El libro de los Baltimore

Jöel Dicker

Una història adictiva, on res és el que sembla, no tant per l’engany voluntari dels personatges sinó per la idea que es fan dels personatges altres persones, concretament el narrador. És la història d’una família, i a l’hora és una història de gelosies, enveges i orgull. No és una obra mestre i sovint cau en tòpics però el dinamisme de la trama i el ritme de la narració atrapa al lector que no pot deixar el llibre fins saber quin és el Drama que origina la novel.la. Molt entretinguda.

El regreso de Caton

Matilde Asensi

La darrera novel.la d’Asensi és un deja vú que, si bé és cert que té la capacitat d’atrapar el lector, resulta massa igual que les seves novel.les anteriors i li manca frescura i originalitat. Fa catorze anys vaig llegir El último Caton  i en tinc un fantàstic record. Potser era més jove i la vaig trobar interessant i trepidant, diferent. Recordo que després la va llegir el Jordi, el meu home i vam compartir molts moments comentant aquella història que tenia un punt d’Indiana Jones. Però ara es repeteix, els inferns de Dante ara són substituïts per les Benaurances, els stariofilax pels ebionites, però tot es redueix a passar unes proves per avançar i assolir l’objectiu final, mentre l’autora introdueix tota una temàtica interreligiosa, sovint farragosa. Per fer-la més creïble va emmarcant la narració amb temes d’actualitat com la figura del Papa Francesc, però la història grinyola per tot arreu, com grinyola la trama del darrer Indiana Jones. Catorze anys després, amb un munt de pel.lícules d’arqueolegs a la recerca de misteris que descobreixen noves fites en la història, normalment religioses, amb les novel.les de Dawn Brown encapçalades per El codigo da Vinci, han fet d’un pseudogènere quelcom massa repetitiu i previsible. A mi, m’ha decebut.

El tango de la guardia vieja

Arturo Perez Reverte

Entretinguda per passar una bona estona. La història narra tres moments d’una extranya relació entre un home que es guanya la vida com a estafador i lladre, un home encantador i una dona de l’alta societat desinhibida i per la qual la vida és com una mena de joc. A l’inici de la història ell és un ballari professional que es mimetitza amb les clientes amb qui balla en hotels, trens i transatlantics de luxe i utilitza els seus encants per robar i estafar-les. Ella és misteriosa i experimentada, una mica de tornada de tot. La història és com un vell tango. El protagonista, a la tercera trobada, es reinventa de nou en el seu personatge més elegant i fins i tot honest, igual que el tango argenti de la guàrdia vella que va nèixer en els suburbis de les ciutats argentines com un ball ràpid, apressurat i doloròs, i es va reinventar a Paris amb passos lents, meditats, buscats i provocatius, donant com a resultat el tango que ara coneixem. No és el millor de Perez Reverte però manté el ritme i la tensió de la trama, i aconsegueix mantenir el lector enganxat al llibre en tot moment.

¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?

Philip K. Dick

Aquesta és la novel.la en que es basa Blade Runner, i és una d’aquelles rares ocasions, en que he de dir que la pel.licula és més interessant que la novel.la. De la història Rodley Scott agafa les idees però no la trama tal i com es desenvolupa en la novel.la. Dick planteja la història de 8 robots humanoides escapats de Mart, que el caçador de bonificacions retira un a un en un món quasi dehabitat, on el que no marxen és perquè no poden i on l’empatia, desenvolupada a partir del mercerisme, una mena de religió que uneix la humanitat en un tot,  i l’amor els animals diferencia la raça humana.  A la pel.lícula es desenvolupa el tema de la religió i la creació i en aquest sentit l’escena del creador de Roy i la seva mort és brutal i a l’hora esplendida i també s’aprofundeix en el fet de poder crear robots realment humans a partir de dotar-los de records, la qual cosa fa del personatge de Rachel , un ésser misteriòs i esplendid, tot i que la novel.la és fred i racional en extrem.

En resum, la novel.la és entretinguda, però si heu de triar no dubteu: la pel.lícula.

La muerte visita Pemberley

P.D. James

Una novel.la senzilla per passar l’estiu. La idea de partida és molt bona, partir dels personatges de la novel.la de Jane Austin, Sense and sensibility, i fer-los protagonistes d’urna història posterior, on es recuperen els caràcters i les histories de  cada  un  dels  diferents
personatges. Malauradament la trama es senzilla, i a més els personatges no tenen l força dels seus antecedents a l’obra d’Austin i apareixen com a éssers plans i sense interés. Una pena. Tot i això està be si el que un vol es simplement passar l’estona.