Cinco esquinas

Mario Vargas Llosa

Una novel.la ben escrita i entretinguda però lluny de les obre mestres de La fiesta del chivo  o La guerra del fin del mundo. Una història que combina la novel.la eròtica amb la crítica política a Fujimori i una imatge de clar-obscurs del periodisme a Perú. El resultat és una trama que atrapa al lector i el distreu sense massa més. Per passar una estona.

Les ombres de Grey

E. L. James

He de confessar que d’entrada era un llibre que no m’atreia en excès, però sovint amics, companys i coneguts comentaven que l’havien llegit i si ho havia fet què em semblava, a part del fet que  s’havia convertit en un fenòmen editorial amb un volum de vendes i de lectors extraordinari, així que finalment vaig decidir llegir-lo. No em puc estar de reproduir les tres primeres frases:

Me miro en el espejo y frunzo el ceño, frustrada. Qué asco  de pelo. No hay manera con él. Y maldita sea Katherine Kavanagh, que se ha puesto enferma y me ha metido en este lio. Tendría que estar estudiando para los exámenes finales, que son la semana que viene, pero aquí estoy , intentando hacer algo con mi pelo

Em va sorprendre tant, que no donava crèdit a l’exit que havia tingut al llibre. Té una redacció i un estil molt infantil, li manca vocabulari  i no és capaç d’anar  massa més enllà de la frase simple i un punt i seguit. Dit això vaig pensar que quelcom hauria de tenir el llibre per aixecar les passions que aixeca, però jo no hi he trobat absolutament res d’interessant: els personatges són completament plans, les reflexions, que podrien ser molt interessants al voltant de la necessitat de la dominació i la rebelia per acceptar-ho i del concepte d’amor i de sexe, són nul.les o tant superficials que no aporten res al lector,  i llavors vaig pensar que les escenes de sexe serien espectaculars. Evidentment vaig pecar d’ingènua, el vocabulari de l’autora és tan reduït que la riquesa de sensacions al voltant del plaer i el dolor se les ventila en dues o tres frases que en cap cas traspuen erotisme.

Absolutament obviable. Tot i que com que tothom en parla, al menys ara sé de què estan parlant.