“En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, vivía un hidalgo caballero de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor.
Vivía en su casa con un ama que pasaba de los cuarenta años, y una sobrina que no llegaba a los veinte, y un mozo de campo que lo mismo ensillaba un rocín que usaba la podadera o hacía cualquier tipo de faena.
Tenía el hidalgo unos cincuenta años; era e constitución fuerte, seco de carnes, delgado de rostro, gran madrugador y amigo de la caza.
Pasaba los ratos de ocio (que eran muchos al cabo del año) leyendo libros de caballería, con tanta afición y gusto, que olvidó la administración de su hacienda, y hasta llegó a vender parte de sus tierras par comprar más libros, a tanto llegó su curiosidad y desatino”
El Quijote de la Mancha
M’agrada tant llegir que sovint m’he de recordar a mi mateixa que no m’he d’oblidar mai de viure
El perquè del blog
Sempre he estat una gran lectora. Per Nadal del 2009 em van regalar una petita llibreta on , cada cop que acabava un llibre, hi escrivia que m’havia semblat. La llibreta s’ha anat omplint i així vaig pensar que seria una bona idea fer-ne un blog. Així va nèixer el vici de llegir, per a compartir amb tots vosaltres el plaer d’una bona lectura…
La lectura: vici o virtut? Plaer 
Consultaré tu blog frecuentemente. Es muy buena idea.
Imma, molt bona idea i moltes gràcies. el blog serà una continuació dels nostres comentaris del café de les 8,45.
Jo he acabat, bé m’he saltat capítols, les memòries d’en Blair, se’n diu The Journey, és molt interessant llegir les opinions dels personatges que “fan la història”
Un altre comentari: T’haig de dir que no m’acabo d’acostumar a llegir amb l’e book
Enhorabona Imma, i gràcies per compartir els tus vicis i les teves virtuts.
Hola Imma, has tingut una bona pensada. Jo sóc lectora de metro, és a dir, que busco llibres curts però interessants. Ara estic llegint “Somriures de Bombay” de Jaume Sanllorente, i la veritat és que m’agrada força. Bé no m’allargo més, felicitats per la idea i de ben segur que el consultaré quan busqui un llibre per llegir. Gràcies.
Aquesta web enganxa….la posaré a Favoritos….ara estic al dia dels llibres importants…..Moltes gracies Inma…una abraçada. Eli.
Imma, penso que és una molt bona idea aquest blog. És ben cert que de vegades , quan acabo de llegir un llibre, voldria comentar-lo amb algú i no sé amb qui. Celebro la iniciativa. Gràcies!!!.
Moltes felicitats i gràcies per compartir els teus comentaris. El seguiré amb molt d’interés.
Molt bona idea Imma!
He passejat pel blog i he vist que hem coincidit amb algunes lectures. Però també m’has despertat la curioitat per llegir-ne d’altres.
Moltes gràcies per voler compartir els teus llibres.
Imma, m’encanta llegir i aquest blog em sembla una idea fantàstica!!!
Bon dia Imma,
Em sembla una idea genial. Jo també soc una lectora complulsiva. Per contra no m’enganxo gaire a l’ordinador. Intentaré seguir-te i aportar els meus comentaris.
Sort!
Marga
Hola!. Una molt bona idea. Celebro la iniciativa.
Gràcies Imma!
Em sembla magnífic. Seguiré el teu blog…
Imma me parece una idea estupenda
gracias de antemano por todas las aportaciones que estoy segura vas a hacer.
Miraré tu blog antes de comenzar a leer algo nuevo
Imma, quin blog més interessant!
Fantàstic Imma! Moltes gràcies per compartir el teu “vici”.
M’agrada el lloc!
Ara, glateixo per saber en quin dels apartats que tens ara mateix classificaràs la teva lectura actual… (1Q84, ho diu “allà dalt”!)
Hi estic pensant seriosament, l’has llegit? És evidentment fantàstic, tot i que menys que El despietat país de les meravelles i la fi del món, però ho és, però a l’hora és una novel.la filosòfica que tracta dels temes més vells del món, l’amor, la dignitat, la moral… així que hi aniré donant voltes, tinc temps, estic a mig llibre.
No, encara no l’he llegit. De fet estic esperant que l’acabis per llegir la teva opinió… 😉
Em sembla molt interessant, últimament em costa molt llegir, doncs el meu temps se’n va en altres activitats, bàsicament preparant classes i documentacions, però de ben segur que això m’estimularà.
A més, li dono aquesta perspectiva masculina que els teus seguidors ( millor dit seguidores no tenen.
Fantàstic blog Imma! El seguiré amb interès. Moltes gràcies per compartir el teu vici, que jo diria que es converteix, en aquest cas, en virtut. M’ha interessat, especialment, l’apartat dels llibres sobre el dol.
Fins aviat!
Marina Mallol
Benvolguda,
És un bloc magnífic i t’agraeixo que vulguis compartir tot el coneixement i les emocions acumulades en les teves lectures. Ben aviat aquest bloc serà un punt de referència obligat per als lectors “viciosos”.
Des d’avui tens un enllaç al meu nou bloc. Enhorabona i endavant!
