Category Archives: Assaig

El impostor

image imageJavier Cercas

Javier Cercas defineix la seva novel.la com una obra de no ficció, on narra la vida, en bona part ficció, d’Enric Marco, Un home que va presidir l’ Amical de Mathausen i va recorrer escoles i altres escenaris explicant la seva experiència com a deportat en un camp de concentració nazi, sense haver-hi estat mai. El resultat és una novel.la estranya que no deixa indiferent. He de dir que, si bé bona part de la història està estructurada comparant el que explica Marco amb el que pot documentar Cercas per demostrar què és mentira i què és veritat, i resulta interessant al lector, hi ha un moment on aquesta estructura es perd i l’autor intentar explicar qui és Marco i què va fer, i acaba sent reiteratiu. És curiós com malgrat el plantejament agressiu de l’autor contra Marco, amb qui en algun moment és realment dur i destructiu, a mi com a lectora, que no havia conegut Marco, i que per tant no m’he sentit enganyada per ell, em genera una certa simpatia cap aquest gran impostor i en canvi un fort rebuig cap a l’autor.

No comparteixo bona part de l’argumentari de l’autor per denigrar l’actitud de Marco, però a més trobo que és molt simplista i redueix els deus plantejaments a blanc o negre, i sovint no hi estic d’acord. En primer lloc discrepo amb el concepte de la feina de l’historiador com una tasca objectiva. No ho és mai d’objectiva, ja en la pròpia tria de la documentació que cerca i publica hi ha un punt subjectiu. També discrepo amb la idea que dóna d’una societat espanyola que no sap dir “no” al franquisme, com una massa uniforme en la qual s’inclou Marco. No és cert que la memòria històrica sigui una moda de la primera dècada del segle XXI. Jo soc historiadora de formació i l’any 88, el cincuantè aniversari del bombardeig de Granollers, vam homenetjar als brigadistes internacionals i també vam fer una tasca de recerca per saber què havia passat i recuperar “la memòria històrica”, concepte que utilitza l’autor amb excessiva lleugeresa .

A un altra nivell, l’autor planteja dues idees que repeteix fins a la sacietat. D’una banda filosofa sobre la veritat i la mentira, amb referències a Plató, Montaigne o Kant, d’una manera tan superficial, que resulta buida. D’altra la comparació entre la història del Quijote i de Marco, comparant el fet que “mentir” en una novel.la és lícit i a la vida no, simplement no es pot despatxar amb dos o tres paràgrafs repetits continuament.

Decebedora, i si se’m permet, un acte de sobèrbia per part de l’autor .

Aprofitant la temàtica, vull compartir amb vosaltres una imatge que aquest estiu ens va sorprendre quan vam visitar Mathausen: tota placa, tota presència, tot homentage als espanyols que havien estat al camp de concentració estava acompanyat sols de la bandera republicana (groga, vermella i lila) , enlloc la “rojigualda”.

Anuncis

3 comentaris

Filed under Assaig, Assaig polític i social, Novel.la històrica

El reencantament postmodern

Josep Oton

He disfrutat moltíssim de la seva lectura. És un assaig filosòfic al voltant de la recerca del Sagrat (i de Déu) a la societat actual i per tant és una obra densa, però  a l’hora la seva  lectura resulta fàcil gràcies a la fluïdesa de la prosa de l’autor.  En els primers capítols  fa una mirada a l’estat de la qüestió de la religiositat en el món actual  comparant-ho amb el que va passar sobretot a la segona meitat del segle XX, quan semblava que les religions acabarien desapareixent (“Deu ha mort”), i presenta un món on es torna cercar de la religiositat, en el marc més ampli d’un retorn a l’espiritualitat d’una manera molt individual, i en els darrers proposa línies d’actuació. Hi ha dos aspectes que comparteixo i que m’han fet aprofundir en la reflexió, d’una banda separa la religiositat de l’Església institució, en el sentit que un pot tenir unes creences religioses sense sentir-se part d’una església (com a institució), però a l’hora les institucions religioses haurien de ser capaces de captar aquests sentiments per apropar-se a aquests “creients”, d’altra banda proposa  línies  perquè el cristianisme, tenint en compte  aquesta nova realitat espiritual molt polièdrica,  sigui capaç de fer un salt endavant i adaptar-se als nous temps, i a l’hora defensa que l’experiència i la tradició del cristianisme podrien ser elements enriquidors en aquesta nova espiritualitat. L’assaig parla d’altres temes al voltant d’aquest nucli central i caldrà que el rellegeixi.

Molt aconsellable (això sí, cal llegir-lo sense clixés previs sobre la religió)

Deixa un comentari

Filed under Assaig