Comportarse como adultos

Yanis Varoufakis

En primer lloc us he de confessar que el personatge de Yanis Varoufakis em provoca un cert desconcert. El segueixo a twitter, a ell i al seu projecte Diem25, que cerca repensar Europa i crear una plataforma molt amplia de ciutadans europeus per participar a les eleccions europees i intentar modificar una unió que ell defineix, i jo ho comparteixo, com a obscura i poc democràtica. D’una banda, sovint comparteixo els seus plantejamnets, però a l’hora el considero prepotent i un d’aquells que creu que està en possessió de la veritat absoluta.

Tot i això, aquest recull dels fets que va viure com a ministre de finances grec, durant cinc mesos amb el govern de Tsipras, m’ha resultat tant interessant com esfereïdor. A banda de la imatge de honestedat i coherència que dóna de si mateix (una miqueta autocomplaent) i de la mostra del coneixement i relacions que té en els centres de poder econòmic mundials, que resulta certamnet pedant, el que explica és clarificador i brutal.

Varoufakis presenta una Europa i uns poders econòmics mundials que no estan interessats en crear una realitat econòmica sostenible a la zona euro sinó imposar la seva autoritat, no reconèixer els seus errors, i instal.lar-se en un món on es teixexen dependències estranyes a partir dels favors entre els diferents Estats i els poders econòmics. Una Europa poderosa, encapçalada pels alemanys, tant a nivell tècnic, com polític, amb la connivència dels poders econòmics de tota la Unió, que controla tots els seus membres a partir de l’endeutament a aquells països més pobres, com els de l’arc mediterrani. Un control ferri a partir d’un deute impagable que ha provocat que els deutors se’ls hagi obligat a aplicar unes polítiques d’estalvi i retallades brutals, sense que els governs d’aquests països tinguin, en realitat, cap capacitat de governar. Varoufakis planteja que aquesta realitat és reversible però cal reestruturar el deute, no es tracte de donar més crèdit, perquè, això només provoca una hipoteca major d’aquests païssos clarament insolvents, sinò convertir el deute en quelcom sostenible i enlloc de mesures d’austeritat, aplicar mesures que potenciien el creixement de l’economia per poder tornar el prestec. Si no es dóna un cop de timó la zona euro s’enfonsarà.

Aquesta imatge és de per si prou desoladora, però és pitjor la imatge de qui mou els fils d’aquesta zona euro: una comissió dirigida per tecnocràtes que no admeten la posiibilitat d’haver-se equivocat, sostinguts per uns polítics que tampoc volen explicar als seus votants ni la situació ni el cost de la situació d’Europa, perquè van prometre una altra cosa, i ells tampoc s’equivoquen. Unes institucions immobilistes i inflexibles que utilitzen els mitjans de comunicació i els serveis d’espionatge per desautoritzar i afeblir tot aquell que no pensa com ells.

Un assaig interessant que et permet una altra mirada sobre la política europea, espanyola i catalana més enllà dels termes polítics.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Assaig polític i social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s