Es un decir

Jenn Diaz

Una novel.la que no deixa indiferent. Una narració que és molt més que una història, i on de fet, la història és només el fil conductor perquè la protagonista pugui expressar la seva ràbia contra el món. La novel.la exposa com la protagonista, Mariela, forja el seu caràcter en un poble de l’Espanya de la postguerra (és un dir, ja que en cap moment es diu), arran de la mort i assassinat del seu pare i dels secrets de la seva família. Uns silencis, unes mentides, unes veritats a mitges que, juntament amb el sentiment de pèrdua i d’una injustícia no explicada, porten a la protagonista a odiar el món i els vius, i també els morts, tot i que a aquests darrers, menys. Les seves reflexions al voltant de la idealització d’aquells que han mort, i del comportament d’aquells que ens amaguen coses per a no ferir-nos, però que ens provoquen el rebuig, fan pensar al lector. En un intermezzo, qui parla és l’àvia, que també amaga les seves veritats, i que reflexiona sobre la influència de la família i l’entorn al llarg de la vida d’una persona i en el seu futur i el futur dels seus. Una obra punyent i complexa que val molt la pena.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s