Category Archives: Novel.la intimista

Tiene que ser aquí

Maggie O’Farrell

Esplèndida novel.la per regalar per Sant Jordi. A partir de salts en el temps, de llocs i de protagonistes, aquesta autora irlandesa ens explica la peculiar història d’una estranya parella formada per un professor universitari i d’una actriu que va desapareixer en el moment àlgid de la seva carrera. Al seu voltant apareixen i desapareixen personatges secundaris del seu passat i del seu present que ens mostren les multiples cares d’aquests dos personatges i ens permeten fer-nos una idea de com han arribat a on són. La complexitat de les relacions, les aparences, la mort, la fidelitat són alguns dels temes que apareixen al voltant de la història, però és sobretot la construcció narrativa i l’encaix dels diferents  punts de vista el que atrapa a un lector que intueix, pren partit i acaba involucrat a la història, preveient el desastre de les accions dels personatges.

No us la perdeu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

El corazón del hombre

Jon Kalman Stefánson
El corazón del hombre és la tercera part i darrera de la trilogia del muchacho. A les anteriors entregues l’home s’enfronta a la soledat i la mort davant de la natura més hostil, ja fos el mar o les muntanyes nevades, a aquesta darrera novel.la, la natura  a la qual s’enfronta, és el propi home i les seves virtuts i mesquineses. Després d’una primera part a un petit poble costaner, la major part de la història passa a Lugar, que hom pot identificar amb Isafjodur.


Hom quasi s’imagina les dones salant el bacallà i  la relativa seguretat, molts cops poc real,  que es pot sentir dins la badia. L’home, sovint sense nom, vol imposar el seu poder per sobre les dones i aquells que no segueixen les regles del joc dels poderosos que ostenten el poder, i pot arribar a ser tant hostil com la pròpia natura. El paper de la dona  a Islàndia, l’alcohol, la soledat, la violència són els protagonistes.

Feia temps que no llegia quelcom que m’hagi colpit tant. Una petita joia per reflexionar sobre la vida i sobre la mort. Esplendida.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies, Petites joies per pensar

L’aquari

David Vann

En aquesta ocasió, Vann trasl.lada la seva història d’Alaska a Seatle, tot i que els protagonistes són de nou, una adolescent, i la seva progenitora, en aquest cas la mare, la qual cosa ens recorda les seves novel.les anteriors, però aquí s’acaben les similituds. La relació entre Caitlin i Sheri, la seva mare, és el nucli de la història, una relació depenent a un nivell sorprenent. L’aparició d’un home del passat de la mare, a qui no és capaç de perdonar genera un canvi brutal en la relació entre mare i filla i el seu entorn. Aquesta aparició provoca l’eclosió dels conflictes interns de Sheri, incapaç de perdonar a aquell a qui considera el causant de la pèrdua de la seva infantesa i de la seva vida present. L’aquari esdeve un protagonista més de la novel.la com els paisatges d’Alaska ho eren de les seves novel.les anteriors, però no és una natura hostil, al contrari és un entorn acollidor i protector, talment com si fos l’uter matern. Les escenes a l’aquari són molt sensibles i potents. La novel.la és deliciosa i a l’hora dura, on la soledat juga un paper clau, però les històries secundàries sobre el lesbianisme o l’escola, si bé ajuden a entendre certs comportaments i conseqüències, són per mi poc creibles i sobretot poc connectades amb la trama principal. M’ha agradat però li falta quelcom.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Todos nuestros ayeres

Natalia Ginzburg

Una recorregut per la Itàlia de Mussolini just abans, durant i immediatamnet de la segona guerra mundial de la mà i amb la visió d’una adolescent, Anna, que es fa dona de cop. En el marc d’una escriptura, aparent,ent senzilla, l’autora presenta els contrastos entre el nord i el sud d’Itàlis i l’impacte real de la guerra en l’individu, molt més personal que no pas social. És una novel.la interessant, que es llegeix qusi com de forma aneccdòtica però que en repensar-la aporta moltes idees sobre la Itàlia feixista.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista

Entre el cielo y la tierra // La tristeza de los àngeles

Jon Kalman Stefánson

Es tracta de les dues primeres novel.les d’una trilogia escrita per aquest autor islandès i que es situen en la regió dels fiords de l’oest. En realitat ambdues són part de la mateixa història, un instant en la vida del noi en un paratge natural d’una bellesa brutal a l’estiu i d’una crueltat extrema a l’hivern. El fil conductor és la lluita per la supervivència de l’home en un indret on la natura és extramadament hòstil, ja sigui al mar o la muntanya, en un clima on el fred mata, una lluita per la supervivència que porta a la reflexió sobre la mort, la vida i la solitud d’aquells que viuen en aquell lloc. És una obra molt poètica. La prosa és detallista i la descripció de la lluita de l’home davant la natura és angoixant i opressiva com la foscor dels dies d’hivern, perquè el sol surt poc i a més les tempestes tampoc permeten veure’l quan surt. El lector acaba tenint fred, i acaba amb un sentiment de desempar brutal.

