Category Archives: Novel.la negra

Offshore

Petros Markaris

La darrera novel.la de l’escriptor grec protagonitzada pel comissari khostas Kharitos m’ha deixat amb una sensació extranya. D’una banda, la forma com està escrita (o potser traduïda) no només no m’ha enganxat sinó que l’he trobat simple, repetitiva i sovint amb manca de ritme, d’altra , el contingut és molt interessant i porta al lector a diverses reflexions sobre el món actual. La trama es situa a la Grècia del 2016, en un moment on la crisi econòmica ha quedat enrere i el diner torna a generar llocs de treballs, pujades de sous, reactiva el mercat immobiliari… i sembla que tot s’hagi superat, però aleshores apareixen diverses preguntes: d’on surt el diner que ara s’inverteix a Grècia? no ve d’Europa i Grècia tampoc s’autofinança, què ha canviat en tant poc temps perquè allà on tot eren acusacions de desbaratament econòmic, ara s’aplaudeixi un creixement inusitat i a l’hora inexplicable? I l’oblit… La dona de Kharitos s’encarrega de comentar en diverses ocasions al llarg de la novel.la que sembla que els grecs no hagin après res de la crisi: els cotxes tornen a ocupar els carrers, els restaurants plens a vessar i de nou es tornen a concedir hipoteques per a comprar  pisos, els preus dels quals no paren de pujar. I tot això en un obrir i tancar d’ulls. L’interessant és que a Barcelona, al costat de casa, hom té una sensació similar de sortida de la crisi, hi ha més diners, o al menys ho sembla, però on són i d’on venen? La novel.la planteja aquests temes, i el sorprenent (o no, depen de com es miri) és el desenllaç.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra, Novel.la social

Closca de nou

Ian McEwan

A Closca de nou McEwan utilitza un narrador força curiós, un fetus, un nonat, i el resultat és força interessant. Aquest fetus, que va creixent dins d’una de les protagonistes, és el narrador de la història d’un assassinat i a l’hora aprofita per exposar les sensacions del nonat dins de l’uter, com creix, què sent, com capta el que passa fora, i a l’hora aprofita per reflexionar al voltant de l’actualitat a partir del que sent a la ràdio o en postcasts d’actualitat. És força interessant i posa al lector davant el tema de les aparences i l’engany dels sentits. No és dels millors McEwan, i això esdevé més evident perquè la seva darrera novel.la és la brillant Llei del menor, però és una novel.la entretinguda i interessant.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

Betty

Arnaldur Indridason

Una nova novel.la negra d’aquest autor islandès que tan gratament em va sorprendre amb La dona de verd. Malauradament Betty no resulta ni de lluny tan interessant, si bé és cert que hi ha algun cop d’efecte que atrapa en un moment concret al lector, i la reflexió al voltant de la responsabilitat o la culpa d’algú que ha estat manipulat per actuar incorrectament, la història no aprofundeix ni acaba de covencer, al menys a mi.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

Mort mar endins

Andrea Camilleri

Camilleri ens proposa vuit relats curts amb nou històries del comissari Montalbano quan era jove. Són vuit narracions breus i entretinguts on ja trobem tots els personatges de la sèrie a una Itàlia on la màfia campa al seu aire i on encara es paga en lires. Molt entretingut.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

Ilusionarium

José Sanclemente

Una història curiosa on res és el que sembla, talment com un numero d’escapisme, on el mag atrau l’atenció de l’espectador cap a un punt per  poder actuar allà on no mira. Els protagonistes són ilusionistes que en dos moments separats per un lapse de quinze anys participen en una trama política de corrupció, on tot està lligat com en un espectacle de màgia. Una novel.la amb una trama interessant, però una mica desigual, ja que hi ha moments on la intriga i el ritme de la història són molt potents, i altres en que el lector/espectador preveu el gir de la història i aquesta perd potència.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

Todo esto te daré

Dolores Redondo

Una novel.la que atrapa el lector des d’un començament i amb un ritme trepidant el manté enganxat a la història. L’autora basca ha trasl.ladat l’escenari de la història a Galícia, i si bé la tradició i l’entorn és de nou un personatge més, han desaparegut els elements màgics que apareixien a la trilogia de Baztan, cosa que personalment agraeixo. Ben escrita i ben narrada és una lectura agraïda i molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

Las aguas de la eterna juventud

Donna Leon

És la darrera entrega de la sèrie del comissari Bruneti, policia de Venècia, casat amb Paola, una professora universitària d’una família aristocràtica de la ciutat dels canals. Com sempre la trama és entretinguda i el ritme de la història atrau al lector que queda atrapat en el misteri. Però el que més m’agrada d’aquestes novel.les és el protagonisme de Venècia. La ciutat, decadent, amb els seus problemes, però sobretot m’agrada com et mous per una ciutat sense carrers, on no hi ha adresses com a la resta de ciutats i mai hom pot anar en línia recta.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra