Category Archives: Novel.la costumista

La dona del cabell roig

Orhan Pamuk

La darrera novel.la del nòbel turc és una petita meravella. A partir de la història de Cem Bey, l’autor ens proposa tota una colla de dicotomies per reflexionar. Dues de les reflexions són essencials a la humanitat: d’una banda es tracta de la culpa, el penediment i la necessitat d’expiar enfront de la necessitat d’oblidar per esborrar tots aquests sentiments, amb la idea que si no es recorda no existeix; d’altra, de les relacions pares i fills davant l’absència del pare o del fill i com marca la vida d’ambdos. I en el rerafons d’aquestes dues línies, el creixement de la metropolis d’Estambul i l’evolució de Turquia entre Orient i Occident, tant canviant en les darreres dècades tant en el marc social, polític, econòmic com religiòs, i la propia relació entre Orient i Occident, sovint tant propera en l’essència, amb mites paral.lels com Edip i Sohnam, com llunyans.

La pròpia estructura de la novel.la cavalca entre aquests dos móns, ja que d’una banda es presenta com un relat continu de la vida del protagonista en la societat canviant de Turquia, i d’altra es pot fer una lectura més aviat metafòrica, com si recollis l’estructura dels mites clàssics.

Esplèndida.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Apegos feroces

Vivian Gornick

Una història brutal sobre les relacions humanes, entre mare i filla i entre una dones i homes. A partir de les passejades de la filla amb la seva mare a Nova York, la narradora (la filla) reflexiona sobre l’amor i els sentiments. La idea d’amor i de pèrdua de la parella amb un dol contundent de la mare, que fa que es senti especial i diferent, la idea d’amor de la veïna,molt més sexual, o la de la pròpia filla que busca quelcom més que sexe en les seves relacions, porten al lector a pensar sobre les relacions en una parella.

D’altra banda, la mare i les seves amigues, marquen la visió que la filla té de les dones i les seves relacions, però amb l’edat, la relació entre les dues dones és’aprofundeis i a l’hora es relaxa.

Una novel.la esplendida.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

Color de llet

Nell Leyshon

És una història breu que sorpren per la seva estructura i punt de vista. Està narrada en primera persona per una noia sense estudis que acaba d’aprendre a llegir i a escriure, però que desconeix el món més enllà de la seva realitat personal, una realitat extremadament dura, a l’Anglaterra rural del segle XIX, i ens explica la seva curta vida. L’alter ego de l’autora empra frases curtes i estructures simples, com correpon a algú que no domina el llenguatge, i planteja els seus punts de vista d’una manera simple i pràctica. És la història d’algú que sap que no pot escapar del destí que suposa néixer dona en una família pagesa, on els fills són percebuts com a mà d’obra i boques a alimentar. És la història d’una dona que no espera res de la vida, i tot i així és una narració que atrapa i sorpren al lector. Una proposta interessant, i amb un final sorprenent.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

Això no és Amèrica

Jordi Puntí

El darrer llibre de Josrdi Puntí és un recull d’històries curtes, curioses i estranyes amb finals oberts o inesperats. Res de finals feliços o que posen un clar punt final a una narració. Les trames són curioses i el llibre resulta interessant de llegir però no passa d’aquí. Correcte.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

Al cor dels homes

Nickolas Butler

Una història quotidiana a l’Amèrica profunda, on es qüestiona la institució familiar i el moviment escolta que es considera masclista i obsoleta. L’autor mostra, a travès de diferents generacions com valors com l’honestedat, la sinceritat o la família, són sovint imatges d’allò que ens agradaria que fossin, o simplement una hipocresia absoluta. Una imatge desoladora del món actual, on la sensació és bàsicament de pèrdua. Entretinguda.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

4,3,2,1

Paul Auster

La darrera novel.la d’Auster té una estructura narrativa molt interessant. Partint d’un origen comú en els seus avantpassats,  narra la història d’Archie Fergusson. No és una narració lineal, sinó que aquesta és divideix en quatre línies argumentals diferenciades. El protagonista viu quatre vides diferents, i si bé els seus pares, Stan i Rose, sempre són els mateixos, la seva vida i la seva relació evolucionen de manera diferent segons fets i decisions concretes. La mort, el divorci, l’enriquiment o l ‘empobriment marquen canvis en la seva vida. Els personatges són sempre els mateixos però tenen diferents relacions amb el protagonista, i els esdeveniments històrics i personals es veuen des de diferents punts de vista.

La novel.la és entretinguda, però com a lectora m’ha resultat desigual. A cops molt interessant, una narració dinàmica i apassionant, altres una mica feixuga. Per a mi no és la millor novel.la d’Auster però és una bona lectura i resulta interessant.

Particularment m’han atret les reflexions del protagonista (en qualsevol de les seves trajectòries vitalals) al voltant de la societat i els moviments sociopolítics que viuen Fergusson i els seus familiars amics, bàsicament l’assassinat de Kennedy, els moviments contra la guerra del Vietnam, el moviment per a la defensa dels drets civils,  des de la marxa sobre Washington fins a l’aparició de moviments més radicals com els Black panters i els esdeveniments de la Universitat de Columbia el maig del 68. Probablement els esdeveniments actuals a Catalunya i el paper i manipulació dels fets per part de la premsa han fet que la meva lectura no hagi estat neutral i que la meva lectura del moviment prodrets civils en el marc de la no violència li hagi donat un protagonisme més gran que la que l’autor pretenia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la històrica, Uncategorized

La biblioteca dels llibres rebutjats

David  Foenkinos

Una història curiosa que juga amb el lector al narrar la història d’una novel.la rebutjada que és la protagonista de la narració.  L’escriptura dins de l’escriptura. Explica el descobriment  que una editora i la seva parella, un escriptor, fan d’una novel.la en  una biblioteca on es recollien llibres que les editorials havíen rebutjat, i com el publiquen amb un gran ressó i èxit de vendes, i a l’hora és aquest escriptor qui explica la història de llibre recuperat. L’autor posa en evidència com l’èxit dels llibres sovint respon a la forma com es presenten que no pas al llibre en si, pesa més la forma que el fons. Entretinguda i força original resulta, pel meu gust massa rodona, té molts finals i tots políticament correctes, el que acaba resultant una mica decebedor.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista