Una verdad delicada

John LeCarre

Una novela atractiva però una mica desigual. D’entrada el plantejament és sumament interessant ja que ens presenta una nova forma d’espionatge, gestionada per mercenaris, en el sentit més ampli de la paraula, i a l’hora posa de manifest la dualitat entre els dirigents del Foreign Office, que assumeixen la connivència amb aquests mercenaris per treure’n rèdits, i un funcionariat i uns militars que continuen pensant en la seva feina com un servei a la pàtria. La distància entre els treballadors, en aquest cas funcionaris i militars, i els dirigents polítics és abismal … Aquest plantejament, de per si interessant, s’hi suma la reflexió sobre qui és l’enemic a espiar, per determinar que aquest es difumina i sovint és més important espiar al propi aliat, a qui es tem més perquè pot arrebatar-li a un allò que té, per ocupar el seu lloc.

És curiòs com, a l’igual que passa a les novel.les d’Ian Fleming, l’enemic s’adapta a la realitat del moment. Durant la guerra freda, James Bond s’enfronta a un enemic molt evident, amb nom i rostre: Rúsia, mentre que després aquest enemic es difumina i deixa de tenir rostre. El mateix passa amb les novel.les de LeCarre. Malauradament, el desenllaç de la novel.la, almenys a mi m’ha resultat forçada, però tot i així, la seva lectura és totalment aconsellable.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la negra, Novel.la social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s