Próxima estación, Atenas

Petros Markaris

El creador del comissari Kostas Jaritos, que ha aprofitat les seves novel.les per fer una crítica de la situació esconòmica i social que pateix Grècia des de la crisi econòmica, que va suposar el rescat del país per part de la Unió Europea i el principi d’un malson que no acaba, ens proposa una visita a la ciutat d’Atenes a partir del recorregut de la línia 1 del metro, més coneguda com a Electrico, que fou la primera, i que creua tota la ciutat des del Pireu fins a Kifisià.

L’estructura del llibre és molt senzilla: cada estació és un capítol, i a cada capítol l’autor fa un triple recorregut. Markaris camina pels carrers del barri i el descriu, a més recorda com era i n’explica els canvis, no només urbanístics sinó també socials, i així descobrim on els grecs de classe mitjana han abandonat un barri i ha estat ocupat per immigrants, ens explica com la globalització ha fet que tanquessin tavernes i locals de quan era petit i s’han substituit per cafeteries o restaurants de cadenes modernes i minimalistes, i a l’hora reflexiona sobre la política, però sobretot, la societat grega.

Un llibre de viatges amb un plus, a banda d’una lectura entretinguda.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Llibres de viatges, Uncategorized

Nosotros en la noche

Kent Haruf

L’autor nordamericà ens situa de nou a Holt, al mig oest americà i ens explica la història de Addie i Louis, dos veïns ja grans, que a proposta d’Addie decideixen dormir junts per compartir converses i companyia i no estar sols. És una història d’amistat i de soledat. Els dos personatges, i el net d’ella, que passa unes setmanes amb ells, juntament amb un gos coix, es fan estimar, cuiden i fan crèixer l’amistat, però enfront d’això apareix la mesquinesa de veïns i família, les xafarderies, el que diran, que provoquen una ruptura demoledora. Què triar? Família o amics? Fins a quin punt hom està disposat a cedir, a aguantar, a perdre.

És una novel.la curta, fresca i dura, que et fa reflexionar sobre la vellesa i l’amistat, i perquè no, també l’amor. Una petita joia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

The Coffin road

Peter May

L’escriptor escocès, Peter May, situa aquesta trama policiaca a la platja de Lukenstyre, un indret d’un encant especial. Una platja de sorra blanca i aigües turqueses, on el vent, els núvols, les marees i la sorra blanca és l’escenari principal de la novel.la. El paisatge és un protagonista més

Un paisatge paradisiac, que d’un moment a un altra pot esdevenir un infern, on la natura és la protagonista absoluta. I aquesta idea de la importància de la natura i els girs totals i inesperats és també part de la narració, on l’engany, les aparences i els girs inesperats són constants. Una entreteniment del tot aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

Nudos y cruces / El escondite

Ian Rankin

Les dues primeres novel.les d’Ian Rankin de la sèrie negra protagonitzada per John Rebus, tenen com a escenari la ciutat d’Edimburg, una ciutat diferent de la que coneixen els turistes però que hi conviu. Una ciutat menys atractiva, menys històrica però més humana en el sentit de les baixes passions. En aquestes primeres novel.les l’autor ens presenta el personatge: solitari, croat de la justícia, impulssiu, amb la seva història familiar i un passat militar i es fa palès que, com a la realitat, la justícia no sempre guanya i el mal, sigui primari o conseqüència de l’ambició forma part de la societat, s’hi acomoda i , malauradament, sovint, és capaç de sobreviure.

Entretingudes.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

Capvespre

Kent Haruf

Una lectura atractiva. Es tracta d’una història col.lectiva en un poble del mig oest dels Estats Units, on la vida transcorre sense grans esdeveniments però on cada personatge té les seves vivències, les seves experiències i emocions, algunes d’elles sorprenents, altres molt dures, i altres simplement habituals. Les seves vides es troben a l’escola, a l’hospital, al supermercat o bé al bar o al jutjat. Són vides quotidianes, amb pors i alegries, amb pèrdues i amb l’inici de noves vides o noves relacions. Es com una fotografia que pren vida per un temps i el lector és un espectador privilegiat del que passa. Una delícia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

Jo soc aquell que va matar Franco

Joan-Lluís Lluís

 

L’escriptor, nascut a Perpinyà i premi Sant Jordi 2017, ens proposa jugar amb la història. Què haguès passat si Franco, enlloc de mantenir-se neutral a la segona guerra mundial hagués entrat en guerra de la mà dels seus aliats naturals, Hitler i Mussolinni? Sota la forma d’autobiografia, l’autor, després d’uns primers capítols que podríem considerar de novel.la històrica, en els quals descriu la fugida dels republicans, l’arribada i la vida al camp d’Argelers, fa un gir en la narració i de cop ens trobem amb les tropes franquistes bombardejant Argelers i ocupant el sud de França i part d’Africa Occidental com aliats de l’Eix. Cal no oblidar que en aquell moment les tropes de Hitler havíen ocupat bona part de França i tot semblava que la guera seria ràpida i favorable als feixismes, i en aquest marc el règim de Franco apareix com a un oportunista i l’autor dóna un paper més rellevant al falangisme espanyol, lògic si partim de la base que els més interessats en l’entorn de Franco a una aliança amb Alemanya i Itàlia és Falange i no tant els militars o altres elements reaccionaris però més conservadors espanyols. A partir d’aquí és la història d’una resistència, i dic una, perquè l’autor insisteix molt en les fronteres culturals, lingüístiques i històriques que prococa que hi hagi grups diferents que es barregen mol poc. La resistència francesa a la Catalunya nord, és per sobre de tot francesa, i vol poques aliances amb els republicans catalans que també funcionaven com a ressistència o maquis. L’autor juga amb idees actuals situant-les en un altre moment històric: la situació és òptima perquè Catalunya esdevingui independent si la guerra la guanyen els aliats, i així Josep Irla, el president de la Generalitat a l’exili negociarà a banda dels republicans espanyols exiliats que no volen que es dóni aquesta situació. Churchill i els Aliats prometen escoltar però a l’hora de la veritat pacten amb el govern republicà espanyol… tot plegat una fabula interessant. També és molt contundent la descripció de desinformació de la prensa en temps de guerra, el trist és que és extrapolable a la desinformació de l apremsa actual.

Hi ha, però, un capítol especialment sorprenent. Quan és evident a tota Europa la derrota dels feixismes, en un episodi similar al que va portar a la mort de Mussolini a mans dels partisans, els maquis catalans capturen Franco i una petita camarilla de fidels, són figures, anodines, derrotades que pacten una sortida, i de cop la figura de Queipo de Llano, sanguinari, inhumà més enllà de l’imaginari sorprèn el lector, o no, si tenim en compte el que va fer el franquisme durant la postguerra, on va demostrar la seva veritable cara.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la guerra civil

The Blackhouse. The Lewis Man. The Chessmen

Peter May

El nostre destí de vacances sempre és una bona excusa per llegir novel.les d’un país concret. Enguany hem anat a Escòcia i com era lògic vaig llegir quelcom de l’Ian Rankin, vaig recuperar alguna lectura d’Alexander McCall Smith de les sèries de 44th Scotland street i de The Philosohy Sunday Club que reflecteix la vida a l’Edimburg de la New Town i vaig descobrir un autor de novel.la negra de qui no havia sentit parlar: Peter May, una sorpresa molt agradable i interessant.

Peter May va nèixer a Glasgow i entre 2011 i 2013 va escriure la trilogia de Lewis que conformen: The Blackhouse, The Lewis Man i The Chessmen. Per a mi la seva atracció inicial consistia en l’escenari de la trama, la illa de Lewis, a les Outer Hebrides, un dels llocs que formaven part de la ruta del nostre viatge, i una de les zones d’Escòcia on el gaèlic com a llengua habitual té més presència. Val a dir que les tres novel.les són molt més que una novel.la negra. En primer lloc la importància del paisatge com un personatge més de les històries és fonamental perquè el tarannà de la gent de la illa és també fruit d’aquell entorn. El paisatge, tant de costa com de muntanya és salvatge, sovint violent, com ho són el vent i la pluja (a Stornoway, la capital, vam veure ploure en horitzontal degut al vent, en donem fe), i esculpeix el caràcter dels seus habitants. Vaig llegir els dos primers abans d’anar a Lewis i el darrer a la tornada, però després de ser-hi s’entenen diferent.

El títol de la primera novel.la, the blackhouse, fa referència a un tipus de vivenda rural i pobre que té una única planta, el sostre de palla i s’escalfa amb turba que s’extreuen de les turberes i que formen part de la vida quotidiana de la illa.

Chessmen fa referència a les peces d’uns escacs del segle XII, fetes d’ivori i que es van trobar a la platja de Uig. Ha estat enriquidor llegir la darrera novel.la de la sèrie i reconèixer el nowhere bridge i els penyasegats i la platja per on havíem passejat just al nordest de Stornoway.

Però les tres històries, de la mà del seu protagonista, Fin McCleod, que després d’haver marxat de la illa, torna com a investigador per resoldre un crim que s’ha comès a Lewis, van més enllà d’una simple història policiaca que sovint és només el rerafons per reflexionar sobre altres coses. Els flaixbacks a la infantesa, adolescència i joventut del protagonista a la illa, concretament al nordoest, ens porten a una reflexió a com es vivia i que poc ha evolucionat la vida en aquest món rural: la presència aclaparadora de les diverses esglèsies escoceses a la zona, la importància de la turba i la relació de l’home amb la natura, els grups quasi tribals dels adolescents i dels joves en indrets on sols passa el temps. També utilitza els flaixbacks per explicar la història de la illa, com el cas de l’esfondrament del Iolaire un vaixell que es va enfonsar la nit del primer dia de l’any de 1919 i que transportava més de dos-cents soldats que havíen sobreviscut a la primera guerra mundial i van morir en aquest accident a les portes de casa, o com a la illa d’Eriskay, bàsicament catòlica, les famílies acollien orfes catòlics de la resta d’Escòcia i els tractaven quasi com esclaus. I paral.lelament al paisatge i a la història, les novel.les reflexionen sobre els sentiments dels personatges, sobre la moral d’un fet, sobre les conseqüències més íntimes el que s’esdevé davant d’un esdeveniment traumàtic.

Aneu o no aneu a Lewis, val la pena llegir-lo. I jo he trobat altres novel.les seves que tinc a la meva tauleta de nit per a llegir-les.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized