Category Archives: Novel.la intimista

Que nadie duerma

Juan José Millas

 

Una novel.la molt estranya i metàfòrica. La protagonista és una dona que després de perdre la seva feina com a informàtica, compra una llicència de taxi i circula per Madrid, amb dues obssessions, conèixer un actor de teatre que va viure uns mesos a al pis de sota al seu i imaginar-se que circula per Pekin. Ambdues històries s’entrellacen pel fet que ella va conèixer l’actor com a Calaf, un dels protagonistes de Turandot, amb la banda sonora del “nessun dorma” , que dóna títol a l’obra. A aquesta dualitat occident -orient, cal sumar-hi la dualitat home/ dona – ocell, que igual que la realitat de Madrid i la imaginada de Pekin, es barregen constantment. El resultat és una història complexe on la recerca de l’espiritual es reflecteix en l imatge exterior fins a límits incomprensibles.

Sota l’aparença d’una història d’obsessions i gelosia s’amaga una anàlisi més profonda del sentiments humans, tot i que el resultat és força peculiar.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la intimista

El risc més gran

Laura Pinyol

Una història amb diverses trames entrellaçades i un resultat desigual. És la història d’una fugida per tornar a començar, tant des del punt de vista físic ( marxen a un petit poble de la Terra alta) com psicològic, ja que es tracta de viure d’una altra manera, de recomençar, tot trencant amb els lligams de la seva quotidianitat. Les protagonistes fugen de relacions insatisfactòries i insanes. És un retrat de desencontres, de violència de gènere, de desconfiances, i a l’hora és una història d’amistat, de records. L’autora parla de la mort i la pèrdua, de la violència de gènere, de l’amistat, però no sempre el resultat és reixit. L’inici de la novel.la resulta feixuc, però a mesura que avança l’escriptora sembla trobar el ritme de la narració i acaba atrapant al lector.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Les vuit muntanyes

Paolo Cognetti

Al centre hi ha una muntanya rodejada per vuit muntanyes, qui serà més ric, aquell que puja a la muntanya o bé aquell que recorre les vuit muntanyes menors que la rodegen? Aquesta pregunta està al centre del llibre.

Les vuit muntanyes és un llibre esplèndid que té multiples lectures. D’una banda l’atracció que la muntanya, en un sentit físic, exerceix sobre els excursionistes i els alpinistes. Sobretot la primera part, Muntanyes d’infantesa, és un cant d’amor a la muntanya, com a repte, com a companyia, com a viatge cap a un mateix. Després la lectura esdevé més íntima i l’autor reflexiona sobre la solitud, buscada o trobada, a la muntanya. El llibre és a l’hora un viatge en el passat, present de les muntanyes i també un viatge cap a l’interior dels protagonistes i la seva relació amb l’entorn, tant físic com social.

Una meravella per a qualsevol lector però una recomenació efusiva als amants de la muntanya.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

La dona del cabell roig

Orhan Pamuk

La darrera novel.la del nòbel turc és una petita meravella. A partir de la història de Cem Bey, l’autor ens proposa tota una colla de dicotomies per reflexionar. Dues de les reflexions són essencials a la humanitat: d’una banda es tracta de la culpa, el penediment i la necessitat d’expiar enfront de la necessitat d’oblidar per esborrar tots aquests sentiments, amb la idea que si no es recorda no existeix; d’altra, de les relacions pares i fills davant l’absència del pare o del fill i com marca la vida d’ambdos. I en el rerafons d’aquestes dues línies, el creixement de la metropolis d’Estambul i l’evolució de Turquia entre Orient i Occident, tant canviant en les darreres dècades tant en el marc social, polític, econòmic com religiòs, i la propia relació entre Orient i Occident, sovint tant propera en l’essència, amb mites paral.lels com Edip i Sohnam, com llunyans.

La pròpia estructura de la novel.la cavalca entre aquests dos móns, ja que d’una banda es presenta com un relat continu de la vida del protagonista en la societat canviant de Turquia, i d’altra es pot fer una lectura més aviat metafòrica, com si recollis l’estructura dels mites clàssics.

