El impostor

image imageJavier Cercas

Javier Cercas defineix la seva novel.la com una obra de no ficció, on narra la vida, en bona part ficció, d’Enric Marco, Un home que va presidir l’ Amical de Mathausen i va recorrer escoles i altres escenaris explicant la seva experiència com a deportat en un camp de concentració nazi, sense haver-hi estat mai. El resultat és una novel.la estranya que no deixa indiferent. He de dir que, si bé bona part de la història està estructurada comparant el que explica Marco amb el que pot documentar Cercas per demostrar què és mentira i què és veritat, i resulta interessant al lector, hi ha un moment on aquesta estructura es perd i l’autor intentar explicar qui és Marco i què va fer, i acaba sent reiteratiu. És curiós com malgrat el plantejament agressiu de l’autor contra Marco, amb qui en algun moment és realment dur i destructiu, a mi com a lectora, que no havia conegut Marco, i que per tant no m’he sentit enganyada per ell, em genera una certa simpatia cap aquest gran impostor i en canvi un fort rebuig cap a l’autor.

No comparteixo bona part de l’argumentari de l’autor per denigrar l’actitud de Marco, però a més trobo que és molt simplista i redueix els deus plantejaments a blanc o negre, i sovint no hi estic d’acord. En primer lloc discrepo amb el concepte de la feina de l’historiador com una tasca objectiva. No ho és mai d’objectiva, ja en la pròpia tria de la documentació que cerca i publica hi ha un punt subjectiu. També discrepo amb la idea que dóna d’una societat espanyola que no sap dir “no” al franquisme, com una massa uniforme en la qual s’inclou Marco. No és cert que la memòria històrica sigui una moda de la primera dècada del segle XXI. Jo soc historiadora de formació i l’any 88, el cincuantè aniversari del bombardeig de Granollers, vam homenetjar als brigadistes internacionals i també vam fer una tasca de recerca per saber què havia passat i recuperar “la memòria històrica”, concepte que utilitza l’autor amb excessiva lleugeresa .

A un altra nivell, l’autor planteja dues idees que repeteix fins a la sacietat. D’una banda filosofa sobre la veritat i la mentira, amb referències a Plató, Montaigne o Kant, d’una manera tan superficial, que resulta buida. D’altra la comparació entre la història del Quijote i de Marco, comparant el fet que “mentir” en una novel.la és lícit i a la vida no, simplement no es pot despatxar amb dos o tres paràgrafs repetits continuament.

Decebedora, i si se’m permet, un acte de sobèrbia per part de l’autor .

Aprofitant la temàtica, vull compartir amb vosaltres una imatge que aquest estiu ens va sorprendre quan vam visitar Mathausen: tota placa, tota presència, tot homentage als espanyols que havien estat al camp de concentració estava acompanyat sols de la bandera republicana (groga, vermella i lila) , enlloc la “rojigualda”.

Anuncis

3 comentaris

Filed under Assaig, Assaig polític i social, Novel.la històrica

3 responses to “El impostor

  1. Jordi Font-Agustí

    Estàs segura que no estàs fent, aquesta vegada, més crítica personal de l’autor que no pas crítica literària de l’obra? Per cert, no sé si et vaig dir que a l’octubre me’n vaig al Japó. Puc passar a veure’t i em dius quin itinerari vas fer tu?

    Jordi Font-Agustí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s