Lliçons

Ian McEwan

A la seva darrera novel.la, McEwan explica la vida de Roland Baines i el món convuls que li ha tocat viure. Va neixer el 1948 i va passar bona part de la seva infantesa a Libia, on estava destinat el seu pare, que era militar, fins que a finals dels anys 50 és enviat a Anglaterra on estudia a un internat. La novel.la segueix la vida del seu protagonista fins que supera la setantena, i no ho fa de manera lineal, si bé la línia del temps és sempre present.

El narrador és el propi Roland, i està narrada en primera persona, però seu punt de vista canvia en funció del present narratiu de cada moment. Així quan el Roland adult torna al passat, el recorda, la seva mirada canvia, esdeve més complexa. No és simplement el vell que recorda la seva vida, és l’home que narra fets i sentiments de cada un dels seus moments vitals. McEwan ens retrata el nen i l’adolescent sotmès a assetjament sexual de la professora de piano, i que només l’identifica com a tal quan ja és adult, el marit i pare abandonat per la seva dona, l’home que cerca trobar un lloc en un món canviant, tant en la seva vida privada com en la vida laboral, el vell vidú que cerca entendre el seu passat, i quan l’adult, el vell recorda el seu passat, el revisa i el reinterpreta. A l’hora presenta al rerafons històric i polític de cada moment: la crisi dels missils, la caiguda del mur, la pandèmia, i a l’hora mostra com els valors, el sentit de molts comportaments i sentiments canvien amb el temps.

El resultat és una lectura molt interessant que combina l’intimisme amb una narració dels temps i convida al lector a reflexionar sobre les relacions humanes, tant des d’un punt de vista individual com social i col.lectiu. La culpa, la por, les relacions entre pares i fills, i els sentiments que desperten són presents al llarg de tota la història.

Molt interessant.

Matrioskas

Marta Carnicero Hernanz

Matrioskas és una història brutal sobre els multiples angles que pot tenir la maternitat, alguns dels quals són demoledors i destructius.

És la història d’una maternitat no volguda i mostrada des de dos punts de vista oposats, la dona que renuncia al fill o filla, i el fill que refusat i adoptat busca entendre el motiu del seu rebuig. És una història a l’hora individual i col.lectiva. És la reflexió general i a l’hora amb el focus posat en la història concreta d’aquelles dones que en el conflicte dels Balcans van ser violades i ultratjades, que van quedar embarassades i que van viure, o no van voler viure, la maternitat com un càstig. I a l’hora és la història de la incomprensió d’aquests fills no volguts, més dificil d’acceptar que la de molts infants adoptats perquè les seves mares no podien mantenir-los.

L’autora utilitza un estil molt espartà per donar més força a la història, amb un resultat molt punyent que fa que el lector es senti interpel,lat per la seva història. Brutal.

Els meus dies a la llibreria Morisaki

Satoshi Yagisawa

Es una novel.la curta entranyable. És la història d’un periode curt a la vida de Takako que transcorre entre el moment que el seu xicot , que l’ha enganyat, la deixa, i quan ella es troba a si mateixa i és capaç de superar el desengany i continua amb la seva vida, i és capaç de fer-ho en una petita llibreria de la seva família al barri de Jinbo-cho, a Tokio. A la llibreria Morisaki redescubreix la lectura i com els llibres no només acompanyen al lector explicant-li històries, sinó, que li donen eines per veure la vida des de diferents punts de vista.

Tatako es reinventa, en part, gràcies a les lectures i també gràcies a un entorn familiar que l’ha acollit.

En una segona part, Tatako descubrirà de la mà de Momoko, el valor de la vida interior per coneixe’s un mateix i afrontar les adversitats amb serenor.

És una novel.la molt interessant en la seva senzillesa, i val a dir que si bé és una novel.la d’esperit clarament nipó, els sentiments i la seva expressió es fan clarament entendors per a un occidental. Absolutamnet recomenable.

Lo demás es aire

Juan Gómez Barcena

Una novel.la autobiogràfica certament original i molt interessant. L’autor construeix el fil no només de la seva història sinó de la història de Toñanes, un poble de Cantabria on ell i la seva família passaven els estius.

La narrativa és deliciosa i la trama porta al lector a diferents moments de la història e el poble, des de la Prehistòria amb els caçadors de bisonts fins al 2021 i les mascaretes de la COVID. A vegades posa el focus en lahistòria d’una família, d’una parella, d’algú i l’anem retrobant al llarg de la novel.la, altres superposa imatges en u;mateix paratge, en un mateix moment en diferents èpoques. I com a fil conductor el llibre de difunts que porten el capellà i que arriba fins el 1643.

Toñanes és el gran protagonista junt amb la gent que hi viu. El llibre comença en el moment que Mercedes i Emilio, els pares de l’autor, paren a Toñanes i decideixen que hi passarna els estius. A partir d’aquí tot es va desplegant, asincrònicament.

Un llibre molt recomenable.

Luz de verano, y después la noche

Jon Kalman Stefansson

Fa uns quants anys vaig descobrir aquest autor islandès amb la meravellosa Trilogia del muchacho, tres volums on la brutalitat del paisatge i el clima d’Islandia són els grans protagonistes de la vida i el caràcter dels islandesos.

Fa poc es va editar Luz de verano, y después la noche que va escriure abans de la Trilogia, el 2005, pel qual va guanyar el premi Nacional de literatura d’Islandia. És una novel.la curta concebuda com un conjunt d’històries independents, que en llegir-les juntes formen un quadre que reflecteix la quotidianitat d’un poble, que podria ser qualsevol poble islandès, tot i que el situa a la costa mig oest de la illa.

La solitut, la desesperança, les relacions entre la gent, les pors, l’aïllament… temes que desprès desplegarà a la trilogia delmuchacho ja hi són presents, esboçats amb delicadesa i un cert sentit de l’humor. És una metafora de la vida de l’home en un medi hòstil, on la llum i la foscor, sobretot la foscor marquen la vida de la gent.

Mostra una vida allunyada de la civilització occidental però que n’és coneixedora i en viu, en part les conseqüències. Una lectura que fa reflexionar sobre el sentit de tot plegat.