Seis Cuatro

Hideo Yokohama

Moltes vegades la novel.la negra és una porta per presentar un país, la seva societat i les seves creences. Fa molts anys, la novel.la policiaca nordica, amb sagues com la de Mankel, va dibuixar-nos una societat menys atractiva que la que ens presentava el benestar dels països escandinaus. Ara, Seis Cuatro, ens dibuixa una societat, la nipona, molt diferent a l’occidental i amb uns comportaments radicalment diferents.

A banda de la propia història policiaca que explica dos segrestos de nens i l’impacte a les seves famílies, la novel.la dibuixa les tenses relacions i les lluites de poder entre diferents cossos de la polícia i entre les prefectures regionals i el poder central de Tokyo, tenint en compte la tradició i les formules socials establertes.

A l’hora fa un dibuix de la premsa i la seva relació amb la polícia, i també reflexiona sobre els límits, o no, de la informació, així com dibuixa les relacions entre els diferents agents.

Tot plegat, molt ineressant

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra, Novel.la social

Les vencedores

Laetitia Colombani

Una història esplèndida. Una lectura compromesa i brutal que no deixa indiferent i que suposa una mirada crítica i humana de la societat actual.

Solange és la protagonista d’aquesta història. És una dona d’èxit, té estudis, una brillant carrera professional, diners… però de cop i volta la seva vida es veu capgirada, un fet fa que tot allò que creia estable s’esfumi i per sortir d’aquest pou negre entra en el món del voluntariat amb els més vulnerables de la societat.

Amb una senzillesa i claredat sorprenents l’autora presenta les veritables protagonistes de la novel.la, les dones vulnerables, dones que han fugit de països en guerra, que han fugit de cultures patriarcals que les anul.len, que han fugit de maltractadors i de violència de gènere, mares solteres, dones sense llar, que ho han perdut tot, fins i tot la dignitat, i que en el Palau de les dones són acollides i mica en mica, amb moltes dificultats recuperen la dignitat i intenten reemprendre la seva vida.

La seva història porta al lector a reflexionar sobre el concepte de la inclusió des d’una doble mirada, no només la d’aquells que volen ajudar als vulnerables i a vegades volen imposar sense escoltar la seva visió, sinó també la mirada dels vulnerables. També reflexiona al voltant de la importància de la dignificació dels sensellar com a persones. És la història de dones vulnerables a qui Colombani posa rostre i explica la història. Reconeix que l’ajuda, el voluntariat d’una persona o d’un grup de gent no resolt el problema social, però si ajuda a persones amb noms i rostres, ja és important.

Una lectura per pensar. Molt aconsellable.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Novel.la social, Petites joies per pensar

Klara i el sol

Kazuo Ishiguro

Fa molts anys vaig llegir No em deixis mai d’Ishiguro i la seva trama em va sorprendre i atrapar. Era la història d’uns androides que es fabricaven com a repositoris per a transplantaments, amb l’objectiu de millorar l’esperança de vida dels malalts que requereixen un organ nou. Aquests androides són màquines, però en crear-los a imatge i semblança de l’ésser humà, acaben tenint sentiments, i es plantegen dilemes morals sobre la vida i la mort, a banda del fet que es relacionen entre ells i amb altres essers i creen lligams personals. A partir dels androides l’autor increpa al lector a reflexionar sobre la vida, la mort, el creador…

Aquella novel.la em va recordar a la història dels replicants de Blade runner, on màquines amb forma humana plantegen reflexions al voltant de tôpics com la creació, la importància de la memòria, les relacions interpersonals i les relacions entre humans i androides en una societat futura.

A Klara i el sol Ishiguro torna sobre el tema de les relacions humanes i la seva actitud enfront la vida, la enfermetat i la mort i té com a protagonistes uns adolescents i uns androides que acompanyen els nois i noies en el pas de la infantesa a l’edat adulta. De nou l’androide, malgrat ser una màquina, apareix com a un ésser amb sentiments, molt observador i amb creences al voltant del ceació i el creador, en aquest cas, el sol.

En paral.lel, Klara i el sol és una distòpia, un món futur on els infants escollits tenen l’oportunitat d’estudiar i tenir un futur, però on hi ha altres nens o nenes que no són escollits i són marginats, un món on les relacions socials no es pressuposen sinó que s’aprenen i es forcen en reunions d’aprenentatge. Probablement, Ishiguro hagues pogut aprofundir més, però és una història entretinguda i que fa pensar i molt.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la fantàstica, Novel.la filosòfica

El hombre de Calcuta

Abir Mukherjee

Es tracta de la primera entrega de la serie protagonitzada pel capità Wyndham. Es tracta del debut d’Abir Mukherkee, anglès, nascut a Londres i d’origen hindu i afincat a Escòcia, que presenta una trama de serie negra situada a la India del 1919. Es tracta d’una novel.la negra en una localització històrica que forma part de la pròpia trama. L’autor ens porta a la India del 2019 quan Ghandi en el marc del moviment nacionalista indi defensa els principis de la no violència i es produeix un dels fets claus en la història de la independència de la India, la matança de civils a Amristar. Tot aquest rerafons forma part de la novel.la i li dóna potència i interès.

Entretinguda i ben tramada.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

Hamnet

Maggie O’Farrell

La novel.la es situa a Anglaterra a finals del segle XVI i presenta la història d’una família en un àmbit urbà, en un món gremial i religiós, on la peste i la mort és omnipresent, i on la relació amb la natura es percep a mig camí entre l’excentricitat i la bogeria.

Sota aquesta història d’època es desplega una reflexió al voltant de la mort i el dol per la mort dels infants absolutament contemporània. La mort del fill de la família es percep com quelcom tan individual i particular que no correspon a l’època on succeix la història sinó a una concepció dels nostres temps. El resultat és interessant però poc creïble. Quelcom similar passa amb la figura de la mare, es situa en una època, però la seva caracterització és contemporania. Des d’aquesta premisa la història de Hamnet és una història de pèrdua i dol i de com hi ha moltes maneres de viure’l, una de les quals és a travès de la literatura.

Entretinguda

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica