Category Archives: Novel.la costumista

La biblioteca dels llibres rebutjats

David  Foenkinos

Una història curiosa que juga amb el lector al narrar la història d’una novel.la rebutjada que és la protagonista de la narració.  L’escriptura dins de l’escriptura. Explica el descobriment  que una editora i la seva parella, un escriptor, fan d’una novel.la en  una biblioteca on es recollien llibres que les editorials havíen rebutjat, i com el publiquen amb un gran ressó i èxit de vendes, i a l’hora és aquest escriptor qui explica la història de llibre recuperat. L’autor posa en evidència com l’èxit dels llibres sovint respon a la forma com es presenten que no pas al llibre en si, pesa més la forma que el fons. Entretinguda i força original resulta, pel meu gust massa rodona, té molts finals i tots políticament correctes, el que acaba resultant una mica decebedor.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

Entre el cielo y la tierra // La tristeza de los àngeles

Jon Kalman Stefánson

Es tracta de les dues primeres novel.les d’una trilogia escrita per aquest autor islandès i que es situen en la regió dels fiords de l’oest. En realitat ambdues són part de la mateixa història, un instant en la vida del noi en un paratge natural d’una bellesa brutal a l’estiu i d’una crueltat extrema a l’hivern. El fil conductor és la lluita per la supervivència de l’home en un indret on la natura és extramadament hòstil, ja sigui al mar o la muntanya, en un clima on el fred mata, una lluita per la supervivència que porta a la reflexió sobre la mort, la vida i la solitud d’aquells que viuen en aquell lloc. És una obra molt poètica. La prosa és detallista i la descripció de la lluita de l’home davant la natura és angoixant i opressiva com la foscor dels dies d’hivern, perquè el sol surt poc i a més les tempestes tampoc permeten veure’l quan surt. El lector acaba tenint fred, i acaba amb un sentiment de desempar brutal.

La lectura d’aquestes dues novel.les ( i espero amb ganes la tercera) només s’entenen a Islàndia i hom pot veure la influènvcia del nobel islandès Halldor Laxness. Aquest estiu vam viatjar per aquest país extraordinari i vam descobrir tot d’aspectes que m’han permès algunes complicitats amb la novel.la. La primera és la relació amb l’entorn d’uns homes i unes dones que durant més de mig any vivien en un món a les fosques, on el temps passava lent, les relacions amb l’exterior eren mínimes i una de les distraccions més habituals, per no dir la única era explicar històries oralment o llegir-les a la llum d’una llàntia, el que explica que una de les imatges més sorprenents és com pescadors que no tenen res, llegeixen poesia i grangers que hom imaginaria analfabets, tenen entre les seves poques possessions llibres. Durant el viatge una de les experiències més curioses la vam viure en la visita a un tub de lava prop de Reykholt, quan al final de la cova, el guia ens va demanar que busquessim un lloc per recolçar-nos i ens va demanar que tanquessim els lots, llavors tot va quedar negre, a menys de 0 graus, ell va explicar una història on apareixien elfs, trolls, esperits… allò era l’entorn de molts islandesos als hiverns a les terres altes, i aquesta imatge és la que descriu el llibre.

Una altra curiositat és la regió on s’ubica la història. L’autor parla dels fiords de l’oest, però només unes poques referències geogràfiques concretes ens hi situen i permeten deduir que “Lugar” és Isafjodur i que la trama es situa en aquesta regió, però l’autor no vol acotar al paratge, podria ser qualsevol racó d’aquesta zona. La regió dels fiords de l’oest és salvatge i agreste i de fet queda fora de les rures turístiques més habituals, a banda que la majoria de carreteres no són  asfaltades, però una de les imatges més imponents a la illa és l’arribada des del sud per la carena que baixa fins a Isafjodur.

Un darrer apunt de la novel.la és el desenvolupament d’un dels tòpics de les societats nòrdiques,  malauradament real a l’illa, l’alcoholisme i el maltractament a les dones.

