Category Archives: Novel.la intimista

Tierra de Campos

David Trueba

Una història interessant, en format autobiogràfic, on el protagonista és un músic que, sense ser un supervendes, pot viure de la música. A partir d’aquest punt de partida i amb l’excusa de portar les cendres del seu pare al seu poble natal a “Tierra de Campos”, Trueba desenvolupa diverses línies argumentals,  sempre plantejades antagònicament. A mi , particularmnet m’han atret dues d’aquestes línies:

  • La importància o no de  l’origen. Mentre que pel pare del protagonista, i per alguns dels seus coetanis, el poble natal, la terra, la tradició és un referent clau en la vida, per Dani no ho és, no li serveixen com a referent sinó que li costa entendre’ls. En aquesta mateixa línia el viatge i l’estada, d’alguna manera iniciàtica, al Japó, on troba l’amor i el seu present, suposa l’oposició a l’origen castellà i fa que es replantegi molts aspectes de la seva vida.
  • La música com a forma de vida en un món de festa contínua i on la imatge és fonamental, o viure la música des d’un àmbit íntim, personal i familiar. La contraposició d’aquestes dues maneres de viure de la música és origen constnat de reflexió al llarg de la novel.la.

Una novel.la interessant i entretinguda, una bona lectura d’estiu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Los cinco y yo

Antonio Orejudo

Una novel.la molt interessant, tant en la forma com en el fons. Escrita com si fos autobiogràfic, l’autor introdueix al lector en la presentació d’un suposat llibre escrit per un amic seu ( que és real). Toni, el protagonista, explica a travès dels records que li desperta la lectura d’aquest  llibre, i que el porta a reviure la seva infantesa a l’Espanya dels anys 60 amb el baby boom, tant la pròpia com la dels seus congeneres i a l’hora recorda les novel.les juvenils d’Enyd Blyton que el van acompanyar. Paral.lelament el suposat llibre, titulat After five es presenta com la continuació de la saga dels cinco d’Enyd Blyton. A partir d’escriure sobre la joventut i la maduresa dels personatges de Els cinco, reflexiona sobre la seva pròpia maduresa i la de la seva generació.

Jo, que també, formo part d’aquesta generació i llegia els cinco, m’he vist atrapada pel llunyà record de l’època. Però l’autor no vol en cap moment que el lector oblidi que tot es ficció i tant en la suposada novel.la com en la pròpia realitat introdueix fets i idees absolutament fantàstics i impossibles, o no?.

Realitat o ficció, creïble i verosimil o increible i fals .. El Quixot, Faulkner i Ulisses apareixen citats, i no és una casualitat. Molt interessant. Una proposta diferent que val la pena llegir.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social

Tiene que ser aquí

Maggie O’Farrell

Esplèndida novel.la per regalar per Sant Jordi. A partir de salts en el temps, de llocs i de protagonistes, aquesta autora irlandesa ens explica la peculiar història d’una estranya parella formada per un professor universitari i d’una actriu que va desapareixer en el moment àlgid de la seva carrera. Al seu voltant apareixen i desapareixen personatges secundaris del seu passat i del seu present que ens mostren les multiples cares d’aquests dos personatges i ens permeten fer-nos una idea de com han arribat a on són. La complexitat de les relacions, les aparences, la mort, la fidelitat són alguns dels temes que apareixen al voltant de la història, però és sobretot la construcció narrativa i l’encaix dels diferents  punts de vista el que atrapa a un lector que intueix, pren partit i acaba involucrat a la història, preveient el desastre de les accions dels personatges.

No us la perdeu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

El corazón del hombre

Jon Kalman Stefánson
El corazón del hombre és la tercera part i darrera de la trilogia del muchacho. A les anteriors entregues l’home s’enfronta a la soledat i la mort davant de la natura més hostil, ja fos el mar o les muntanyes nevades, a aquesta darrera novel.la, la natura  a la qual s’enfronta, és el propi home i les seves virtuts i mesquineses. Després d’una primera part a un petit poble costaner, la major part de la història passa a Lugar, que hom pot identificar amb Isafjodur.


Hom quasi s’imagina les dones salant el bacallà i  la relativa seguretat, molts cops poc real,  que es pot sentir dins la badia. L’home, sovint sense nom, vol imposar el seu poder per sobre les dones i aquells que no segueixen les regles del joc dels poderosos que ostenten el poder, i pot arribar a ser tant hostil com la pròpia natura. El paper de la dona  a Islàndia, l’alcohol, la soledat, la violència són els protagonistes.

