El noi sense color i els seus anys de pelgrinatge

Haruki Murakami

Una petita joia per pensar i disfrutar. He de confessar que Murakami sempre m ‘ha agradat, tant quan escriu històries metafòriques amb elements imaginaris increibles com 1Q84 o Kafka a la platja, com quan escriu històries íntimes de personatges certament reals com Tokyo blues o After the Earthquake.  El noi sense color és la història de Tsukuru, però, sobretot és un recull de les seves emocions i percepcions de la vida. La narració, de gran lirisme, vol transmetre al lector els sentiments d’aquest noi japonés com a individu que forma part d’un grup, la pertanyença al qual forma part de la seva identitat, i com la seva expulsió del grup, afecta la seva vida brutalment. El pelegrinatge del personatge mostra com la pèrdua (no sols com a mort, sinó també com allunyament o distanciament), i el dol que genera, modela el caràcter i la personalitat d’un mateix si l’acaba assumint, i entendre i acceptar-la li permet continuar el viatge que és la vida. Té passatges d’una gran bellesa que em recorden un quadre romàntic de Friedrich, on el paisatge reflecteix un estat d’ànim, sovint de melangia i nostalgia. En té d’altres tan detallistes i descriptius que són capaços de trasl.ladar al lector a l’estació de Shinkuju, i tancant els ulls pot sentir els sorolls, la remor, el temps… Esplèndida. No us la perdeu.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s