Abans del viatge vaig llegir força literatura islandesa, i he de dir que poca em va atrapar. Tinc la sensació que publiquen tot el que s’escriu i sovint la qualitat és qüestionable, tot i això ja en el seu moment vaig destacar Gente independiente del nobel Laxness i també les noveles d’Indridasson, menys em va agradar Sjon, i altres autors que ja he oblidat simplement no vaig ni acabar-ne un sol llibre, però la lectura de Jon Kalman Stefánsson és d’una delicadesa i a l’hora d’una brutalitat tan ben narrada que és imprescindible per aquells que ens agrada la lectura i ens ha apassionat i atrapat un viatge per a Islàndia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

L’amor que fa caure ciutats

Eileen Chang

Eileen Chang és una escriptora xinesa que va nèixer i va viure la seva infantesa i joventut a Shangai, en una època en que Shangai era una ciutat cosmopolita on convivien la tradició i la modernitat. Filla d’una família de classe alta, d’una dona educada a Anglaterra i amb uns punts de vista molt moderns, i d’un xinès aficionat a l’opi i d’idees tradicionals, va viure a Shangai i a Hong Kong abans d’emigrar a Estats Units el 1955. Va escriure novel.les però sobretot contes com els dos que es publiquen en aquest recull i que relaten històries quotidianes en una època convulsa com fou l’ocupació japonesa. L’ocupació és un escenari, però no n’és el protagonista sinó que el tema dels seus contes són les relacions humanes.

 El conte “L’amor que fa caure ciutats” és una història d’amor entre una dóna divorciada que es guia pels patrons tradicionals i un xinès criat a Anglaterra que retorna al seu país amb unes idees preconcebudes que quadren poc amb la realitat que es troba. La història narrada des del punt de vista d’ella mostra els seus raonaments sobre el que ella busca i com intenta entendreper entendre el que fa ell. El resultat és un conte deliciós.

“El setge”, malgrat el títol no mostra els resultats del setge dels japonesos sinó que és el punt de partida per narrar un moment, un instant aturat com suspès en el temps, en un parantesi, dur at el qual  el tramvia està parat degut a la situació militar i com es relacionen un home i una dona durant aquest moment. Esplèndit.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Petites joies per passar l'estona

The revolving door of life

Alexander McCall Smith

Alexander McCall Smith és un escriptor escocès molt prolífic que és autor de diverses sèries. Jo vaig llegir en català ja fa molt temps alguna de les noveles de l’Agència de la dona detectiu número 1 a Àfrica, i em va resultar una lectura entretinguda i sense més pretensions. Temps després a la llibreria de l’aeroport de Glasgow vaig descobrir altres sèries d’aquest autor situades a Escòcia i que eren com murals de la vida quotidiana, i de nou vaig trobar que eren una lectura entretinguda i divertida. Aquesta novel.la és la darrera de la sèrie 44 Scotland street, i de nou la vaig comprar a la llibreria d’un aeroport, en aquest cas a Islàndia. La novel.la té dues grans virtuds, d’una banda està escrita en un anglès asequible, òptim per a practicar, i a més la lectura resulta divertida, interessant i molt entretinguda. És una novel.la coral costumista que presenta al lector la vida de diferents famílies que viuen o vivien, o tenen relació amb els inquilins de l’edifici ubicat al 44 de Scotland Street. Veiem com la vida dóna moltes voltes i la vida dels personatges va canviant. Alguns d’aquests personatges són gent normal, però hi ha tota una colla de personatges molt curiosos que l’autor presenta com arquetipus de la societat actual i sovint els ridiculitza, com Bruce, un narcissista que només pensa en ell i la seva imatge, o la Irene, una despota que imposa els seus punts de vista a tothom i que té en el seu fill Bertie la primera víctima de les seves idees sobre una educació activa, o bé el duc de Johanesburg o l’Associació de nudistes d’Escócia que retrata com un reflex de la societat escocesa. És evident que no és una obra mestre però és una lectura molt entretinguda.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

