En la orilla

Rafael Chirbes

La mort d’aquest autor valencià el darrer estiu i les necrològiques que es van escriure em van cridar l’atenció sobre un escriptor que per a mi era desconegut malgrat els premis que havia obtingut els últims anys. M’atreia especialment la lectura de Crematorio però finalment vaig acabar llegint la seva darrera novel.la,  En la orilla i simplement m’ha colpit. És una petita meravella. La narració comença quan un marroquí aturat troba a una zona pantanosa les restes d’un cadàver humà i un cotxe cremat. D’entrada sembla l’inici d’una novel.la policíaca, però Ahmed no vol problemes i no va a la policia , de manera que  les restes es perden en l’oblit. Aquesta és l’arrencada d’un brillant retaule de la societat valenciana a dia d’avui després que explotés la bombolla immobiliaria que va generar un miratge de riquesa i creixement galopant. Esteban, un fuster ficat a promotor, acompanya al lector per aquesta pintura costumista i ens permet entendre qui és el cadàver i perquè (no us ho diré pas, val la pena que ho llegiu).  És un setantí que s’associa amb un promotor, aportant tots els seus estalvis i hipotecant tot el que té, per viure més folgadament la seva vellesa. La promoció immobiliària fa fallida amb la qual cosa, Esteban ho perd absolutament tot, taller, casa, estalvis … mentre el promotor, també embargat i buscat per estafa ha desaparegut. Sobre aquest punt de partida construeix dos fils narratius ben diferents, d’una banda Esteban reflexiona sobre la seva vida i el seu entorn, tant familiar com d’amics, dissecciona origens i camins de cada un d’ells amb una fredor esfereïdora, la guerra, la postguerra, l’interès personal, els amors i les amistats interessades, la hipocresia… són protagonistes d’un món desaprensiu. D’altra i en cursiva són com petits retalls de la vida d’aquells personatges afectats directament per la pèrdua econòmica del protagonista que l’obliga a tancar el taller de fusteria i acomiadar els seus treballadors, així com la dona de fer feines colombiana. A vegades els diferents relats s’entrellacen i l’autor reflexiona sobre la immigració, tant des del punt de vista dels locals com dels propis immigrants, sobre l’atur i les seves conseqüències, que van molt més enllà de la simple economia domèstica, sobre l’empobriment després d’haver viscut per sobre de les possibilitats d’un mateix, sobre l’egoisme i l’interès, per acabar amb un text descarnat sobre el “pelotazo immobiliari”, en particular a València però extrapolable a molts d’altres llocs.

Anuncis

1 comentari

Filed under Novel.la social, Petites joies per pensar

One response to “En la orilla

  1. El vaig deixar a mitges… I mira que em sap greu. Però es que en aquell moment l’estava trobant tant punyent que m’era difícil de digerir. Espero tornar-hi qualsevol dia.
    L’abril passat vaig anar a escoltar Chirbes en una xerrada. Molt afable, molt proper, em va saber greu la seva mort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s