En el café de la juventud perdida

Patrick Modiano

En primer lloc, he de dir que he llegit aquesta novel.la de Modiano just després que li donessin el nobel i per tant l’he agafat amb una molt bona predisposició, i no m’ha decebut, malgrat la traducció no és excessivament brillant. Es una novel.la amb una estructura molt peculiar que només es percep en acabar la lectura. D’entrada són quatre personatges, que tenen en comú el fet de ser clients, més o menys assidus al cafè Le Conde, a la Rive gauche de Paris, i que recorden la joventut passada. L’originalitat rau en el fet que els futurs en que se situen els narradors són diferents en el temps, així mentre el primer i el darrer narrador expliquen els seus records de joventut des de l’edat adulta i molt allunyats dels fets, els dos narradors centrals són coetanis en el temps a la seva joventut, la qual cosa fa que les seves visions siguin molt diferents. D’altra banda l’estructura de la novel.la és tancada i circular, encara que a nivell de plantejament tot queda obert. Els quatre narradors estan lligats entre si pel coneixement i la relació que mantenen o estableixen entre si. És una imatge molt cinematogràfica: la càmara segueix un personatge i quan entra en contacte amb l’altre, el deixa per seguir al nou, i el darrer és qui estableix la relació amb el primer.

L’autor proposa al lector múltiples temes per a la reflexió i fins i tot diferents punts de vista per llegir la novel.la. D’entrada el propi títol em porta a plantejar-me si d’adult troba a faltar la joventut perduda o si la joventut a vegades es perd per la manera com la viu. La novel.la és molt densa però a mi m’han interessat alguns temes més que d’altres: la necessitat de la recerca de punts de referència en el món per poder sobreviure aquesta època de formació de la persona; la idea de l’etern retorn, tornar sempre al punt de partida, allò que reconeixem, amb la reiteració de la vida com un cercle, present en la pròpia estructura del llibre, o com recomençar eternament; i la referència a Horizontes lejanos, llibre que no he llegit però que sempre em recorda la pel.licula d’aquells muntenyencs que es perden al Tibet i troben Shangril.la, un paradís on la gent és jove eternament, però on no tots els personatges es queden. Certament una novel.la molt interessant i de només 144 pàgines, la qual cosa en una època que la majoria d’autors omplen pàgines i pàgines per dir molt menys, és d’agrair.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s