Las hijas de la criada

Sonsoles Ortega

És el darrer premi novel.la i és una novel.la molt fluixa. La història és absolutament previsible i completament linial. No té cap mena de ritme, igual narra un enamorament com un naufragi, sense despertar cap interés al lector. Els persontages i la història són completament plans, els seus sentiments no tenen matissos i els seus actes són neutres, sense ànima.

És com un folletó barat sense cap mena de gràcia. I el desenllaç absolutament no creïble.

No m’agradat i sincerament és una lectura obviable.

The private life of spies

Alexander McCall Smith

Un recull d’històries d’espies on els protagonistes són gent normal que en el marc d’un conflicte bèl.lic o degut a esdeveniments inesperats van esdevenir espies, que davant del món eren gent normal amb unes vides normals que en algun moment podien intuir una altra manera de fer.

Una lectura entretinguda, pròpia de McCall Smith

The Bertie Project

Alexander McCall Smith

Fa molts anys, en una llibreria un aeroport vaig descobrir aquest prolífic escriptor escocès, autor de diverses sèries i entre elles la saga de 44th Scotland street, on l’autor vesteix una colla de novel.les on narra la vida dels habitants d’un edifici situat al 44 del carrer Scotland, que per cert vam descobrir que no existia. Són novel.les corals, on l’autor dibuixa personatges força arquetípics i reflexiona sobre els tòpics del món actual.

Aquesta és la onzena entrega i ens situa a l’any 2016. Bertie, el fill d’Irene, la mare hiperprotectora i dominant, i de Stuart és un dels protagonistes i de nou l’autor reflexiona sobre una família, on la dona imposa el seu model del que enten ha de ser la vida i l’educació dels fills. Una altre dels protagonistes, Bruce, s’aparella amb una australiana, amant dels esports extrems, que intentarà convertir-lo en un hispter, modelant una imatge que no l’acaba de convencer però es deixa portar. També ens acompanyen Nicola, Angus i Domenica o Big Lou. Amb una narració fluida i atractiva l’autor reflexiona sobre tòpics del,món actual amb un resultat força atractiu.

McCall Smith sempre resulta entrentingut i a l’hora interessant.

Lo demás es aire

Juan Gómez Barcena

Una novel.la autobiogràfica certament original i molt interessant. L’autor construeix el fil no només de la seva història sinó de la història de Toñanes, un poble de Cantabria on ell i la seva família passaven els estius.

La narrativa és deliciosa i la trama porta al lector a diferents moments de la història e el poble, des de la Prehistòria amb els caçadors de bisonts fins al 2021 i les mascaretes de la COVID. A vegades posa el focus en lahistòria d’una família, d’una parella, d’algú i l’anem retrobant al llarg de la novel.la, altres superposa imatges en u;mateix paratge, en un mateix moment en diferents èpoques. I com a fil conductor el llibre de difunts que porten el capellà i que arriba fins el 1643.

Toñanes és el gran protagonista junt amb la gent que hi viu. El llibre comença en el moment que Mercedes i Emilio, els pares de l’autor, paren a Toñanes i decideixen que hi passarna els estius. A partir d’aquí tot es va desplegant, asincrònicament.

Un llibre molt recomenable.

El país de l’altra riba

Maite Salord

Una història curiosa, entretinguda i interessant. L’autora planteja la trama de la mà de la vida de dos dels seus protagonistes: l’avi, un jueu que fugint de la persecució nazi durant la segona guerra mundial s’instal.la a Argel i la seva neta menorquina que ens situa a la Barcelona i a la Menorca dels nostres dies en el moment de la mort d’aquest avi.

Els personatges van teixin complicitats al llarg de tota la novel.la i a partir dels records i dels flaix backs el lector participa de les seves vides, i a l’hora la història convida a la reflexió sobre diversos temes. Especialment interessant és la imatge dels colons desarrelats, aquells homes i dones que van crèixer i es van formar a una colònia i es senten part d’aquella terra, però de cop i volta amb els processos d’indepenencia són desarrelats, en el sentit més estricte de la paraula, ja que en els nous països independents són l’ocupant, l’estranger, i en el seu país d’origen no hi tenen lligams. La història dels pieds noirs (els francesos d’Argèlia) és prou coneguda, però l’autora l’aprofita per explicar i transmetre aquest profund desarrelament, aquest no sentir-se volguts enlloc. Maite Salord també proposa al lector una reflexió al voltant de la responsabilitat de la població civil mobilitzada durant un conflicte bèl.lic, fins a quin punt la població i els soldats alemanys eren innocents o complices del genocidi de Hitler. És cert que en aquest tema, l’autora hi passa de puntetes, però embasta un tema punyent.

D’altra banda, la novel.la té com a rerafons un fet poc conegut (al menys per a mi): l’existència d’una important comunitat menorquina a Argelia durant els segles XIX i XX, quan un grup de famílies menorquines, empeses per la pobresa i la fam van marxar a Argelia a la recerca d’una vida millor i es van instal.lar a una zona coneguda com Fort de l’Eau (actualment Bordj El Kiffan) on van mantenir les tradicions de l’illa, i que quan Algèria es va independitzar van viure una situació similar a la dels pieds noirs.

Molt entretinguda i aconsellable.