Todo lo que era sólido

Antonio Muñoz Molina

És una obra difícil de definir, ja que no és pròpiament un assaig i molt menys una novel.la. Més aviat podriem dir que Muñoz Molina posa per escrit els seus pensaments i opinions sobre el que ha viscut i els canvis a Espanya després de la mort de Franco. Quasi bé sembla un diari, on l’escriptor cada dia desenvolupa els seus pensaments rellegint allò que ha escrit els dies previs per donar coherencia a les idees que expressa. No sé si fou així, però així és com l’he llegit jo. És un libre altament recomenable i que convida a la reflexió sobre la nostra societat i els nostres polítics. Apunta idees que clarament comparteixo com quan diu que allò inimaginable pot passar i que aquesta democràcia i pau actual poden esfondrar-se d’un dia per un altra, com quan dibuixa unes institucions i unes administracions excessivament polititzades on el funcionari tècnic que no es posiciona sovint és menystingut per no recolçar algunes actuacions politiques, com quan diu que una persona que sempre ha conegut una cosa o una situació pensa que allò sempre és i serà així i no ho valora, amb la qual cosa aquells bens no tenen el valor que haurien de tenir… Tot el llibre convida a la reflexió, i no sempre hom està d’acord amb el que diu  (jo al menys) però sempre fa pensar i meditar sobre la premsa, els nacionalismes, la democràcia, les tradicions, la festa…

Muñoz Molina va publicar aquesta obra a principis del 2013 i els moviments civils del 15M amb els què s’intuïa de possibles canvis d’actitud dels ciutadans vers els dirigents polítics eren molt presents. Dos anys més tard, però, moltes de les situacions que Muñoz Molina apuntava com a perilloses, com un enfrontament cada cop més groller, menys informat i més buit entre grups de pensament diferent és molt més accentuat. Només cal obrir una diari o un altre per llegir tot el contrari sobre una mateixa realitat. Una premsa volgudament desinformada al servei d’ideologies que no dubten a arribar a l’insult, situació que s’agreuja amb l’aparició de xarxes socials com twitter que multipliquen exponencialment el seu ambit d’influència respecte a la premsa escrita. Des de llavors han aparegut nous moviments o plataformes  polítiques que, aparentent nascudes de la societat civil, ràpidament s’han polititzat i afegit als atacs que s’havien generalitzat entre els partits de l’establishment, amb algunes excepcions (i em refereixo a la CUP, no pas a Podemos). Malauradament el panorama ha canviat però per radicalitzar-se i el futur és una incognita. Seria interessant què escriuria el 2016 l’autor.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Assaig polític i social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s