Brúixola

Mathias Enard

Brúixola és la novel.la guanyadora del darrer premi Goncourt. És una novel.la molt complexa que requereix de més d’una lectura per gaudir-la a fons. Sorpren al lector amb una erudició omnipresent i a l’hora resulta una lectura sumament evocadora per a qualsevol persona que hagi viatjat a Istambul, Damasc, Palmira o Alep ( i intueixo que també Teheran). És una novel.la de reflexió, no d’acció.

Brúixola  reflexiona al voltant del viatge i el viatger, en un sentit literal i també metafòric quan fa referència a la vida com un camí marcat per l’amor i la mort. Narra una gran història d’amor que té rostres diferents. D’una banda presenta la història d’amor entre l’austriac Franz, musicòleg, poruc, tímid, prudent … i la francesa Sarah, orientalista, aventurera, oberta, curiosa…, dues persones  que s’oposen però es complementen mutuament i així evolucionen, i d’altra la història d’amor entre Occident i Orient, i com la imatge que l’un té de l’altre es retroalimenta i redefineix aquest altre.  Franz i Sarah, Orient i Occident, tant a prop i a l’hora tant lluny, tant diferents i a l’hora tan complementaris.  La idea de l’altre es defineix per oposició al jo, però és la imatge que el jo té de l’altre, el que l’acaba dibuixant, tant a  Sarah (la passió de Franz), com a Orient (la passió de molts occidentals).

L’autor reflexiona al voltant de la imatge que es té d’Orient des d’Occident durant els segles XIX i XX de la mà dels orientalistes, viatgers intel.lectuals en diferents camps, des de la música a l’antropologia , passant per l’art i la literatura. És Occident qui retrata Orient, i sovint l’Orient es reinventa a partir de la imatge que s’ha construit des d’Occident. Tot està imbricat i la diversitat és arreu encara que sovint no ho detectem. Així l’autor ens presenta autors clàssics europeus i com Orient els va influir i com ells van influir a Orient: de Wagner a List, de Goethe a Niestche.

També reflexiona sobre la vida i l’amor, sobre la passió i el dol, tant des d’un punt de vista personal com social. És especialment impactant la imatge de dol, tristor i violència  que dibuixa l’autor de Teheran després de la revolució i la proclamació de la República islàmica que contrasta amb l’Iran clàssic, preciosista, delicat i viu. Contrast que també es reprodueix a Alep i Damasc. L’autor es pregunta on és aquell Orient de l’imaginari Occidental ara amb l’ISIS, i conclou que és allà. Igual que el dol i la mort són presents perquè hi ha vida.

I totes aquestes reflexions són els pensaments i els records de Franz, ara malalt, durant una sola nit, una nit insomne. És una lectura complexe però molt enriquidora. Una visió diferent del Pròxim Orient.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Petites joies per pensar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s