el món de les idees, i el món dels somnis. En el llibre aquests tres móns són realitats que s’entrellacen i conviuen, sovint de maneres estranyes i oníriques. I mentrestant el pintor evoluciona i els personatges que retrata passen a formar part d’ell. I de fons un quadre del pintor que havia viscut a la casa, un quadre d’estil japonès que dóna nom al llibre i que amaga un secret sobre la vida del seu autor que va viure a Viena a l’època de l’Anchluss i que en tornar al país del sol abandona l’estil occidental per destacar com a pintor d’estil japonès on els espais blancs i buits tenen tanta importància com els colors i les línies.

Intueixo que aquest Volum I és la presentació dels personatges i dels diferents móns que conformen la realitat.

Friso pel segon volum.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

Mrs Dalloway

Virginia Woolf

Un clàssic. Una novel.la brillant on l’autora desenvolupa multiples tècniques narratives, des de la descripció detallista d’una habitació, parc o carrer a l’expressió de la veu interior que tradueix en paraules els pensaments dels protagonistes, passant per un tractament del temps narratiu que acompanya al lector a temps passats per entendre el fer dels personatges en el present. La narració flueix de tal manera que el lector es sent portat en el temps i en l’espai com si fos un travelling cinematogràfic on els personatges es troben i la càmara canvia el focus d’atenció, abandonant un personatge per seguir-ne un altre, i no sols a nivell fisic i descriptiu sinó també a partir dels pensaments i les opinions sobre l’altre.

Si bé Mrs Dalloway, un dona d’uns cinquanta anys, casada amb un polític mediocre, i amb una filla adolescent, està al centre de la trama, la història s’exten com una xarxa. La novel.la es situa en un sol dia, durant el qual ens explica els preparatius de una festa i la vetllada en si, i al seu voltant es desplega com si s’obris un plànol fotogràfic i la història canvia i segueix altres personatges amb els quals s’ha trobat ella, com Peter Walsh o Hugh, i també altres amb qui aquests s’han topat en l’espai del parc com Septimus Warren Smith, o altres llocs. Aquest mateix fil que vincula diferents personatges i històries en l’espai s’utilitza per trasl.ladar al lector en el temps i parlar-nos del senyor Parry o la Sally Seton. Aquests salts en el temps i l’espai permet que l’autora presenti una novel.la coral amb una delicada polifonia, on són molts els personatges als quals posa veu.

A banda de la meravellosa narració, Virginia Woolf aborda temes que li són contemporanis i qüestions emocionals que la toquen d’aprop. Parla de la depressió i la malatia mental , vinculat al trauma d’un veterà de la primera guerra mundial que és incapaç de continuar vivint, de la situació de la India des d’un punt de vista britànic que no enten de castes i no entreveu la futura independència, de les dones a l’Anglaterra d’entreguerres, on mentres unes lluiten per tenir un paper actiu en la societat, altres són els suports dels seus marits, del matrimoni…

Una joia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Nosotros en la noche

Kent Haruf

L’autor nordamericà ens situa de nou a Holt, al mig oest americà i ens explica la història de Addie i Louis, dos veïns ja grans, que a proposta d’Addie decideixen dormir junts per compartir converses i companyia i no estar sols. És una història d’amistat i de soledat. Els dos personatges, i el net d’ella, que passa unes setmanes amb ells, juntament amb un gos coix, es fan estimar, cuiden i fan crèixer l’amistat, però enfront d’això apareix la mesquinesa de veïns i família, les xafarderies, el que diran, que provoquen una ruptura demoledora. Què triar? Família o amics? Fins a quin punt hom està disposat a cedir, a aguantar, a perdre.

És una novel.la curta, fresca i dura, que et fa reflexionar sobre la vellesa i l’amistat, i perquè no, també l’amor. Una petita joia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

La vegetariana

Han Kang

Aquesta novel.la sud coreana no deixa indiferent al lector, l’atrapa en una història estranya, en un relat molt oriental, i o agrada molt o no agrada, però provoca fortes sensacions. Narra com Yeonghye, una dona casada, inicia una dieta vegetariana simplement perquè té la necessitat de no menjar carn. Aquest punt de partida permet a l’autora explicar la relació entre la vida i la mort expressada com una contradicció. La protagonista no vol menjar carn, ni res que tingui vida pequè vol respectar-la, però des d’aquesta idea inicia un punt de no retorn cap a la mort. És aquesta contradicció la que porta a Yeonhye a la bogeria des del punt de vista social. De rerafons les històries de la família, la relació amb la germana, la infantesa, la violència, la incomprensió, i tot això amb una potència que, al menys a mi com a lectora, m’ha colpit per l’agressivitat latent malgrat l’aparent tranquilitat.

Una molt bona novel.la.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar