Ciudad en llamas

Garth Risc Hallberg

Sorprenent. Garth ens proposa una novel.la coral situada a Nova York entre el 1976 i 1977, on la ciutat americana és probablement el personatge principal. Una ciutat que té poc a veure amb el Nova York actual, filla de les polítiques, entre d’altres de Giuliani,  una ciutat molt més agressiva, on els diferents grups socials comparteixen espais però en el sentit estricte de la paraula, el comparteixen, no hi conviuen. En aquest sentit l’autor estableix diferents fils argumentals de la mà de parelles o petits grups d’amics o families, que s’entrellacen i es barregen. Des de Charlie i Sam, dos joves desarrelats de l’extraradi, adolescents que busquen el seu grup, aquells amb qui identificar-se, a Regan i keith, una parella d’una de les grans famílies “financeres aristocràtiques” del Nova York  d’aquells anys, passant per Sol, TK i Nick Caos, uns punks que s’autoerigeixen en posthumanistes que viuen en un anomenat falansteri com si es tractes d’una utopia, per William i Mercer, una parella de gais d’origens oposats que volen ser artistes, per Felicia i el seu germà Amory Gould o be Richard i Pulaski, periodista i polícia, amics fora de l’àmbit laboral, Richard i Jenny, veins… Móns aparentment separats però que l’autor interelaciona i lliga entre ells, fent que totes les històries conflueixin en un espai i un moment: la nit de l’estiu de 1977 que Nova York va viure una apagada general, nit que sembla el climax d’un mon i a l’hora l’inici de quelcom nou.

Sovint la novel.la agafa ritme i estructura de thriller, però cada gir és una sorpresa pel lector, que pensa que ja sap com culminara l’acció i en canvi queda en l’aire, interpretable. La part situada a l’apagada és a més clarament metafòrica i simbòlica, i a l’hora amb multiples lectures, ja que a vegades visions i alucinacions provocades per l’ús de les drogues, són a l’hora metafores del món, i fa que aquesta part del llibre resulti, al menys per a mi, una mica psicodèlica, i si bé el ritme és angoixant, acabi desconcertant una mica al lector, que segons com pot acabar despenjant-se de la lectura.

L’epíleg vé a ser una manera d’embolcallar la història, 25 anys després dels fets, però fins i tot aquí, tot és obert i les interpretacions multiples.

Molt interessant. Brillant en alguns moments, i en d’altres excesivament barroc. Una lectura densa que val la pena. Prenc nota de l’autor, el seguiré.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la històrica, Novel.la social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s