Category Archives: Novel.la intimista

Tus pasos en la escalera

Antonio Muñoz Molina

La darrera novel.la de Muñoz Molina és realment curiosa i sorprenent, una història difícil de catalogar i que no deixa de sorprendre al lector en cap moment, sobretot en el capítol final. A la contraportada qualifiquen Tus pasos en la escalera de novela de suspense psicològic en la que la memòria, la raó i la por són elements que determinen la realitat tangible,  però jo no he llegit un thriller psicològic, he llegit una història molt més interessant i molt més sútil. Per a mi és la narració de l’evolució d’una obsessió com a trastorn mental. El fil conductor és un home que s’ha trasl.ladat a viure de Nova York a Lisboa, on s’ha instal.lat a un apartament de característiques similars  i hi ha reubicat tots els mobles i la decoració de la mateixa manera. El narrador és el protagonista que seguint els seus pensaments i records ens va explicant detalls de la seva vida anterior i la seva situació actual, a l’espera que arribi la seva parella, Cecília, omniscient al llarg de tota la novel.la. En els primers capítols el lector viu amb el protagonista la mudança, certament extranya en la seva obsessió de mantenir la mateixa atmosfera de la seva vida a l’altra banda de l’Atlàntic. Poc a poc els pensaments, els comportaments, les reaccions del protagonista posen en alerta al lector. Un cop instal.lat, la informació que va donant està farcida de petites alarmes: Cecília és neurocientifica i estudia el comportament dels cervells de les rates davant del desconegut i del dolor (no es parla de por), i el narrador-protagonista apuntala la seva història amb explicacions científiques que hauria fet ella; les lectures que l’absorbeixen fan referència a situacions de soledat extrema i supervivència; i els límits entre la realitat, el record i el futur es van difuminant en el món del personatge. S’ailla, no tant per por als altres sinó com a necessitat vital. I aquesta realitat (perquè a la seva ment tot és realitat, fins i tot allò que és una fabricació del seu cervell) va accelerant el ritme i atrapa al lector que intueix què està passant però només ho descobreix als dos capítols finals.

Una lectura agraïda i interessant. Un llibre que es pot llegir com la història d’un dol patològic davant d’una pèrdua.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Llibres sobre el dol, Novel.la intimista

Donde me encuentro

Jhumpa Lahiri

Aquesta autora nascuda a Londres de pares bengalis ens sorpren amb un llibre absolutament íntim i personal. No és ni un diari, ni una autobiografia sinó un conjunt de reflexions personals sobre el seu estat i cada pensament l’ubica en un lloc. El títol fa una referència a un lloc físic i cada reflexió porta per títol un espai o un temps concret (“A la vorera”, “A la caixa”, “A un sopar”, “A l’agost”) però l’espai o el temps són l’excusa per escriure per a trobar-se ella mateixa, una dona sola que ha escollit aquesta forma de vida però que intenta trobar-se en el més íntim a ella mateixa.

És un llibre deliciós, un molt bon regal per Sant Jordi.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

La trena

Laetitia Colombani

Una lectura deliciosa, poètica i molt humana. La trena són tres històries que tenen tota una colla de punts en comú i que s’acaben entrellaçant, metafòrica i en la pròpia història, talment com si fessin una trena amb els cabells d’una persona.

L’autora ens explica tres històries de tres dones que decideixen prendre el control de la seva vida i canviar.

D’una banda ens presenta la vida de Smita, a la India, una hindú de la casta dels intocables, una dona creient, que com a membre de la casta més baixa, no té cap mena de possibilitat de canviar de vida, ni ella, ni la seva filla, ni de prosperar. Smita vol que la seva filla estudii, vol que aprengui a llegir i pugui fer una feina diferent, però la societat de castes, no només no li ho permet sinó que la castiga i la humilia. Aquest és el fet que li fa prendre la decisió d’enfrontar-se a la realitat i buscar un nou camí i construir-se el seu destí,esdevenint mestresa de la seva vida.

A la segona història ens situem a Palerm, a Sicilia, on Giulia ha deixat els estudis als setze anys per treballar amb el seu pare en el negoci familiar, que compra cabells, els puleixen, tenyeixen i arreglen perquè després se’n facin perruques. Després d’un accident del pare, Giulia descobreix que el negoci familiar està en fallida i s’enfronta amb la família per reconvertir un ofici tradicional en un negoci amb una visió més moderna i ambiciosa. Curiosament, aquesta decisió va acompanyada d’un home sihj, un home que no es talla els cabells, perquè la seva religió no li ho permet, i procedeix de la India.

Finalment, Sarah viu a Montreal i és una superwoman: advocada d’èxit, amb tres fills i capaç d’assumir tots els reptes de la seva vida social, professional i familiar amb una imatge de dona forta que pot amb tot. En aquest cas la malaltia, posa en evidència la seva humanitat i és l’esperó que la porta a lluitar per la seva llibertat personal, sense la presó de l’ascens social.

Són tres dones que s’enfronten a la societat, la família i a ella mateixa per ser lliures i controlar el seu destí.

