Category Archives: Novel.la costumista

Al cor dels homes

Nickolas Butler

Una història quotidiana a l’Amèrica profunda, on es qüestiona la institució familiar i el moviment escolta que es considera masclista i obsoleta. L’autor mostra, a travès de diferents generacions com valors com l’honestedat, la sinceritat o la família, són sovint imatges d’allò que ens agradaria que fossin, o simplement una hipocresia absoluta. Una imatge desoladora del món actual, on la sensació és bàsicament de pèrdua. Entretinguda.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

4,3,2,1

Paul Auster

La darrera novel.la d’Auster té una estructura narrativa molt interessant. Partint d’un origen comú en els seus avantpassats,  narra la història d’Archie Fergusson. No és una narració lineal, sinó que aquesta és divideix en quatre línies argumentals diferenciades. El protagonista viu quatre vides diferents, i si bé els seus pares, Stan i Rose, sempre són els mateixos, la seva vida i la seva relació evolucionen de manera diferent segons fets i decisions concretes. La mort, el divorci, l’enriquiment o l ‘empobriment marquen canvis en la seva vida. Els personatges són sempre els mateixos però tenen diferents relacions amb el protagonista, i els esdeveniments històrics i personals es veuen des de diferents punts de vista.

La novel.la és entretinguda, però com a lectora m’ha resultat desigual. A cops molt interessant, una narració dinàmica i apassionant, altres una mica feixuga. Per a mi no és la millor novel.la d’Auster però és una bona lectura i resulta interessant.

Particularment m’han atret les reflexions del protagonista (en qualsevol de les seves trajectòries vitalals) al voltant de la societat i els moviments sociopolítics que viuen Fergusson i els seus familiars amics, bàsicament l’assassinat de Kennedy, els moviments contra la guerra del Vietnam, el moviment per a la defensa dels drets civils,  des de la marxa sobre Washington fins a l’aparició de moviments més radicals com els Black panters i els esdeveniments de la Universitat de Columbia el maig del 68. Probablement els esdeveniments actuals a Catalunya i el paper i manipulació dels fets per part de la premsa han fet que la meva lectura no hagi estat neutral i que la meva lectura del moviment prodrets civils en el marc de la no violència li hagi donat un protagonisme més gran que la que l’autor pretenia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la històrica, Uncategorized

La biblioteca dels llibres rebutjats

David  Foenkinos

Una història curiosa que juga amb el lector al narrar la història d’una novel.la rebutjada que és la protagonista de la narració.  L’escriptura dins de l’escriptura. Explica el descobriment  que una editora i la seva parella, un escriptor, fan d’una novel.la en  una biblioteca on es recollien llibres que les editorials havíen rebutjat, i com el publiquen amb un gran ressó i èxit de vendes, i a l’hora és aquest escriptor qui explica la història de llibre recuperat. L’autor posa en evidència com l’èxit dels llibres sovint respon a la forma com es presenten que no pas al llibre en si, pesa més la forma que el fons. Entretinguda i força original resulta, pel meu gust massa rodona, té molts finals i tots políticament correctes, el que acaba resultant una mica decebedor.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

Entre el cielo y la tierra // La tristeza de los àngeles

Jon Kalman Stefánson

Es tracta de les dues primeres novel.les d’una trilogia escrita per aquest autor islandès i que es situen en la regió dels fiords de l’oest. En realitat ambdues són part de la mateixa història, un instant en la vida del noi en un paratge natural d’una bellesa brutal a l’estiu i d’una crueltat extrema a l’hivern. El fil conductor és la lluita per la supervivència de l’home en un indret on la natura és extramadament hòstil, ja sigui al mar o la muntanya, en un clima on el fred mata, una lluita per la supervivència que porta a la reflexió sobre la mort, la vida i la solitud d’aquells que viuen en aquell lloc. És una obra molt poètica. La prosa és detallista i la descripció de la lluita de l’home davant la natura és angoixant i opressiva com la foscor dels dies d’hivern, perquè el sol surt poc i a més les tempestes tampoc permeten veure’l quan surt. El lector acaba tenint fred, i acaba amb un sentiment de desempar brutal.

La lectura d’aquestes dues novel.les ( i espero amb ganes la tercera) només s’entenen a Islàndia i hom pot veure la influènvcia del nobel islandès Halldor Laxness. Aquest estiu vam viatjar per aquest país extraordinari i vam descobrir tot d’aspectes que m’han permès algunes complicitats amb la novel.la. La primera és la relació amb l’entorn d’uns homes i unes dones que durant més de mig any vivien en un món a les fosques, on el temps passava lent, les relacions amb l’exterior eren mínimes i una de les distraccions més habituals, per no dir la única era explicar històries oralment o llegir-les a la llum d’una llàntia, el que explica que una de les imatges més sorprenents és com pescadors que no tenen res, llegeixen poesia i grangers que hom imaginaria analfabets, tenen entre les seves poques possessions llibres. Durant el viatge una de les experiències més curioses la vam viure en la visita a un tub de lava prop de Reykholt, quan al final de la cova, el guia ens va demanar que busquessim un lloc per recolçar-nos i ens va demanar que tanquessim els lots, llavors tot va quedar negre, a menys de 0 graus, ell va explicar una història on apareixien elfs, trolls, esperits… allò era l’entorn de molts islandesos als hiverns a les terres altes, i aquesta imatge és la que descriu el llibre.