La lectura d’aquestes dues novel.les ( i espero amb ganes la tercera) només s’entenen a Islàndia i hom pot veure la influènvcia del nobel islandès Halldor Laxness. Aquest estiu vam viatjar per aquest país extraordinari i vam descobrir tot d’aspectes que m’han permès algunes complicitats amb la novel.la. La primera és la relació amb l’entorn d’uns homes i unes dones que durant més de mig any vivien en un món a les fosques, on el temps passava lent, les relacions amb l’exterior eren mínimes i una de les distraccions més habituals, per no dir la única era explicar històries oralment o llegir-les a la llum d’una llàntia, el que explica que una de les imatges més sorprenents és com pescadors que no tenen res, llegeixen poesia i grangers que hom imaginaria analfabets, tenen entre les seves poques possessions llibres. Durant el viatge una de les experiències més curioses la vam viure en la visita a un tub de lava prop de Reykholt, quan al final de la cova, el guia ens va demanar que busquessim un lloc per recolçar-nos i ens va demanar que tanquessim els lots, llavors tot va quedar negre, a menys de 0 graus, ell va explicar una història on apareixien elfs, trolls, esperits… allò era l’entorn de molts islandesos als hiverns a les terres altes, i aquesta imatge és la que descriu el llibre.

Una altra curiositat és la regió on s’ubica la història. L’autor parla dels fiords de l’oest, però només unes poques referències geogràfiques concretes ens hi situen i permeten deduir que “Lugar” és Isafjodur i que la trama es situa en aquesta regió, però l’autor no vol acotar al paratge, podria ser qualsevol racó d’aquesta zona. La regió dels fiords de l’oest és salvatge i agreste i de fet queda fora de les rures turístiques més habituals, a banda que la majoria de carreteres no són  asfaltades, però una de les imatges més imponents a la illa és l’arribada des del sud per la carena que baixa fins a Isafjodur.

Un darrer apunt de la novel.la és el desenvolupament d’un dels tòpics de les societats nòrdiques,  malauradament real a l’illa, l’alcoholisme i el maltractament a les dones.

Abans del viatge vaig llegir força literatura islandesa, i he de dir que poca em va atrapar. Tinc la sensació que publiquen tot el que s’escriu i sovint la qualitat és qüestionable, tot i això ja en el seu moment vaig destacar Gente independiente del nobel Laxness i també les noveles d’Indridasson, menys em va agradar Sjon, i altres autors que ja he oblidat simplement no vaig ni acabar-ne un sol llibre, però la lectura de Jon Kalman Stefánsson és d’una delicadesa i a l’hora d’una brutalitat tan ben narrada que és imprescindible per aquells que ens agrada la lectura i ens ha apassionat i atrapat un viatge per a Islàndia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Tan poca vida

Hanya Yanagihara

És una novel.la brutal que si bé gira al voltant de Jude és una història coral. Vaig començar a llegir-la amb el cor una mica encongit degut a les crítiques que al llarg de l’estiu havíen posat èmfasi en el relat al voltant del maltractament infantil que marca la vida del protagonista i que és present, com un fantasma al llarg de tota la seva vida. I si bé és cert que aquest és un dels temes de la novel.la, no és l’únic i a mi m’ha corprès, però em costa imaginar aquella realitat que em queda tan lluny, en canvi un altre dels sentiments que l’autora desenvolupa i m’ha arribat a fer plorar és tot el tema del dol i de la pèrdua. La reflexió al voltant del dolor, en el sentit més ampli de la paraula, com a quelcom purificador que al mateix temps et destrueix està exposat amb una senzillesa i transparència esfereïdora. Un altra tema constant és el de la culpa, la idea del sentiment de culpa d’aquells que en algun moment de la seva vida han estat víctimes de maltractaments i que consideren que s’ho mereixen perquè de ben segur han fet quelcom malament, i la terrible impossibilitat de fer-los comprendre que no són els responsables del que els ha passat sinó les víctimes.

Hi ha un plantejament que fa que la història sigui sorprenent i és el fet que els personatges protagonistes són gent amb estudis que viuen una vida plena d’èxits i que han pogut deixar enrera infanteses terribles, i l’autora sols recupera en contades ocasions i com a flash backs aquesta infància de maltractament, però aquest passat marca les actituds i els recels davant de la vida positiva que tenen, i en el cas de Jude l’impedeix ser feliç malgrat té tot allò necessari per ser-ho, menys salud. I amb la mala salud apareix la simbiosi cos  – ànima, una idea constant, unes malalties i ferides que han deixat la seva marca en el cos, i també a l’ànima, perquè li recorda qui va ser, i alimenta el sentiment de culpa.

Una novel.la commovedora, que no deixa indiferent.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Mujeres que compran flores

Vanessa Monfort

Una mena de llibre d’autoajuda novel.lat amb un plantejament prou original, una reivindicació de la llibertat de la dona per trobar la seva felicitat sense cap convencionalisme. És la història de cinc dones que als seus quaranta simbolitzen diferents tipus de personatges femenins, des de la dona que s’ha convertit en una superwoman que ha de ser perfecta a la feina i com a mare i esposa, aquella que segueix sola perquè ha prioritzat la seva carrera, l’altra que busca l’aventura sense lligams o aquella que vol ser mare i veu com ja n’ha fet quaranta… i tot això en un espai que simbolitza un oasis, una floristeria on Olivia es converteix en una mena d’angel que les propulsa cap a la llibertat.  Si bé és cert que té un punt de tòpic, hi ha alguna reflexió interessant i la seva lectura és molt entretinguda.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista