Els jardins de la dissidència

Jonathan Lethem

Aquest llibre, malgrat tenir estructura de novel.la, és pràcticament un assaig de la dissidència nordamericana del segle XX i principis del XXI, i si bé la seva lectura és fluida, és molt densa per la gran quantitat d’idees que expressa i per la pròpia redacció del text. És una reflexió molt interessant sobre els moviments dissidents, tal i com ell els defineix, més importants als EUA: el comunisme, el moviment pels drets civils i el moviment Occupy. La trama ens presenta uns personatges arquetípics que simbolitzen cada un d’ells, i posen en evidència les contradiccions d’aquests moviments, que es presenten com a col.lectius, quan amaguen en el seu si la individualitat dissident que o porta als personatges a ser “més papistes que el papa” o a buscar un altre moviment que els permeti realitzar millor la seva forma de protesta. Així la Rose Zimmer és la jueva comunista que s’autoconsidera la vigilant del partit primer, i de la ideologia del comunisme quan l’expulsen del partit, la seva filla Miriam és el paradigme del Moviment pels drets civils, com una manera diferent, més americana, de defensar la ideologia d’esquerres, i finalment el net, Sergius Gogan, sense proposar-s’ho acaba representant els Occupy. L’autor és despietat amb els personatges que simbolitzen aquestes idees, i de fet amb les pròpies ideologies. Tots ells moren, com moren les idees. La Rose Zimmer mort en una residència d’alzheimer i sense records, igual que el partit comunista americà es va desmembrar sense tenir referents amb el discurs de Nikita Krushev, tots dos moren sols, sense referents en l’anonimat, sense futur. La Miriam i el seu marit, defensors del pacifisme i dels drets civils moren victimes de la seva ingenuitat en voler participar en el conflicte sandinista. I en Sergious es troba defensant el moviment Occupy davant d’un estat autoritari, sense creure-hi massa, però per protestar i defensar la seva individualitat. La crítica és demoledora. El llibre tracta també dels quaquers, dels jueus, dels Sunnyside Gardens, dels jardins de la dissidència, dels negres, dels homosexuals … és un llibre per llegir-lo en calma i reflexionar-hi. Molt interessant i molt recomenable.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la històrica, Novel.la social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s