Voces de Chernóbil

Svetlana Alexievich

Impactant. Svetlana Alexievich recull testimonis d’aquells que van viure les conseqüències de l’accident de la central nuclear de Txernòbil i de la gestió nefasta que l’Estat soviètic va fer de la catàstrofe. L’escriptora bielorussa recull el testimoni de les víctimes de Txernòbil, des dels habitants de l’àrea propera a la central,  fins a aquells que van ser militaritzats a tota la URSS per netejar la zona de radiació, passant per a cièntífics experts en energia nuclear de Bielorrússia. L’autora s’aproxima al desastre a travès dels ulls d’aquells que van perdre éssers estimats, cases, jardins i orígens o de les pròpies víctimes, nens  i adults malalts. És una visió íntima que aclapara el lector perquè el que narren és esfereïdor: un món exhuberant, preciós,  que de cop i volta, malgrat la bellesa, esdevé letal. Hi ha imatges senzilles que aclaparen, com l’avi acomiadant-se dels arbres o els nens que no saben jugar. Probablement les dues històries que obren i tanquen aquest mosaic són paradigmàtiques ja que són dues històries d’amor més enllà de la mort, dues vídues: la primera, la dona d’un dels  bombers de la central que van arribar  just després de l’explosió  i van morir, de manera horrorosa, poc temps després; la segona, la dona d’un liquidador, soldats que van ser reclutats per anar a netejar el desastre, i que van morir de càncer després d’una llarga agonia. Ambdues històries posen la pell de gallina i són una mostra de tot allò que va morir  amb Txernòbil.

Voces de Chernóbil és un gran retaule fet de petits retalls que el lector va encaixant per fer-se una petita idea del que va passar aquella primavera de 1986, 20 anys abans del llibre, 30 anys fa ara. De la mà de la gent de Txernòbil el lector va descobrint com es va abandonar la ciutat de Pripiat a 3km de la central nuclear que va quedar tancada en la zona prohibida dels 30 km, igual que molts poblets que es van colgar. Com el reactor es va enterrar sota un monstre que es coneix com a sarcòfeg, i com al principi es van minimitzar els efectes de la radiació per evitar l’alarma social, amb les terribles conseqüències que va tenir per tota la població de la zona.

És curiós mirar a Google Earth imatges de la ciutat de Pripiat i de l’àrea de Txernòbil en general, però quan un posa a Google “Txernòbil, accident nuclear” apareix quelcom, que l’autora explica a mode d’epíleg i que jo encara no he paït: empreses que organitzen visites organitzades a Txernòbil, assegurant que no hi ha perill.

Turisme radiactiu
Per 280 euros ofereixen

” Las excursiones a la zona de exclusión de Chernóbil es una de las experiencias más fascinantes para cada aventurero, viajero y fotógrafo apasionado. Cada año son más de 18000 turistas de todo el mundo que visitan la zona de Chernóbil, pero son sólo unos pocos que pueden vivir momentos inolvidables en Chernóbily Pripyat, solo unos pocos pueden ver lo que permanece ocultos y desconocido para la gran mayoría de otros visitantes.”

Cal llegir-la.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Llibres sobre el dol, Novel.la històrica, Novel.la social, Petites joies per pensar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s