Gente independiente

Halldór Laxness

Aquest autor islandès, guanyador del nòbel de literartura l’any 1952 escriu Gente independiente, a finals dels anys 30. És interessant emmarcar l’autor en la Islàndia que va viure. Des del segle XIV Islàndia forma part de Dinamarca i des del segle XVII la Companyia danesa d’Islàndia controlava tot el comerç a l’illa. Fins al segle XIX, l’ocupació fou acceptada sense que sorgissin problemes considerables, però el 1809 l’actitud de la Companyia danesa d’Islàndia i el fet que la monarquia, moguda per un criteri absolutista, suspengués l’Althing, van provocar el primer intent d’autonomia nacional. Els danesos van aconseguir mantenir l’autoritat, però l’ideal nacionalista ja estava en marxa sota el lideratge de Jón Sigurdsson (1811 – 1879), considerat un heroi nacional avui en dia. El 1814, arran del tractat de Kiel, Islàndia a poc a poc fou recuperant les seves institucions polítiques. El 1843 Cristià VIII restablí l’Assemblea Nacional amb caràcter d’òrgan consultiu i, el 1874, s’arribà a l’autonomia. Aquest procés va culminar l’1 de desembre de 1918 amb la consecució de l’autonomia política, en el marc d’una unió amb Dinamarca. El 23 de maig de 1944, Islàndia va declarar la seva independència, i el 17 de juny de 1944 es proclamà república, amb Sveinn Björnsson com a president. La novel.la és la història de Bjartur, un ramader i agricultor que reivindica la seva independència enfront dels comerciants i d’altres agricultors, pel fet de tenir ovelles per poder viure i no tenir deutes, i defensarà aquesta independència a costa de tot i tothom. Ara bé el gran protagonista de la novel.la no és Bjartur sinó la terra islandesa, una terra pobra, freda, on la brutalitat de la natura s’imposa constantment, i molts homes i dones intenten entendre-la a partir de la religió, i sobretot de llegendes i personatges fantàstics i mítics com els elfs i els trolls. És tan salvatge aquest pes de la natura i les condicions de vida tant miserables, la mort i la fam tan presents que quan llegia la primera part del llibre,  quan Bjartur s’instal.la a la casa estival, estava convençuda que la narració es situava al segle XVII o XVIII, i quan hom s’adona que estem a principis del segle XX, no deixa indiferent imaginar com és possible que visquessin en unes condicions de vida molt més endarrerides que a Europa Occidental. De fet la novel.la es situa al primer quart de segle XX i coincideix amb la consolidació de l’autonomia d’Islàndia, de tal manera que la independència que pretèn Bjartur es pot llegir com una metàfora d’Islàndia. Els sentiments i les relacions són fredes, gèlides, potser per continuar vivint en mig de la desgràcia constant de la misèria.

Hi ha, però, una segona part situada a partir de la Gran Guerra, on la neutralitat d’Islàndia, li permet prosperar, i també ho fa el ramader, però és llavors quan més s’endeuta i és precissament per això que perd la llibertat. És una part que, canviant quatre coses, es podria situar just en el període anterior a la crisi del 2008.

La novel.la és una petita meravella i l’escriptor sap acompanyar al lector i introduir-lo a un món primitiu i d’una gran duresa com ho és el propi paisatge islandès. Molt aconsellable.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica, Petites joies per pensar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s