La llei del menor

Ian McEwan

Amb La llei del menor recuperem el millor McEwan pel meu gust, el McEwan de Dissabte, i és un veritable i apassionant plaer. De la má de Fiona, una jutgessa del Tribunal de Família, l’autor ens planteja un món ple de dualitats i d’una gran complexitat. Fiona ha de decidir en nom dels menors qüestions tan bàsiques com la mort, l’educació, la sanitat … en front de pares que per motius personals, religiosos o ètics defensen postures que la jutgessa considera que perjudiquen al nen o nena. La jutgessa del Tribunal de família s’erigeix en algú que es decideix per  la millor solució, però la jutgessa és una persona que també té conflictes matrimonials i personals, i que com a tal és capaç d’actuar impulssivament, cosa que probablement des d’un punt de vista jurídic seria, si més no, qüestionable. Així el lector veu com la justícia té una cara humana, tot i que no sempre sembla aplicar-se. En algun moment el lector es planteja com pot una persona prendre determinades decisions sense que l’afectin? I com pot la seva manera d’entendre el món no influir en les seves sentències? El conflicte personal i professional acaben trobant-se, però només en l’àmbit més íntim, humà i personal de la protagonista. Cada un dels casos que exposa a la novel.la planteja una reflexió profunda en el lector, ja sigui el cas dels siamesos que els pares no volen separar, les nenes que el pare vol imposar una educació jueva ultraconservadora, o el noi testimoni de Jehovà que morint-se de leucèmia es nega a rebre una transfusió  de sang…, i la decisió de la jutgessa ( que mai s’empara darrera de la idea impersonal de Tribunal ) no és inoqua.

Paral.lelament o millor per sota de la història principal, La Llei del menor, és també una reflexió sobre el pas del temps, la joventut i l’entrada en la vellesa, la mort, però sobretot la vida i l’amor en la quotidianitat. I la música apareix com un personatge amb vida pròpia que és capaç d’expressar els sentiments i els estats d’ànim millor que les paraules. Un llibre per llegir i rellegir, totalment aconsellable.

Anuncis

1 comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

One response to “La llei del menor

  1. Jordi Font-Agustí

    A mi em va agradar moltíssim, tant pel que té d’anàlisi i defensa del que ha de ser un servidor(a) públic responsable, sobre per com reflecteix els efectes pas del temps en la generació d’Ian McEwan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s