I amb una poesia increible, les vides d’aquestes tres dones es trenen.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Cap a la bellesa

David Foenkinos

Una novel.la d’una gran bellesa que he començat el migdia i no he pogut deixar fins al final. Després de Charlotte, on l’autor feia un recorregut per la vida, a travès de la seva obra, de Charlotte Salomon, Foenkinos continua en un registre narratiu on l’art és un dels protagonistes. En aquest cas, l’art, que permet als protagonistes de la novel.la trobar la calma en el seu interior, és sobretot, el retrat femeni.

El retrat de Jeanne Hebuterne de Modigliani, La boja de Gericault, la fotografia de Maud, o els autoretrats juguen un paper clau en tota la novel.la, a l’hora com a un reflex de l’interior de l’artista i com una manera de parlar i comunicar-se entre el pintor, el retratat i l’espectador.

Però aquesta és l’expressió externa i Foenkinos, a Cap a la bellesa parla sobretot de l’interior, de la depressió i la culpabilitat. De la necessitat de reinventar-nos després d’un trauma, dels efectes guaridors de l’art i del suicidi com una escapatòria. Parla del pas de la vida a la mort com un trànsit que s’enuncia abans, igual com en el pas de l’amor al desamor.

Una novel.la esplèndida per llegir i rellegir.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Digues un desig

Jordi Cabré

El darrer premi Sant Jordi és una novel.la complexa que, amb una trama prou original, reflexiona sobre les interelacions entre la realitat i la ficció, la veritat i la mentida i la presència del subconscient en aquestes relacions. La història fa un veritable homenatge a l’obra surrealista daliniana, i així al llarg de tota la narració cita obres del pintor

La novel.la es planteja en dues trames que comencen paral.leles i que acaben convergint i juxatposant-se. Un autor de ficció troba, un Sant Jordi una novel.la seva autobiogràfica que ell no ha escrit i que en la qual no reconeix cap dels fets que li passen, i a partir d’aquí el lector es troba llegint d’una banda, l’autobiografia, a travès de la lectura de l’escriptor sorprès, i d’altra el diari de l’escriptor, intentant esbrinar qui i com s’ha escrit aquesta biografia en forma d’autobiografia. Les dues línies argumentals es van apropant fins a fondre’s en el tercer capítol, que és quan la lectura esdevé més surrealista i a l’hora filosòfica, en plantejar la idea de la creació, tant literària de personatges i històries, com de la vida, la realitat, la ficció i la relació amb el subconscient.

El surrealisme també és present en el plantejmanet de les relacions sexuals i de la relació entre l’Ell i l’Ella, amb escenes molt eròtiques i imatges eminent ent fàliques.

Una obra interessant, però des del meu punt de vista no del tot reeixida, ja que a vegades les descripcions m’han resultat excesivament feixugues i trencant el ritme narratiu.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Léxico familiar

Natalia Ginzburg

Léxico familiar és una autobiografia de l’autora que ens situa a Torí a la Itàlia que va veure néixer el feixisme. L’autora, a partir de la seva història familiar, del seu pare i els seus germans explica també la història dels opositors a Mussolini i el seu partit, així com la persecució arbitrària a que van ser sotmesos. Explica com alguns opositors van ser confinats en determinades zones d’Itàlia i com malvivien. I tot plegat ho explica amb una absoluta senzillesa. Esplendida

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista

Fugir era el més bell que teníem

Marta Marin-Dòmine

Un llibre colpidor. L’autora ret un sentit homenatge al seu pare, un nen de la guerra, un de tants que va viure la guerra civil quan era adolescent i que al 1939 es van exiliar i refugiar a França, on foren internats en els camps de refugiats d’Argelers i Saint Ciprien. Un nen que va viure els bombardeigs, l’exili, el retorn i la humiliació de tornar a una Barcelona franquista que no reconeix com a pròpia i fa que es senti com un exiliat a la seva pròpia ciutat, al seu propi país. A partir de textos de la memòria del seu pare, l’autora reflexiona sobre l’impacte de la guerra, l’exili i la repressió en milers i milers de vides, vides encongides que murmuren, i ho fa amb unes paraules tant punyents, que al lector se li encongeix el cor, pot imaginar-ho, quasi sentir-ho. A més per fer més visible la imatge, la vivència de quan el record esdevè memòria, l’autora recorre a la descripció d’imatges fotogràfiques de l’època, alguna d’elles icònica, que s’imposen amb tota la duresa al lector:

Infants, adolescents i imatges del camp de refugitas d’Argelers. Imatges de la memòria històrica particular de l’autora i també de la meva, de la nostra com a país.

Però al llibre no nomès es parla de la memòria de la guerra civil espanyola, es parla de totes les guerres, de tots els refugiats, de tots els exiliats… i ho fa també a travès de la mirada dels seus fills o nèts, d’aquells que d’alguna manera han recollit l’herència d’aquells pares que van haver de marxar, i que en molts casos ells mateixos han marxat del seu país.

En temps foscos com els actuals és una lectura per reflexionar en la importància dels valors i els estralls de l’odi, la repressió i la mentida.

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar