La desaparició de Stephanie Mailer

Joe Dicker

Com ja va fer estius enrera, Joe Dicker atrapa al lector en una novel.la intrigant que fa difícil deixar el llibre. En aquesta ocasió, la desparició de una periodista, la Stephani Mailer, que estava investigant un horrible crim de vint anys enrera, engega tota una nova investigació per aclarir si en el 1994 es va descobrir el veritable assassi. Ràpidament, amb l’aparició de nous morts relacionats amb aquell antic cas, es  posa en evidència que cal reobrir el cas de 1994 i les dues investigacions van paral.leles. Com en novel.les anteriors la trama transcorre en un poble petit, en aquest cas als Hamptons i de rerafons unfestival de teatre.

Molt entretingut, a vegades potser massa. Un llibre ideal per l’estiu

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra, Uncategorized

Lejos del corazón

Lorenzo Silva

La darrera entrega de la sèrie del guardia civil Belvilaqua transcorre a La Linia i a l’Estret de Gibraltar, però el contraban és només el rerafons de la història, mentre la trama principal es situa en el marc de la ciberdelinqüència i l’aparició dels bitcoins, i com el món ha canviat tambe tant pels delinqüents com per la polícia. És interessant i una bona lectura estiuenca.

Silva presenta a la Guàrdia civil com un cos policial on s’hi troba tot tipus de professional i hom pot fer moltes lectures quan defensa a aquells professional del cos de la guàrdia civil que, sense estridències i silenciosament fan la seva feina, en front d’altres, sovint més primaris i destralers que darrerament surten a la premsa.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

La tentación del perdón

Donna Leon

Una novel.la de la serie del comissari Brunetti amb Venècia al fons. La història en aquest cas té com a protagonistes un adolescent que flirteja amb les drogues, una àvia que té demència i la víctima que és el pare de l’adolescent i fill de l’àvia. L’estafa i la cobdicia a darrera de la trama i les reflexions de Brunetti i la seva dòna, Paola. Una lectura d’estiu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra

Comportarse como adultos

Yanis Varoufakis

En primer lloc us he de confessar que el personatge de Yanis Varoufakis em provoca un cert desconcert. El segueixo a twitter, a ell i al seu projecte Diem25, que cerca repensar Europa i crear una plataforma molt amplia de ciutadans europeus per participar a les eleccions europees i intentar modificar una unió que ell defineix, i jo ho comparteixo, com a obscura i poc democràtica. D’una banda, sovint comparteixo els seus plantejamnets, però a l’hora el considero prepotent i un d’aquells que creu que està en possessió de la veritat absoluta.

Tot i això, aquest recull dels fets que va viure com a ministre de finances grec, durant cinc mesos amb el govern de Tsipras, m’ha resultat tant interessant com esfereïdor. A banda de la imatge de honestedat i coherència que dóna de si mateix (una miqueta autocomplaent) i de la mostra del coneixement i relacions que té en els centres de poder econòmic mundials, que resulta certamnet pedant, el que explica és clarificador i brutal.

Varoufakis presenta una Europa i uns poders econòmics mundials que no estan interessats en crear una realitat econòmica sostenible a la zona euro sinó imposar la seva autoritat, no reconèixer els seus errors, i instal.lar-se en un món on es teixexen dependències estranyes a partir dels favors entre els diferents Estats i els poders econòmics. Una Europa poderosa, encapçalada pels alemanys, tant a nivell tècnic, com polític, amb la connivència dels poders econòmics de tota la Unió, que controla tots els seus membres a partir de l’endeutament a aquells països més pobres, com els de l’arc mediterrani. Un control ferri a partir d’un deute impagable que ha provocat que els deutors se’ls hagi obligat a aplicar unes polítiques d’estalvi i retallades brutals, sense que els governs d’aquests països tinguin, en realitat, cap capacitat de governar. Varoufakis planteja que aquesta realitat és reversible però cal reestruturar el deute, no es tracte de donar més crèdit, perquè, això només provoca una hipoteca major d’aquests païssos clarament insolvents, sinò convertir el deute en quelcom sostenible i enlloc de mesures d’austeritat, aplicar mesures que potenciien el creixement de l’economia per poder tornar el prestec. Si no es dóna un cop de timó la zona euro s’enfonsarà.

Aquesta imatge és de per si prou desoladora, però és pitjor la imatge de qui mou els fils d’aquesta zona euro: una comissió dirigida per tecnocràtes que no admeten la posiibilitat d’haver-se equivocat, sostinguts per uns polítics que tampoc volen explicar als seus votants ni la situació ni el cost de la situació d’Europa, perquè van prometre una altra cosa, i ells tampoc s’equivoquen. Unes institucions immobilistes i inflexibles que utilitzen els mitjans de comunicació i els serveis d’espionatge per desautoritzar i afeblir tot aquell que no pensa com ells.

Un assaig interessant que et permet una altra mirada sobre la política europea, espanyola i catalana més enllà dels termes polítics.

Deixa un comentari

Filed under Assaig polític i social

Que nadie duerma

Juan José Millas

 

Una novel.la molt estranya i metàfòrica. La protagonista és una dona que després de perdre la seva feina com a informàtica, compra una llicència de taxi i circula per Madrid, amb dues obssessions, conèixer un actor de teatre que va viure uns mesos a al pis de sota al seu i imaginar-se que circula per Pekin. Ambdues històries s’entrellacen pel fet que ella va conèixer l’actor com a Calaf, un dels protagonistes de Turandot, amb la banda sonora del “nessun dorma” , que dóna títol a l’obra. A aquesta dualitat occident -orient, cal sumar-hi la dualitat home/ dona – ocell, que igual que la realitat de Madrid i la imaginada de Pekin, es barregen constantment. El resultat és una història complexe on la recerca de l’espiritual es reflecteix en l imatge exterior fins a límits incomprensibles.

Sota l’aparença d’una història d’obsessions i gelosia s’amaga una anàlisi més profonda del sentiments humans, tot i que el resultat és força peculiar.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la intimista

La vegetariana

Han Kang

Aquesta novel.la sud coreana no deixa indiferent al lector, l’atrapa en una història estranya, en un relat molt oriental, i o agrada molt o no agrada, però provoca fortes sensacions. Narra com Yeonghye, una dona casada, inicia una dieta vegetariana simplement perquè té la necessitat de no menjar carn. Aquest punt de partida permet a l’autora explicar la relació entre la vida i la mort expressada com una contradicció. La protagonista no vol menjar carn, ni res que tingui vida pequè vol respectar-la, però des d’aquesta idea inicia un punt de no retorn cap a la mort. És aquesta contradicció la que porta a Yeonhye a la bogeria des del punt de vista social. De rerafons les històries de la família, la relació amb la germana, la infantesa, la violència, la incomprensió, i tot això amb una potència que, al menys a mi com a lectora, m’ha colpit per l’agressivitat latent malgrat l’aparent tranquilitat.

Una molt bona novel.la.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

El orden del dia

Éric Vuillart

La darrera guanyadora del premi Gouncourt és una delícia. Està plantejada en capítols curts com si fossin breus seqüències cinematogràfiques que presenten al lector moments de l’ascens del nazisme i de la manca de reacció de les diferents potències europees. Escenes diverses que van des d’una trobada amb els poders econòmics alemanys, al menyspreu als dirigents austriacs i la rídicula ocupació de Viena per part del Reich, als rampells de Hitler o al cinisme de Ribentropp i Goering. I a partir d’aquests retalls el lector capta l’ascens al poder dels nazis, mediocres, arribistes i egocèntrics davant d’una Europa incapaç de reaccionar davant del nazisme i de Hitler.

Una bona i apassionant lectura, malauradament amb massa similituts amb l’actualitat.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica