Category Archives: Petites joies

Tiene que ser aquí

Maggie O’Farrell

Esplèndida novel.la per regalar per Sant Jordi. A partir de salts en el temps, de llocs i de protagonistes, aquesta autora irlandesa ens explica la peculiar història d’una estranya parella formada per un professor universitari i d’una actriu que va desapareixer en el moment àlgid de la seva carrera. Al seu voltant apareixen i desapareixen personatges secundaris del seu passat i del seu present que ens mostren les multiples cares d’aquests dos personatges i ens permeten fer-nos una idea de com han arribat a on són. La complexitat de les relacions, les aparences, la mort, la fidelitat són alguns dels temes que apareixen al voltant de la història, però és sobretot la construcció narrativa i l’encaix dels diferents  punts de vista el que atrapa a un lector que intueix, pren partit i acaba involucrat a la història, preveient el desastre de les accions dels personatges.

No us la perdeu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

El corazón del hombre

Jon Kalman Stefánson
El corazón del hombre és la tercera part i darrera de la trilogia del muchacho. A les anteriors entregues l’home s’enfronta a la soledat i la mort davant de la natura més hostil, ja fos el mar o les muntanyes nevades, a aquesta darrera novel.la, la natura  a la qual s’enfronta, és el propi home i les seves virtuts i mesquineses. Després d’una primera part a un petit poble costaner, la major part de la història passa a Lugar, que hom pot identificar amb Isafjodur.


Hom quasi s’imagina les dones salant el bacallà i  la relativa seguretat, molts cops poc real,  que es pot sentir dins la badia. L’home, sovint sense nom, vol imposar el seu poder per sobre les dones i aquells que no segueixen les regles del joc dels poderosos que ostenten el poder, i pot arribar a ser tant hostil com la pròpia natura. El paper de la dona  a Islàndia, l’alcohol, la soledat, la violència són els protagonistes.

Feia temps que no llegia quelcom que m’hagi colpit tant. Una petita joia per reflexionar sobre la vida i sobre la mort. Esplendida.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies, Petites joies per pensar

Entre el cielo y la tierra // La tristeza de los àngeles

Jon Kalman Stefánson

Es tracta de les dues primeres novel.les d’una trilogia escrita per aquest autor islandès i que es situen en la regió dels fiords de l’oest. En realitat ambdues són part de la mateixa història, un instant en la vida del noi en un paratge natural d’una bellesa brutal a l’estiu i d’una crueltat extrema a l’hivern. El fil conductor és la lluita per la supervivència de l’home en un indret on la natura és extramadament hòstil, ja sigui al mar o la muntanya, en un clima on el fred mata, una lluita per la supervivència que porta a la reflexió sobre la mort, la vida i la solitud d’aquells que viuen en aquell lloc. És una obra molt poètica. La prosa és detallista i la descripció de la lluita de l’home davant la natura és angoixant i opressiva com la foscor dels dies d’hivern, perquè el sol surt poc i a més les tempestes tampoc permeten veure’l quan surt. El lector acaba tenint fred, i acaba amb un sentiment de desempar brutal.

La lectura d’aquestes dues novel.les ( i espero amb ganes la tercera) només s’entenen a Islàndia i hom pot veure la influènvcia del nobel islandès Halldor Laxness. Aquest estiu vam viatjar per aquest país extraordinari i vam descobrir tot d’aspectes que m’han permès algunes complicitats amb la novel.la. La primera és la relació amb l’entorn d’uns homes i unes dones que durant més de mig any vivien en un món a les fosques, on el temps passava lent, les relacions amb l’exterior eren mínimes i una de les distraccions més habituals, per no dir la única era explicar històries oralment o llegir-les a la llum d’una llàntia, el que explica que una de les imatges més sorprenents és com pescadors que no tenen res, llegeixen poesia i grangers que hom imaginaria analfabets, tenen entre les seves poques possessions llibres. Durant el viatge una de les experiències més curioses la vam viure en la visita a un tub de lava prop de Reykholt, quan al final de la cova, el guia ens va demanar que busquessim un lloc per recolçar-nos i ens va demanar que tanquessim els lots, llavors tot va quedar negre, a menys de 0 graus, ell va explicar una història on apareixien elfs, trolls, esperits… allò era l’entorn de molts islandesos als hiverns a les terres altes, i aquesta imatge és la que descriu el llibre.

Una altra curiositat és la regió on s’ubica la història. L’autor parla dels fiords de l’oest, però només unes poques referències geogràfiques concretes ens hi situen i permeten deduir que “Lugar” és Isafjodur i que la trama es situa en aquesta regió, però l’autor no vol acotar al paratge, podria ser qualsevol racó d’aquesta zona. La regió dels fiords de l’oest és salvatge i agreste i de fet queda fora de les rures turístiques més habituals, a banda que la majoria de carreteres no són  asfaltades, però una de les imatges més imponents a la illa és l’arribada des del sud per la carena que baixa fins a Isafjodur.

Un darrer apunt de la novel.la és el desenvolupament d’un dels tòpics de les societats nòrdiques,  malauradament real a l’illa, l’alcoholisme i el maltractament a les dones.

Abans del viatge vaig llegir força literatura islandesa, i he de dir que poca em va atrapar. Tinc la sensació que publiquen tot el que s’escriu i sovint la qualitat és qüestionable, tot i això ja en el seu moment vaig destacar Gente independiente del nobel Laxness i també les noveles d’Indridasson, menys em va agradar Sjon, i altres autors que ja he oblidat simplement no vaig ni acabar-ne un sol llibre, però la lectura de Jon Kalman Stefánsson és d’una delicadesa i a l’hora d’una brutalitat tan ben narrada que és imprescindible per aquells que ens agrada la lectura i ens ha apassionat i atrapat un viatge per a Islàndia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Brúixola

Mathias Enard

Brúixola és la novel.la guanyadora del darrer premi Goncourt. És una novel.la molt complexa que requereix de més d’una lectura per gaudir-la a fons. Sorpren al lector amb una erudició omnipresent i a l’hora resulta una lectura sumament evocadora per a qualsevol persona que hagi viatjat a Istambul, Damasc, Palmira o Alep ( i intueixo que també Teheran). És una novel.la de reflexió, no d’acció.

Brúixola  reflexiona al voltant del viatge i el viatger, en un sentit literal i també metafòric quan fa referència a la vida com un camí marcat per l’amor i la mort. Narra una gran història d’amor que té rostres diferents. D’una banda presenta la història d’amor entre l’austriac Franz, musicòleg, poruc, tímid, prudent … i la francesa Sarah, orientalista, aventurera, oberta, curiosa…, dues persones  que s’oposen però es complementen mutuament i així evolucionen, i d’altra la història d’amor entre Occident i Orient, i com la imatge que l’un té de l’altre es retroalimenta i redefineix aquest altre.  Franz i Sarah, Orient i Occident, tant a prop i a l’hora tant lluny, tant diferents i a l’hora tan complementaris.  La idea de l’altre es defineix per oposició al jo, però és la imatge que el jo té de l’altre, el que l’acaba dibuixant, tant a  Sarah (la passió de Franz), com a Orient (la passió de molts occidentals).

L’autor reflexiona al voltant de la imatge que es té d’Orient des d’Occident durant els segles XIX i XX de la mà dels orientalistes, viatgers intel.lectuals en diferents camps, des de la música a l’antropologia , passant per l’art i la literatura. És Occident qui retrata Orient, i sovint l’Orient es reinventa a partir de la imatge que s’ha construit des d’Occident. Tot està imbricat i la diversitat és arreu encara que sovint no ho detectem. Així l’autor ens presenta autors clàssics europeus i com Orient els va influir i com ells van influir a Orient: de Wagner a List, de Goethe a Niestche.

També reflexiona sobre la vida i l’amor, sobre la passió i el dol, tant des d’un punt de vista personal com social. És especialment impactant la imatge de dol, tristor i violència  que dibuixa l’autor de Teheran després de la revolució i la proclamació de la República islàmica que contrasta amb l’Iran clàssic, preciosista, delicat i viu. Contrast que també es reprodueix a Alep i Damasc. L’autor es pregunta on és aquell Orient de l’imaginari Occidental ara amb l’ISIS, i conclou que és allà. Igual que el dol i la mort són presents perquè hi ha vida.

I totes aquestes reflexions són els pensaments i els records de Franz, ara malalt, durant una sola nit, una nit insomne. És una lectura complexe però molt enriquidora. Una visió diferent del Pròxim Orient.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

L’amor que fa caure ciutats

Eileen Chang

Eileen Chang és una escriptora xinesa que va nèixer i va viure la seva infantesa i joventut a Shangai, en una època en que Shangai era una ciutat cosmopolita on convivien la tradició i la modernitat. Filla d’una família de classe alta, d’una dona educada a Anglaterra i amb uns punts de vista molt moderns, i d’un xinès aficionat a l’opi i d’idees tradicionals, va viure a Shangai i a Hong Kong abans d’emigrar a Estats Units el 1955. Va escriure novel.les però sobretot contes com els dos que es publiquen en aquest recull i que relaten històries quotidianes en una època convulsa com fou l’ocupació japonesa. L’ocupació és un escenari, però no n’és el protagonista sinó que el tema dels seus contes són les relacions humanes.

 El conte “L’amor que fa caure ciutats” és una història d’amor entre una dóna divorciada que es guia pels patrons tradicionals i un xinès criat a Anglaterra que retorna al seu país amb unes idees preconcebudes que quadren poc amb la realitat que es troba. La història narrada des del punt de vista d’ella mostra els seus raonaments sobre el que ella busca i com intenta entendreper entendre el que fa ell. El resultat és un conte deliciós.

“El setge”, malgrat el títol no mostra els resultats del setge dels japonesos sinó que és el punt de partida per narrar un moment, un instant aturat com suspès en el temps, en un parantesi, dur at el qual  el tramvia està parat degut a la situació militar i com es relacionen un home i una dona durant aquest moment. Esplèndit.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Petites joies per passar l'estona

Nuevos juguetes de la guerra fría

Juan Manuel Robles

Una novel.la sorprenent i molt interessant per a reflexionar sobre aspectes tant diferents com la memòria, la propaganda o el moviment guerriller d’Amèrica llatina durant la segona meitat del segle XX. El fil conductor, tot s’ha de dir traçat d’una manera una mica rocambolesca, és la vida, o millor els records sobre la vida de nen d’un jove peruà, immigrant il.legal als Estats Units, que havia estat educat a l’escola de l’ambaixada cubana a La Paz, Bolívia. El punt de partida és una vella fotografia on és veu el nen i la seva germana vestits amb l’uniforme de pioners per anar a l’escola.

A partir d’aquí i de la mà d’un estrany personatge que busca i força l’ajuda del jove peruà per demostrar la mesquinesa, l’ espionatge i certs actes duts a terme per la Cuba castrista, i amb l’ajuda d’una neurocientífica especialitzada en l’estudi de la memòria, Ivan, el jove peruà, proposa al lector un recorregut pels records de la seva infantesa. Aquest recorregut és una de les trames de la novel.la, on ell presenta els seus records i la seva memòria sense més ambició, i aquí és on l’autor juga a demostrar que els records no són objectius, es poden fabricar, estimulant determinades idees o objectes, i al final aquests records esdevenen reals, de fet, són els únics que el nen tindrà. L’autor recupera aquest fil per explicar al lector el funcionament i la importància de la propaganda, més enllà de la propaganda del règim cubà.

Paral.lelament la novel.la és una història d’espies, és la història de la participació del règim de Castro en els moviments guerrillers de llatinoamèrica al segle XX: el sandinisme i el moviment Tupac Amaru entre d’altres, amb la imatge d’un moviment que fou continental i que els Estats Units van espiar i  a més en molts llocs aplastar amb el seu recolçament a dictadors com Videla a Argentina o Pinochet a Xile. Però és també una reflexió sobre el perill de la radicalització d’aquests moviments, amb l’exemple sempre present a la novel.la del moviment peruà de Sendero Luminoso. I la qüestió oberta, quan un moviment per la llibertat es converteix en una monstruositat?