Una altra curiositat és la regió on s’ubica la història. L’autor parla dels fiords de l’oest, però només unes poques referències geogràfiques concretes ens hi situen i permeten deduir que “Lugar” és Isafjodur i que la trama es situa en aquesta regió, però l’autor no vol acotar al paratge, podria ser qualsevol racó d’aquesta zona. La regió dels fiords de l’oest és salvatge i agreste i de fet queda fora de les rures turístiques més habituals, a banda que la majoria de carreteres no són  asfaltades, però una de les imatges més imponents a la illa és l’arribada des del sud per la carena que baixa fins a Isafjodur.

Un darrer apunt de la novel.la és el desenvolupament d’un dels tòpics de les societats nòrdiques,  malauradament real a l’illa, l’alcoholisme i el maltractament a les dones.

Abans del viatge vaig llegir força literatura islandesa, i he de dir que poca em va atrapar. Tinc la sensació que publiquen tot el que s’escriu i sovint la qualitat és qüestionable, tot i això ja en el seu moment vaig destacar Gente independiente del nobel Laxness i també les noveles d’Indridasson, menys em va agradar Sjon, i altres autors que ja he oblidat simplement no vaig ni acabar-ne un sol llibre, però la lectura de Jon Kalman Stefánsson és d’una delicadesa i a l’hora d’una brutalitat tan ben narrada que és imprescindible per aquells que ens agrada la lectura i ens ha apassionat i atrapat un viatge per a Islàndia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

L’amor que fa caure ciutats

Eileen Chang

Eileen Chang és una escriptora xinesa que va nèixer i va viure la seva infantesa i joventut a Shangai, en una època en que Shangai era una ciutat cosmopolita on convivien la tradició i la modernitat. Filla d’una família de classe alta, d’una dona educada a Anglaterra i amb uns punts de vista molt moderns, i d’un xinès aficionat a l’opi i d’idees tradicionals, va viure a Shangai i a Hong Kong abans d’emigrar a Estats Units el 1955. Va escriure novel.les però sobretot contes com els dos que es publiquen en aquest recull i que relaten històries quotidianes en una època convulsa com fou l’ocupació japonesa. L’ocupació és un escenari, però no n’és el protagonista sinó que el tema dels seus contes són les relacions humanes.

 El conte “L’amor que fa caure ciutats” és una història d’amor entre una dóna divorciada que es guia pels patrons tradicionals i un xinès criat a Anglaterra que retorna al seu país amb unes idees preconcebudes que quadren poc amb la realitat que es troba. La història narrada des del punt de vista d’ella mostra els seus raonaments sobre el que ella busca i com intenta entendreper entendre el que fa ell. El resultat és un conte deliciós.

“El setge”, malgrat el títol no mostra els resultats del setge dels japonesos sinó que és el punt de partida per narrar un moment, un instant aturat com suspès en el temps, en un parantesi, dur at el qual  el tramvia està parat degut a la situació militar i com es relacionen un home i una dona durant aquest moment. Esplèndit.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Petites joies per passar l'estona

The revolving door of life

Alexander McCall Smith

Alexander McCall Smith és un escriptor escocès molt prolífic que és autor de diverses sèries. Jo vaig llegir en català ja fa molt temps alguna de les noveles de l’Agència de la dona detectiu número 1 a Àfrica, i em va resultar una lectura entretinguda i sense més pretensions. Temps després a la llibreria de l’aeroport de Glasgow vaig descobrir altres sèries d’aquest autor situades a Escòcia i que eren com murals de la vida quotidiana, i de nou vaig trobar que eren una lectura entretinguda i divertida. Aquesta novel.la és la darrera de la sèrie 44 Scotland street, i de nou la vaig comprar a la llibreria d’un aeroport, en aquest cas a Islàndia. La novel.la té dues grans virtuds, d’una banda està escrita en un anglès asequible, òptim per a practicar, i a més la lectura resulta divertida, interessant i molt entretinguda. És una novel.la coral costumista que presenta al lector la vida de diferents famílies que viuen o vivien, o tenen relació amb els inquilins de l’edifici ubicat al 44 de Scotland Street. Veiem com la vida dóna moltes voltes i la vida dels personatges va canviant. Alguns d’aquests personatges són gent normal, però hi ha tota una colla de personatges molt curiosos que l’autor presenta com arquetipus de la societat actual i sovint els ridiculitza, com Bruce, un narcissista que només pensa en ell i la seva imatge, o la Irene, una despota que imposa els seus punts de vista a tothom i que té en el seu fill Bertie la primera víctima de les seves idees sobre una educació activa, o bé el duc de Johanesburg o l’Associació de nudistes d’Escócia que retrata com un reflex de la societat escocesa. És evident que no és una obra mestre però és una lectura molt entretinguda.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

El pequeño libro de los islandeses

Alda Sigmundsdóttir

Un llibre curiós i divertit sobre els islandesos vistos per una islandesa que va créixer i formar a Estats Units però que ara viu a Reyjavik. És un recull de petits capítols sobre diferents aspectes de la idiosincràcia dels islandesos. És divertida i és una lectura molt lleugera. Llàstima que la traducció és nefasta.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista