Underground

Haruki Murakami

Molt interessant, motivador i engrescador. Abans de res, però, cal aclarir diverses coses. En primer lloc, no és una novel.la, ni un recull de contes de ficció, és un llibre amb vocació periodística que presenta un conjunt d’entrevistes per poder reflexionar sobre el tema de les sectes religioses i la societat japonesa arran de l’atemptat amb gas sarin al metro de Tokyo el 20 de març de 1995. A més el llibre traduït inclou dues obres diferents, la primera, pròpiament titulada “Underground”, que presenta la visió de diferents víctimes de l’atemptat, i la segona, que sota el títol de “El mon que ens van prometre”, inclou les entrevistes que l’autor va fer a gent que havia pertanyut o que encara formaven part de la Secta Aum, autora de l’atemptat. En tercer lloc, cal aclarir que encara que sigui el darrer llibre de Murakami traduït al català i al castellà, és una obra de l’any 1997, just després que Murakami tornés al Japó des dels USA, on havia passat deu anys.

El dia 20 de març de 1995, quan el Japó encara no s’havia recuperat del terratrèmol de Kobe del gener , cinc membres de la secta Aum van deixar gas sarin en estat líquid a cinc vagons de diferents línies de metro de Tokio. El gas sarin és un gas nerviós molt volàtil, per la qual cosa el líquid es va gasificar i es va escampar per metros, estacions i fins i tot altres llocs a través de la roba de la gent afectada. Van morir 13 persones i milers van emmalaltir i a alguns d’ells els van quedar greus seqüeles. Murakami entrevista passatgers i treballadors afectats per l’atemptat i també a la família d’una víctima mortal i a diversos serveis mèdics. Havent vist i viatjat pel metro de Tokio se’m posa la pell de gallina només d’imaginar el que va passar. A partir de les històries recollides el lector podrà fer-se una imatge del que va passar: caos, confusió, responsabilitat i a l’hora desorganització. M’han sorprès coses que suposadament hom no espera que passi a un país com el Japó: la confusió i el retard amb que es va reaccionar a l’atemptat són sorprenents, i en aquest sentit hi va haver metros que van circular amb el gas més d’una hora després de l’atemptat, escampant el gas per bona part de la xarxa; les primeres víctimes que van arribar als hospitals, es van trobar que ningú sabia que havíen de fer i sols ho van saber gràcies a què un acadèmic especialitzat en el tema va anar trucant als hospitals que per la televisió anunciaven que havíen rebut víctimes de l’atemptat, i no degut a que s’actives un protocol d’emergències; les ambulàncies eren insuficients i arribaven amb un retard d’hores, amb la qual cosa els malalts es van trasl.ladar amb furgonetes de la tele, taxis i fins i tot cotxes particulars; la reacció dels passatgers també resulta sorprenent, i així la majoria, encara que no es trobaven massa bé, van anar a treballar, i sols més tard van anar a l’hospital. Tot plegat esfereïdor, i a sobre pocs ciutadans es van qüestionar el paper de les autoritats .

Després d’un epíleg un xic confós al final de la primera part, el recull d’entrevistes als membres o ex-membres de la secta Aum és molt interessant perquè dona al lector elements per reflexionar sobre les sectes religioses com Aum. Si bé cal imaginar, que ja el fet d’acceptar ser entrevistat, fa que els individus vinculats a la secta no apareguin com a persones a qui se’ls hi ha rentat el cervell, sinó gent amb criteri i crítica amb la secta. Tot i això s’intueix que dins la secta es reprodueixen castes socials i acumulació de diners i coneixement per part d’uns pocs. Hi ha gent d’alt nivell acadèmic i també gent més modesta de formació i origen, però tots busquen un mon on encaixar millor, un món on a través de les pràctiques ascètiques arribin a entendre millor aquest món. Murakami reflexiona al voltant de l’origen de les sectes a les societats actuals i com vincular-ho amb les religions tradicionals, en un món com el japonès molt inclusiu en aquest sentit, però el lector pot no estar-hi d’acord i anar més enllà.

Molt aconsellable.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s