L’Illa

Giani Stuparich

Una veritable joia. El darrer viatge d’un pare, malalt de càncer, i el seu fill, a l’illa on va néixer el primer, és el marc on l’autor situa la seva reflexió al voltant de la malaltia i la mort, tant per part del moribund com del familiar que l’acompanya en el dur camí cap el final. Els dubtes, les certeses, i sempre el dol·lor de saber que és el final, però mentre no arriba, la treva del moment feliç que hom beu, apurant el moment. És brillant i reflecteix molts dels sentiments que afecten a malalts i familiars del malalt de càncer. Poques vegades hom es pot sentir tan identificat amb l’autor. Quan descriu el moment de la radiografia, de la sentència del metge, m’he vist davant del metge que amb veu baixa i els ulls fugissers va dir “ho sento, el tumor està descontrolat” i com mil i un pensaments desbordaven qualsevol sentiment, perquè aquell metge m’estava dient que el Jordi es moriria, que no hi havia res a fer. I després, durant vuit mesos, vam aprendre a conviure amb una malatia, sempre present, a la qual vam aprendre a esquivar en petits moments, en els quals gaudiem de l’avui al màxim, perquè sabíem que no hi havia demà. Aquests moments són com el protagonista banyant-se al golf, a mar oberta, apurant la vida. El cor se m’ha encongit i aquell dolor físic a l’abdomen ha tornat per uns moments….

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Llibres sobre el dol, Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s