He de confessar que mai havia pensat en participar en un club de lectura. Per a mi, llegir és un acte íntim, quelcom que m’agrada fer en soledat i de manera molt personal. Fa uns mesos, però, a la Nollegiu van iniciar una activitat que es deia : “No em diguis que no t’has llegit…”, es tractava d’un grup de gent que es trobava a la llibreria i sota la moderació discreta del llibreta llegien i comentaven clàssics d’aquells que sovint s’en parla i pocs han llegit. La seva primera lectura fou Ulysses de James Joyce, i en aquella ocasió no vaig acabar de decidir-me.
Ara aquell grup inicial, amb noves incorporacions (i suposo que algunes baixes), han, o ara he de dir hem, començat la lectura de La Muntanya Màgica de Thomas Mann. Així que he pensat que no seria una mala idea compartir amb vosaltres les reflexions al voltant d’aquesta obra. No pretenc fer una mena d’acta de les sessions (cosa que podria fer per deformació professional), sinó posar per escrit que en penso jo i incorporant-hi opinions i valoracions d’altres participants.
L’ambient és important. Imagineu un espai obert, sofas i cadires, una taula al centre on hi ha una ampolla de whisky i una altra de vi blanc, copes i gotets, tothom assegut i amb el llibre, en català, en castellà i fins i tot en alemany. Per trencar el gel la lectura en tres idiomes diferents dels dos primers paràgrafs de les intencions de l’autor…
La lectura: vici o virtut? Plaer 