El pequeño libro de los islandeses

Alda Sigmundsdóttir

Un llibre curiós i divertit sobre els islandesos vistos per una islandesa que va créixer i formar a Estats Units però que ara viu a Reyjavik. És un recull de petits capítols sobre diferents aspectes de la idiosincràcia dels islandesos. És divertida i és una lectura molt lleugera. Llàstima que la traducció és nefasta.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

Ciudad en llamas

Garth Risc Hallberg

Sorprenent. Garth ens proposa una novel.la coral situada a Nova York entre el 1976 i 1977, on la ciutat americana és probablement el personatge principal. Una ciutat que té poc a veure amb el Nova York actual, filla de les polítiques, entre d’altres de Giuliani,  una ciutat molt més agressiva, on els diferents grups socials comparteixen espais però en el sentit estricte de la paraula, el comparteixen, no hi conviuen. En aquest sentit l’autor estableix diferents fils argumentals de la mà de parelles o petits grups d’amics o families, que s’entrellacen i es barregen. Des de Charlie i Sam, dos joves desarrelats de l’extraradi, adolescents que busquen el seu grup, aquells amb qui identificar-se, a Regan i keith, una parella d’una de les grans famílies “financeres aristocràtiques” del Nova York  d’aquells anys, passant per Sol, TK i Nick Caos, uns punks que s’autoerigeixen en posthumanistes que viuen en un anomenat falansteri com si es tractes d’una utopia, per William i Mercer, una parella de gais d’origens oposats que volen ser artistes, per Felicia i el seu germà Amory Gould o be Richard i Pulaski, periodista i polícia, amics fora de l’àmbit laboral, Richard i Jenny, veins… Móns aparentment separats però que l’autor interelaciona i lliga entre ells, fent que totes les històries conflueixin en un espai i un moment: la nit de l’estiu de 1977 que Nova York va viure una apagada general, nit que sembla el climax d’un mon i a l’hora l’inici de quelcom nou.

Sovint la novel.la agafa ritme i estructura de thriller, però cada gir és una sorpresa pel lector, que pensa que ja sap com culminara l’acció i en canvi queda en l’aire, interpretable. La part situada a l’apagada és a més clarament metafòrica i simbòlica, i a l’hora amb multiples lectures, ja que a vegades visions i alucinacions provocades per l’ús de les drogues, són a l’hora metafores del món, i fa que aquesta part del llibre resulti, al menys per a mi, una mica psicodèlica, i si bé el ritme és angoixant, acabi desconcertant una mica al lector, que segons com pot acabar despenjant-se de la lectura.

L’epíleg vé a ser una manera d’embolcallar la història, 25 anys després dels fets, però fins i tot aquí, tot és obert i les interpretacions multiples.

Molt interessant. Brillant en alguns moments, i en d’altres excesivament barroc. Una lectura densa que val la pena. Prenc nota de l’autor, el seguiré.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la històrica, Novel.la social

Sueños de trenes

Denis Johnson

Una petita meravella. És la història de Robert Grainier, un pioner a l’oest americà a principis del segle XX. És la narració de la seva vida, els seus records, els seus petits somnis, però també de les seves tragèdies, de les seves pors i dels seus lligams. És a la vegada la vida d’un home lligat a la natura imponent d’aquelles muntanyes que recorden a l’home que la natura no la pot dominar, malgrat a vegades sembla aconseguir-ho amb fets com l’arribada del tren que permet arribar millor i més ràpid. Però la naturalesa salvatge  sempre acaba imposant-se ja sigui en el dia a dia dels llenyataires que sovint veuen com una branca, un tronc pot matar a un company, o bé en la brutalitat d’un incendi que destrueix tot el que l’home ha creat. Es un cant de respecte a la natura viva i canviant, escrit amb una to líric brillant. Una petita meravella.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Petites joies per pensar