Homes sense dones

Haruki Murakami

Murakami es retroba amb el format de narracions curtes. Es tracta d’un recull de 7 contes, el darrer dels qual dóna nom al llibre. Totes les històries tenen com a nexe comú la recerca del jo a través de la relació amb un altre personatge, i a mesura que avancem en les històries, aquest jo és més personal, més íntim, més profund. A les dues primeres el narrador és una tercera persona, un element extern que intenta entendre com un home pot captar la manera de viure d’un amic o conegut a través d’una amistat o d’una relació. A Un organ independent  i a Xahrazad  és el narrador qui intenta entendre al doctor que mort per amor o a la dona que explica històries. Finalment els tres darrers contes estan narrats en primera persona i cerca respostes a qui és el seu jo interior, i la relació amb l’altre funciona com una mena d’efecte mirall. En aquestes darreres històries tornem a intuir el Murakami de Kafka a la platja, l’escriptor que utilitza la metàfora per explicar sentiments que no acaba d’entendre i resulta místic, màgic i misteriós.

A mi m’ha agradat molt, però també he de confessar que soc murakamiana  sense reserves ( o quasi).

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s