El elefante desaparece

Haruki Murakami

El elefante desaparece és el títol del darrer conte que recull aquesta obra de Murakami. Són contes molt diferents entre ells, alguns dibuixen el món oníric de l’autor nipó, i altres dibuixen el món interior i les emocions dels protagonistes de la història. Són interessants però el recull de contes resulta decebedor perquè esperava una altra cosa. No és la primera vegada que els editors espanyols i catalans presenten com a novetat i darrera obra de Murakami el que en realitat és la traducció d’una obra primerenca de l’escriptor japonès. Va passar amb Underground i ara hi han tornat. El resultat és que llegim un autor que cerca el seu estil i el seu món literari quan en realitat esperem una obra més madura. El primer conte ja posa en alerta al lector, ja que es titula El pájaro que da cuerda y las mujeres del martes, i la coincidència del títol del conte amb el títol d’una novel.la no és casual. En molts dels contes intuïm el Murakami posterior, ja siguin els gats i els món onírics paral.lels a Sueño o El enanito bailarin que anuncien kafka a la platja o 1Q84, i a Silencio descobrim un tractament de les emocions i els sentiments que després explora a Tokio Blues. No m’importa llegir al jove Murakami, però em molesta que me’l venguin com a l’últim.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s