Un ocellet m’ha piulat l’existència del bloc, l’he tafanejat i m’hi apunto.
Vici o virtut? Llegir, com escriure, és un vici solitari; això sí: és tan plaent parlar-ne…
Benvingut i encantada de tenir-te per aquí…
Hola Imma,
Atreta per la teva interessant proposta, cerco “El cementiri de Praga” d’Umberto Eco, per saber que n’opines tu i altres lectors… Jo l’estic llegint ara i, com sempre, m’atrau l’erudició d’aquest autor. Acostumo a llegir els seus llibres en un afany de descobrir un altre “Nom de la rosa”, però això és del tot impossible. Un llibre d’aquesta categoria no es torna a produir tant fàcilment!
De moment estic seguint les trames obscures de conxorxes judeo-masòniques…que ja veurem com evolucionen…
Una abraçada,
Hola,
el cert és que no l’he llegit i ara per ara no el tinc previst per a les meves próximes lectures. Jo no soc gaire fan d’Umberto Eco, i si bé El Nom de la Rosa em va atrapar, les seves obres posteriors no m’han acabat d’enganxar. L’únic que et puc comentar és la opinió de la meva germana i la d’un amic que han coincidit en remarcar que la lectura no és fluida i els ha costat d’acabar. Potser algú pot donar una altra opinió.
Doncs ja veig que coincidim. Jo tambè m’he sentit decebuda per les noveles posteriors….
CARME CASADEMUNT
23 juliol 2011 a les 18,58
Soc del grup on tots els divendres ens trobem amb els teus pares al taller de lectura i la teva mare em va comentar que tenies un bloc on feies recomanacions de llibres que havies llegit, hi vaig entrar, tafanejar i em va semblar una bona i encertada ajuda. He coincidit plenament en els comentaris sobre llibres de Javier Marías i d’altres. Segueix amb aquest vici o virtud que ens dona plaer.
Moltes gràcies
Quina descoberta, el teu blog! Ara mateix l’afegeixo al meu Google Reader, per tenir-lo ben “vigilat”. Et felicito per la iniciativa, aquí tens una seguidora més!
Benvinguda
Bon dia,
Soc Ignasi Casals ( marit de Mariona Alsius que m’ha fet arribar fins aquest web). Encara que no t’he dit res he anat entrant i seguint. És frantàstic compartir doncs en això de llegir a vegades penses que és una aventura solitària . Seguim en contacte
Benvingut
He començat el meu blog i també el vull compartir amb tu. Et tinc com a “blog que segueixo”, però no sé quin lio he tingut amb word press.
Ho tornaré a intentar. Si tens algun consell de com fer-ho t’ho agrairé.
I love your blog on La lectura: vici o virtut? Plaer | Què llegeixo i recomano. Thanks for sharing!
Un blog fantàstic per a descobrir llibres i compartir opinions. Ja tens una seguidora valenciana més. ¡Enhorabona pel lloc!
Moltes gràcies i benvinguda.
Moltes gràcies pels teus fantàstics comentaris! Sempre va bé que et guiin…
Ohhh… magnífic blog. Ja estàs en els meus preferits.
com diuen a “La estación azul”, “quie lee, vive más”. Ets una afortunada perquè tu seràs eterna!!!
Imma m’ha agradat molt el teu blog. El seguiré molt a prop. Una abraçada.
Me n’alegro. Gràcies
Massa elogis. És avorrit
És licit pensar així. El tema és que pel fet de ser un recull del que m’han semblat els llibres que he llegit, i abans de llegir quelcom m’informo i trio, és normal que d’entrada no em desagradin.
Imma m’ha agradat molt aquest blog!
Jo també sóc una apassionada a la lectura!
El seguiré! Compartir el llegim dir el què ens agrada
o no és quelcom íntim.
Una abraçada, des de la city!
Empar
Benvolguda Imma,
T’agraeixo la iniciativa del blog literari, i em fa il·lusió comprovar que compartim aquest vici innocu però que tanta companyia fa. Ja he tafanejat algunes entrades i he vist que coincidim força en els gustos; també m’has donat pistes de llibres que havia descartat per ignorància o per recel. Els tornaré a posar a la llista dels pendents. Goso fer una recomanació d’un que també explica un procés de dol: Vostè ja ho entendrà, de Claudio Magris. Val molt la pena.
Et deixo, que vaig a llegir una estona…
Núria
Prenc nota de la recomenació. Sempre són benvingudes, i obren noves lectures
Encantada de llegir-te, dels llibres que jo també he llegit comparteixo moltes de les teves opinions. Salutacions.
Imma,
Gràcies per iniciar aquest bloc. Compartim el plaer per llegir. Serà genial compartir lectures.
Rosa
M’agrada molt llegir i penso que esta conectada aquí em pot descobrir molts llibres
Fa molt temps, anys segur, que segueixo el teu blog. És moment de donar-te les gràcies. M’has fet descobir autors que no coneixia i que hauria estat una pena no haver-los llegit mai
Alguna vegada després de llegir un llibre consulto si el tens referenciat al blog i si coincidim en opinió …i majoritàriament és el cas.
Gràcies, doncs
Anna