El dol

Dedicat a aquells que ens han deixat però continuen vius en la nostra memòria.

La mort i el dol són dos mots que sense ser tabú, a la nostra societat s’eviten. Vivim en un món que cerca la bellesa, el plaer , la felicitat, l’èxit, la vida i que per contra defuig la lletjor, el patiment, la tristesa, el fracàs, la mort, sense adonar-se que no existirien els uns sense els altres. Per això quan algú viu de prop la mort d’un ésser estimat es sent estrany, desubicat, perquè al dolor per la pèrdua s’hi suma la incomprensió d’aquells que ens envolten, que en molts casos no saben que dir o amb tota la bona fe ens volen animar a passar pàgina, sense entendre que aquell que està de dol, pateix un dolor tant immens, quasi bé físic i necessita, ha d’elaborar aquest dol, que té tot el dret a estar trist, a plorar, a estar malament i que probablement els amics poca cosa més poden fer que estar allà, escoltar-lo i acompanyar-lo. És curiós, la frase “t’acompanyo en el sentiment”, que ara sona buida i ha perdut bona part del seu sentit, significa exactament això, acompanyar el dol.

Quan va morir el Jordi, el meu home, vaig buscar lectures que m’ajudessin a entendre que ens estava passant i a travès dels llibres de l’Elisabeth Kübler-Ross vaig trobar en la seva lectura i com diu ella “un far que il.lumina i proporciona esperança i consol en el moments més difícils que travessem en les nostres vides”. No són llibres d’autoajuda, no ens donen receptes màgiques per superar aquests moments, són lectures que ens acompanyen en el difícil camí del dol. Alguns d’ells tenen un contingut més espiritual, però la majoria no cerquen explicacions sinó que ens ajuden a entendre que està passant i això ens permet viure-ho amb més serenitat.

Us vull recomenar aquells llibres que em va acompanyar i encara m’acompanyen en el meu dol particular:

  • Elisabeth Kübler-Ross: Sobre el dol i el dolor
  • Elisabeth Kübler-Ross: La mort: una aurora
  • Eduardo Roselló Toca: Ay, pena, penita, pena
  • Mª Antonia Planxats i Cristina Milián: Miradas hacia la vida. Ganar al perder
  • Jorge L. Tizón: Dias de duelo, encontranco salidas
  • Rosette Poletti i Barbara Dobbs: Como Crecer a travès del duelo
  • Anji Carmelo: Ets dins del meu cor. Un espai en el dol
  • Diana Liberman: Es hora de hablar del duelo. Del dolor de la muerte al amor a la vida
  • Jill Brooke: Cómo recuperar la felicidad tras la muerte de un ser querido
  • Anji Carmelo: Camino de héroes
  • Jean Monbourquette: Crecer. Amar, perder… y crecer
  • MOnika Nemetschek: Renovar el ánimo. La elaboración del duelo
  • Jorge Bucay: EL camino de las lágrimas
  • Concepció Poch: La mort
  • José Carlos Bermejo: La muerte enseña a vivir. Vivir sanamente el duelo
  • Alfons Gea: Acompanyant la pérdua
  • Jochen Jülicher: Todo volverá a ir bien, pero nunca será como antes. El acompañamiento del duelo
  • C.S. Lewis: Un dol observat

Aquest petit llibret mereix un comentari a part. L’autor de les Cròniques de Nàrnia va escriure a la mort de la seva dóna aquest llibre, que recull la vivència del dol d’una manera esfereidora, però precissament per això acaba sent una meravellosa història d’amor.

Si als adults ens costa afrontar el dol, als nens sovint se’ls sobreprotegeix perquè no l’hagin d’afrontar. Malauradament la mort és part de la vida i no és bo amagar-ho. Diversos llibres ens ajuden a entendre com viuen la mort els nens i ens donen eines per elaborar amb ells el dol per aquell ésser estimat que ha mort.

  • Montse Esquerda i Anna Mª Agustí: El nen i la mort. Acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada
  • John James: Cuando los niños sufren
  • Joy Johnson: Claves para ayudar a sus hijos ante el duelo y la pena
  • Concepció Poch: De la Vida i de la Mort. Recursos per a la família i l’escola
  • Françoise Dolto: Parlem amb els infants. Com explicar als nens el sentit de la mort, el valor de la vida dins la societat i el significat de la festa.

