Purity

Jonathan Franzen

La darrera novel.la de Franzen porta per títol el nom d’una dona i també d’una estat: “puresa”, i és una història que no deixa indiferent. De fet no és una única trama, sinó diverses narracions que s’entrellacen entre elles, com si fos  un travelling cinematogràfic en que la càmera segueix un personatge i quan aquest abandona l’escena i entra en una altra, la càmara el segueix i d’entre la multitud del nou escenari canvia d’objectiu i passa a seguir a un altre personatge. El resultat és una novel.la coral en la qual els protagonistes no tots són família sino que en algun moment han compartit alguna relació.  Purity, coneguda amb el sobrenom de Pip, Annabel, Tom Aberant, Cleila,  Leila, Andreas, Annagret, Katya i alguns secundaris donen cos a una novel.la que és la suma de diverses històries diferents que es barregen. Les trames són diverses i tenen vida i sentit propi al marge de la trama principal: Andreas viu la seva joventut a l’Alemania Democràtica i després de la caiguda del mur s’instal.la a Bolívia; Tom viu un primer matrimoni a Nova York, i abans i després està instal.lat a Denver; la mare de Tom viu i mor a Alemanya, pero el seu matrimoni transcorre a Denver; Pip viu a Oakland, i passa una temporada a Bolivia i una altra a Denver… i és el fil d’Ariadna de novel.la. No us vull donar cap pista sobre el desenvolupamnet ni el desenllaç de Purity perquè la sorpresa i la tela d’aranya que l’autor va construint al voltant dels personatges és quelcom que el lector ha d’anar descobrint.

D’altra banda Franzen reflexiona sobre les relacions humanes. La novel.la és densa,  però a mi m’han interessat especialment alguns aspectes. Un punt bàsic és la importància de la imatge que un projecta cap a l’exterior i  que a l’hora reflecteix la idea que un vol que en tinguin els altres que pot acabar creant una percepció d’un mateix falsejada. Aquesta idea marca les relacions entre els personatges que senten la necessitat d’agradar i agradar-se, el que a vegades els porta a actuacions forçades i estranyes. Sovint en aquesta imatge i en les relacions busquen la puresa, que amb freqüència es diferent d’un a un altre.  D’altra banda Franzen fa una crítica de les xarxes socials i de les grans corporacions que controlen la informació, que apareixen com el poder , i que compara amb el poder del règim comunista i de la stasi, que també es basava en el control de la informació.  Paral.lelament i seguint amb la idea que l’autor té de les xarxes, hi ha una crítica ferotge a la manca de filtre en les dades que poden circular per la xarxa, a diferència del periodisme que ell considera fa treball de camp i contrasta les dades (la qual cosa jo no comparteixo del tot), i pot crear confusions de resultats funestes a multiples nivells. En tot cas, per evitar que algú vegi en Andreas un alter ego d’Assange, compara la seva feina amb la de wikileaks. La paternitat, la confiança, l’honestedat… i d’altres idees van apareixen en el marc d’aquesta història.

Jo l’he disfrutada tot i que a vegades m’ha resultat una mica sobreactuada, però fins i tot això té un punt.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Novel.la social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s