Feia temps que no llegia quelcom que m’hagi colpit tant. Una petita joia per reflexionar sobre la vida i sobre la mort. Esplendida.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies, Petites joies per pensar

L’aquari

David Vann

En aquesta ocasió, Vann trasl.lada la seva història d’Alaska a Seatle, tot i que els protagonistes són de nou, una adolescent, i la seva progenitora, en aquest cas la mare, la qual cosa ens recorda les seves novel.les anteriors, però aquí s’acaben les similituds. La relació entre Caitlin i Sheri, la seva mare, és el nucli de la història, una relació depenent a un nivell sorprenent. L’aparició d’un home del passat de la mare, a qui no és capaç de perdonar genera un canvi brutal en la relació entre mare i filla i el seu entorn. Aquesta aparició provoca l’eclosió dels conflictes interns de Sheri, incapaç de perdonar a aquell a qui considera el causant de la pèrdua de la seva infantesa i de la seva vida present. L’aquari esdeve un protagonista més de la novel.la com els paisatges d’Alaska ho eren de les seves novel.les anteriors, però no és una natura hostil, al contrari és un entorn acollidor i protector, talment com si fos l’uter matern. Les escenes a l’aquari són molt sensibles i potents. La novel.la és deliciosa i a l’hora dura, on la soledat juga un paper clau, però les històries secundàries sobre el lesbianisme o l’escola, si bé ajuden a entendre certs comportaments i conseqüències, són per mi poc creibles i sobretot poc connectades amb la trama principal. M’ha agradat però li falta quelcom.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Todos nuestros ayeres

Natalia Ginzburg

Una recorregut per la Itàlia de Mussolini just abans, durant i immediatamnet de la segona guerra mundial de la mà i amb la visió d’una adolescent, Anna, que es fa dona de cop. En el marc d’una escriptura, aparent,ent senzilla, l’autora presenta els contrastos entre el nord i el sud d’Itàlis i l’impacte real de la guerra en l’individu, molt més personal que no pas social. És una novel.la interessant, que es llegeix qusi com de forma aneccdòtica però que en repensar-la aporta moltes idees sobre la Itàlia feixista.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista

Entre el cielo y la tierra // La tristeza de los àngeles

Jon Kalman Stefánson

Es tracta de les dues primeres novel.les d’una trilogia escrita per aquest autor islandès i que es situen en la regió dels fiords de l’oest. En realitat ambdues són part de la mateixa història, un instant en la vida del noi en un paratge natural d’una bellesa brutal a l’estiu i d’una crueltat extrema a l’hivern. El fil conductor és la lluita per la supervivència de l’home en un indret on la natura és extramadament hòstil, ja sigui al mar o la muntanya, en un clima on el fred mata, una lluita per la supervivència que porta a la reflexió sobre la mort, la vida i la solitud d’aquells que viuen en aquell lloc. És una obra molt poètica. La prosa és detallista i la descripció de la lluita de l’home davant la natura és angoixant i opressiva com la foscor dels dies d’hivern, perquè el sol surt poc i a més les tempestes tampoc permeten veure’l quan surt. El lector acaba tenint fred, i acaba amb un sentiment de desempar brutal.

La lectura d’aquestes dues novel.les ( i espero amb ganes la tercera) només s’entenen a Islàndia i hom pot veure la influènvcia del nobel islandès Halldor Laxness. Aquest estiu vam viatjar per aquest país extraordinari i vam descobrir tot d’aspectes que m’han permès algunes complicitats amb la novel.la. La primera és la relació amb l’entorn d’uns homes i unes dones que durant més de mig any vivien en un món a les fosques, on el temps passava lent, les relacions amb l’exterior eren mínimes i una de les distraccions més habituals, per no dir la única era explicar històries oralment o llegir-les a la llum d’una llàntia, el que explica que una de les imatges més sorprenents és com pescadors que no tenen res, llegeixen poesia i grangers que hom imaginaria analfabets, tenen entre les seves poques possessions llibres. Durant el viatge una de les experiències més curioses la vam viure en la visita a un tub de lava prop de Reykholt, quan al final de la cova, el guia ens va demanar que busquessim un lloc per recolçar-nos i ens va demanar que tanquessim els lots, llavors tot va quedar negre, a menys de 0 graus, ell va explicar una història on apareixien elfs, trolls, esperits… allò era l’entorn de molts islandesos als hiverns a les terres altes, i aquesta imatge és la que descriu el llibre.

Una altra curiositat és la regió on s’ubica la història. L’autor parla dels fiords de l’oest, però només unes poques referències geogràfiques concretes ens hi situen i permeten deduir que “Lugar” és Isafjodur i que la trama es situa en aquesta regió, però l’autor no vol acotar al paratge, podria ser qualsevol racó d’aquesta zona. La regió dels fiords de l’oest és salvatge i agreste i de fet queda fora de les rures turístiques més habituals, a banda que la majoria de carreteres no són  asfaltades, però una de les imatges més imponents a la illa és l’arribada des del sud per la carena que baixa fins a Isafjodur.

Un darrer apunt de la novel.la és el desenvolupament d’un dels tòpics de les societats nòrdiques,  malauradament real a l’illa, l’alcoholisme i el maltractament a les dones.

Abans del viatge vaig llegir força literatura islandesa, i he de dir que poca em va atrapar. Tinc la sensació que publiquen tot el que s’escriu i sovint la qualitat és qüestionable, tot i això ja en el seu moment vaig destacar Gente independiente del nobel Laxness i també les noveles d’Indridasson, menys em va agradar Sjon, i altres autors que ja he oblidat simplement no vaig ni acabar-ne un sol llibre, però la lectura de Jon Kalman Stefánsson és d’una delicadesa i a l’hora d’una brutalitat tan ben narrada que és imprescindible per aquells que ens agrada la lectura i ens ha apassionat i atrapat un viatge per a Islàndia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista, Petites joies per pensar