I els juguets? Els juguets modelen la memòria, modelen la idea del bé i el mal dels infants, la traició i l’engany. En aquest sentit el protagonista fa referències constants a una joguina i a una sèrie amb el seu heroi, He-man i V ( aquella sèrie on uns llangardaixos extraterrestres,que mengen rates, però que es presenten amb aspecte humà volen envair la terra i a partir de la propaganda i l’engany acabar dominant-ho tot, però es troben amb un petit nucli de resistents, encapaçalats per Donovan, un periodista,  que els descobreixen i lluiten contra la majoria per evitar el perill). I al final, tot obert, una porta a la reflexió per part del lector.

Molt recomenable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica, Petites joies per pensar

Gente independiente

Halldór Laxness

Aquest autor islandès, guanyador del nòbel de literartura l’any 1952 escriu Gente independiente, a finals dels anys 30. És interessant emmarcar l’autor en la Islàndia que va viure. Des del segle XIV Islàndia forma part de Dinamarca i des del segle XVII la Companyia danesa d’Islàndia controlava tot el comerç a l’illa. Fins al segle XIX, l’ocupació fou acceptada sense que sorgissin problemes considerables, però el 1809 l’actitud de la Companyia danesa d’Islàndia i el fet que la monarquia, moguda per un criteri absolutista, suspengués l’Althing, van provocar el primer intent d’autonomia nacional. Els danesos van aconseguir mantenir l’autoritat, però l’ideal nacionalista ja estava en marxa sota el lideratge de Jón Sigurdsson (1811 – 1879), considerat un heroi nacional avui en dia. El 1814, arran del tractat de Kiel, Islàndia a poc a poc fou recuperant les seves institucions polítiques. El 1843 Cristià VIII restablí l’Assemblea Nacional amb caràcter d’òrgan consultiu i, el 1874, s’arribà a l’autonomia. Aquest procés va culminar l’1 de desembre de 1918 amb la consecució de l’autonomia política, en el marc d’una unió amb Dinamarca. El 23 de maig de 1944, Islàndia va declarar la seva independència, i el 17 de juny de 1944 es proclamà república, amb Sveinn Björnsson com a president. La novel.la és la història de Bjartur, un ramader i agricultor que reivindica la seva independència enfront dels comerciants i d’altres agricultors, pel fet de tenir ovelles per poder viure i no tenir deutes, i defensarà aquesta independència a costa de tot i tothom. Ara bé el gran protagonista de la novel.la no és Bjartur sinó la terra islandesa, una terra pobra, freda, on la brutalitat de la natura s’imposa constantment, i molts homes i dones intenten entendre-la a partir de la religió, i sobretot de llegendes i personatges fantàstics i mítics com els elfs i els trolls. És tan salvatge aquest pes de la natura i les condicions de vida tant miserables, la mort i la fam tan presents que quan llegia la primera part del llibre,  quan Bjartur s’instal.la a la casa estival, estava convençuda que la narració es situava al segle XVII o XVIII, i quan hom s’adona que estem a principis del segle XX, no deixa indiferent imaginar com és possible que visquessin en unes condicions de vida molt més endarrerides que a Europa Occidental. De fet la novel.la es situa al primer quart de segle XX i coincideix amb la consolidació de l’autonomia d’Islàndia, de tal manera que la independència que pretèn Bjartur es pot llegir com una metàfora d’Islàndia. Els sentiments i les relacions són fredes, gèlides, potser per continuar vivint en mig de la desgràcia constant de la misèria.

Hi ha, però, una segona part situada a partir de la Gran Guerra, on la neutralitat d’Islàndia, li permet prosperar, i també ho fa el ramader, però és llavors quan més s’endeuta i és precissament per això que perd la llibertat. És una part que, canviant quatre coses, es podria situar just en el període anterior a la crisi del 2008.

La novel.la és una petita meravella i l’escriptor sap acompanyar al lector i introduir-lo a un món primitiu i d’una gran duresa com ho és el propi paisatge islandès. Molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica, Petites joies per pensar