Ciudad Abierta

Teju Cole

Teju Cole és un nigerià, nacionalitzat estatunidenc i afincat a Michigan. Els seus origens marquen clarament l’esperit de la novel.la. L’escriptor fa un viatge multidireccional que porta al lector a reflexionar sobre molts temes, tot i que hi ha dos àmbits de reflexió que destaquen. D’una banda la idea de les comunitats multietniques i les relacions entre gent de diferents origens en un mateix lloc al llarg del temps, i d’altra la relació del món dels vius i el món dels morts amb una visió clarament calidoscòpica. El protagonista camina per Nova York, un personatge més de la història, i caminant pels seus barris i carrers, buscant sovint el mar, l’aigua com origen de vida, va introduint personatges, dels més diversos origens: un japonès que va patir la persecució a que, durant la segona guerra mundial, van estar sotmesos els nordamericans d’origen nipó, una descendent dels indis delaware, exterminats pràcticament pels nouvinguts europeus, africans, jamaicans… , i com tots cerquen formar part de la comunitat americana com a un col.lectiu únic i divers ( i en aquest sentit individual ), amb reticències, en un món, molt guetitzat. En front de Nova York, i durant la seva visita a Brussel.les, les converses del protagonista amb Faruk, un marroquí, mostra com el plantejament del nouvingut és radicalment oposat, i planteja la necessitat de defensar la seva individualitat com a ésser i com a grup en una societat diferent. És curiosa la diferència de plantejament, tot i que el resultat no és tan diferent, perquè els barris de Nova York, es defineixen sovint per la presència d’una ètnia majoritària, però el sentiment de pertanyença és absolutament oposat .

La segona part de la novel.la, si bé segueix el mateix tractament literari que la primera, es centra en la reflexió sobre la malaltia, tant física com mental, la decadència de les persones i la mort, així com algunes de les moltes maneres d’afrontar la pèrdua, des del distànciament davant la mort del professor Saito, la sorpresa per la mort passada del pare, o l’adeu meditat de Mahler .

Una curiositat és el títol. En un primer pensament vaig atribuir el nom de ciutat oberta a les pròpies característiques de Nova York, però el propi autor ens indica que “ciutat oberta” és un terme, que durant la segona guerra mundial s’utilitzava per referir-se a les ciutats que s’havia pactat no bombardejar, i que en aquest cas, és precissament Brussel.les. És un llibre molt dens i resulta atractiu tot i la seva complexa lectura. Tot i que he disfrutat i m’ha agradat, l’he trobat una mica massa ambiciós en l’abordatge de tants temes (tot i que ben mirat això és un aspecte positiu que porta a la relectura de la novel.la). En qualsevol cas és molt aconsellable .

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Llibres sobre el dol, Novel.la costumista, Novel.la filosòfica, Novel.la social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s