Personas como yo

John Irving

Em resulta complicat expressar què m’ha semblat la darrera novel.la d’Irving. No puc dir que m’hagi sorprès perquè els temes que tracta són la base de tota la seva bibliografia, però la manera de desenvolupar-los en aquest cas sembla més intimista, més profund, més real.  Es tracta de l’autobiografia del protagonista, que amb més seixanta cinc anys repassa els moments claus de la seva vida, bàsicament en tres àmbits, evidents en un  Irving, les relacions, per acció u omisió, amb la família  i amb el pare desconegut, la desorientació i la definició de les seves tendències sexuals, i la pèrdua, entesa en un sentit ampli, però concretada en aquesta novel.la en els estralls que va fer el SIDA a la dècada dels vuitanta, inici dels noranta,  entre la col.lectivitat homosexual. De nou trobem en la història fragments de la vida personal d’Irving, un escriptor que no va conèixer el seu pare biològic, que es va educar en un internat exclusiu per nois i per a qui Grans Esperances de Charles Dickens va ser una fita en la seva decisió de ser escriptor.

Resulta molt interessant com explica el canvi de  la consideració dels gays (també lesbianes) i dels transsexuals (o transgeneres) a partir dels anys noranta, moment en que els moviments gais comencen a prendre força i aparèixer en la vida pública sense necessitat de recloure’s cercles tancats, i com això porta a un canvi de nomenclatura que en cap cas és anecdòtic.  és una novel.la potent i amés m’ha enganxat molt, però no és de lectura fàcil.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s