Temps de segona mà. La fi de l’home roig

Svetlana Alexievich

Una visió de la fi de la URSS des de multiples punts de vista, sovint oposats i a l’hora complementaris, que obliguen al lector a reflexionar sobre la caiguda del règim soviètic i el que va esdevenir als antics països que formaven part de la URSS i a l’hora sobre molts canvis a tot Europa durant les darreres dècades. El llibre segueix l’estructura periodistica d’altres llibres de la guanyadora del nòbel, recollint i entrellaçant entrevistes  aparentment inconnexes però que donen a la història tot un corpus teòric.

L’escriptora ens proposa visions sovint contraposades: els comunistes que defensen el règim soviètic del segle XX i fins i tot justifiquen les accions represives de Stalin o Bèria, en front dels defensors de la llibertat que lluitaven per la perestroika; els vells, que tota la seva vida han viscut sota el règim comunista i amb la por a la repressió, enfront de la generació dels 60, que va nèixer sota l’estela de Krushev amb els seus aires d’obertura, i el patetisme de Breznev, i que els anys 90 va defensar la llibertat, sense saber què significava; els moscovites, amb ideals de canvis front els pagesos que pensen que els canvis sempre van a pitjor; els soviètics enfront els georgians, russos, armenis, txetxens… ; l’amor enfront la mort.

Situada en els darrers trenta anys, l’autora, a travès dels testimonis contemporanis als fets, dibuixa dos grans etapes que van seguir a la caiguda de la URSS:

• La dècada dels 90 comencen amb un gran dosi d’ingenuïtat. La perestroika de Gorbaxov, que probablement no cercava un canvi de règim, sinó millorar-ne la imatge, va provocar en les ciutats soviètiques el despertar d’un desig immens de llibertat.  Quan els comunistes van donar el cop d’estat en el 91, en un intent de recuperar el poder, la gent va seguir a Ieltsin en el seu viatge cap a la llibertat. El problema fou que ningú tenia un pla de govern per implantar una societat democràtica i el resultat fou un capitalisme salvatge, on uns pocs s’enriquien mentre la majoria s’enfonsava en la més profunda pobresa, i on aquells que s’enriquien defensaven l’assolit amb pistoles al carrer. Van ser els anys de les cues de racionament, de gent que venia als carrers el poc que tenien.

• I a partir del 2000, de facto una dictadura, amb Putin com a colofó. Un poder corrupte i autoritari en el pitjor sentit de la paraula. I una divisió dels antics països de la URSS amb uns sentiments nacionalistes i racistes que recorden la situació que es visqué amb la independència de la India quan milions de musulmans van haver de marxar cap a Pakistan mentre milions d’hindus feien el recorregut a la inversa, enmig de forts disturbis i violència, agreujat aquí pel fet que els russos eren els grans odiats arreu. De la fraternitat dels pobles de l’antiga URSS a les lluites fratricides entre veïns pertanyents a ètnies diferents. Odi entre pobles que sembla aparèixer del no res.

I ara faltaria una tercera etapa, la de l’expansionisme rus de la mà de Putin, però aquest noés ja tema d’aquest llibre.

Però Svetlana Alexievich és capaç de passar del concret d’un testimoni, a la reflexió general d’una idea, d’un valor, i això fa que el lector es senti predisposat a reflexionar sobre multiples temes de les societats contemporànies: la responsibilitat del ciutadà que participa en uns crims d’estat com a botxi, fins a quin punt se’l pot eximir i responsabilitzar-ne l’Estat, el poder, Stalin; el plantejament que l’ideal per si sol no és bo, la llibertat a Rússia no va suposar l’establiment de nous drets, d’una millor vida; l’aparició d’una nova forma de guerra, més individualista, més propera, amb el terrorisme txetxé en espais públics com el metro…

La novel.la dóna per a molt més, val molt la pena llegir-la, gaudir-la, pensar-hi.