El regreso de Caton

Matilde Asensi

La darrera novel.la d’Asensi és un deja vú que, si bé és cert que té la capacitat d’atrapar el lector, resulta massa igual que les seves novel.les anteriors i li manca frescura i originalitat. Fa catorze anys vaig llegir El último Caton  i en tinc un fantàstic record. Potser era més jove i la vaig trobar interessant i trepidant, diferent. Recordo que després la va llegir el Jordi, el meu home i vam compartir molts moments comentant aquella història que tenia un punt d’Indiana Jones. Però ara es repeteix, els inferns de Dante ara són substituïts per les Benaurances, els stariofilax pels ebionites, però tot es redueix a passar unes proves per avançar i assolir l’objectiu final, mentre l’autora introdueix tota una temàtica interreligiosa, sovint farragosa. Per fer-la més creïble va emmarcant la narració amb temes d’actualitat com la figura del Papa Francesc, però la història grinyola per tot arreu, com grinyola la trama del darrer Indiana Jones. Catorze anys després, amb un munt de pel.lícules d’arqueolegs a la recerca de misteris que descobreixen noves fites en la història, normalment religioses, amb les novel.les de Dawn Brown encapçalades per El codigo da Vinci, han fet d’un pseudogènere quelcom massa repetitiu i previsible. A mi, m’ha decebut.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la de misteri i aventures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s