Una prèvia a David Grossman i Gran Cabaret

He de confessar que és la primera novel.la de Grossman que llegeixo. La novel.la té lloc a Israel, concretament a Netanya, i malgrat no tractar-se d’un assaig ni d’una narració política, el sol fet que passi a una ciutat a 15 Km de Cisjordània, i que entre ella i els territoris palestins s’hi aixequi el mur israelià i els territoris ocupats pels colons estiguin a tocar, d’alguna manera fa que tota història tingui un vessant polític. Així que he cercat informació i us la deixo aquí com a una prèvia a la pròpia lectura.

Frontera israel-cisjordania muro cisjordania-mapa

Muro cisjordania(2)

26776_muro_cisjordania Muro.-Muralla-israelí

La Barrera israeliana de Cisjordània és una barrera encara no finalitzada, construïda pel Govern d’Israel que s’estén aproximadament en un 20% al llarg de la Línia Verda i el 80% restant en territori cisjordà, endinsant-se en el mateix fins a 22 quilòmetres en alguns llocs, amb la finalitat d’incloure assentaments israelians densament poblats com, entre uns altres, Ariel, Gush Etzion, Emmanuel, Karnei Shomron i Guiv’at Ze’ev.

La construcció de la barrera va ser aprovada pel govern israelià el 23 de juny de 2002. Consisteix en un sistema de tanques  i filats al llarg d’aproximadament el 90% del seu traçat, i en el 10% restant16 adopta la forma d’un mur de formigó prefabricat de fins a set metres d’altura, creat amb mòduls individuals disposats un al costat de l’altre, i intercalats cada cert interval amb torretes per al control militar. Les parts de formigó van ser erigides per impedir atacs des dels edificis del costat palestí contra els vehicles que circulen en el costat israelià. Una vegada que el projecte en el seu conjunt s’hagi completat, la part del formigó serà d’un 6%, uns 30 km. El complex de la barrera consisteix dels components principals següents: una tanca amb sensors electrònics dissenyats per alertar a les forces militars israelianes dels intents d’infiltració; una rasa (de fins a 4 metres de profunditat); una carretera asfaltada de dos carrils per a patrulles; una pista de rastreig (un camí de sorra aplanada per detectar petjades) que discorre en paral·lel a la tanca; sis rotllos de filferro d’arç apilats marcant el perímetre del complex. Tot el muntatge té un ample d’entre 50 i 70 metres com a mitjana, encara que pot arribar a mesurar fins a 100 metres en alguns llocs. Un element complementari previst són les “barreres de profunditat”, que són barreres secundàries que es bifurquen de la barrera principal cap a l’est. Hi ha dues barreres de profunditat que formen part del traçat previst al centre de Cisjordània. El nombre de portes obertes als palestins amb els permisos apropiats és de 45 (d’un total de 84).

La barrera israeliana de Cisjordània és un projecte molt polèmic que ha generat importants crítiques contra el Govern israelià per part de diferents organismes com a Nacions Unides i organitzacions pro drets humans, així com una resolució no vinculant emesa en 2004 per la Cort Internacional de Justícia que declarava la seva il·legalitat i instava al seu total desmantellament. A l’agost de 2008 el 58% dels 721 quilòmetres totals del projecte de la barrera es trobaven ja construïts; el 9% es trobava en construcció i el 33% restant es mantenia com projectat encara que no s’havia començat la seva construcció.15 En 2013, ja estava construït el 62% .

Gadna (en hebreu: גדנ”ע) és un programa d’entrenament militar israelià, que prepara els joves per al servei militar obligatori en les Forces de Defensa d’Israel o de la Policia Fronterera. Gadna és un programa d’una setmana de durada que ensenya elements de disciplina i tècniques militars i que és conduït per soldats de la brigada d’infanteria Nahal. Cada any Gadna entrena uns 19.000 joves israelians, a més de nombrosos joves d’altres nacionalitats.

Tot i que durant la setmana de formació del programa tant joves israelians com estrangers segueixen el mateix programa, els reclutes israelians realitzen activitats més llargues i exigents, com a preparació per al seu servei a les Forces de Defensa Israelianes (FDI). Els participants en Gadna s’aixequen d’hora i es van tard al llit. Es formen en el maneig d’armes, aprenent a desarmar, netejar i reparar el rifle d’assalt M-16. També passen per un entrenament físic i un adoctrinament bàsic. Aprenen sobre la història de les FDI, amb les seves grans batalles i herois, i prenen part en el manteniment de la base, incloent la neteja i la cuina. Igualment, disparen armes i realitzen petites marxes forçades, ja que les marxes forçades en plena batalla són molt comuns en totes les unitats d’infanteria de les FDI.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la costumista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s