Dolores Redondo
La nova novel.la de Dolores Redondo canvia els paisatges de Navarra i Galícia per els Trossachs d’Escòcia i la ciutat de Bilbao. Malgrat el canvi d’escenaris la natura segueix sent un dels protagonistes principlas de la novela, no només geogràficament sinó també l’atmosfera, i ja el propi títol ens en dóna una pista. L’any 1983 la ciutat de Bilbao va patir una de les inúndacions més grans de tota la seva història, en un sol dia d’agost van caure més de 600 litres per metre quadrat i la ciutat va esdevenir un escenari dantesc, on Redondo situa bona part de la seva novel.la. Però l’aigua i la pluja torrencial no és només un personatge a Bilbao sinó que també ho és a Escòcia, on transcorre la primera part de la novel.la.
A banda de l’aigua i el paisatge el protagonista d’aquesta història és un detectiu de la polícia escocesa que, tot i està de baixa, persegueix un assassí en sèrie, persecució que el porta a Euskadi on l’acompanyen diversos personatges entranyables com un ertzaina i un noi deficient, a banda de Maite. Aquesta persecució i la pròpia situació del protagonista de la història, molt malalt, permet a l’autora reflexionar sobre diversos temes a banda de les referències a les llegendes locals, a les que Redondo ens té acostumats. Escriu sobre la mort i la vida, sobre la mort, sobre ETA i les seves relacions amb lRA irlandès, sobre la creació de la polícia basca i la seva relació amb la població euskaldun….
Tot plegat i el ritme de la trama fa que el lector quedi enganxat ja a les primeres pàgines i, val a dir, que no decep. Tot i això hi ha un personatge que a mí m’ha resultat col.locat amb calçador per tal de poder desplegar certes reflexions al voltant de l’enfermetat, la vida, la mort, i es tracta de la Dra. Elizondo, psiquiatra. El personatge és interessant però la seva aparició resulta poc creïble.
Una lectura molt entretinguda i interessant.