Offshore

Petros Markaris

La darrera novel.la de l’escriptor grec protagonitzada pel comissari khostas Kharitos m’ha deixat amb una sensació extranya. D’una banda, la forma com està escrita (o potser traduïda) no només no m’ha enganxat sinó que l’he trobat simple, repetitiva i sovint amb manca de ritme, d’altra , el contingut és molt interessant i porta al lector a diverses reflexions sobre el món actual. La trama es situa a la Grècia del 2016, en un moment on la crisi econòmica ha quedat enrere i el diner torna a generar llocs de treballs, pujades de sous, reactiva el mercat immobiliari… i sembla que tot s’hagi superat, però aleshores apareixen diverses preguntes: d’on surt el diner que ara s’inverteix a Grècia? no ve d’Europa i Grècia tampoc s’autofinança, què ha canviat en tant poc temps perquè allà on tot eren acusacions de desbaratament econòmic, ara s’aplaudeixi un creixement inusitat i a l’hora inexplicable? I l’oblit… La dona de Kharitos s’encarrega de comentar en diverses ocasions al llarg de la novel.la que sembla que els grecs no hagin après res de la crisi: els cotxes tornen a ocupar els carrers, els restaurants plens a vessar i de nou es tornen a concedir hipoteques per a comprar  pisos, els preus dels quals no paren de pujar. I tot això en un obrir i tancar d’ulls. L’interessant és que a Barcelona, al costat de casa, hom té una sensació similar de sortida de la crisi, hi ha més diners, o al menys ho sembla, però on són i d’on venen? La novel.la planteja aquests temes, i el sorprenent (o no, depen de com es miri) és el desenllaç.

Tiene que ser aquí

Maggie O’Farrell

Esplèndida novel.la per regalar per Sant Jordi. A partir de salts en el temps, de llocs i de protagonistes, aquesta autora irlandesa ens explica la peculiar història d’una estranya parella formada per un professor universitari i d’una actriu que va desapareixer en el moment àlgid de la seva carrera. Al seu voltant apareixen i desapareixen personatges secundaris del seu passat i del seu present que ens mostren les multiples cares d’aquests dos personatges i ens permeten fer-nos una idea de com han arribat a on són. La complexitat de les relacions, les aparences, la mort, la fidelitat són alguns dels temes que apareixen al voltant de la història, però és sobretot la construcció narrativa i l’encaix dels diferents  punts de vista el que atrapa a un lector que intueix, pren partit i acaba involucrat a la història, preveient el desastre de les accions dels personatges.

No us la perdeu.

El corazón del hombre

Jon Kalman Stefánson
El corazón del hombre és la tercera part i darrera de la trilogia del muchacho. A les anteriors entregues l’home s’enfronta a la soledat i la mort davant de la natura més hostil, ja fos el mar o les muntanyes nevades, a aquesta darrera novel.la, la natura  a la qual s’enfronta, és el propi home i les seves virtuts i mesquineses. Després d’una primera part a un petit poble costaner, la major part de la història passa a Lugar, que hom pot identificar amb Isafjodur.

Hom quasi s’imagina les dones salant el bacallà i  la relativa seguretat, molts cops poc real,  que es pot sentir dins la badia. L’home, sovint sense nom, vol imposar el seu poder per sobre les dones i aquells que no segueixen les regles del joc dels poderosos que ostenten el poder, i pot arribar a ser tant hostil com la pròpia natura. El paper de la dona  a Islàndia, l’alcohol, la soledat, la violència són els protagonistes.

Feia temps que no llegia quelcom que m’hagi colpit tant. Una petita joia per reflexionar sobre la vida i sobre la mort. Esplendida.

L’aquari

David Vann

En aquesta ocasió, Vann trasl.lada la seva història d’Alaska a Seatle, tot i que els protagonistes són de nou, una adolescent, i la seva progenitora, en aquest cas la mare, la qual cosa ens recorda les seves novel.les anteriors, però aquí s’acaben les similituds. La relació entre Caitlin i Sheri, la seva mare, és el nucli de la història, una relació depenent a un nivell sorprenent. L’aparició d’un home del passat de la mare, a qui no és capaç de perdonar genera un canvi brutal en la relació entre mare i filla i el seu entorn. Aquesta aparició provoca l’eclosió dels conflictes interns de Sheri, incapaç de perdonar a aquell a qui considera el causant de la pèrdua de la seva infantesa i de la seva vida present. L’aquari esdeve un protagonista més de la novel.la com els paisatges d’Alaska ho eren de les seves novel.les anteriors, però no és una natura hostil, al contrari és un entorn acollidor i protector, talment com si fos l’uter matern. Les escenes a l’aquari són molt sensibles i potents. La novel.la és deliciosa i a l’hora dura, on la soledat juga un paper clau, però les històries secundàries sobre el lesbianisme o l’escola, si bé ajuden a entendre certs comportaments i conseqüències, són per mi poc creibles i sobretot poc connectades amb la trama principal. M’ha agradat però li falta quelcom.

Closca de nou

Ian McEwan

A Closca de nou McEwan utilitza un narrador força curiós, un fetus, un nonat, i el resultat és força interessant. Aquest fetus, que va creixent dins d’una de les protagonistes, és el narrador de la història d’un assassinat i a l’hora aprofita per exposar les sensacions del nonat dins de l’uter, com creix, què sent, com capta el que passa fora, i a l’hora aprofita per reflexionar al voltant de l’actualitat a partir del que sent a la ràdio o en postcasts d’actualitat. És força interessant i posa al lector davant el tema de les aparences i l’engany dels sentits. No és dels millors McEwan, i això esdevé més evident perquè la seva darrera novel.la és la brillant Llei del menor, però és una novel.la entretinguda i interessant.

La biblioteca dels llibres rebutjats

David  Foenkinos

Una història curiosa que juga amb el lector al narrar la història d’una novel.la rebutjada que és la protagonista de la narració.  L’escriptura dins de l’escriptura. Explica el descobriment  que una editora i la seva parella, un escriptor, fan d’una novel.la en  una biblioteca on es recollien llibres que les editorials havíen rebutjat, i com el publiquen amb un gran ressó i èxit de vendes, i a l’hora és aquest escriptor qui explica la història de llibre recuperat. L’autor posa en evidència com l’èxit dels llibres sovint respon a la forma com es presenten que no pas al llibre en si, pesa més la forma que el fons. Entretinguda i força original resulta, pel meu gust massa rodona, té molts finals i tots políticament correctes, el que acaba resultant una mica decebedor.

Betty

Arnaldur Indridason

Una nova novel.la negra d’aquest autor islandès que tan gratament em va sorprendre amb La dona de verd. Malauradament Betty no resulta ni de lluny tan interessant, si bé és cert que hi ha algun cop d’efecte que atrapa en un moment concret al lector, i la reflexió al voltant de la responsabilitat o la culpa d’algú que ha estat manipulat per actuar incorrectament, la història no aprofundeix ni acaba de covencer, al menys a mi.