La fondalada

Jhumpa Lahiri

La fondalada és una novel.la de gran lirisme, a través del qual, l’autora porta al lector a capbussar-se en les emocions i sentiments dels diversos protagonistes . A l’hora és una història plena de contradiccions que sorprenen al lector que queda atrapat per la narració.  La fondalada és, aparentment la història de tres personatges d’una mateixa família, una parella i una filla (no us explicaré qui són els pares ja que és part de l’entramat de la història). Tots ells ,d’origen hindú, estan  afincats als EUA, però la novel.la és molt més que això. D’entrada el punt de partida de la història es situa a Calcuta, a La Índia ja independent, en el si d’una família prou benestant que es pot permetre que els seus dos fills estudiïn a la Universitat i un d’ells, becat, marxi als EUA a fer els estudis de postgrau. El primer que sobta al lector, o al menys a mi, és la imatge de Calcuta. No respon  a la idea de pobresa i insalubritat, ni a la de multitud que molts occidentals tenim d’aquesta connurbació del golf de Bengala. Aquesta imatge tercermundista està amagada i apareix com en un mirall, de tal manera que el lector atent, sols hi arriba a través de les referències al moviment naxalita,  d’ideologia maoista, considerat terrorista des del 1967 i encara viu avui en dia, que a través d’atemptats i insurgències vol acabar amb les desigualtats i la pobresa en aquesta i altres regions de la Índia. La segona gran contradicció ve donada pel fet que el nucli de la novel.la té protagonistes hindús però transcorre bàsicament als EUA, i no sols això, sinó que els personatges no es plantegen el retorn a la Índia, sinó com un viatge  provisional per anar de visita, i les seves opcions personals estan a cavall de dues cultures que es difuminen en la seva ment. Cada personatge acaba representant un arquetipus: la soledat com a supervivència, el retorn a la natura com a un món per definició  bó,  la família com a nucli… i la novel.la segueix a cada un d’ells en el bastiment de la seva vida.

A la novel.la hi ha, a més, el que podríem anomenar secundaris de luxe, que són claus per entendre la història: els pares i el germà que resten a la Índia i que no només representen la tradició sinó el vincle amb els avantpassats i els morts que són una part bàsica de cada un d’aquests personatges; les noves relacions que estableixen al llarg de la vida, o jo gosaria dir, avançades les seves vides, i que els permeten entendre’s millor a si mateixos i als seus.

Els darrers capítols de la novel.la són especialment emotius. En ells, la necessitat dels personatges d’un retorn, d’una ruptura o d’una recuperació per part de cada un, ens els fan més propers i els paisatges, sempre presents al llarg de tota la història,  cap al final esdevenen veritables protagonistes i, amb un toc certament romàntic, són el reflex dels estats emocionals dels personatges.

La novel.la és molt enriquidora i planteja temes claus, com la relació entre la vida i la mort, com un mort pot viure a través de la vida d’un altre o com algú que és viu està mort pel seu entorn; la relació entre la tradició i la modernitat, les contradiccions i la riquesa del nou estat de la Índia… Una novel.la molt aconsellable.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Novel.la social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s