Noches de Reikiavik

Arnaldur Indridasson

Es tracta dels origens a la policia d’Erlendur. En aquesta història, Erlendur és un jove polícia que patrulla els carrers de Reikiavik, un estiu a la decada dels 60. El futur comissari apareix com un policia que s’ocupa de mantenir l’ordre, la qual cosa vol dir baralles, borratxos… i que en el seu temps lliure decideicpx esbrinar que s’amaga darrera la mort d’un rodamon amb el que va parlar un parell de vegades.

L’interessant de la novel.la és el quadre que dibuixa de les nits islandeses més enllà de les llars i les vides quotidianes. És un món depriment amb homes i dones sense llar que es mouen entre l’alcohol i la violència, una violència, sovint de genere, que juntament amb l’alcohol és omnipresent a la societat islandesa i està a la base de la història de la novel.la.

Val la pena.

Rencor

Gianrico Carofiglio

Gianrico Carofiglio va neixer a La Puglia, a Bari, on ha estat magistrat antimafia, i fins i tot va entrar en política on va formar part d’una comissió també antimafia, a part d’escriptor. Rencor, la seva darrera novel.la, està protagonitzada per Penelope Spada, una ex fiscal, que va haver de deixar la seva carrera a magistratura per no haver seguit els procediments establerts, i es dedica a la investigació privada de manera il.legal ja que no disposa del permissos corresponents. Tot i això els seus origens a magistratura li donen experiència i un ampli coneixement sobre el comportament humà i la seva relació amb actes delictius.

A Rencor, Penelope s’enfronta a una cas molts extrany ja que no hi ha indicis de delicte en la mort d’un prohom, metge, d’un aparent atac de cor, però la filla, desheretada en favor d’una segona esposa molt jove, creu que aquesta el va assessinar per tal d’evitar que canvies de nou el testament. A partir d’aquesta excusa la trama permet, que a travès dels pensaments i reflexions de Penelope, el lector vagi descobrint els personatges i la pròpia història de Penelope que la va portar a haver d’abandonar la Magistratura. L’autor ens endinsa en una història de sentiments, més que no pas fets, de prepotència, de menyspreu, de poder… i sobretot de la història recent de les lògies masòniques. Al final el desenllaç és del tot inesperat, però l’interessant és el viatge, és el mentrestant.

Interessant.

Los inocentes

Maria Oruña

Es tracta de la sisena entrega de la série de “Los libros del Puerto Escondido”, protagonitzats per la tinent de la polícia judicial, Valentina Redondo.

És una història entretinguda, ben tramada i amb un ritme endimoniat que fa que al lector li costi deixar el llibre. Situat a Cantabria entre Suances i Puente Viesgo, cerca deixar enrera els tòpics i sorprendre el lector, tot i que no sempre se’n surt massa bé. Agafant com exemple el perfil del sicari, resulta interessant la idea de reflectir els seus orígens i pensaments i anar més enllà de la pura descripció dels seus actes, però al no aprofundir, es queda a mitges i acaba resultant poc creïble.

D’altra banda, l’autora utilitza com a crossa frases que anticipen el que vindrà després per tal que el lector en prengui nota. Així, en diverses ocasions indica que un fet serà clau per resoldre l’entramat de la història. Des del meu punt de vista el resultat no és massa satisfactori, ja que trenca el ritme de la novel.la i és massa forçat.

Tot i això la lectura és molt entretinguda i m’han quedat ganes de recuperar les primeres entregues de la sèrie.

El camino de la resurreción

Michael Connelly

Es tracta d’una història que uneix una trama policiaca i judicial a la manera de Perry Mason. Narrada en primera persona des del punt de vista de l’advocat de la defensa, Mickey Haller, la novel.la explica el judici que revisa una condemnada per uns fets que no va cometre, tot i que en el seu moment no es va defensar. La narració segueix l’advocat, però també el policia retirat i malalt, Harry Bosch, que investiga per la defensa i que a més resulta que és el seu germanastre.

El cert és que la trama atrapa el lector, és entretinguda, plena de sorpreses i molt dinàmica. La justícia i la injustícia són una presència constant i provoca el posicionament, quan no la indignació de lector.

Una bona lectura de cap de setmana.

El ancho mundo. Los años gloriosos.

Pierre Lemaitre

Es tracta de la primera entrega d’una història que ha de tenir tres volume i que narra les vicisituds d’una família afincada a Beirut als anys 40 del segle XX i que transcorre entre Beirut, Paris i Saigon, a la Indoxina francesa. Els Pelletier, formada per Louis i Angele i els seus quatre fills són propietaris d’un negoci de sabons certament prospera en un Liban absolutament occidentalitzat. Els quatre fills van abandonant la llar paterna per obrir-se camí a la vida, i mentre els dos fills grans, François i Jean, casat amb Genevieve, marxen a París, on més tarde també s’hi trasllada Hélene, Etienne marxa a Saigon seguint el seu amor.

La novel.la és un crisol d’històries que es van trobant entre elles en diferents punts i que combinen un enfoc íntim i personal de les vivències i dels sentiments dels personatges amb la narració de trames policiaques, polítiques i històriques.

Així, François intenta despuntar com a periodista tot fent el seguiment d’un crim salvatge i en el desplegament d’aquesta trama també hi trobem a Jean i Genevieve que van ser testimonis del crim (i alguna cosa més), a l’hora que lautor descriu la relació tòxica d’aquest matrimoni i els impulsos incontrolats i violents de Jean, el fill gran.

Etienne fuig de Beirut a Saigon a la recerca del seu amant i de la hipocresia d’una societat que no accepta la seva homosexualitat, i en paral.le a aquesta introspecció del personatge l’autor el situa a una Indoxina Francesa en lluita contra els vietnamites en una guerra violenta i brutal, i on res sembla el que és. Mentre busca l’amant perdut, Etienne descobreix com els vietnamites aconsegueixen diners aprofitant-se d’una pràctica econòmica sorprenent. Aquesta història es lliga amb la trama parisenca a travès del germà periodista, que aprendrà que el poder econòmic a França és intocable.

En un gir força curiòs els fills descobreixen que tampoc els seus pares són qui semblen ser, i Lemaitre recupera el protagonista de la seva novel.la Ens veiem allà dalt.

Una trama molt ben lligada que enganxa al lector, on la brutalitat del comportament humà és un dels principals protagonistes d’una història, o millor dit, històries, narrada de manera dinàmica i amb un cert toc d’ironia. La novel.la té prevista la seva continuïtat i en aquest sentit totes les trames queden obertes i sense resoldre, a l’espera de la publicació de la seva segona entrega.