La teoria del núvols

Stephane Audeguy

Absolutament desconcertant. La novel.la és en realitat un conjunt d’històries de personatges relacionats d’alguna manera amb la metereologia, que s’agrupen al fil de la relació entre un japonès i una jove francesa a qui contracte per catalogar i ordenar la seva biblioteca al voltant dels núvols. El problema de tota la novel.la és la inversemblança tot i que preten ser una narració corrent. La història d’ Akira Kumo i Virginie Latour no aporta res a les biografies dels primers metereòlegs i a les exposicions sobre l’explosió del volcà Cracatoa o de la bomba atòmica d’Hiroshima que generen extranys núvols, i el nexe entre les històries tampoc és fluid ni clar, i esdevé absurd quan els personatges s’allunyen del tema del cel. Suposo que busca transmetre una idea del món com a un tot absolut però no ho aconsegueix. A més el treball de documentació és qüestionable, en el moment que una de les històries, la de la bomba d’Hiroshima té llacunes i errors respecte al que aquest estiu hem llegit i après al Museu de la bomba a aquesta ciutat, i això fa que les altres històries em generin dubtes. No m’ha convençut, si bé he de reconèixer que he arribat al final intrigada per com acabava. Obviable.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s