El nen que mira la lluna

Josep Marco Pallarès

Un llibre de divulgació científica sobre la psicologia i la neurociència cognitiva una mica desigual i que, malgrat resulta atractiu i interessant, no acaba de respondre a les meves espectatives. Perquè? El problema dels llibres de divulgació cientifíca és que el lector cerca informació per poder respondre a les preguntes que es fa. Jo cercava informació del funcionament del cervell en un sentit més fisiològic. Volia saber quines parts del cervell es posen en funcionament diversos aprenentatges i conductes, i com funciona, i si bé algun capítol desenvolupa aquest aspecte, la majoria de capítols explica experiments psicològics que ratifiquen o no les visions que tenim del comportament de la gent. Alguns d’aquests capítols són especialment interessants, com el que parla  de l’autoritat, el grup i el concepte d’home bo de Rousseau o l’home com a llop per a l’home, però és sols un recull de dades i resultats. Quan he acabat el llibre, m’he quedat més encuriosida: perquè fem i actuem de determinades maneres, i si sabem que passa això i sabem de la plasticitat del cervell, com es pot emprar aquest coneixement. Ah, se m’oblidava, abstenirse els psicòlegs, intueixo que al llarg de la carrera han llegit sobre tots aquests experiments.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Divulgació científica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s