Las crónicas de la señorita Hempel

Sarah Shun-Lien Bynum

Quan la gent em pregunta com trio les meves lectures, sempre els dic que tinc dos llibreters de capçalera, els meus amics de l’Etcetera, la llibreria del barri de tota la vida (o al menys de la meva des que visc al Poblenou, ara farà vint anys) i el Xavier del No llegiu, amb qui vaig compartir un temps al Departament d’Ensenyament i que ha tingut la gran idea d’obrir una llibreria diferent al meu barri, que tinc un amic que es dedica al periodisme cultural i que ens acompanya amb Página 2 cada diumenge al vespre des de fa ja un munt d’anys i que de tant en tant una resenya a la premsa diària em crida l’atenció. Aquest llibre però el vaig trobar d’una manera diferent. Tots hem conegut mestres bons, mestres correctes, mestres dolents, i de tant en tant algun mestre que ens deixa petjada. Jo tinc dos fills, i el meu fill petit, de dotze anys, durant els darrers cursos tenia unes notes que no acabaven de quadrar amb el que jo sabia que ell sabia, i alguns mestres (que farien bé de dedicar-se a una altra cosa) el titllaven  de gàndul i disruptiu, fins que la tutora d’enguany, mestra vocacional, no més d’una setmana després de començar el curs va posar sobre la taula la possibilitat d’una dificultat d’aprenentatge tipus dislexia, el que ens ha permès, diagnosticar, treballar, millorar  la seva autoestima i també la seva feina. Ella sempre ha estat a prop i és quelcom que no té preu. Així que vaig pensar que era una bona idea agraïr-li regalant-li un llibre sobre mestres, bons mestres. Evidentament hi havia El club dels poetes morts, o algun altre clàssic, però sovint el punt de vista del narrador era el dels alumnes, i jo cercava el punt de vista del docent, i així va caure a les meves mans aquest llibre.

Les crónicas de la señorita Hempel, és un conjunt de relats curts que expliquen les vivències i sentiments d’una mestra acabada de llicenciar i que comença la seva carrera professional com a docent, a l’hora que reflexionar sobre la seva vida familiar i les seves relacions amb l’entorn, inclosos els alumnes. No és una visió ensucrada de l’aula i els alumnes, ni una reflexió crítica sobre el sistema educatiu, simplement és un recull de pensaments d’una dona que entra a la vida adulta, tant com a professional i com a persona. Una visió poc freqüent i molt curiosa.  Una lectura interessant.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista, Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s