Per acabar us voldria recomenar dues petites històries que vam llegir junts els meus fills i jo, són històries de pèrdua i dolor, però també de superació:

  • Grian: El sendero de las lágrimas
  • Francesc Miralles: El viaje de Índigo. Una odisea por el universo de los sentimientos
No podria acabar aquesta pàgina sense parlar de poesia. Molts poetes han reflectit en els seus versos el sentiment de pèrdua, però a  mi m’agrada destacar-ne dos:
  • Miquel Martí i Pol: Llibre d’absències
  • Pablo Neruda

FEBRER 2015

Henning Mankell pateix des de principis del 2014 un càncer de mal pronòstic i des de  llavors ha escrit a la seva web quatre cròniques que intenten expressar les seves angoixes, les seves pors, com afronta  l’enfermetat i la possibilitat de la mort. Són unes cròniques molt profundes i intenses, on l’autor viu la malaltia com una lluita per la vida però a l’hora com un dol per la pèrdua de la salut i de  la tranquilitat. Per nosaltres la paraula càncer no vol dir necessàriament mort, però si vol dir pèrdua, perquè malgrat que els índex de supervivència han millorat de manera molt important en els darrers temps, el malalt i la seva família hauran d’aprendre a conviure amb la malaltia i això és en el fons una mena de pèrdua.

http://henningmankell.com/chronicles

8 responses to “El dol

  1. Anna

    Hola Imma,

    La Marta em va recomanar que em mirés el teu blog i haig de dir-te que és molt interessant i molt útil, enorabona i endavant!! He anat directament a aquest apartat dels llibres de dol i hi he trobat llibres que segurament em servirien molt. Ara moment estic passant un moment de molta tristesa, viure sense el meu pare, molt difícil, només de pensar-hi se’m renomu tot.
    Imma quin em recomanaries per començar? que li podries dir a la Marta? ella ja m’ho faria arribar.

    Moltes gràcies,

    Anna

    • Estic contenta que t’agradi i més encar que et sigui útil. Jo t’aconsellaria començar per la lectura d’Elizabeth Kübler-Ross “Sobre el dol i el dolor”, és un llibre de referència, tant si ets creient com si no. Espero que hi trobis un punt de suport en la seva lectura

      • Anna

        Hola Imma,

        Fa uns dies que vaig acabar el llibre i haig de dir-te que és una molt bona lectura, per mi ha estat molt útil. És d’aquells llibres que els acabes i que el tornaria a començar. M’ha ajudat a entendre’m i també a entendre la meva mare. Hi ha alguns moments del llibre que m’han fet rumiar i que fins hi tot m’ha caigut alguna llàgrima, però suposo que ja és normal . Em miraré algun d’aquests altres que tens anotats a veure què tal.

  2. Sóc viuda des de fa 4 mesos, després d’una malaltia de `càncer del meu marit dolorosa i viscuda emocionalment molt negativa o molt realista. Això nena s’acaba, deia cada dia. I tenia raó es va acabar encara que els metges no diguéssim mai que fos tant ràpid.
    Quin llibre en recomanem, el metge de capçalera en diu que estic passant per dos dols, el de la seva malaltia i el de la seva mort.

    Moltes gràcies
    M Jose

    • Jo començaria pel llibre de l’Elizabeth Kubler Ross Sobre el dol i el dolor, és un bon acompanyant en els moments de dol. No hi trobaràs receptes màgiques, probablement perquè no n’hi ha, però et farà saber que hi ha moments, que encara que ens puguin sorprendre, són normals i s’han de viure. Hi ha un capítol al voltant de la fe, que sino ets creient te’l pots saltar. A mi el llibre em va ser de molta ajuda, m’hi vaig veure reflectida i no em vaig sentir tan sola en el dur camí del dol.

  3. Hola Imma! M’estava mirant i remirant el teu blog, m’agrada molt i tenim gustos força comuns.
    Aquest apartat m’ha cridat l’atenció, tot i que no he tingut cap experiència tant propera i dolorosa com la teva, i de pas deixa’m dir-te que em sap molt de greu pel que has passat, i ho faig extensiu a l’Anna i la M Jose.
    Hi ha un llibre de l’Imma Monsó que vaig llegir fa temps, sobre la pròpia experiència de perdre el seu home. Em va agradar molt, i com que no l’he vist a la llista, te’l recomano. Es diu Un home de paraula, aquí en dic quatre paraules per si t’interessa: http://roselles.wordpress.com/2008/07/30/un-home-de-paraula-imma-monso/
    Tinc una filla de 10 mesos i vaig recopilant llibres per ella (quina feinada li ve a sobre, pobreta hehehe), i tinc un llibre apuntat però que no he llegit que es diu El pato y la muerte, de Wolf Erlbruch, que recomanen per explicar a les criatures que és la mort.
    Una abraçada.

    • Moltes gràcies. Vaig començar el blog fa poc més de tres anys perquè abans anava amb una llibreteta apuntant els llibres que llegia i què em semblaven i la ideade ooder compartir-ho aprofitant les xarxes em va semblar una gran idea. Gràcies per la recomenació de Un home de paraula, una bona visió del dol que vaig llegir fa anys i que recuperaré. Gaudeix de la maternitata i de la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s