Un hijo

Alejandro Palomas

Una petita gran sorpresa. Palomas escriu de nou una història sobre una perdua, però en aquesta ocasió es tracta d’una novel.la juvenil i el protagonista és un nen, les seves mestres i la seva família. Guille és un nen de 9 anys aparentment feliç amb una obsessió per Mary Poppins, que porta a la seva mestra a proposar a l'”orientadora” o psicopedagoga de l’escola a que escolti al nen,  per esbrinar que li passa i intentar ajudar-lo. Un pare reticent i una companya paquistaní de Guille, completen els personatges principals de la trama, juntament amb una mare absent, i uns secundaris que són els amics de l’equip de rugby del pare i l’escola. A través de dibuixos i de reflexions dels personatges, el lector, va esbrinant poc a poc què ha passat, a l’hora que la pròpia psicopedagoga al llarg de la narració. És evident que les experiències de l’autor es reflecteixen en la seva obra, però en aquest llibre he descobert que també les experiències de vida del lector influeixen en la interpretació de la lectura. Soc vídua amb dos fills, que tenien 5 i 10 anys quan va morir el seu pare, i des del tercer capítol una sensació molt profunda feia que m’indignés mb els personatges per no saber veure què estava passant, per no veure que el nen havia elaborat una estrategia per assumir la pèrdua i sobretot la por a noves pèrdues. Els dibuixos, les imatges, les redaccions de Guille són d’una bellesa, d’una ingenuïtat i a l’hora lucidesa extraordinària. És sorprenent com pensen els nens, com s’imaginen allò que no entenen com la mort, la desaparició, la pèrdua. Recordo el meu fill de cinc anys que es va obsessionar no amb la mort de pare sinó perquè tenia por de no recordar i com que li deiem que el seu pare viuria gràcies als records això li generava una gran angoixa a perdre’l per sempre, fins i tot de la memòria. Afortunadament vam poder reconduir i ajudar-lo per a una sana elaboració del dol.

D’altra banda, la novel.la és un homenatge a mestres i orientadors, que en un entorn buit i esteril, degut al propi dol no elaborat del pare són capaces de intuir un problema i de fer-se’l seu per ajudar al nen. Malauradament no sempre és així i és quelcom que ens ha de fer reflexionar sobre el valor de la vocació i la  implicació dels professionals que treballen amb nens.

I parlant de dibuixos, voldria compartir el dibuix del meu fill de cinc anys després de la mort del pare

 

I després? Elaborar el dol, assumir la pèrdua fent present aquells que són absents, i la reconstruir una nova unitat familiar,  normalment molt unida i amb una manera de fer diferent, però que continua aquella vida prèvia en comú amb el difunt.

No us la perdeu, deixe-vos portar per la ment d’un nen.

Advertisements

1 comentari

Filed under Llibres sobre el dol, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

One response to “Un hijo

  1. M’ha agradat molt la teva ressenya, no podia estar de dir-t’ho. Molt emotiva la teva aportació personal, el tràngol dels teus fills. Em llegiré aquest llibre amb molt de carinyo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s