Esplèndida.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Un amor

Alejandro Palomas

Palomas recupera els personatges de Una madre: Amàlia, la mare, i els seus tres fills, Silvia, Emma i Fer, que a l’hora és la veu que narra la història. Ara el temps s’allarga, però de nou els records i els sentiments profunds del passat acompanyen als personatges, més grans i amb noves circunstàncies. En el fons, però, l’autor aprofundeix en temes vitals que són constants a les seves novel.les: la importància de la vida i com afrontar-la. El valor per assumir la veritat, i com sovint mentim a la gent, però sobretot a nosaltres per sobreviure quan en realitat la veritat és l ‘alleujament que ens permet sobreviure. Els personatges s’han fet grans però no necessàriament han après a viure millor i és la mare qui posa en evidència que per estimar cal, primer viure. Torna a ser una novel.la coral amb el mateix nucli familiar però amb nous personatges com Magalí, que amaga un passar doloròs i tia Ines, i també el curiós personatge d’Oksana (com una veu de la consciència) I a la reflexió sobre la mort i el record, l’acompanya una reflexió al voltant de la vellesa i l’enfermetat. Una petita joia.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

El ferrocarril subterrani

Colson Whitehead

La novel.la “El ferrocarril subterrani” és la història de Cora, una esclava d’una plantació de Georgia, que fuig en plena nit a la recerca de la llibertat cap al nord, cap a Estats no esclavistes a travès  d’una xarxa  formada per persones, tant blanques com de color, de fortes creences antiesclavistes i que exposen les seves pròpies vides per ajudar als esclaus fugitius en el seu camí cap a la llibertat.

Paral.lelament és la història d’un període fosc dels estats surenys dels Estats Units. Un dels aspectes més interessants de la novel.la  és la imatge dels estats esclavistes  i dels diferents models d’esclavitut. Des de la brutalitat de les plantacions esclavistes de Georgia,  a la hipocresia de Carolina del Nord on acollien els esclaus fugitius però se’ls tractava com a eterns menors d’edat a qui calia acompanyar, una societat que sota l’aparença de tolerància i accpetació on en aparença els  negres eren lliures, els tractava com a  individus a qui manipular i utilitzar per experiments i interessos propis. Passant per Carolina del sud, on els negres van ser expulsats i per Virginia, on hi ha una aparent convivència interracial, sense barrejar-se, però que culmina en un atac virulent per part dels blancs cap a una “amenaça negra”.

El resultat de la combinació de la història individual amb la història col.lectiva és una novel.la molt potent que no només porta al lector a reflexionar sobre l’esclavitut, sinó també sobre la convivència i la llibertat. Molt interessant.

 

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista, Novel.la social, Petites joies per pensar

Tierra de Campos

David Trueba

Una història interessant, en format autobiogràfic, on el protagonista és un músic que, sense ser un supervendes, pot viure de la música. A partir d’aquest punt de partida i amb l’excusa de portar les cendres del seu pare al seu poble natal a “Tierra de Campos”, Trueba desenvolupa diverses línies argumentals,  sempre plantejades antagònicament. A mi , particularmnet m’han atret dues d’aquestes línies:

  • La importància o no de  l’origen. Mentre que pel pare del protagonista, i per alguns dels seus coetanis, el poble natal, la terra, la tradició és un referent clau en la vida, per Dani no ho és, no li serveixen com a referent sinó que li costa entendre’ls. En aquesta mateixa línia el viatge i l’estada, d’alguna manera iniciàtica, al Japó, on troba l’amor i el seu present, suposa l’oposició a l’origen castellà i fa que es replantegi molts aspectes de la seva vida.
  • La música com a forma de vida en un món de festa contínua i on la imatge és fonamental, o viure la música des d’un àmbit íntim, personal i familiar. La contraposició d’aquestes dues maneres de viure de la música és origen constnat de reflexió al llarg de la novel.la.

Una novel.la interessant i entretinguda, una bona lectura d’estiu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista