El dol

Dedicat a aquells que ens han deixat però continuen vius en la nostra memòria.

La mort i el dol són dos mots que sense ser tabú, a la nostra societat s’eviten. Vivim en un món que cerca la bellesa, el plaer , la felicitat, l’èxit, la vida i que per contra defuig la lletjor, el patiment, la tristesa, el fracàs, la mort, sense adonar-se que no existirien els uns sense els altres. Per això quan algú viu de prop la mort d’un ésser estimat es sent estrany, desubicat, perquè al dolor per la pèrdua s’hi suma la incomprensió d’aquells que ens envolten, que en molts casos no saben que dir o amb tota la bona fe ens volen animar a passar pàgina, sense entendre que aquell que està de dol, pateix un dolor tant immens, quasi bé físic i necessita, ha d’elaborar aquest dol, que té tot el dret a estar trist, a plorar, a estar malament i que probablement els amics poca cosa més poden fer que estar allà, escoltar-lo i acompanyar-lo. És curiós, la frase “t’acompanyo en el sentiment”, que ara sona buida i ha perdut bona part del seu sentit, significa exactament això, acompanyar el dol.

Quan va morir el Jordi, el meu home, vaig buscar lectures que m’ajudessin a entendre que ens estava passant i a travès dels llibres de l’Elisabeth Kübler-Ross vaig trobar en la seva lectura i com diu ella “un far que il.lumina i proporciona esperança i consol en el moments més difícils que travessem en les nostres vides”. No són llibres d’autoajuda, no ens donen receptes màgiques per superar aquests moments, són lectures que ens acompanyen en el difícil camí del dol. Alguns d’ells tenen un contingut més espiritual, però la majoria no cerquen explicacions sinó que ens ajuden a entendre que està passant i això ens permet viure-ho amb més serenitat.

Us vull recomenar aquells llibres que em va acompanyar i encara m’acompanyen en el meu dol particular:

• Elisabeth Kübler-Ross: Sobre el dol i el dolor
• Elisabeth Kübler-Ross: La mort: una aurora
• Eduardo Roselló Toca: Ay, pena, penita, pena
• Mª Antonia Planxats i Cristina Milián: Miradas hacia la vida. Ganar al perder
• Jorge L. Tizón: Dias de duelo, encontranco salidas
• Rosette Poletti i Barbara Dobbs: Como Crecer a travès del duelo
• Anji Carmelo: Ets dins del meu cor. Un espai en el dol
• Diana Liberman: Es hora de hablar del duelo. Del dolor de la muerte al amor a la vida
• Jill Brooke: Cómo recuperar la felicidad tras la muerte de un ser querido
• Anji Carmelo: Camino de héroes
• Jean Monbourquette: Crecer. Amar, perder… y crecer
• MOnika Nemetschek: Renovar el ánimo. La elaboración del duelo
• Jorge Bucay: EL camino de las lágrimas
• Concepció Poch: La mort
• José Carlos Bermejo: La muerte enseña a vivir. Vivir sanamente el duelo
• Alfons Gea: Acompanyant la pérdua
• Jochen Jülicher: Todo volverá a ir bien, pero nunca será como antes. El acompañamiento del duelo

• C.S. Lewis: Un dol observat

Aquest petit llibret mereix un comentari a part. L’autor de les Cròniques de Nàrnia va escriure a la mort de la seva dóna aquest llibre, que recull la vivència del dol d’una manera esfereidora, però precissament per això acaba sent una meravellosa història d’amor.

Si als adults ens costa afrontar el dol, als nens sovint se’ls sobreprotegeix perquè no l’hagin d’afrontar. Malauradament la mort és part de la vida i no és bo amagar-ho. Diversos llibres ens ajuden a entendre com viuen la mort els nens i ens donen eines per elaborar amb ells el dol per aquell ésser estimat que ha mort.

• Montse Esquerda i Anna Mª Agustí: El nen i la mort. Acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada
• John James: Cuando los niños sufren
• Joy Johnson: Claves para ayudar a sus hijos ante el duelo y la pena
• Concepció Poch: De la Vida i de la Mort. Recursos per a la família i l’escola
• Françoise Dolto: Parlem amb els infants. Com explicar als nens el sentit de la mort, el valor de la vida dins la societat i el significat de la festa.

Per acabar us voldria recomenar dues petites històries que vam llegir junts els meus fills i jo, són històries de pèrdua i dolor, però també de superació:

• Grian: El sendero de las lágrimas
• Francesc Miralles: El viaje de Índigo. Una odisea por el universo de los sentimientos

No podria acabar aquesta pàgina sense parlar de poesia. Molts poetes han reflectit en els seus versos el sentiment de pèrdua, però a  mi m’agrada destacar-ne dos:

• Miquel Martí i Pol: Llibre d’absències
• Pablo Neruda

FEBRER 2015

Henning Mankell pateix des de principis del 2014 un càncer de mal pronòstic i des de  llavors ha escrit a la seva web quatre cròniques que intenten expressar les seves angoixes, les seves pors, com afronta  l’enfermetat i la possibilitat de la mort. Són unes cròniques molt profundes i intenses, on l’autor viu la malaltia com una lluita per la vida però a l’hora com un dol per la pèrdua de la salut i de  la tranquilitat. Per nosaltres la paraula càncer no vol dir necessàriament mort, però si vol dir pèrdua, perquè malgrat que els índex de supervivència han millorat de manera molt important en els darrers temps, el malalt i la seva família hauran d’aprendre a conviure amb la malaltia i això és en el fons una mena de pèrdua.

http://henningmankell.com/chronicles