Laberintia

Josep Oton

Una sorpresa molt agradable. Laberintia és una novel.la interessant, dinàmica i que convida a la reflexió. És una història que té diversos nivells de lectura i això fa que la pugui gaudir qualsevol lector, des de l’adolescent amb poca formaciò humanista  fins aquell lector que busca en una novel.la quelcom més que una història. És una història d’intriga, on un inquisidor, anomenat Diego d’Alcantara està desenvolupant una investigació al voltant dels laberints, que des del papat, instal.lat a Avinyó, es consideren herètics. Aquesta recerca el porta a un monestir on es retroba amb l’abadessa amb qui durant la seva joventut havia compartit moments de formació. Però aquesta trama està situada en un lloc i en un moment determinat, lloc i moment que són dos protagonistes més en la novel.la. L’estructura arquitectònica del monestir en general i de l’esglèsia en particular, l’atmosfera de la biblioteca, de la infermeria… les pintures, tot és part de la història i res és anecdòtic. Els mites i l’exposició de la situació històrica que va provocar el trasllat del papat a Avinyó estan tan ben encaixats en la narració de Laberintia, que són un altre protagonista més. La narració és tan entretinguda i senzilla que qualsevol lector, independentment que conegui el mite i la història, descobreix o redescubreix noves o velles històries que es poden interpretar de moltes maneres. La trama és per si sola rica en matissos i molt entretinguda.

Però Laberintia és molt més que això, és una narració que explica algunes de les idees que Josep Oton ha desenvolupat en diversos assaigos, i ho fa d’una manera clara que permet al lector aproximar-se a la seva  manera de pensar. En el fons,  el laberint es presenta com la pròpia vida, un camí ple de revolts i d’obstacles tant a nivell exterior com interior de la persona. Recórrer el laberint és fer un cami en la vida amb els seus congeneres, però és també una manera d’arribar a l’interior d’un mateix i a partir d’aquest coneixement poder viure la vida amb més intensitat i de manera coherent.  El discurs interreligiós i la comprensió i respecte per a altres creences i maneres d’entendre el món apareix clarament defensat enfront de la intolerància que suposa en si mateix el terme heretgia. També es percep una crítica a la Institució eclesiàstica enfront de la defensa dels valors de la comunitat cristiana que formen pròpiament l’esglèsia.

I la reflexió podria continuar, però cal fer-lo cadascu des del seu interior. No us la perdeu, en un món on manen les aparences i els guanys ràpids,  històries com Laberintia ens conviden amb tota naturalitat a buscar el coneixement d’un mateix. Val molt la pena.

Anuncis

1 comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la històrica, Petites joies per pensar

One response to “Laberintia

  1. Joaquim Figueras

    He llegit el llibre i confirmo plenament el que explica aquesta ressenya del llibre d’en Josep Otón. Es tracta d’una invitació a un viatge a l’interior de cadascú. Esta molt ben ambientat, i molt ben escrit cuidant tots els detalls de manera que et captiva mentre et vas introduint en la història que explica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s